SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL VISTA Resum I.A. La sentència judicial tracta sobre un recurs d'apel·lació presentat per la representació processal i defensa del condemnat Gomila contra la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle. El cas es refereix a una baralla entre Gomila i Galan, que va resultar en lesions per a Gomila. La sentència original condemnava Galan a un cap de setmana d'arrest nocturn condicional i a pagar una multa de 300 euros, així com a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Gomila també va ser condemnat a un cap de setmana d'arrest nocturn condicional. El recurs d'apel·lació es basa en dos grans motius: la nul·litat del procediment degut a la falta de coneixement de la imputació per part de Gomila, i l'errònia apreciació de la prova per part del tribunal. Tanmateix, el tribunal d'apel·lació desestima el recurs, argumentant que Gomila sí que tenia coneixement de la imputació i que la prova presentada al judici oral va demostrar que hi va haver una baralla mútua entre els dos homes. Finalment, el tribunal d'apel·lació confirma la sentència original i imponeix les despeses processals al recurrent. Aute Magistrats Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Elisenda Franquet Font S E N T È N C I A Magistrats Srs. Ayuso Enric ANGLADA FORS Elisenda Franquet Font Andorra la Vella, el dia dinou de novembre del dos mil deu. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 091-3/09 seguida pel les presumptes contravencions penals de lesions doloses, vexacions lleus i agressió, sent part apel·lant Gomila, i representat pel Lletrat Sr. Andrade, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Tur, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font. RESULTANT: que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent: "Que són fets provats i així es declara que en data 24 de setembre del 2008, vers les 20.00 hores, Galan i Gomila es trobaven al carrer, a la urbanització on ambdós resideixen a Aixirivall (Sant Julià de Lòria); que s'inicià una conversa entre ambdós que derivà en discussió en el decurs de la qual tots dos es van tractar de "burro", "tonto", "fill de puta", "mal parit" i altres similars; que ensems, ambdós es van agredir mútuament, intercanviant empentes i cops de puny i de peu. Que arrel dels fets, Gomila va patir contusions en llocs múltiples segons informe d'atenció a urgències obrant en autes (foli 9); que no consta que dites lesions hagin requerit ni assistència ni tractament per a la seva curació. Que pel que fa a Galan, no s'ha acreditat que arrel dels fets d'autes, hagi patit lesions" RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament: "Que he de condemnar i condemno Galan com autor d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal a la pena de un (1) cap de setmana d'arrest nocturn condicional i com autor d'una contravenció penal de vexacions lleus tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal a la pena de multa en la quantia de tres-cents (300) euros i en concepte de responsabilitat civil, Galan indemnitzarà a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de seixanta-nou euros amb vint-i-quatre cèntims (69,24) euros. Que així mateix, he de condemnar i condemno Gomila, com autor d'una contravenció penal d'agressió tipificada a l'article 476.1 del Codi Penal a la pena de un (1) cap de setmana d'arrest nocturn condicional. Igualment procedirà imposar a Galan i Gomila el pagament solidari de les despeses processals causades". RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa del condemnat Gomila formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a dos grans motius: En primer lloc, l'existència de diversos motius de nul·litat que derivarien en la nul·litat de tot el procediment donat bàsicament que la causa comença arran de denuncia de l'avui condemnat Sr. Gomila, i finalment se li va prendre declaració a ell com a imputat (juntament amb la persona a la que havia denunciat ell mateix), al·legant la seva defensa que mai va saber què era el que se li imputava exactament, que no se li va donar coneixement de la imputació en el seu moment. També es posa de manifest que no s'hauria notificat al Sr. D.R. la decisió per la qual es va acordar prendre declaració en qualitat d'imputat al Sr. F. en data 9 de febrer del 2009. Afirmant-se que el procediment es va incoar per la comissió d'un presumpte delicte de lesions doloses que mai s'hauria pogut imputar al Sr. D.R. perquè ell va ser la única persona que va presentar lesions. No essent mai informat ell del que se li imputava. Afegint-se que la declaració de nul·litat del procediment buscada es produiria per dos factors: 1) la inexistència de resolució judicial que acordi escoltar en declaració al Sr. D.R. com a imputat, concretant la imputació, i 2) per inexistència de citació prèvia que acordi escoltar al Sr. D.R. en qualitat d'imputat. Dient-se també que la resolució que va incoar el procés penal va ser una providència i no un aute, motiu pel que també seria nul·la dita providència. Posant igualment de manifest que les dues parts van presentar un escrit conjunt demanant al Batlle instructor l'arxiu de les actuacions, oposant-s'hi el Ministeri Fiscal. Es recalca també que en un procés per contravenció penal o falta no existeix la fase d'instrucció. I que a l'inici de les sessions del judici oral no es va donar lloc a la lectura de la denuncia i els motius que van provocar la incoació contra el Sr. D.R., la qual cosa també li hauria causat indefensió. En segon lloc es posa de manifest una errònia apreciació de la prova, sostenint-se que no hi hauria cap prova testifical de la que es derivi l'acreditació dels fets pels que va ser condemnat el Sr. D.R., donat que cap testimoni va afirmar que el Sr. D.R. colpegés o agredís de cap manera al Sr. F.. Palesant-se que amb el sentit final de la resolució s'hauria vulnerat el principi in dubio pro reo i la presumpció d'innocència. Igualment es posa de relleu un suposat error de dret comés pel Tribunal unipersonal del Batlle, perquè en cap cas el Sr. E.R. va renunciar a l'exercici de les accions civils. Es demana, o bé la nul·litat de ple dret de tot el procés, o bé la revocació de la sentència condemnatòria i l'absolució del recorrent, o que es deixi sense efecte el pronunciament sobre no haver-hi lloc a responsabilitats civils. Fonaments de dret S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA. CONSIDERANT: que el primer gran argument del recurs de la part recorrent fa referència a una immensa multiplicitat de motius que donarien lloc a la nul·litat de tot el procediment. Els motius són múltiples i tenen diversa orientació, però bàsicament farien referència a que el Sr. D.R. va iniciar el procediment denunciant al Sr. F., i va acabar sent imputat, no havent-se-li donat coneixement en cap moment de la imputació, ni al moment de la declaració com a tal, ni tan sols a l'inici del judici de faltes, perquè no es va donar lloc a la lectura de les denuncies o imputacions. I l'argument no només no ha de prosperar, sinó que qui el presenta va clarament contra els seus propis actes desenvolupats i succeïts al llarg del procediment. Efectivament la inicial notitia criminis ve donada per la denuncia del Sr. D.R. contra el seu veí Sr. F., davant del Servei de Policia, el dia mateix dels fets, el 24 de setembre del 2008. Dins l'atestat policial es pren declaració a tots dos, denunciant i denunciat, i ja allà en declarar el Sr. F. posa de manifest que ell també ha estat colpejat i insultat pel Sr. D.R.. Arrel d'això i en arribar l'atestat al Batlle instructor, incoa en data 12 de desembre del 2008 el procediment de diligències prèvies, constant amb tota claredat al foli 19, comunicat d'incoació, que el mateix s'incoa contra els Srs. D.R. i F.. A conseqüència d'aquesta comunicació compareix a la batllia el Sr. D.R., en data 23 de gener del 2009 i designa lletrat (foli 21). El dia 9 de febrer es pren declaració com a imputat al Sr. F., i el dia 24 de febrer al Sr. D.R.M.. En l'acte de lectura de drets figura (i signen el Sr. D.R. i el seu lletrat, l'avui recorrent) que és informat dels fets que se li imputen. Però és que és palmari, manifest i evident de la lectura de la declaració del Sr. D.R., folis 29 i ss, que coneix què se li imputa i es defensa d'això, doncs se li pregunta per si ell va agredir al seu veí F., i si el va provocar, o el va insultar, negant- ho tot (foli 31). És a dir, no es compren com es pot pretendre que no s'ha donat coneixement de la imputació quan es signa un document que així ho afirma i s'assisteix a una declaració on les preguntes precisament estan relacionades amb allò que s'imputa (i que el lletrat signa també al foli 29 conforme ha tingut accés a les actuacions, i per tant deu haver llegit la declaració prèvia del Sr. F. on expressa quins fets atribueix al Sr. D.R.). Negant-se de manera contundent que la part no hagi conegut mai la imputació, tot al contrari. I relacionat també amb això i a la reiteració del motiu de nul·litat per la part, senyalar que al foli 45 de la causa consta l'escrit que es presenta a la Batllia per mitjà del qual els dos lletrats, del Sr. D.R. i del Sr. F., renuncien a exercir accions penals contra l'altre part i demanen l'arxiu de la causa. És a dir, sembla que les actuacions no eren nul·les i la part sabia perfectament què li imputaven fins abans de que se'ls denegués la possibilitat demanada, i per oposició del Ministeri Fiscal, ja que si es diu i es signa que no s'exerciran accions penals contra l'altre i l'altre contra un, és obvi que es coneix que li és imputat, doncs ambdues parts demanen l'arxiu dels fets imputats al contrari. Sobtadament després de que el Batlle instructor no doni lloc a l'arxiu, es pretén que no es coneixen els fets imputats (i cap mena d'adició de fets s'ha produït en el temps intermedi), la qual cosa és evident que significa que òbviament la part coneix la imputació des del moment de la declaració com a tal. Els arguments expressats serveixen també per negar que el Sr. D.R. comparegués al judici oral sense saber el que se li imputava, tant si es va donar lectura com si no a l'inici del judici de "faltes" (procediment dels articles 167 i ss) als fets imputats. Doncs en el cas d'autes, i donat que el procediment incoat inicialment va ser unes diligències prèvies, i es va produir la imputació de les dues parts, el coneixement ja s'havia produït. I en tot cas la part havia d'haver manifestat en aquell moment (a l'inici del judici), si veia indispensable el compliment de la formalitat i no esperar a constatar quin seria el sentit de la resolució dictada després del judici oral. Pel que fa a l'al·legació de que no es va notificar a la defensa del Sr. D.R. la data de la declaració del Sr. F. com a imputat, a efectes de poder interrogar-lo, senyalar que la personació de la defensa del Sr. D.R. ho va ser, al menys inicialment, com a mera defensa, no consta que exercís també l'acció penal contra l'altre part en aquell moment inicial (de fet com bé diu el Ministeri Fiscal, mai va interposar querella), per la qual cosa aquella presència, segons disposa l'article 57 i ss del Codi de Procediment, no era exigida. I per acabar, pel que fa a la incoació del les diligències prèvies per providència i no per aute i la petició de declaració de nul·litat que es fa en aquest moment, un cop dictada la sentència, i no havent-se al·legat en cap altre moment del procediment, val a dir que la resolució és ferma, i que la part, en l'escrit sol·licitant la primera nul·litat d'actuacions, fa esment a la mateixa, al foli 98, sense manifestar cap inconvenient sobre aquella forma adoptada; al contrari, es fa expressa referència a que "En data 12-12-2008 es dicta una resolució que acorda la incoació de diligències prèvies, d'acord amb el que disposa l'article 40 de la Llei Qualificada de Modificació del Codi de Procediment Penal...". És a dir, no es poden posar de manifest suposades causes de nul·litat sobre decisions que la part mai ha qüestionat, podent-ho fer, i que inclús ha validat. Quan aquesta mateixa part va demanar la nul·litat d'actuacions per moltes diverses causes, en cap cas va manifestar que fos motiu de queixa que la resolució hagués adoptat forma de providència, tot i que a la mateixa es menciona repetidament que es diu que no va ser notificada a la part i per tant no la va poder recórrer. És a dir, en aquest moment processal s'estan intentant posar de manifest suposats vicis que afectarien a resolucions més que fermes, i que inclús havent-se pogut posar de manifest molt abans, no s'ha fet. Pel que fa a l'al·legació relativa a que al procediment davant el Tribunal unipersonal del Batlle per conèixer de contravencions penals no hi ha instrucció, l'afirmació és irrefutable, així es desprèn dels arts. 167 i ss del Codi de Procediment Penal. No obstant, és clar que el cas d'autes el procediment inicial es va incoar com a diligències prèvies, doncs en un primer moment es va fer ús del que disposa l'article 40 del Codi de Procediment Penal, és a dir, amb els elements inicials no es podia determinar encara la naturalesa del fet i les seves circumstàncies (de fet es va demanar informe del metge forense per determinar l'entitat de les lesions que va presentar l'avui recorrent). Es per això que si va existir instrucció de la causa va ser en funció del procediment que es va incoar, i es va incoar correctament, i aquest procediment si que té una fase d'instrucció. I és precisament un cop ja iniciada la instrucció i a la vista del que ella reflexa, que es constata que el procediment serà el propi de les contravencions penals, i per això s'acorda la transformació del mateix, al foli 50. Per tant la breu instrucció que es va desenvolupar ho va ser en el marc d'un procediment que si la comporta. Que així doncs cap de les causes posades de relleu per la part recorrent pot ser acollida. CONSIDERANT: que, es posa de manifest una errònia apreciació de la prova, sostenint-se que no hi hauria cap prova testifical de la que es derivi l'acreditació dels fets pels que va ser condemnat el Sr. D.R., donat que cap testimoni va afirmar que el Sr. D.R. colpegés o agredís de cap manera al Sr. F.. Expressant-se que amb el sentit final de la resolució s'hauria vulnerat el principi in dubio pro reo i la presumpció d'innocència. En primer lloc indicar que precisament en aquest cas no s'ha utilitzat per res la prova indiciària (tant mencionada en aquesta part del recurs), donat que el Batlle sentenciador va comptar amb prova directa al judici oral, que va valorar en consciència. Així doncs, es tracta d'un cas en que es compte amb diversos testimonis directes dels fets, i precisament les declaracions del coimputat F. i de tres testimonis presencials, Sr. Sainz, Sr. Martin i Sra. Morales, coincideixen perfectament, afirmant sense dubte la presència d'una baralla, d'un intercanvi clar de cops entre tots dos, o de diverses enganxades, com expressen alguns d'ells. La única veu discrepant és la del recorrent, que pretén que va ser agredit però que ell no va agredir al Sr. F.. Ja s'ha dit que al marge del propi co-imputat F., tots tres testimonis afirmen que es van intercanviar cops en diverses ocasions i que els dos homes es barallaven, i s'ha de senyalar que entre els testimonis n'hi ha un, el Sr. R., que és cunyat del Sr. D.R., és a dir que no havent-se posat de relleu causa d'enemistat -sembla que al contrari-, i no pretenent-se que aquest testimoni no sigui sincer, com tampoc es pretén amb els altres, és impossible obviar el contingut de els seves manifestacions al judici oral, que són clares i correctament valorades pel Batlle. I el fet que el Sr. F. no anés al servei metge a que li tractessin les lesions o que al menys quedessin constatades, perquè ell no li va donar importància donat lo lleus que eren, no impedeix tenir com a acreditat que es va tractar d'una baralla, d'una agressió mútua, i per tant va ser agredit pel Sr. D.R., encara que no es pugui considerar acreditat -com diu la sentència- que hi va haver minva en la seva integritat física. És a dir, que al llarg del judici oral tota la prova practicada (al marge de la declaració del recorrent) va convergir de manera clara en la tesi acusatòria del Ministeri Fiscal pel que fa a l'agressió feta pel Sr. D.R. al Sr. F., i per tant la conclusió del Sr. Batlle és perfectament acurada i lògica, i el Tribunal la comparteix plenament. CONSIDERANT: que igualment es posa de manifest pel recorrent un suposat error de dret perquè en cap cas el Sr. E.R. va renunciar a l'exercici de les accions civils. En primer lloc senyalar que no s'entén quina significació es vol donar a aquesta petició, quan la defensa mai ha demanat indemnització a favor del seu client, com no ho podia fer ja que no era ni Acusació Particular (va renunciar a exercitar accions penals contra F., foli 45), ni actor civil, no ho ha estat mai. I tampoc el Ministeri Fiscal mai ha demanat responsabilitats civils, en coherència plena amb la postura d'aquesta part, al renunciar a les accions penals contra l'altre imputat. És a dir, la decisió que es va documentar per les dues defenses, al foli 45, impedeix de manera total fer pronunciament sobre accions civils, inclús per reservar-les per ser exercides en aquella via, doncs mai va ser així manifestat per les parts, ni demanat, implicant la no expressa petició de reserva - òbviament- la renuncia a una acció civil que deriva de la penal, havent-se renunciat la principal. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, i per aplicació del principi del venciment objectiu, les despeses processals causades en aquesta segona instància s'imposen al recurrents que han vist desestimades les seves pretensions respectives, inclosos els honoraris d'advocat, si n'hi haguessin. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Gomila, contra la sentència de data 17 de febrer del dos mil deu, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-091-3/09, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i imposem al recurrent les despeses processals causades en aquesta instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE