ATCOR ANDORRA, a 13 de desembre del 2013 - ROJ: ATCOR 9/2013
Irrecevabilité
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé13 décembre 2013
NuméroJM-028-2/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal de Corts, Aute, 13 décembre 2013, ATCOR 9/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:9A)
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Aute, 13 décembre 2013, ATCOR 9/2013, ECLI:AD:TCORAD:2013:9A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la date figurant dans les métadonnées est le 13 décembre 2013, alors que la formule finale de l'en-tête indique « divuit de desembre del dos mil tretze » (18 décembre 2013). Le présent commentaire retient la date des métadonnées ; l'écart n'affecte pas la solution.*
## Faits et procédure
Dans le cadre de la juridiction de mineurs, une procédure (JM-028-2/11) était engagée pour un présumé délit mineur de lesions per imprudència, à la suite du bris d'une vitre de porte ayant blessé une mineure. Plusieurs mineurs étaient impliqués, parmi lesquels Gutierrez, Pombo, Araujo et Estany.
Par un acord du 24 janvier 2013, le Batlle de Menors a, en application de l'article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, proposé à l'ensemble des mineurs l'archivage du procédure moyennant certaines contreparties. Seul le mineur Araujo les a acceptées. Les autres s'y sont opposés, et le Batlle a ordonné la poursuite de la procédure à leur égard (pronunciament segon). Par un acord distinct du 5 mars 2013, un sobreseïment provisional a été prononcé à l'égard du mineur Estany, introuvable sur le territoire de la Principauté.
La lettrada du mineur Gutierrez a formé appel le 9 avril 2013, en soutenant que la déclaration du mineur Estany était déterminante pour établir le déroulement des faits et qu'il convenait, en conséquence, de prononcer un sobreseïment total de la procédure jusqu'à ce que ce mineur puisse être entendu. Le mineur Pombo s'est joint à l'appel. Le mineur Araujo et le mineur Estany ont conclu au rejet. Le ministère public s'est opposé à la recevabilité du recours, au motif que la décision attaquée constituait une simple décision d'ordonnancement de la procédure et non une décision résolutoire.
À l'audience du 24 septembre 2013, la lettrada de Gutierrez a précisé qu'elle ne représentait que ce dernier et que l'appel ne portait que sur le second point de l'acord.
## Question de droit
La décision pose deux questions connexes :
1. Une décision du Batlle de Menors ordonnant la poursuite d'une procédure à l'égard de certains mineurs, après refus par eux des contreparties proposées en application de l'article 27 de la loi de 1999, est-elle susceptible d'appel devant le Tribunal de Corts ?
2. Le juge d'appel peut-il statuer sur une demande de sobreseïment total qui n'a pas été débattue en première instance ?
La seconde question n'est traitée qu'incidemment, dans les observations du ministère public, que le Tribunal ne reprend pas expressément. La décision se fonde exclusivement sur la première.
## Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts déclare le recours irrecevable. Il retient que la décision de continuer la procédure « est, comme l'indique justement le Ministère public, une simple décision d'ordonnancement de la procédure » et qu'aucune disposition ne prévoit de recours contre elle. Il relève que l'article 27 de la loi de 1999 ne l'envisage pas, que l'article 52 (recours contre les décisions du juge instructeur) n'est pas applicable, et que l'article 53 énumère de manière limitative (« numerus clausus ») les décisions du Batlle de Menors susceptibles de recours. L'article 54, combiné à l'article 42, vise pour sa part les recours contre les actes du tribunal de mineurs, ce qui n'est pas le cas en l'espèce.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :
> « Nous devons déclarer irrecevable et déclarons irrecevable le recours d'
Korpus — Jurisprudence
ATCOR ANDORRA, a 13 de desembre del 2013 - ROJ: ATCOR 9/2013
Tribunal de Corts, Aute, 13 décembre 2013, ATCOR 9/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:9A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Aute, 13 décembre 2013, ATCOR 9/2013, ECLI:AD:TCORAD:2013:9A (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la date figurant dans les métadonnées est le 13 décembre 2013, alors que la formule finale de l'en-tête indique « divuit de desembre del dos mil tretze » (18 décembre 2013). Le présent commentaire retient la date des métadonnées ; l'écart n'affecte pas la solution.
Faits et procédure
Dans le cadre de la juridiction de mineurs, une procédure (JM-028-2/11) était engagée pour un présumé délit mineur de lesions per imprudència, à la suite du bris d'une vitre de porte ayant blessé une mineure. Plusieurs mineurs étaient impliqués, parmi lesquels Gutierrez, Pombo, Araujo et Estany.
Par un acord du 24 janvier 2013, le Batlle de Menors a, en application de l'article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, proposé à l'ensemble des mineurs l'archivage du procédure moyennant certaines contreparties. Seul le mineur Araujo les a acceptées. Les autres s'y sont opposés, et le Batlle a ordonné la poursuite de la procédure à leur égard (pronunciament segon). Par un acord distinct du 5 mars 2013, un sobreseïment provisional a été prononcé à l'égard du mineur Estany, introuvable sur le territoire de la Principauté.
La lettrada du mineur Gutierrez a formé appel le 9 avril 2013, en soutenant que la déclaration du mineur Estany était déterminante pour établir le déroulement des faits et qu'il convenait, en conséquence, de prononcer un sobreseïment total de la procédure jusqu'à ce que ce mineur puisse être entendu. Le mineur Pombo s'est joint à l'appel. Le mineur Araujo et le mineur Estany ont conclu au rejet. Le ministère public s'est opposé à la recevabilité du recours, au motif que la décision attaquée constituait une simple décision d'ordonnancement de la procédure et non une décision résolutoire.
À l'audience du 24 septembre 2013, la lettrada de Gutierrez a précisé qu'elle ne représentait que ce dernier et que l'appel ne portait que sur le second point de l'acord.
Question de droit
La décision pose deux questions connexes :
Une décision du Batlle de Menors ordonnant la poursuite d'une procédure à l'égard de certains mineurs, après refus par eux des contreparties proposées en application de l'article 27 de la loi de 1999, est-elle susceptible d'appel devant le Tribunal de Corts ?
Le juge d'appel peut-il statuer sur une demande de sobreseïment total qui n'a pas été débattue en première instance ?
La seconde question n'est traitée qu'incidemment, dans les observations du ministère public, que le Tribunal ne reprend pas expressément. La décision se fonde exclusivement sur la première.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts déclare le recours irrecevable. Il retient que la décision de continuer la procédure « est, comme l'indique justement le Ministère public, une simple décision d'ordonnancement de la procédure » et qu'aucune disposition ne prévoit de recours contre elle. Il relève que l'article 27 de la loi de 1999 ne l'envisage pas, que l'article 52 (recours contre les décisions du juge instructeur) n'est pas applicable, et que l'article 53 énumère de manière limitative (« numerus clausus ») les décisions du Batlle de Menors susceptibles de recours. L'article 54, combiné à l'article 42, vise pour sa part les recours contre les actes du tribunal de mineurs, ce qui n'est pas le cas en l'espèce.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :
Reproduction verbatim
« Nous devons déclarer irrecevable et déclarons irrecevable le recours d'
Aute
AUTE
Magistrats Srs.
Jean-Marie Ferrandez
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, divuit de desembre del dos mil tretze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra el pronunciament segon de l'Acord dictat en data 24 de gener del 2013 per l'Hble. Batlle de Menors en la causa núm. JM-028-2/11 seguida per un presumpte delicte menor de lesions per imprudència contra els menors Morales, sent part apel·lant el menor Gutierrez representat per la lletrada Sra. ENTITY_4; el menor Pombo representat per la lletrada Sra. Canales s'ha adherit al recurs; són parts apel·lades els menors Araujo i Estany representats respectivament per les lletrades Sres. Duque i Amador i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. ENTITY_8; actua de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal ponent per a la redacció de la sentència, la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
RESULTANT:
que la part dispositiva de la resolució apel·lada conté el següent pronunciament:
"DECIDEIX:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal de Corts, n° JM-028-2/11 — Décision commentée
Primer.- Arxivar el present expedient de Jurisdicció de Menors número JM-028-3/11 sempre i quan el menor Araujo indemnitzi als perjudicats Morales i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la forma descrita en el cos de la present resolució així com que compleixi amb la contraprestació consistent en una amonestació .
Segon.- Continuar el present procediment en relació als menors Gutierrez, Pombo i Estany.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial als menors i als seus legals representants així com a les seves representacions lletrades i que se'n doni coneixement al Magnífic Ministeri Fiscal.
Que contra aquest Acord es pot interposar recurs d'apel·lació davant del M.I. Tribunal de Corts en el termini de quinze (15) dies següents a la notificació davant del Batlle de Menors."
RESULTANT: que per escrit de data 9 d'abril del 2013 la lletrada Sra. Tur, Advocada del menor Gutierrez formula recurs d'apel·lació contra el pronunciament segon de l'Acord de data 24 de gener del 2013 per quan manifesta que tant el seu defensat com el menor Pombo han atribuït a Estany l'autoria dels fets que van causar les lesions a la menor ENTITY_13; que pel que fa al menor Estany, per Acord de data 5 de març del 2013 s'acordà el sobreseïment provisional del procediment en no haver-se pogut localitzar el menor al Principat; que així, tenint en compte que la declaració del menor A.M. és de cabdal importància per a determinar la forma en la qual es van produir els fets, entén que s'ha de pronunciar el sobreseïment total de les presents actuacions als efectes de garantir el dret a la defensa, a un judici just, seguit en igualtat de condicions per tots els implicats, per tot el que demana es dicti resolució acordant la revocació del pronunciament segon de l'acord de constant referència i pronunciant el sobreseïment de la totalitat de les actuacions fins que el menor Estany pugui esser localitzat i pugui prestar declaració en seu judicial.
RESULTANT: que per escrit de data 21 de juny del 2013 la lletrada Sra. Canales , Advocada del menor Pombo es mostra conforme amb les manifestacions efectuades per la representació lletrada del menor Gutierrez i les fa extensives al seu representat, mostrant-se d'acord amb la petició de sobreseïment total de les actuacions.
RESULTANT: que per escrit de data 25 de juny del 2013 la lletrada Sra. Duque , Advocada del menor Araujo s'oposa al recurs interposat indicant que pel que fa al seu defensat, es van arxivar les actuacions sempre i quan complís determinades contraprestacions; que entén no obstant que tots els processats van participar en major o menor mesura en els fets que finalment van causar el trencament del vidre i les lesions de la menor perjudicada, pel que el procediment ha de continuar en relació a la resta d'implicats, podent-se les defenses valer de tots els mitjans de prova i de defensa en el marc de dit procediment.
RESULTANT: que per escrit de data 1 de juliol del 2013 la lletrada Sra. Amador, Advocada del menor Estany s'oposa al recurs interposat per quan l'aute contra el qual es procedí al sobreseïment provisional contra el seu defensat és ferm puix no ha estat recorregut per cap part en el present procediment; que en tot cas, el que havia de fer la part avui apel·lant és demanar el sobreseïment provisional pel seu defensat si ho creia oportú però en cap cas de forma total pels tres implicats puix només representa els interessos del Sr. D.A.; en segon lloc, manifesta que no és cert que el seu defensat fos l'autor dels fets d'autes; que tant en A. com en D.A. i en M. varen agredir al seu defensat segons es desprèn de les declaracions obrant en autes i fou un d'aquests tres nois qui donà una empenta a la porta i com que la perjudicada la tenia agafada, va resultar lesionada; que per tant, no es mostra d'acord amb la petició de sobreseïment efectuada per la representació lletrada del Sr. D.A. devent continuar el procediment contra el mateix i la resta per haver indicis suficients per a creure responsables dels fets d'autes el Sr. D.A. i les resta dels implicats, llevat del seu defensat, per tot el que demana la desestimació del recurs i LA confirmació de l'acord recorregut , imposant a la part recurrent la totalitat de les costes del recurs, incloent honoraris d'Advocat.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per escrit de data 3 de juliol del 2013 s'oposa al recurs interposat indicant que no es pot admetre el mateix per quan la decisió apel·lada és una mera decisió d'ordenació del procediment i no una decisió resolutòria i definitiva com té vocació una sentència o un Acord de menors i contra la qual sí que es pertinent la interposició d'un recurs d'apel·lació.
Altrament indica que pel que fa a la petició de sobreseïment de les actuacions fins que Estany sigui hagut i pugui prestar declaració en seu judicial, posa de relleu que l'aute de data 5 de març del 2013 en que s'acordava el sobreseïment provisional a l'encontre de Estany no ha estat recorregut i tanmateix, indica que dit aute va ésser dictat per quan en A. no ha estat trobat i no se li ha pogut prendre declaració respecte de la proposta d'arxiu formulada pel Ministeri Fiscal; no obstant, res impedeix en autes la prossecució de la causa entre els altres implicats tota vegada que existeix contra els mateixos indicis suficients de criminalitat per tal de procedir contra els mateixos, no podent doncs tampoc prosperar aquest motiu de recurs; que altra cosa serà que un cop iniciada la vista oral de la causa, aparegui com a pertinent suspendre la mateixa fins que sigui trobat el menor A. o que el Tribunal determini que no hi ha elements suficients per condemnar els demés menors imputats; afegeix a major abundament que aquest Tribunal del Corts, tenint en compte el principi devolutiu del recurs d'apel·lació no pot pronunciar-se sobre una petició de sobreseïment que no ha estat debatuda en cap moment pel Tribunal de Menors donat que a més a més, tampoc seria el moment processal oportú per tal de formular una petició de sobreseïment i en base a l'anteriorment exposat, interessa la confirmació de l'Acord recorregut en tots els seus extrems, per ésser ajustat a Dret.
RESULTANT: que a la vista celebrada en data 24 de setembre del 2013, la part recurrent ratificà el recurs interposat precisant la lletrada Sra. Tur que efectivament ella només representa els interessos del menor A.M. motiu pel qual només ha interposat recurs contra l'apartat segon de l'Acord; que l'Acord es podia apel·lar com ho indica el mateix batlle en la resolució recorreguda.
CONSIDERANT:
que l'objecte del recurs se centra doncs única i exclusivament en l'apartat segon de l'Acord de data 24 de gener del 2013 que disposa :
"Continuar el present procediment en relació als menors Gutierrez, Pombo i Estany."
Que aquest Acord fou dictat per L'Hble. Batlle de Menors de conformitat amb el què disposa l'article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de Menors i després que, a instància del Ministeri Fiscal, proposés a tots els menors implicats, la possibilitat d'arxivar el procediment dirigit contra ells prèvia acceptació de determinades contraprestacions.
Que aquestes contraprestacions només foren acceptades pel menor Araujo oposant-s'hi la resta, motiu pel qual l'Hble. Batlle de Menors, sempre de conformitat amb el què disposa l'article 27 de la llei de constant referència, i més concretament l'article 27 en el seu apartat 4, ordenà la continuació del procediment contra els mateixos.
I contra aquesta concreta decisió de continuació del procediment - que és, com bé indica el Ministeri Fiscal, una mera decisió d'ordenació del procediment - no hi cap recurs d'apel·lació.
Efectivament , així és de veure en el mateix article 27 que enlloc ho preveu, no trobant-nos tampoc en el supòsit de l'article 52 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors - que preveu la possibilitat de recurs contra les decisions en dit article contemplades, dictades pel Batlle instructor - ni en cap dels supòsits previstos en l'article 53 de la mateixa Llei que contempla, amb caràcter de "numeros clausus" les decisions dictades pel Batlle de Menors i susceptibles de recurs, fent referència ensems l'article 54 - en relació amb el 42 - als recursos contra els Acords dictats pel Tribunal Unipersonal o Col·legiat de Menors, el que tampoc és el cas d'autes, per tot el què procedirà, inadmetre el recurs interposat, sense perjudici que les parts puguin fer valer les seves pretensions en el moment processal oportú.
VIST
les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
DECIDIM : que hem d'inadmetre i inadmetem el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Tur, Advocada del menor Gutierrez contra el pronunciament segon de l'Acord dictat en data 24 de gener del 2013 per l'Hble. Batlle de Menors, sense fer especial condemna en costes.
Així ho acorda, mana i signa el M.I. Tribunal de Corts. En dono fe.