× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 ATCOR, Penal del 25 de març del 2014 ( ROJ: ATCOR 5/2014 - ECLI:AD:TCORAD:2014:5A ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-092-2/12 Data resolució: 25/03/2014 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Aute Títol: LESIONS DOLOSES (VIOLÈNCIA SOBRE MENORS) - AMENACES NO CONDICIONALS - INJÚRIA A AUTORITAT O FUNCIONARI DELICTE MAJOR DELICTE MENOR CONTRAVENCIÓ PENAL VÍCTIMA ESPECIALMENT VULNERABLE REINCIDÈNCIA AMENACES NO CONDICIONALS INJÚRIA DESPESES PROCESSALS Resum I.A. El Tribunal de Corts ha condemnat a l'acusat Ropero a un any de presó, dels quals vuit mesos són fermes i la resta condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, per un delicte major de lesions doloses agreujat per ser la víctima especialment vulnerable per raó de l'incapacitat, així com per delictes menors d'amenaces no condicionals i continuat d'injúries greus a agents de l'autoritat. També se li ha imposat una pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima durant sis anys i una multa de 500 euros per una contravenció penal de resistència lleu. A més, l'acusat ha estat condemnat a indemnitzar a la víctima i a una organització en les sumes de 6.610,24 euros i 5.965,66 euros, respectivament, amb els interessos legals fins al seu total pagament. Aute Magistrats Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Anna Estragués Armengol XXXX, vint-i-cinc de març del dos mil catorze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-092-2/12, seguida pels presumptes delictes major de lesions doloses, menors d'amenaces no condicionals i d'injúries a agents de l'autoritat en l'exercici del seu càrrec i una contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat, contra l'acusat Ropero, nascut el 30 d'abril del 1992 a XXXX, fill de Manuel i de Maria, de nacionalitat portuguesa, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional des del 1 al 21 d'agost del 2012, defensat per la Lletrada Sra. Águila, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Esparza, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. RESULTANT: que són fets provats i així es declara que, l'acusat Ropero, nascut el dia 30 d'abril del 1992 i de nacionalitat portuguesa, vers les 02:00 hores del dia 1 d'agost del 2013 es trobava a l'atracció dels autes de xoc de la Festa Major de Sant Julià de Lòria quan s'adonà de la presència en el mateix lloc del Sr. Carranza, nascut el dia 10 de maig del 1954 i que pateix una minusvàlua psíquica per la que fou declarada la seva incapacitació per aute de data 3 de novembre del 2008 a causa del seu retard mental, minusvàlua psíquica que es fa evident per la seva expressió facial, morfologia i forma de caminar. L'acusat s'adreçà al Sr. Carranza i l'increpà dient-li "que haces aquí que esto es pa crios, hijo de puta, cabrón de mierda", per la qual cosa el Sr. Carranza decidí marxar del lloc, essent seguit per l'acusat que, sense més paraules, començà a agredir al Sr. Carranza donant-li cops de puny a la cara i, en caure la víctima al terra, dos cops de peu, un al genoll dret i l'altre al cap. A resultes de l'agressió el Sr. Carranza va sofrir un traumatisme cranioencefàlic lleu, contusió nasal amb epitaxi i contusió al genoll dret, que precisaren d'una primera assistència i posterior ingrés hospitalari durant 14 dies amb tractament quirúrgic, havent tardat en curar 28 dies, amb impediment per a les seves ocupacions habituals. Quan moments després de l'agressió els agents del Servei de Policia amb carnets professionals núm. 365 i núm. 369, que prestaven servei uniformat, procediren a identificar a l'acusat Ropero arran de ser requerits per uns testimonis dels fets, l'acusat intentà amagar-se i donar-se l'escàpol entre les atraccions, fins que pogué ser controlat i emmanillat a causa del seu comportament agressiu, moment en què l'acusat increpà als agents dient-los "os voy a matar a ostias, ya veréis cuando salga, voy a pegar a quienes más queréis, porque me acuerdo de vuestras placas y Andorra es muy pequeño, no me da miedo la cárcel no es la primera vez que me lleváis y todos sois unos hijos de puta, corruptos de mierda y mercenarios". I quan l'acusat arribà al Despatx Central de Policia, després de ser instruït dels seus drets, en el moment en què l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. 249 anava a ingressar-lo a una cel·la, el va increpà dient-li "sois unos cabrones", negant-se a entrar a la cel·la donant cops de peu a la porta. L'acusat Ropero ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 22 d'abril del 2011 com autor d'un delicte menor d'injúries i per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2013 com autor d'un delicte menor continuat d'injúries a l'autoritat i un delicte menor d'amenaces no condicionals. CONSIDERANT: que els fets declarats provats constitueixen: Primer. Un delicte major de lesions doloses agreujat per ser la víctima especialment vulnerable per raó de l'incapacitat, tipificat en l'article 115.3 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb cops de puny a la cara i cops de peu al genoll i al cap, ja estant la víctima al terra, el que palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal, havent-se produït el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació no sols assistència mèdica sinó posterior tractament mèdic, en aquest cas quirúrgic, consistent en dues intervencions quirúrgiques amb anestèsia general, com resulta de l'informe medicoforense obrant en autes (foli 128), apreciant-se els tipus agreujat del núm. 3 de l'article 115 atès que la víctima Sr. Carranza pateix una minusvàlua psíquica a causa del seu retard mental, minusvàlua que resulta evident com consta a l'informe medicoforense obrant al foli 53, i que el Tribunal ha pogut apreciar en l'acte del judici oral, havent reconegut el mateix acusat en la declaració a la Batllia que si el Sr. Carranza és la persona que creia, per la seva fisonomia es discapacitada (foli 62). Segon. Un delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143, primer paràgraf, del Codi Penal, doncs les frases proferides "os voy a matar a ostias, ya veréis cuando salga, voy a pegar a quienes más queréis, porque me acuerdo de vuestras placas y Andorra es muy pequeño", suposen l'anunci d'un mal greu per a la vida o integritat física, futur, injust, possible i susceptible d'infondre temor en la víctima. Tercer. Un delicte menor continuat d'injúries greus a agents de l'autoritat en l'exercici del seu càrrec de l'article 174 del Codi Penal, atès que les frases que es proferiren, "hijos de puta", "corruptos de mierda", "mercenarios" i "sois unos cabrones", han de considerar-se objectivament injurioses, havent estat dirigides a agents del Servei de Policia degudament uniformats i en l'exercici de les seves funcions, menystenint el principi d'autoritat que encarnen els agents. El delicte s'aprecia com a continuat perquè les frases injurioses en proferiren contra els agents de l'autoritat en llocs i moments diferents, primerament quan l'acusat fou controlat al carrer i més tard quan, ja al Despatx Central, es procedia a ingressar-lo en una cel·la. Tot i haver-se dirigit les expressions injurioses contra diversos agents del Servei de Policia, tres en concret, s'aprecia un sol delicte continuat perquè, en aquest cas, el bé jurídic protegit no és tant l'honor de la persona física com el necessari respecte al principi d'autoritat que s'encarna en els agents quan actuen en l'exercici de les seves funcions. Quart. Una contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat de l'article 508 del Codi Penal, doncs l'acció de posar impediment a l'ingrés a la cel·la donant cops de peu a la porta, s'ha de considerar resistència lleu i no greu, ja que no es tracta d'una resistència activa, reiterada i violenta front l'actuació dels agents, ni d'un forcejament del que n'arribin a resultar lesions pels agents actuants, que són els supòsits en què la jurisprudència ha vingut apreciant la resistència com a greu. Decisio CONSIDERANT: que del delicte major de lesions doloses, dels delictes menors d'amenaces i continuat d'injúries a agents de l'autoritat i de la contravenció penal de resistència lleu n'és penalment responsable en concepte d'autor l'acusat Ropero per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació, pel que fa al delicte major de lesions doloses, de la prova practicada a l'acte del judici oral, i en particular de les manifestacions de la víctima Sr. Carranza, qui al Servei de Policia va identificar fotogràficament i sense cap mena de dubtes a l'acusat com autor de l'agressió, manifestacions que han merescut plena credibilitat al Tribunal, obrant els informes medicoforenses que objectiven l'existència i abast de les lesions sofertes pel Sr. Carranza. D'altra banda, consten les manifestacions dels agents que procediren al control i detenció de l'acusat moments després dels fets, a indicació d'uns joves que havien presenciat l'agressió. I el mateix acusat en la seva declaració a la Batllia, si bé primerament va negar haver agredit a cap persona, més tard manifestà que no sabia si havia agredit a una persona i que se'n penedia si fos ell qui va agredir-la. Pel que fa als delictes menors d'amenaces i continuat d'injúries a agents de l'autoritat i la contravenció penal de resistència lleu, la prova resulta de les manifestacions en l'acte del judici oral dels agents del Servei de Policia amb carnets professionals núm.365, 369 i 249. CONSIDERANT: que concorren en l'acusat Ropero les següents circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal: 1) atenuant de minoria d'edat penal de l'article 26 del Codi Penal, per ser menor de 21 anys en el moments dels fets, respecte de tots els delictes i contravenció penal; 2) en els delictes menors d'amenaces i injúries, la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 tota vegada que consta que l'acusat fou condemnat per un delicte menor d'injúries a l'autoritat per Ordenança Penal de data 22 d'abril del 2011 i per un delicte menor continuat d'injúries a l'autoritat i un delicte menor d'amenaces no condicionals per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2013, no complint-se les condicions i terminis per a la rehabilitació; 3) en el delicte menor d'amenaces no condicionals concorre la circumstància agreujant de la condició en el subjecte passiu de funcionari en l'exercici del seu càrrec. En atenció a la concurrència de les circumstàncies modificatives esmentades, i atès que les penes assenyalades als delictes major i menors abans definits són de la mateixa naturalesa, doncs són privatives de llibertat, el Tribunal fa ús de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi Penal i imposa a l'acusat pels delicte major de lesions doloses i els delictes menors d'amenaces no condicional i continuat d'injúries greus la pena única d'un any de presó, del qual vuit mesos ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre anys, imposant- li també i de conformitat amb l'article 38.3 del Codi Penal la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima durant el període de sis anys. Per la contravenció penal s'imposa a l'acusat la pena de multa de cinc-cent (500,00) euros. CONSIDERANT: que de conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat Ropero responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar al Sr. Carranza en la suma de 6.610,24 euros, i a la ORG_0 en la suma de 5.965,66 euros, en ambos casos amb els interessos legals fins al seu total pagament. CONSIDERANT: que, d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Ropero el pagament de les despeses processals causades. V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Ropero, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses agreujat per ser la víctima especialment vulnerable per raó de l'incapacitat, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, d'un delicte menor continuat d'injúries greus a agents de l'autoritat i d'una contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat, amb la concurrència en tots ells de la circumstància atenuant de minoria d'edat penal, en els delictes menors d'amenaces i injúries de la circumstància agreujant de reincidència, i en el delicte menor d'amenaces no condicionals de la circumstància agreujant de la condició en el subjecte passiu de funcionari en l'exercici del seu càrrec. Imposem a l'acusat pels delictes major de lesions, menor d'amenaces no condicionals i menor continuat d'injúries greus, abans definits, la pena d'UN ANY DE PRESÓ, del qual VUIT MESOS DE PRESÓ FERMA i la resta condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, i la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA DURANT EL PERÍODE DE SIS ANYS. I per la contravenció penal de resistència lleu li imposem la pena de MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS. Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a que indemnitzi al Sr. Carranza en la suma de 6.610,24 euros, i a la ORG_0 en la suma de 5.965,66 euros, en ambos casos amb els interessos legals fins al seu total pagament. Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència. Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE