ATSJAD 1/2002, Sala Penal, 19 septembre 2002
Décision commentée : ATSJAD 1/2002, Tribunal superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 19 septembre 2002 (ECLI:AD:TSJADAD:2002:1A) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral. Le document se présente comme un « Aute » dans son en-tête, mais son encabezamiento porte la mention « SENTÈNCIA 18-02 ». La présente fiche conserve la qualification de la décision telle qu'elle apparaît dans le texte.
Faits et procédure
Le 3 décembre 1993, le juge d'instruction (Batlle instructor) accorde à M. Espada une liberté provisoire, subordonnée notamment à la constitution d'une caution de 600 millions de pesetas. Cette caution doit garantir à la fois la comparution de l'intéressé et la responsabilité civile. M. Espada propose de couvrir la caution par des fonds déposés sur un compte bancaire indivis avec son épouse, Mme Recio, auprès d'un établissement genevois.
Par jugement définitif du 25 novembre 1996 (cause 61-F/93), M. Espada est condamné à indemniser la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social) à hauteur de 4 414 784 041 pesetas. Le 13 novembre 1997, le tribunal ordonne la saisie et la vente des biens de l'intéressé, ainsi que le transfert de tous les fonds disponibles. Une commission rogatoire est adressée aux autorités judiciaires de Genève. Les fonds du compte sont transférés à l'Institut national andorran de finances (INAF).
Mme Recio demande alors la restitution de la moitié des fonds, soit 15 855 265 pesetas, avec intérêts légaux à compter du 31 mai 1999. Le Tribunal de Corts rejette cette demande par un Aute du 20 mars 2002. Mme Recio interjette appel. Elle soutient que sa responsabilité civile personnelle n'a jamais été mise en cause, que ses propres fonds ne peuvent servir à couvrir la dette de son époux et qu'elle n'a pas été avisée du transfert, ce qui l'aurait privée de la faculté de contester la décision des autorités genevoises.
Le ministère public et le représentant de la CASS concluent au rejet. Le second soutient notamment que Mme Recio avait consenti, le 9 décembre 1993, à affecter les fonds du compte à la caution.
Question de droit
La décision soulève deux questions. La première porte sur la nature de la caution pénale : une caution de comparution, constituée au moyen de fonds appartenant en partie à un cotitulaire non poursuivi, peut-elle être affectée à la garantie de la responsabilité civile de l'accusé ? La seconde porte sur les droits procéduraux du tiers non partie au procès pénal : ce tiers doit-il être informé des actes d'exécution de la condamnation portant sur les fonds qu'il a apportés ?
Solution et dispositif
La Sala Penal rejette l'appel en retenant les motifs suivants.
Premièrement, l'article 112 du Code de procédure pénale dispose que la caution de comparution « servira également à satisfaire les dépens judiciaires causés, sans préjudice de son affectation à la responsabil
Aute
SENTÈNCIA 18-02 de 19 de setembre de 2002
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que l'Hble. Batlle instructor dictà Aute en data 3 de desembre de 1993, pel qual acordà la llibertat provisional d'Espada supeditada entre altres condicions a la prestació d'una fiança per l'import de 600 milions de pessetes; fiança que s'establí tan per a respondre de la seva compareixença davant la justícia com per a garantir la responsabilitat civil. Notificat l'esmentat Aute a Espada, aquest va oferir per a garantir i cobrir la fiança la quantitat de 158.076.- Dòlars $ del compte indistint núm. 60995 de l'entitat bancària suïssa ORG_0, segons extracte de compte de data 30 de setembre de 1993, manifestant que dit compte era indistint amb la seva esposa Recio.
II.-RESULTANT: Que per sentència ferma de data 25 de novembre de 1996, dictada en la causa 61-F/93 fou condemnat l'acusat Espada a indemnitzar a la CASS en la quantitat de 4.414.784.041.- pessetes. En el marc de l'execució de dita sentència es dictà Aute de data 13 de novembre de 1997 en que s'acordà la subhasta de tots els béns de la seva propietat així com el comís i remesa de tots els diners dels quals disposa en qualsevol compte corrent o altra modalitat de dipòsit sigui a Andorra o fora del Principat.
III.-RESULTANT: Que en execució de l'Aute de 13 de novembre de 1997 es dirigí comissió rogatòria a les autoritats judicials de Ginebra per tal de procedir a la transferència a l'Institut Nacional Andorrà de Finances de tots els fons existents al compte núm. 60955 de l'entitat financera ORG_0 del qual n'eren titulars indistints el condemnat Espada i la seva esposa Recio.
IV.-RESULTANT: Que Recio va presentar escrit al Tribunal de Corts demanant que li fos retornada la suma de 15.855.265.- pessetes corresponents a la meitat dels fons existents al compte núm. 60955 de l'entitat financera ORG_0, així com els interessos legals devengats per dita quantitat des de la data de la transferència dels fons a partir del 31 de maig de 1999.
V.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Aute de data 20 de març de 2002, no donant lloc a la sol·licitud de Recio de que li fos retornada la suma de 15.855.265.-pta.
VI.-RESULTANT: que contra l'Aute abans esmentat s'interposà recurs d'apel·lació per part de Recio, fent constar que la seva responsabilitat civil personal no havia estat qüestionada, no poden ser utilitzats els seus propis fons per a cobrir la indemnització a càrrec del seu espòs.
Fa observar que el traspàs dels fons ha estat efectuat sense que se l'hagi avisat i sense que li sigui justificada la necessitat de lliurar-los a la CASS i que d'aquesta forma se li ha prohibit un eventual recurs contra la decisió del Jutge de Ginebra.
Demana a la Sala Penal revocar la denegació de la seva sol·licitud, acordant que li sigui retornada la suma de 15.855.265.- pta. així com els interessos legals corresponents des de la data de la seva transferència, és a dir des del 31 de maig de 1999.
VII.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs en base a les següents argumentacions:
- el dipòsit existent en el compte de titularitat indistinta del condemnat i de la seva esposa ha estat aportat com a fiança per a garantir les responsabilitats civils derivades del delicte, havent comparegut la recurrent per davant el Batlle instructor, oferint els diners existents en el referit dipòsit, per a cobrir la fiança que li havia estat imposada al seu espòs.
VIII.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs el Lletrat Suárez, actuant en nom de l'ens públic CASS.
En primer lloc objecta que els Autes del procediment no havien de ser notificats a Recio, que tal com ella mateixa admet en els seus escrits, mai ha estat part en el procés penal.
Exposa d'altra part que el 9 de desembre de 1993, Recio va comparèixer davant el Batlle instructor i va consentir a prestar la seva fiança amb els diners dipositats en el compte de ORG_0 en la quantitat que fos eventualment necessària per a cobrir l'import de 600.000.000.-pta. de fiança decretada per Aute de 3 de desembre de 1993, i en dedueix que la recurrent no podia ignorar que la fiança era per assegurar les responsabilitats que podien declarar-se procedents.
Observa que Recio tenia la possibilitat d'apel·lar al Jutge d'instrucció de Ginebra en la mesura en la que ORG_0 l'havia informat de la transferència dels fons. Que l'execució de la responsabilitat civil declarada en sentència ferma i definitiva va revelar que, contràriament al que va afirmar Espada la indemnització amb tots els béns coneguts no arribava a la quantitat de 600.000.000.-pta.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que en aplicació de l'article 112 del Codi de Procediment Penal la fiança prestada per respondre de la compareixença del processat servirà també per satisfer les despeses judicials causades, sense perjudici que estigui també a resultes de la responsabilitat civil; que l'article 115 ap. 4 del mateix Codi afegeix que la fiança es cancel·larà quan s'hagi executat la sentència.
Que no està previst per cap text, que la fiança per ser utilitzada a garantir els perjudicis causats per la infracció hagi de ser constituïda pels fons personals del responsable d'aquella.
II.-CONSIDERANT: Que Recio va comparèixer a la Batllia per garantir amb la seva part del saldo creditor del compte núm. 60995 fins a la cobertura de la fiança exigida. Que en data 9 de desembre de 1993 comparegué també davant l'Hble. Batlle instructor i manifestà que prestava la seva fiança amb els diners dipositats en el compte de ORG_0 del qual n'és titular indistintament amb el seu marit en la quantitat que fos necessària fins a cobrir l'import de 600.000.000.-pta. de fiança.
III.-CONSIDERANT: Que el valor dels béns propietat del condemnat Espada que han estat embargats al Principat no satisfà la total indemnització fixada a favor de la CASS per sentència ferma, que ascendeix a la suma de 4.414.784.041.- pta.
IV.-CONSIDERANT: Que les actuacions i diligències d'execució de sentència practicades pel Tribunal de Corts i concretament el lliurament dels diners del compte de ORG_0 a l'INAF, i a la CASS, no havien de ser notificats a Recio, la qual no era part en el procediment penal.
V.-CONSIDERANT: en aquestes condicions, que la demanda de restitució de la suma de 15.855.265.-pta. més els interessos legals corresponents a la meitat del fons existents en el compte núm. 60955 de ORG_0 s'ha de rebutjar, i consegüentment convé confirmar l'Aute recorregut.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Recio contra l'Aute del Tribunal de Corts de data 20 de març de 2002 en la causa núm. 61-F/93.
2.- Condemnar la recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs.
3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE