ATSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2006 - ROJ: ATSJAD 16/2006
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 décembre 2006
Numéro145/06
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# TSJ d'Andorre, Sala Civil, 18 décembre 2006 (ROJ ATSJAD 16/2006)
> Décision commentée : ATSJAD 16/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 décembre 2006, recours n° 145/06 (ECLI:AD:TSJADAD:2006:16A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige oppose une entreprise de menuiserie, dont le gérant était le Sr Tejera, à M. Ribes, propriétaire de la société G2O, pour des travaux réalisés dans un hôtel de l'île de La Réunion. Un devis du 30 avril 1999 couvrait une partie des prestations. Le 20 décembre 1999, l'entreprise a émis une facture de finition d'un montant supplémentaire de 28.676.832 pesetas, prévoyant un paiement par « présentation de lettre acceptée » à échéance du 28 février 2000. Une lettre de change, acceptée par M. Ribes, a été présentée à l'échéance et a été retournée impayée pour provision insuffisante.
M. Tejera a engagé une action en paiement selon la procédure ordinaire devant la Batllia. M. Ribes a déposé une plainte pénale pour faux en écriture de commerce, usage de faux, escroquerie et appropriation indue. Le juge a accueilli l'exception de question préjudicielle pénale par un Aute du 19 mai 2000. La procédure pénale a été classée, et l'instance civile a repris. Par un Aute du 13 juillet 2000, M. Tejera a été déclaré en cessation de paiements et en faillite, et un administrateur judiciaire a été désigné.
Le Tribunal de Batlles, section civile, a condamné M. Ribes par jugement du 19 mai 2006 à verser 152.563,05 EUR à l'administration judiciaire de la faillite, avec intérêts légaux, sans condamnation aux dépens. M. Ribes a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a été saisie, le magistrat rapporteur étant M. Jean Louis Vuillemin.
## Question de droit
La décision soulève, en substance, quatre questions :
1. **Le refus de l'expertise technique sollicitée en première instance** doit-il être confirmé en appel ?
2. **Quelle valeur probante reconnaître à la lettre de change acceptée**, dont l'authenticité est contestée, pour établir l'acceptation par le débiteur de la facture de finition ?
3. **Dans quelle mesure les postes de la facture de finition** sont-ils dus, au regard du devis initial ?
4. **Quel est le régime des dépens** dans cette configuration ?
Les dispositions légales précises fondant ces solutions ne sont pas identifiées dans le texte. Le dispositif vise seulement « la législation en vigueur et les usages et coutumes applicables » (non précisé dans la décision pour
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2006 - ROJ: ATSJAD 16/2006
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
TSJ d'Andorre, Sala Civil, 18 décembre 2006 (ROJ ATSJAD 16/2006)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 16/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 décembre 2006, recours n° 145/06 (ECLI:AD:TSJADAD:2006:16A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige oppose une entreprise de menuiserie, dont le gérant était le Sr Tejera, à M. Ribes, propriétaire de la société G2O, pour des travaux réalisés dans un hôtel de l'île de La Réunion. Un devis du 30 avril 1999 couvrait une partie des prestations. Le 20 décembre 1999, l'entreprise a émis une facture de finition d'un montant supplémentaire de 28.676.832 pesetas, prévoyant un paiement par « présentation de lettre acceptée » à échéance du 28 février 2000. Une lettre de change, acceptée par M. Ribes, a été présentée à l'échéance et a été retournée impayée pour provision insuffisante.
M. Tejera a engagé une action en paiement selon la procédure ordinaire devant la Batllia. M. Ribes a déposé une plainte pénale pour faux en écriture de commerce, usage de faux, escroquerie et appropriation indue. Le juge a accueilli l'exception de question préjudicielle pénale par un Aute du 19 mai 2000. La procédure pénale a été classée, et l'instance civile a repris. Par un Aute du 13 juillet 2000, M. Tejera a été déclaré en cessation de paiements et en faillite, et un administrateur judiciaire a été désigné.
Le Tribunal de Batlles, section civile, a condamné M. Ribes par jugement du 19 mai 2006 à verser 152.563,05 EUR à l'administration judiciaire de la faillite, avec intérêts légaux, sans condamnation aux dépens. M. Ribes a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a été saisie, le magistrat rapporteur étant M. Jean Louis Vuillemin.
Question de droit
La décision soulève, en substance, quatre questions :
Le refus de l'expertise technique sollicitée en première instance doit-il être confirmé en appel ?
Quelle valeur probante reconnaître à la lettre de change acceptée, dont l'authenticité est contestée, pour établir l'acceptation par le débiteur de la facture de finition ?
Dans quelle mesure les postes de la facture de finition sont-ils dus, au regard du devis initial ?
Quel est le régime des dépens dans cette configuration ?
Les dispositions légales précises fondant ces solutions ne sont pas identifiées dans le texte. Le dispositif vise seulement « la législation en vigueur et les usages et coutumes applicables » (non précisé dans la décision pour
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Tejera Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2006 - ROJ: ATSJAD 16/2006 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- El Sr. Tejera gerent de F.F. va presentar davant de l'Honorable BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Ribes legal representant i propietari de l'empresa G2O, en reclamació de la quantitat de 28.676.832 ptes, mes els interessos legals corresponents, en concepte d'una lletra canvial, acceptada i no pagada al seu venciment. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 18 décembre 2006 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC- 145/06
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 18 de desembre de 2006.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Tejera Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Tejera gerent de F.F. va presentar davant de l'Honorable BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Ribes legal representant i propietari de l'empresa G2O, en reclamació de la quantitat de 28.676.832 ptes, mes els interessos legals corresponents, en concepte d'una lletra canvial, acceptada i no pagada al seu venciment.
II.- El Sr. Ribes que havia formulat querella criminal pels presumptes delictes de falsedat en document mercantil, us de document mercantil falsificat, estafa i apropiació indeguda, contra el Sr. Tejera va plantejar la qüestió de prejudicialitat penal, la qual fou acceptada per Aute de data 19 de maig del 2000. El procediment penal fou arxivat i es va continuar la present causa civil. Segons Aute del 13 de juliol del 2000, el Sr. Tejera va ésser declarat en estat de cessació de pagaments i fallida i el Sr. Cañellas anomenat Administrador Judicial.
III.- Per sentencia de data 19 de maig del 2006, l'Honorable Tribunal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'actor, va condemnar el Sr. Ribes a pagar a l'administració judicial de la fallida del Sr. Tejera l'import de 152.563,05 EUR mes els interessos legals corresponents des de la fermesa de la sentencia, sense efectuar especial condemna en costes.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 145/06 — Décision commentée
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Ribes ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre sol.licita que s'ordeni la practica de la prova pericial tècnica denegada pel primer jutge, que es imprescindible en autes. Sobre el fons del litigi, la mateixa manifesta: que el Tribunal Superior en el seu Aute de data 23 d'octubre del 2003, ja posava de relleu la manca de validesa de la lletra de canvi litigiosa, la qual hauria estat acceptada el 25 de gener del 2000, data a la qual el Sr. Ribes era absent del Principat; que el procediment penal va evidenciar que el Sr. Tejera tenia a la seva disposició xecs firmats en blanc pel Sr. Ribes, la qual cosa ratifica que la lletra entregada el Sr. Tejera no era omplerta en el moment de la seva acceptació; que la factura tampoc no te cap validesa, ja que en el marc de la querella criminal es posava de relleu que aquesta factura no tenia cap causa real i que havia estat emesa unilateralment pel Sr. Tejera per a justificar l'entrega al banc de la canvial de 28.676.830 ptes, i que existeix contradiccions entre els documents aportats en autes per la part actora; que a mes, l'examen de la factura litigiosa porta a la conclusió que els conceptes mencionats en la mateixa no poden ser imputats al Sr. Ribes, atès que tots aquests conceptes feien part del pressupost tancat en el seu dia acordat.
II.- Segons pressupost de data 30 d'abril de 1999, l'empresa F. del Sr. Tejera es va comprometre a realitzar treballs de fusteria a l'Hotel Les Villas du Lagon a la illa de LA REUNIO, pel compte del Sr. Ribes propietari de l'empresa G2O. El dia 20 de desembre de 1999, Fusteria F. va establir una factura incloent treballs i despeses realitzades fora del pressupost, d'un import suplementari de 28.676.832 ptes, pagable " segons mutuo acord presentació de lletra acceptada per G2O vto 28.02.00 per banc crèdit andorrà (Canillo)". El dia 29 de febrer del 2000, data de venciment, el Sr. Tejera va presentar una lletra de canvi, lliurada el dia 28 de febrer del 2000, acceptada pel Sr. Ribes, d'un import de 28.676.832 ptes, que fou retornada impagada pel banc, en raó d'una provisió insuficient.
III.- S'ha prèviament de resoldre la demanda de practica de la prova denegada en primera instància. En el seu escrit de proposició de proves, el Sr. Ribes va sol.licitar que es practiqui una pericial tècnica per tal de verificar in situ, o sigui a l'Hotel Les Villas du Lagon, les obres realment efectuades pel Sr. Tejera i valorar l'import de les obres així efectuades, avaluant l'import corresponent als desperfectes soferts per les mateixes i imputables al Sr. Tejera en la seva qualitat de fuster. Aquesta proposició de prova fou declarada impertinent per Providencia de data 1 d'octubre del 2004. El Sr. Ribes en va fer degudament la protesta, però l'Hble. Batlle va mantenir la seva decisió. La desestimació de la pràctica de la referida prova pericial s'ha de confirmar pels motius següents: la reclamació de l'actor correspon al pagament d'obres i prestacions diverses realitzades pel compte del Sr. Ribes, per Fusteria F., dintre i fora del pressupost convingut entre les parts el dia 30 d'abril de 1999, desprès deducció de les quantitats ja pagades pel Sr. Ribes, el que va donar lloc a una factura de data 20 de desembre de 1999, d'un import de 28.676.832 ptes i al lliurament d'una canvial acceptada del mateix import i retornada impagada al seu venciment. En contesta d'aquesta demanda, la part defenent va manifestar que d'una banda les factures argüides pel Sr. Tejera corresponen a conceptes que eren inclosos en el pressupost i per tant no poden fer l'objecte d'una facturació suplementària, i d'altra banda, que la lletra de canvi suposadament acceptada corresponia a una lletra en blanc deixada sota la responsabilitat del Sr. Tejera per a satisfer unes factures de proveïdors, que va ésser indegudament utilitzada pel Sr. Tejera, omplint-la sense el consentiment del lliurat. A mes, el Sr. Ribes afegeix que hi ha hagut una mala realització de les obres per part del Sr. Tejera, que no presentaven el nivell de qualitat requerida i que es van efectuar amb retràs. L'objecte de la prova pericial tècnica es de demostrar aquesta indeguda realització de les obres, i per tant no te cap interès per a la resolució de la present causa, atès que encara que les obres hagin estat realitzades malament, el Sr. Ribes ha pagat tot el convingut en el pressupost i no formula cap demanda reconvencional en indemnització de danys i perjudicis per incompliments contractuals per part de Fusteria F..
IV.- Respecte al fons del litigi, s'ha de posar de relleu que el Sr. Ribes no nega que les obres i prestacions facturades en el finiquito del dia 20 de desembre de 1999 hagin estat realitzades, sinó que pretén que totes corresponen a les previstes en el pressupost. Si s'examina el finiquit del dia 20 de desembre de 1999, s'en desprèn que a mes dels treballs pressupostats, s'ha facturat: 1) una diferencia de preu de cost de material de parquet de terra i pannells de sostre ranurat, 2) una fabricació de pannells de teca per segnalitzacio del hotel, amb 2 capes de oli i pintades els n° d'habitació, 3)la col·locació de parquet flotant a la primera planta i escala del local de accueil, 4) els transports de containers i avio a la illa de LA REUNIO no corresponent a F., 5) els transport per avio de moble sota encimera de banys, papereres d'inox, penjadors, tela de matalassos i coixins que no corresponent a F., 6)la resta de vernís dels mobles de habitacions i mobiliari de bars, 7)el envernissat de parquet de recepció i parquet de iroko, 8) la valoració estimada de maquines de fusteria deixades a la illa i petit material de ferreteria, 9)el subministrament de petit material de la casa WURTH per la col·locació del material al hotel, 10) l'acondicionament de local de La MASSANA per fer estoc i vernís, 11) descarregar camions i carregar containers per la illa (treball, material de protecció, aduana), 12) desplaçament d'en Tejera a TOLOSA, honoraris de organització, coordinació i de realització de treballs de fabricació en Europa, 13) coordinació de col·locació a obra durant 2 mesos per part d'en Tejera. Ara be, resulta del pressupost que consta en autes, que foren convinguts entre les parts, la fabricació, subministrament i col·locació del parquet, i la fabricació i subministrament de diferents mobles, amb la precisió que no esta comptat res que no sigui fusta, no esta comptat el transport, preus d'ANDORRA la VELLA, i no esta comptada la col·locació a obra. Si equiparem els treballs facturats fora de pressupost i els treballs convinguts en el pressupost, s'en desprèn que els punts 1, 3, 6, 7, 8 i 10 no poden ser reclamats per part de Fusteria F., atès que els punts 1,3 i 7 corresponen a la fabricació, subministrament i col·locació del parquet que fou previst per un preu determinat i ferm en el pressupost, i al seu envernissat també contingut en el pressupost. Tampoc no es pot acceptar la facturació per resta de vernís dels mobles de habitacions i mobiliari de bars quan el subministrament d'aquest mobiliari fou convingut envernissat en el pressupost, ni el punt 8 que resulta únicament de la responsabilitat de Fusteria F.. S'ha també de descartar de la factura el punt 10 relatiu a l'acondicionament del local de La MASSANA per fer estoc i vernís que no correspon a cap obra concreta, i que no incumbeix al Sr. Ribes. En canvi si que els altres punts facturats han ésser satisfets pel Sr. Ribes, ja que son relatius a treballs realitzats fora del pressupost, com els punts 2, 9 i/o que han estat expressament exclòs del pressupost o posats deliberadament a càrrec de G2O, ( punts 4, 5, 11, 12 i 13 ). En conseqüència, deducció feta d'aquests punts litigiós, la factura de finalització de l'obra ascendeix a la suma total de 85.154.683 ptes.
V.- Es cert que consta en autes una lletra de canvi d'un import de 28.676,832 ptes corresponent a la suma facturada en el finiquit del dia 20 de desembre de 1999, acceptada pel Sr. Ribes, ço que establiria que el Sr. Ribes hagi acceptat la factura finiquit en el seu moment. Dit això, encara que s'hagi arxivat la querella criminal interposada pel Sr. Ribes contra el Sr. Tejera, pels presumptes delictes de falsedat en document mercantil, us de document mercantil falsificat, estafa i apropiació indeguda, per manca d'indicis suficients per a creure que el Sr. Ribes fes remesa d'una lletra de canvi en blanc havent signat en l'apartat accepto el querellat i que aquest omplis la lletra de canvi d'import 28.676.832 ptes, sense que correspongués al finiquit, amb intenció d'enganyar i perjudicar el querellant, s'ha de posar de manifest, així com ho ha fet aquest Tribunal en el seu Aute de data 23 d'octubre del 2003, relacionat al procediment d'embargament preventiu iniciat pel Sr. Tejera contra el Sr. Ribes, que la referida canvial presenta irregularitats i contradiccions que si no estan suficients per caracteritzar un delicte penal, posa en dubte seriós l'autenticitat d'aquest títol canviari. En efecte: al final de la factura finiquit del dia 20 de desembre de 1999, consta la menció " segons mutuo acord presentació de lletra acceptada per G2O vto 28.02.00 per banc crèdit andorrà (Canillo)". Com el Sr. Tejera pot fer referència al mes de desembre de 1999 a una lletra acceptada amb venciment el dia 28 de febrer del 2000, quan en el seu escrit d'embargament preventiu ha declarat que el Sr. Ribes havia acceptat la canvial el dia 25 de gener del 2000. A mes a mes, si efectivament el Sr. Ribes va acceptar la lletra de canvi el dia 25 de gener, la mateixa no ha pogut ser lliurada el dia 28 de febrer com consta en el document, ni tampoc el Sr. Tejera no l'ha pogut guardar des del final de desembre com ho declara en el referit escrit de sol.licitació d'embargament preventiu. S'ha també d'afegir que encara que no sigui incorrecte, es molt estrany que una canvial hagi estat lliurada i acceptada el dia 28 de febrer per vèncer el dia següent 29 de febrer. Per tant no es pot concloure que la lletra de canvi litigiosa constitueix la prova que el Sr. Ribes hagi acceptat la factura finiquit en el seu moment. S'ha doncs de considerar que la quantitat que correspon a les obres realitzades es la de 85.154.683 ptes, com s'ha demostrat mes amunt.
VI.- Resulta de l'informe pericial efectuat per ORG_1, que l'import global satisfet pel Sr. Ribes al Sr. Tejera es de 70.353.196 ptes. Per tant la quantitat que queda pendent de pagament al Sr. Tejera ascendeix a la suma de 14.801.487 ptes o 88.962 EUR a l'abonament de la qual s'ha de condemnar el Sr. Ribes.
IV.- Atès les circumstancies de l'afer i particularment la seva complexitat, es equitatiu de no fer especial condemna en costes processals.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_5;
Reformar la sentencia del Honorable Tribunal de Batlles de data 19 de maig del 2006, en el sentit de condemnar el Sr. Ribes a satisfer a l'administrador judicial de la fallida del Sr. Tejera, la quantitat de 88.962 EUR amb els interessos legals a comptar de la notificació de la present resolució; sense fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.