En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 6 de juliol del 2004 la representació processal de la Sra. Rius va formular demanda sol·licitant que es donés lloc a l'acció de reconeixement de filiació de la seva mandant en relació al difunt Sr. Esteban i a l'acció de petició d'herència corresponent contra el Sr. Esparza com a conseqüència del reconeixement de la qualitat d'hereva abintestat de la Sra. M. en relació al difunt Sr. F., que va morir sense deixar testament, i per tant que es procedís a la restitució de la part dels béns hereditaris als que tenia dret. II.- La representació processal del Sr. Esparza va formular excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari el dia 7 de setembre del 2004, ja que, segons el seu parer, era premissa inexcusable per tal d'examinar l'acció de petició d'herència que es declarés la filiació de l'agent i que, per fer-ho, calia dirigir la demanda contra tots els hereus del difunt Sr. F. i contra la família de la Sra. M.. III.- El 5 d'octubre del 2004 la representació processal de la Sra. Rius va contestar a l'excepció plantejada, argumentant que s'havien exercitat dues accions acumulades, de les què la principal era l'acció de petició d'herència, mentre que la declaració de filiació s'havia d'entendre com una premissa necessària per arribar a la principal, de tal manera que era suficient exercitar l'acció contra el demandat, que era en l'actualitat l'únic hereu del difunt Sr. F. IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute el dia 27 de juny del 2006 estimant l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari plantejada i condemnant a la part agent a pagar les costes del procediment, entenent que l'acció de reconeixement de filiació plantejada havia de ser resolta de forma prèvia a l'acció de petició d'herència i que per tal que triomfés la primera caldria impugnar la filiació contradictòria que constava registralment i per tant calia demandar tant als hereus del Sr. F. com els del Sr. M. que constava com a progenitor de la demandant. V.- Contra l'Aute d'instància formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Rius i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de no donar lloc a l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, imposant les costes de l'incident a l'adversa i, subsidiàriament, cridant a judici al Sr. Anaya, donant-li trasllat de la demanda i emplaçant-lo per contestar. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la Sra. Rius reitera en el seu recurs els seus arguments en el sentit de considerar que la demanda principal que s'ha formulat és de petició d'herència, mentre que la pretensió de determinació de filiació és accessòria, de tal manera que les normes processals i la legislació aplicable són les de la primera, tractant-se d'una acumulació especial d'accions i aquest plantejament no es pot acceptar. En la demanda que dóna origen al present procediment s'exerciten tres pretensions: que es declari la filiació de la demandant, i implícitament que s'impugni la filiació establerta, que se la reconegui com hereva universal abintestat del que es pretén és el seu progenitor i que se li lliurin els béns que li corresponguin de la seva herència. L'acumulació de dues o més pretensions en una sola demanda per tal que es tramitin en un sol judici i es resolguin en una única Sentència origina de fet una pluralitat de processos que sols es pot admetre en determinats supòsits per un principi d'economia processal i per evitar resolucions contradictòries. No obstant, això no suposa que es puguin acumular sense més diferents pretensions quan s'haurien de dirigir contra diferents persones sense que la causa de demanar sigui la mateixa, com succeeix en el cas present, ja que l'acció per determinar la filiació s'hauria de dirigir no sols contra els hereus d'aquell que es pretén sigui reconegut com a pare, sinó també contra el que figura registralment com a progenitor, o els seus hereus, de tal manera que la legitimació és diversa (article 38 LRC), raó per la qual l'Aute recorregut estima l'excepció de litisconsorci passiu necessari, ja que no es compleix el primer requisit per tal que les accions es puguin acumular que la mateixa representació processal de la Sra. M. recull en el seu escrit de data 15 de febrer del 2007. Malgrat això, la recurrent estima que la manca de litisconsorci passiu necessari podria esmenar-se integrant als autes abans de la contesta a la demanda a l'únic germà de la Sra. Anna Maria M., és a dir el Sr. Anaya, referint-se a la que potestat del Tribunal d'emplaçar al preterit a instància de la demandant. II.- No obstant, tampoc és possible acumular pretensions diverses contra diverses persones, encara que totes elles siguin demandades, quan els procediments a seguir per fer-les efectives tenen una regulació diferent, i en el cas present, malgrat en els dos supòsits el tràmit corresponent és el procediment ordinari, els articles 154 de la LRC, el 3.12 de la LMF i el 89.4 LQJ exigeixen uns requisits per establir una paternitat diferent a la que consta al Registre civil que no s'han de respectar en un procediment de petició d'herència, raó per la qual tampoc es compleix el tercer requisit que la representació de la Sra. M. entén exigible per tal que es puguin acumular diverses accions en un mateix procediment. En qualsevol cas les diferents pretensions s'haurien de resoldre d'acord amb les normes que els hi fossin aplicables, sense que es pugui defensar que, atès que l'acció principal és la de petició d'herència i la de reconeixement de la filiació sols és accessòria, només caldria respectar les normes relatives a l'acció principal, com defensa la recurrent, ja que per aquest sistema es podrien obviar les garanties que la llei estableix per tal de protegir els drets de terceres persones implicades. III.- En tot cas, la acumulació que es pretén tampoc és possible ni tant sols per una raó d'economia processal, ja que la demanda que pretengui la declaració d'hereus abintestat i l'adjudicació dels béns hereditaris a una persona requereix que prèviament s'hagi determinat la relació de parentiu entre el demandant i el causant, i sols quan s'ha declarat aquesta relació la que ja ostenta la qualitat de filla està legitimada per reclamar que se la consideri hereva i se li adjudiqui la part que li correspongui del patrimoni hereditari del seu progenitor. Pretendre que aquestes dues accions es resolguin en un mateix procediment tant pot suposar una economia processal com anar precisament en contra d'ella. En efecte, permetre que una persona que en principi no té cap dret a l'herència posi en marxa un procediment en el que s'hauria d'establir quin és el patrimoni hereditari del difunt, quin és el seu valor i quina part li correspondria del mateix a la demandant, portant a terme amb aquesta finalitat totes les proves necessàries en aquest sentit, quan és possible que finalment es consideri que la demandant no ha acreditat la seva condició de filla del difunt, no sols és totalment antieconòmic, ja que comporta portar a terme tot tipus de tràmits potser totalment innecessaris, sinó que fins i tot atempta contra la privacitat i la intimitat dels demandats, ja que permet accedir a una informació sobre el patrimoni d'una persona sense cap legitimació. IV.- Entenem per tant que la demandant ha acumulat indegudament a l'acció de petició d'herència una pretensió de determinació de filiació que havia d'exercitar en un procediment independent, conjuntament, ara sí, amb la impugnació de la filiació ja establerta i contradictòria, regit per unes normes específiques i diferents a les que regulen el procediment de petició d'herència, i en tot cas previ a l'esmentada acció. Per aquesta raó considerem que la demanda no s'hauria d'haver admès a tràmit, ja que al fer-ho s'ha permès de fet l'acumulació d'accions i s'ha vulnerat el dret dels demandats a un procés degut, dret que recull l'article 10 de la Constitució andorrana, sense que el fet d'apreciar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, que en tot cas es podia esmenar cridant al procés a aquelles persones que necessàriament haurien d'haver estat cridades, garanteixi, ni pugui fer-ho en el futur, els drets constitucionals dels interessats. Per aquest motiu, en virtut del que disposa l'article 18 bis.2, introduït per l'article primer de la Llei de Modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, i havent-se donat trasllat a les parts d'aquesta possibilitat tal com disposa el citat article, aquesta Sala entén procedent declarar d'ofici la nul·litat d'actuacions a partir de la presentació de la demanda que dóna origen al present procediment. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DECLARAR la nul·litat de les actuacions portades a terme en el present procediment a comptar de la presentació de la demanda per la representació processal de la Sra. Rius. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE