Résumé

# ATSJAD, Civil, 26 avril 2007 (ROJ ATSJAD 35/2007) > Décision commentée : ATSJAD, Civil, 26 avril 2007, recours n° 102/06 (ROJ : ATSJAD 35/2007 ; ECLI:AD:TSJADAD:2007:35A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de méthode : la référence canonique fournie dans la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.* ## Faits et procédure Les consorts Morillo, Almansa, Machado et Duran i Duran ont assigné Mme Estany par une demande datée du 14 juillet 2006. Ils sollicitaient, à titre de mesure conservatoire, soit l'embargo préventif de biens à concurrence d'un montant suffisant, soit la délivrance immédiate des biens légués. Par un *Aute* du 7 avril 2006, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de *cautio legatorum servandorum causa*. Les demandeurs ont interjeté appel. Ils ont conclu à la révocation de l'ordonnance de première instance, tandis que la défenderesse a conclu à sa confirmation, avec condamnation de l'appelant aux dépens. Le texte mentionne deux dates de procédure qui ne sont pas cohérentes entre elles : la demande est datée du 14 juillet 2006, alors que l'*Aute* de première instance est daté du 7 avril 2006, soit antérieurement. La dernière pièce de l'appel est datée du 22 janvier 2007. Le texte ne permet pas de trancher cette incohérence, qui relève vraisemblablement d'une erreur matérielle de rédaction ou de publication. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée du président Jean Louis Vuillemin et des magistrats Joan Manel Abril Campoy (rapporteur) et Eulàlia Amat Llari, est saisie d'un recours contre cette ordonnance. Le moyen d'appel s'articule en deux griefs. Le premier conteste l'exclusion, retenue par le juge de première instance, du legs *per vindicationem*, qui ne résulterait pas de la doctrine romaniste. Le second soutient qu'il ne faut pas recourir aux conditions générales des mesures conservatoires, la *cautio* ayant ses propres exigences. ## Question de droit La décision pose deux questions : 1. La *cautio legatorum servandorum causa* est-elle applicable aux legs d'efficacité réelle (*per vindicationem*), ou son champ d'application se limite-t-il aux legs d'efficacité obligationnelle (*per damnationem* ou *sinendi modo*), aux legs soumis à condition ou à terme, et aux legs douteux ? 2. Lorsque la *cautio* est écartée, le juge peut-il faire application des conditions générales des mesures conservatoires pour accorder une protection équivalente au légataire ? ## Solution et dispositif La Cour répond d'abord que l'existence d'une mesure conservatoire typique destinée à protéger les légataires rend superflu le recours aux conditions générales des mesures conservatoires. Le législateur a conçu la *cautio* en fonction de l'équilibre d'intérêts entre le bénéficiaire, le légataire, et la partie contre laquelle elle est dirigée. Le second grief est donc accueilli dans son principe. Sur le fond, la Cour estime que la *cautio* a été reléguée, depuis les Constitutions de Justinien du VIe siècle, aux legs d'efficacité obligationnelle, aux legs soum

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal dels Srs. Morillo, Almansa, Machado i Durán va interposar demanda, de data 14-7-2006, envers la Sra. Estany , en virtut de la qual sol·licitava que s'acordés l'embargament preventiu de béns econòmics en quantia suficient o l'immediat lliurament dels béns llegats. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 7-4-2006, segons el qual va establir: "DECIDEIX: no donar lloc a la demanda de cautio legatorum servandorum causa formulada per la representació processal dels Srs. Morillo, Almansa, Machado i Durán i Durán ". III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 31-5-2006, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual va sol·licitar la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, en data 22 de gener de 2007, la representació processal de la Sra. Estany va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, per mitjà del qual va demanar que es confirmés la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs que ha formulat la part agent s'articula d'acord amb els següents greuges o motius. En primer terme, manifesta que, a diferència del que sustenta el jutjador d'instància, de l'estudi de la doctrina romanista no s'extreu que en les exclusions quedi inclòs el llegat per vindicationem. I, en segon terme, que no s'ha de recórrer a les exigències generals de les mesures cautelars, atès que la cautio legatorum servandorum causa té les seves pròpies exigències i, per consegüent, s'escau, si concorren les mateixes, donar lloc a la mateixa. La resolució d'aquest recurs exigeix posar de manifest el que segueix. En primer terme, s'ha de convenir amb la part recurrent que l'existència d'una mesura cautelar típica, per a garantir els drets dels legataris, fa innecessari recórrer a les exigències generals de les mesures cautelars, atès que, en aquests supòsits, el legislador dissenya la mesura cautelar en atenció a la composició d'interessos que es plantegen entre l'afavorit per la mesura cautelar; en aquest cas, el legatari, i aquell contra el qual es dirigeix la mateixa. Establerta l'anterior consideració, s'ha d'analitzar la regulació vigent a les Valls d'Andorra, per a determinar si procedeix o no la concessió de l'esmentada mesura cautelar. Així, l'organ judicial d'instància posa de relleu que la cautio legatorum servandorum causa consisteix en la caució que presta l'hereu a petició del legatari, però que el seu àmbit objectiu resta limitat als llegats obligacionals (per damnationem o sinendi modo), en els llegats sotmesos a condició o termini i en els dubtosos, però que no seria d'aplicació als llegats d'eficàcia real (per vindicationem), que serien el cas que ens ocupa. II.- En el present cas, si bé es pot convenir amb el jutjador a quo i amb la part recorreguda que la cautio legatorum servandorum causa fou relegada, a partir de les Constitucions de Justinià del primer terç del segle VI després de Crist per a garantir els llegats d'eficàcia obligacional, així com aquells sotmesos a termini o condició. En aquest sentit, el Codi 6,43,1 i 3 ensenya com fou voluntat de l'emperador Justinià eradicar, amb caire general, la immissio in possessio i articular altres garanties com l'acció hipotecària sobre els béns llegats i la ineficàcia radical dels actes dispositius portats a terme per l'hereu. Des d'aquesta òrbita d'idees, s'ha d'entendre la improcedència de la cautio legatorum servandorum causa per a garantir els llegats d'eficàcia real, atribuïts a la part instant de la present mesura. I també s'ha d'afegir que no es pot incardinar en el supòsit en el qual es discuteix la validesa, l'objecte o l'execució dels llegats per a la concessió de la cautio, tota vegada que aquesta excepció es troba adreçada a la contemplació dels llegats litigiosos, en els quals es discuteix la seva validesa, l'obecte que els integra o la forma en la qual s'ha de procedir a l'execució, mentre que en el present cas, els legataris poden exercitar l'acció reivindicatòria per a percebre els seus llegats front als hereus, sense que existeixi cap discusió judicial respecte a la modalitat de l'execució o en relació a l'objecte del llegat. III.- Nogensmenys el que d'acaba d'afirmar i malgrat sigui procedent la desestimació del recurs, no s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada, en atenció a la complexitat de la qüestió jurídica a debatre, no solament pel que fa a la determinació del dret vigent a les Valls sobre l'esmentada mesura cautelar, sinó també sobre la delimitació de les seves excepcions (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Morillo, Almansa, Machado i Durán i Durán contra l'Aute, de data 7-4-2006, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.