M. Estany s'est opposé à la mesure. Il soutenait disposer de moyens suffisants pour faire face à une somme bien supérieure, et contestait que le requisit de fumus boni iuris soit rempli. Il affirmait n'avoir contracté qu'avec la société Olmo, à laquelle il avait confié la modification et l'achèvement des travaux de son logement, et que celle-ci avait elle-même sous-traité une partie des travaux à la société Álvarez.

Par une ordonnance (Aute) du 19 janvier 2007, le juge de première instance a rejeté l'opposition, condamnant M. Estany aux dépens. M. Estany a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, composée des magistrats Jean Louis Vuillemin (rapporteur), Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari, a statué le 10 juillet 2007.

Le texte fourni ne précise pas la date exacte du dépôt de la demande initiale ni l'état détaillé de la procédure au fond opposant les parties (il est seulement indiqué qu'un « judici civil » existe entre M. Estany et la société Olmo).

Question de droit

La décision pose une double question au regard de l'article 2 du décret du 1er mai 1922 relatif à la procédure des embargaments préventifs :

1. Le fumus boni iuris (apparence du droit invoqué) est-il établi lorsque le créancier saisissant ne démontre pas que le débiteur poursuivi est bien le cocontractant ou le redevable des factures litigieuses, les pièces du dossier désignant un sous-traitant intermédiaire comme débiteur principal ?

2. Le periculum in mora (risque de disparition des biens ou de fuite) est-il caractérisé au vu des revenus et de l'ancrage patrimonial et familial du débiteur ?

Se pose également, en filigrane, la question de l'action directe du sous-traitant contre le maître de l'ouvrage fondée sur l'enrichissement injustifié.

Solution et dispositif

Le tribunal rappelle d'abord le cadre légal. Selon l'article 2 du décret de 1922, l'embargo préventif suppose, d'une part, que le demandeur présente un titre exécutoire ou, à défaut, fournisse une caution suffisante ; d'autre part, que le saisi ne dispose pas de biens immeubles connus ou d'un établissement suffisant pour répondre de la créance, ou qu'il existe un risque de dissimulation de ses biens au détriment des créanciers. La Cour qualifie ces exigences de cumulatives et fait peser sur le requérant la charge de prouver l'existence simultanée des deux conditions (fumus boni iuris et periculum in mora).

Sur le fumus boni iuris. La Cour relève que la société Álvarez ne réfute pas sérieusement l'affirmation de M. Estany selon laquelle son cocontractant était la société Olmo. Cette position est corroborée par la circonstance que le montant des factures litigieuses figure dans une facture de la société Olmo du 30 septembre 2005, réclamée par celle-ci à M. Estany. La Cour en déduit que le débiteur des factures fondant la mesure est la société Olmo et non M. Estany. Elle admet qu'un sous-traitant peut, en principe, agir contre le bénéfici

TSJC-040/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 10 de juliol de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- A petició de la societat Álvarez va decretar l'embargament preventiu sobre béns del Sr. Estany, suficients par a garantir el pagament de la suma sol·licitada de principal de 10.502,28 EUR, mes altres 1.890,41 EUR assenyalats prudencialment per a interessos i costes.

II.- El Sr. Estany es va oposar a la mesura d'embargament atorgada, contestant que disposa de mitjans suficients per a fer front a un pagament molt superior a l'import pel qual s'ha travat embargament preventiu, i que no existeix en autes, el requisit de fumus boni iuris.

III.- Per Aute de data 19 de gener del 2007, l'Hble. BATLLE va desestimar l'oposició a l'embargament formulat pel Sr. Estany, condemnant aquest darrer al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Estany ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 2 del decret del dia 1 de maig de 1922, que regula el procediment per als embargaments preventius estableix que : Per decretar l'embargament preventiu es necessari per part del que el demana, que presenti un títol executiu, o que en cas de no ser executiu el títol que presenta, doni caució suficient a respondre dels perjudicis que pugui ocasionar; i per part de l'embargat, que no tingui bens immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que hi hagi perill de que faci desaparèixer sos bens en perjudici dels acreedors. Els dos requisits exigits per aquesta disposició legislativa, que son el " fumus boni iuris" i el "periculum in mora" son cumulatius i pertoca a la part que sol·licita l'embargament preventiu, provar que ambdós estan constituïts en la seva demanda.

II.- En cas d'autes, la societat Álvarez basa la seva pretensió, en 3 factura dels dies 30 de juny, 31 d'agost i 30 de setembre del 2005, d'un import global de 10.502,28 EUR, corresponent a la totalitat del material subministrat i als treballs d'instal·lació del mateix, efectuats per aquesta societat a la vivenda del Sr. Estany. Ara be, el Sr. Estany nega haver contractat amb la societat Álvarez, sinó únicament amb l'empresa Olmo de la societat Plana a la qual va encomanar la realització dels treballs de modificació i acabats en el pis de la seva propietat, i que va ésser la que va sots contractar la societat Álvarez per una part de les obres a realitzar. Aquesta afirmació no es seriosament refutada per la societat Álvarez, i esta corroborada pel fet que l'import de les factures litigioses esta inclòs en la factura 193009-05 del dia 30 de setembre del 2005, de l'empresa Olmo, reclamada per la mateixa al Sr. Estany (foli 136). Per conseqüent, el deutor de les factures en base de l'embargament preventiu, es l'empresa Olmo i no el Sr. Estany. Dit això, es cert que una empresa sots contractista, sempre pot dirigir la seva demanda de pagament dels treballs realitzats, contra el beneficiari dels seus serveis, en mèrits del principi de l'enriquiment injust; però ha de provar l'existència d'un enriquiment injust, i per això, que el beneficiari de les obres no ha pagat el preu de les mateixes a la societat amb la qual ha subcontractat la demandant. En cas d'autes, la situació entre el Sr. Estany i l'empresa Olmo esta molt confusa, ja que el Sr. Estany va satisfer factures i que existeix un litigi entre els mateixos que ha donat lloc a un judici civil. Per tant, no es pot considerar el fumus boni iuris, suficientment acreditat.

III.- A més a més, tampoc no existeix en el present cas perill en mora. En efecte, el Sr. Estany disposa d'un salari mensual de mes de 10.000 EUR i gaudeix amb la seva esposa d'un alt nivell de vida, que demostra que pot fer front al pagament de les quantitats reclamades, sense dificultat major. El mateix resideix a ANDORRA, amb la seva família al domicili familiar del qual ne's propietari, i encara que desenvolupa la seva activitat de pilot fora del Principat, esta arrelat a ANDORRA, i no consta en autes cap element que permeti suposar que hi hagi perill que el Sr. Estany pugui fer desaparèixer els seus béns o que marxi del Principat per tal d'evitar pagar les quantitats, relativament modestes que li reclama la societat Álvarez.

IV.- S'ha doncs d'estimar el recurs del Sr. Estany, i sense que sigui necessari la pràctica de les proves suplementàries demandades pel sr Estany, s'ha de revocar l'Aute apel·lat, posant les costes processals d'ambdues instàncies a la societat Álvarez, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs formulat pel Sr. Estany.

Revocar l'Aute de l'Hble. BATLLE de data 19 de gener del 2007, anul·lar també el de data 20 de juny del 2006 que va decretar l'embargament preventiu, imposant les costes d'ambdues instàncies a la part sol·licitant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE