En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 10 de juliol de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 16 de novembre del 2006 l'Hble. Batlle va dictar Sentència en el judici instat per la representació processal de la Sra. Vélez contra els Srs. Carranza i Ruiz, declarant resolt el contracte d'arrendament que vinculava a les parts, ordenant el desnonament de la Sra. Ruiz i condemnant als defenents al pagament de la suma de 3.083,76 euros, així com una suma equivalent a 300.50 euros/mes a comptar del mes de setembre del 2005 i fins el retorn de la possessió de l'immoble, més interessos legals i costes judicials. II.- Contra l'esmentada resolució va presentar recurs d'apel·lació la representació del Sr. Carranza, manifestant que no podia complir el requisit de consignar les rendes degudes per tal de poder recórrer que disposa la Disposició Addicional segona apartat dotzè de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes, atesa la seva situació de pobresa reconeguda en el procediment mitjançant Aute de data 10 de gener del 2006. III.- L'Aute d'aquesta Sala de 24 de maig del 2007 va requerir al Sr. Carranza per tal que en el termini improrrogable de vuit dies consignés l'import de les rendes que se li reclamaven, fent-li avinent que en cas contrari es declararia desert el recurs formulat i ferma la resolució recorreguda. IV.- En data 6 de juny del 2007 el Sr. Carranza, en mèrits del que disposa la Llei de Modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, va formular incident de nul·litat d'actuacions, argumentant que l'exigència de dipositar la quantitat que se li reclamava com a requisit per poder recórrer la Sentència d'instància vulnerava el seu dret a la jurisdicció i a un procés degut constitucionalment protegit. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 18 bis tercer de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet a tota persona que consideri que una resolució judicial ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució andorrana sol·licitar a l'òrgan judicial que la va dictar que declari la seva nul·litat. En el cas present el Sr. Carranza considera que el fet que se li hagi exigit que consigni les rendes degudes per tal de poder formular recurs contra una Sentència d'instància en matèria d'arrendaments urbans, vulnera el citat article constitucional en quan aquest disposa que la justícia ha d'esser gratuïta per tal de garantir el principi d'igualtat, tenint en compte que ell ha obtingut el benefici de justícia gratuïta en el procediment atesa la seva situació econòmica. Com aquesta Sala va posar de relleu al seu Aute de data 24 de maig del 2007, així com el dret al procés és un dret absolut de tot ciutadà, i en cas de que el que pretén demandar no disposi dels mitjans econòmics per fer-ho es preveu la possibilitat de que obtingui el benefici de justícia gratuïta, el dret a recórrer una decisió judicial pot venir limitat per llei. Aquesta limitació es recull en els procediments que tenen per objecte un arrendament regulat per la Llei d'arrendaments urbans, en els què la Disposició Addicional segona apartat dotzè d'aquesta Llei exigeix que aquell que vulgui recórrer contra la Sentència d'instància consigni les rendes degudes, per tal de protegir tant els drets de l'arrendatari com els de l'arrendador i aquesta limitació es recull també a d'altres ordenaments del nostre entorn cultural. La llei és clara i taxativa en aquest sentit i no preveu excepcions, ni per causes econòmiques del que pretén recórrer, ni per cap altre motiu i aquest Tribunal no pot fer més que complir la seva obligació de respectar el dret vigent. En contra d'aquest criteri no es pot argumentar que aquesta Sala ha interpretat incorrectament la Llei en perjudici de l'arrendatari, ja que la citada norma no permet cap altre interpretació que la que defensa l'Aute de 24 de maig del 2007. El fet que el Sr. Carranza argumenti que no és deutor de les quantitats que se li reclamen per haver marxat del domicili conjugal el mes de juliol del 2003 és quelcom que caldria valorar en tot cas en la Sentència que donés resposta al recurs d'apel·lació procedent, però que no pot ser objecte d'examen en el moment d'admetre o no un determinat recurs. Per aquest motiu, si el Sr. Carranza considera que la norma que aquest Tribunal ha aplicat és contrària a la Constitució andorrana, ja que li nega el seu dret a un procés degut, serà davant del Tribunal Constitucional allà a on haurà de defensar la seva posició. II.- Les consideracions anteriors porten al refús de l'incident de nul·litat promogut, sense que es pugui admetre tampoc la petició de que es suspengui l'execució de la resolució d'aquesta Sala, malgrat el seu promotor anuncia la seva voluntat d'acudir al Tribunal Constitucional en defensa dels seus drets, ja que ni s'ha acreditat haver interposat el recurs d'emparament pertinent, ni, en tot cas, l'execució d'aquesta Sentència pot produir cap perjudici irreparable al Sr. Carranza en el supòsit que el Tribunal Constitucional estimi el seu recurs. III.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les costes judicials a la part que l'ha promogut. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de l'Aute dictat per aquesta Sala en data 24 de maig del 2007, que declarem ferm, imposant les costes del mateix a la part que l'ha promogut. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE