Résumé

# ATSJAD 84/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:84A) > Décision commentée : ATSJAD 84/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:84A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par une sentence n° 05-2007 du 30 janvier 2007, la Sala administrative du Tribunal superior de justícia d'Andorre a accueilli l'appel formé par la société Talavera S.A. contre une sentence du 31 mai 2006 rendue par la Section administrative du Tribunal de batlles. Infirmant la décision de première instance, elle a reconnu à la société le droit à une indemnité de 143 500 EUR au titre du *lucre cessant* (manque à gagner) pour la période comprise entre le 12 janvier et le 14 décembre 2004. Pendant cette période, une résolution administrative, ultérieurement annulée, avait conduit la société à interrompre le service de transport de voyageurs qu'elle exploitait. Le Gouvernement a formé un incident de nullité (*incident de nul·litat*) contre cette sentence d'appel. Il soutenait qu'elle ne motivait pas les raisons de la fixation de l'indemnité, contrairement au jugement de première instance, qu'il estimait suffisamment motivé. La société Talavera S.A. a opposé l'irrecevabilité de l'incident, au motif qu'il n'avait pas été présenté dans le délai de quinze jours naturels à compter de la notification. Subsidiairement, elle a demandé le rejet de l'incident sur le fond. Le recours est enregistré sous le numéro A018/07. L'aute est rendu le 9 juillet 2007 par le président et ponent Lluís Saura Lluvia, assisté des magistrats Albert Andrés Pereira et Bernard Plagnet. Les mentions de l'en-tête comportent une divergence quant à la dénomination de la société (« Talavera S.A. » ou « Talavera S.L. » dans le fondement de droit premier) ; la décision ne tranche pas cette question, qui est sans incidence sur la solution. ## Question de droit La décision soulève trois questions distinctes. **La première** porte sur la computation du délai de l'incident de nullité. L'article 18 bis 3 de la *Llei transitòria de procediments judicials* impose une présentation dans les quinze jours naturels suivant la notification. Le point litigieux est de savoir si le jour de la notification entre dans le calcul du délai. **La deuxième** concerne le grief de motivation. Il s'agit de déterminer si l'insuffisance de l'exposé des motifs relatifs à l'appréciation de la preuve constitue une incongruence interne de la sentence, susceptible de fonder un incident de nullité. **La troisième** touche à l'appréciation de la preuve du *lucre cessant* et à la question de savoir si une éventuelle erreur d'appréciation caractérise une atteinte au droit à la juridiction. ## Solution et dispositif Sur la recevabilité, le Tribunal écarte l'argument de la société. Il retient que l'article 131 du *Codi de l'Administració*, applicable à la juridiction administrative en vertu de l'article 33 de la loi jurisdictionnelle, dispose que les délais se comptent à partir du lendemain de la notification de l'acte. L'incident, présenté le 15 février 2007 pour une notification du 31 janvier, l'a donc été dans le délai légal. Sur le fond, le Tribunal opère une distinction. Il relève qu'une motivation insuffisante de l'appréciation des preuves ne constitue pas, en soi, une incongruence interne, celle-ci n'existant que lorsque le dispositif est contradictoire avec lui-même ou avec les motifs. Il estime que la sentence motive suffisamment son dispositif. Il précise en outre que la mention selon laquelle le jugement de première instance analyse « avec exhaustivité » la preuve ne signifie pas un accord avec cette appréciation : la sentence d'appel a au contraire fondé le *lucre cessant* sur une méthode d'extrapolation, distincte de celle retenue en première instance, reposant sur les recettes de la ligne suspendue pendant la période précédant la suspension, auxquelles est appliquée une déduction de 20 % pour charges variables. Le Tribunal conclut qu'il n'y a pas eu de violation du droit à la juridiction. Sur les frais, le Tribunal estime qu'il n'y a pas lieu à une condamnation particulière. Le dispositif est ainsi réd

SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) INCIDENT DE NUL·LITAT Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l'incident de nul·litat presentat pel Govern contra la sentència que havia estat emesa per la mateixa sala, que havia declarat el dret de Talavera S.A. a percebre una indemnització de 143.500 EUR en concepte de lucre cessant. El Govern havia argumentat que la sentència no motivava les raons per les quals es fixava la indemnització, però el tribunal va considerar que la sentència estava suficientment motivada i que no hi havia hagut vulneració del dret a la jurisdicció. El tribunal també va rebutjar la petició d'inadmissió de l'incident presentada per Talavera S.A., ja que el termini per presentar l'incident no havia expirat. Finalment, el tribunal va decidir no fer pronunciament sobre el pagament de les despeses de l'incident. Aute Magistrats Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Administrativa Núm. de Protocol: AD-005-1/06 TSA: IN-01/07 A U T E 18-2007 PARTS: Apel·lant: M.I. M.I. GOVERN Representant: S.Carretero (P.M.) Advocat: Zapata Apel·lada: Talavera Representant: Morell Advocat: Carretero COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (Ponent) Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 9 de juliol de 2007 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La sentència d'aquesta Sala número 05-2007, de 30 de gener de 2007, va estimar el recurs d'apel·lació presentat per Talavera S.A. contra la sentència 2006-48, de 31 de maig de 2006, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i revocant-la, va declarar el dret de la empresa esmentada a percebre una indemnització de 143.500 EUR en concepte de lucre cessant pel període de temps comprès entre el 12 de gener i el 14 de desembre de 2004 en que a conseqüència d'una resolució administrativa que havia estat anul·lada, havia deixat de prestar el servei de transport de viatgers corresponent a la mateixa. 2.- La representació del Govern formula un incident de nul·litat al considerar que la sentència no motiva les raons per les quals es fixa la indemnització esmentada, a diferència de a sentència dictada pel Tribunal de Batlles. 3.- Traslladat l'escrit a la representació de la empresa demandant, hi oposa la inadmissió de l'incident per tal com no es va presentar dintre els quinze dies naturals des de la seva notificació, i pel que fa al fons demana la desestimació del incident. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Per qüestions d'ordre processal, cal examinar en primer lloc la excepció de inadmissió de l'incident que formula la representació de Talavera S.L. a l'empara del que disposa l'article 18 bis 3 de la Llei transitòria de procediments judicials que estableix el termini de quinze dies naturals des de la notificació per presentar-lo. Basa la petició d'inadmissió en què l'incident es va formular el 15 de febrer de 2007 quan la sentència havia estat notificada el 31 de gener i per tant n'havien transcorregut setze, ja que la empresa computa el termini incloent en el còmput el mateix dia de la notificació. Tanmateix, aquest argument no ha de prosperar perquè l'article 131 del Codi de l'Administració (aplicable a la jurisdicció administrativa per previsió expressa de l'article 33 de la Llei jurisdiccional) indica que els terminis es computaran sempre a partir de l'endemà de la notificació de l'acte de què es tracti per la qual cosa el dia 15 de febrer encara no s'havia escolat el termini legal. Segon.- La queixa que formula el Govern se centra en la motivació de la nostra sentència, que considera absolutament insuficient, compte tingut que la del Tribunal de Batlles la considerem fonamentada i exposa com, sense contradir cap dels raonaments de la mateixa ens limitem a dir que la prova s'estima correcta; i considera que això és un defecte d'incongruència interna de la sentència. Amb independència de que una insuficient exposició sobre la valoració de la prova no és constitutiu d'incongruència interna, ja que això només te lloc quan el fallo és contradictori en sí mateix o amb propis els raonaments de la sentència, el cert és que aquesta raona suficientment el fallo. El Govern indica que la sentència d'aquesta Sala no qüestiona els raonaments que sobre la valoració de la prova fa la sentència del Tribunal de Batlles i després de constatar, en el fonament de Dret tercer, que la sentència apel·lada analitza amb exhaustivitat la prova presentada per arribar a un fallo oposat al de la Sala, se sorprèn de què en el fonament citat indiquem que la forma en que s'ha demostrat el lucre cessant s'estima correcta i suficient la documentació aportada. Tercer.- Per tant, centrant-nos ara en la forma en que la sentència dictada per aquest Tribunal valora els elements de prova subministrats per la part demandant en la primera instància, convé precisar que el fet que la sentència indiqui que la del Tribunal de Batlles analitza amb exhaustivitat la prova no significa que estigui d'acord amb la valoració que conté; ans al contrari, a partir del tercer paràgraf del fonament de Dret tercer exposem que la prova del lucre cessant, que és la raó que dona contingut a la pretensió de la demandant i per tant l'objecte probatori del litigi, no es pot constituir si no és a base d'extrapolar la situació del període previ a la suspensió del servei, és a dir, no es pot provar d'altra manera que prenent les dades de recaptació de la línia suspesa en el període immediatament anterior a la suspensió i fer una projecció a allò que s'hauria recaptat durant el període efectiu de suspensió: això és el que va fer la demandant i és el que la sentència declara correcte, valorant, per tant, la prova de forma diferent a com ho va fer el Tribunal de Batlles; en segon lloc, i per sostenir aquesta conclusió, considera que els elements probatoris aportats, és a dir, els albarans de caixa, són suficients, com també és correcta la deducció per despeses variables d'un 20 %. En conseqüència, no es considera que hi hagi hagut vulneració del dret a la jurisdicció i correspon desestimar l'incident. Quart.- No hi ha mèrits per a una especial imposició de costes en aquest incident. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix. Aquest Aute és ferm i executiu. En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.