ATSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2007 - ROJ: ATSJAD 140/2007
Irrecevabilité
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 décembre 2007
Numéro190/07
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 140/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civile, 18 décembre 2007)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ ATSJAD 140/2007 ; ECLI:AD:TSJADAD:2007:140A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Dans le cadre d'une procédure de mesures conservatoires, le Batlle (juge de première instance) a rendu, le 11 mai 2007, un *Aute* rejetant le recours en réformation formé par les Srs Nuñez et Sarabia contre une *Providència* du 13 avril 2007. Cette *Providència* avait déclaré irrecevable un recours dirigé contre une mesure cautionnaire, au motif que la décision n'était pas susceptible d'appel devant le Tribunal supérieur de justice.
Les intéressés ont formé un recours devant la Sala civile du Tribunal supérieur. Dans leurs conclusions du 6 septembre 2007, ils sollicitaient la révocation de la décision de première instance. Les administrateurs judiciaires de la société en cause ont soutenu, par écrit du 8 octobre 2007, que la question avait déjà été tranchée par un *Aute* de la même Sala du 14 juin 2007. D'autres parties ont demandé, le 9 octobre 2007, le rejet du recours avec condamnation aux dépens.
La décision est rendue par la Sala civile, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Joan Manel Abril Campoy, avec Mme Eulàlia Amat Llari. Le texte mentionne par ailleurs un *Aute* de la Sala du 11 juin 2007 ayant rejeté un recours de plainte (*recurs de queixa*) formé par la même partie.
Le texte présente plusieurs incohérences de datation et de qualification. L'*Aute* rendu par le juge de première instance est daté du 11 mai 2007. Le raisonnement vise en outre une mesure cautionnaire adoptée par *Aute* du 3 avril 2007, alors que la *Providència* attaquée est datée du 13 avril 2007. La décision de juin est qualifiée tantôt d'*Aute*, tantôt d'*Interlocutòria*. Ces variations ne modifient pas la solution, mais elles doivent être relevées pour une lecture rigoureuse de l'arrêt.
## Question de droit
Le litige pose une question de recevabilité et de garanties procédurales : une décision refusant de transmettre à la juridiction supérieure un recours formé contre une mesure cautionnaire viole-t-elle les dispositions de l'article 70 de la loi transitoire de procédures judiciaires (*Llei Transitòria de procediments judicials*, du 21 décembre 1993), l'article 43 de la même loi et l'article 10 de la Constitution, en tant qu'elle limite le droit de défense et le droit de recours ?
Les requérants invoquaient également une méconnaissance de la jurisprudence de la Sala, en particulier d'un *Aute* du 21 mars 2002.
## Solution et dispositif
La Sala rejette le recours. Elle éc
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2007 - ROJ: ATSJAD 140/2007
ATSJAD 140/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civile, 18 décembre 2007)
Dans le cadre d'une procédure de mesures conservatoires, le Batlle (juge de première instance) a rendu, le 11 mai 2007, un Aute rejetant le recours en réformation formé par les Srs Nuñez et Sarabia contre une Providència du 13 avril 2007. Cette Providència avait déclaré irrecevable un recours dirigé contre une mesure cautionnaire, au motif que la décision n'était pas susceptible d'appel devant le Tribunal supérieur de justice.
Les intéressés ont formé un recours devant la Sala civile du Tribunal supérieur. Dans leurs conclusions du 6 septembre 2007, ils sollicitaient la révocation de la décision de première instance. Les administrateurs judiciaires de la société en cause ont soutenu, par écrit du 8 octobre 2007, que la question avait déjà été tranchée par un Aute de la même Sala du 14 juin 2007. D'autres parties ont demandé, le 9 octobre 2007, le rejet du recours avec condamnation aux dépens.
La décision est rendue par la Sala civile, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Joan Manel Abril Campoy, avec Mme Eulàlia Amat Llari. Le texte mentionne par ailleurs un Aute de la Sala du 11 juin 2007 ayant rejeté un recours de plainte (recurs de queixa) formé par la même partie.
Le texte présente plusieurs incohérences de datation et de qualification. L'Aute rendu par le juge de première instance est daté du 11 mai 2007. Le raisonnement vise en outre une mesure cautionnaire adoptée par Aute du 3 avril 2007, alors que la Providència attaquée est datée du 13 avril 2007. La décision de juin est qualifiée tantôt d'Aute, tantôt d'Interlocutòria. Ces variations ne modifient pas la solution, mais elles doivent être relevées pour une lecture rigoureuse de l'arrêt.
Question de droit
Le litige pose une question de recevabilité et de garanties procédurales : une décision refusant de transmettre à la juridiction supérieure un recours formé contre une mesure cautionnaire viole-t-elle les dispositions de l'article 70 de la loi transitoire de procédures judiciaires (Llei Transitòria de procediments judicials, du 21 décembre 1993), l'article 43 de la même loi et l'article 10 de la Constitution, en tant qu'elle limite le droit de défense et le droit de recours ?
Les requérants invoquaient également une méconnaissance de la jurisprudence de la Sala, en particulier d'un Aute du 21 mars 2002.
Solution et dispositif
La Sala rejette le recours. Elle éc
Aute
TSJC- 190/07
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de datats 11-5- 2007, segons el qual establia: "DECIDEIX: no donar lloc al recurs de reposició formulat per la representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia per escrit enregistrat als 2 de maig d'enguany, confirmant la Providència dictada per aquesta Batllia en data 13 d'abril proppassat".
II.- La representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia van formular recurs contra la resolució dictada a la instància i, en data 6-9-2007, van presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licitaven que es dictés Aute revocatori del pronunciat a la instància.
Per el contrari, els administradors judicials de la mercantil van presentar escrit, de data 8-10-2007, en el que manifesten que aquesta qüestió ja fou resolta per Aute d'aquest Tribunal Superior, de data 14 de juny de 2007.
Així mateix, la representació processal dels Srs. Alcalá i Arnau, per escrit de data 9-10-2007, van demanar que es dicti Aute que desestimi el recurs i imposi les costes processals a la part recurrent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 190/07 — Décision commentée
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els greuges o extrems en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència les que segueixen. En essència, entén la part que impugna la resolució d'instància que l'Aute d'instància, de data 11- 5-2007, no respecta les disposicions legals contingudes a l'article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials, de manera que conculca el dret a efectuar recurs d'aquesta part. Afegeix que va més enllà del que li permeten les normes legals (art. 43 LTPJ) i que menys té la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior.
El present recurs ha de ser refusat d'acord amb els arguments següents. Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre aquest extrem en la seva Interlocutòria de data 14 de juny de 2007. En efecte, en la mateixa s'argumentava per la part recurrent que es vulnerava l'article 70 de la llei transitòria de procediments judicials, segons el qual s'atribueix al President la verificació de les condicions d'admissibilitat del recurs segons la proposta del Ponent. I s'advertia que això esdevé així quan els autes s'han elevat a la Sala i assignat el recurs a la Sala civil. Al respecte, s'afirmava en la resolució d'aquesta Sala i avui s'ha de mantenir el que segueix: "En canvi, en el cas que ens ocupa no es vulnera l'article 70 de la Llei Transitòria, atesa que el Batlle el que fa es inadmetre el recurs contra la providència perquè considera que la mateixa no és recurrible davant del Tribunal Superior de Justícia.
I és des d'aquestes coordenades que s'ha d'analitzar si es conculca el dret de defensa de la part ara recurrent en queixa o no. I la resposta a la precedent qüestió ve determinada per la susceptibilitat d'ésser recorreguda davant aquesta Sala la resolució de 13-4- 2007. Si l'esmentada resolució no és recurrible, no s'haurà limitat el dret de defensa de la part defenent i ara recurrent, mentre que si la resolució era susceptible de ser recorreguda, la denegació del recurs formulat en temps i forma constituiria una hipòtesi d'infracció d'allò disposat a l'article 10 de la C.A.
II.- S'ha de convenir amb la part recurrent que el recurs de queixa és el mitjà adequat per sol·licitar que s'analitzi per la Sala la denegació indeguda d'un recurs que esdevenia procedent (cfr. TSM Autes de 6-4-1981 i 15- 6-1982), però la veritable clau de volta rau en determinar si l'Aute de 3-4-2007 contra el qual es presenta el recurs d'apel·lació i, en particular, la providència de 13-4-2007, que l'inadmet a tràmit, vulneren el dret a l'obtenció d'un pronunciament en aquesta alçada i menystenen així les garanties processals i constitucional contingudes a l'article 10 de la Constitució.
A criteri d'aquest Tribunal això no s'ha esdevingut. Així, i sens perjudici que, atès que inadmetia a tràmit un recurs, la resolució de 13-4-2007, hauria d'haver adoptat la forma d'Aute i no de providència, tota vegada que aquestes s'han de limitar a ésser resolucions que impulsen el procediment, el que resulta és que l'Hble. Batlle entén, i aquesta Sala comparteix el seu criteri, que adoptada la mesura cautelar per l'Aute de 3-4-2007, s'obre la possibilitat de procedir a formular oposició envers aquesta mesura cautelar per part de la part que ara s'alça en queixa, i contra l'Aute que resolgui la referida oposició, esdevindrà aleshores la possibilitat de formular recurs d'apel·lació. I és en aquesta òrbita d'idees, que no es pot entendre cap limitació al dret de defensa ni al de formular recurs davant d'aquesta Sala, tota vegada que, com s'ha vist, finalitzada l'oposició i resolta la mateixa per Aute, si aquest és confirmatori de l'Aute de 3-4-2007, restarà oberta la facultat d'interposar contra el mateix recurs davant d'aquest Tribunal, de manera que aquesta Sala pugui pronunciar-se al respecte".
II.- En definitiva, com s'ha argumentat no existeix cap conculcació d'allò previst a l'article 70 de la llei transitòria de procediments judicials, tota vegada que la resolució que adopta una mesura cautelar no esdevé recurrible, sinó que obre el camí vers l'oposició a la dita mesura. Per consegüent, ni la providència de 13-4- 2007 ni l'Aute de 11-5-2007, que desestima el recurs de reposició contra la mateixa, limiten el dret de recurs de la part ara recurrent, tota vegada que com ja es va advertir li reconeixen el dret a accedir davant d'aquesta alçada, una volta tramitada l'oposició a la mesura cautelar i resolta la mateixa per Aute.
Per altra part, tampoc existeix cap infracció de l'article 43 LTPJ, perquè l'Hble. Batlle no adreça cap petició a l'òrgan judicial superior, sinó que, dins l'àmbit de les seves facultats, decideix inadmetre un recurs, atès que entén que contra el mateix no hi cap recurs; resolució que aquesta Sala va confirmar per Aute de 11 de juny de 2007, que refusava el recurs de queixa interposat per qui ara és de nou recurrent.
I, per últim, tampoc existeix cap menysteniment de la jurisprudència d'aquesta Sala, atès que la resolució que s'indica com a vulnerada (l'Aute de 21-3-2002) resolt un supòsit molt específic, com és de l'ordre d'aturada d'una obra, i no, com el cas que ara ens ocupa, el relatiu a l'adopció de mesures cautelars, la seva oposició i el recurs que es pot plantejar contra les mateixes.
III.- Les anteriors consideracions han de comportar necessàriament la desestimació del recurs interposat. En matèria de costes processals, el refús del recurs s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11-5-2007 i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-