En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de datats 11-5- 2007, segons el qual establia: "DECIDEIX: no donar lloc al recurs de reposició formulat per la representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia per escrit enregistrat als 2 de maig d'enguany, confirmant la Providència dictada per aquesta Batllia en data 13 d'abril proppassat". II.- La representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia van formular recurs contra la resolució dictada a la instància i, en data 6-9-2007, van presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licitaven que es dictés Aute revocatori del pronunciat a la instància. Per el contrari, els administradors judicials de la mercantil van presentar escrit, de data 8-10-2007, en el que manifesten que aquesta qüestió ja fou resolta per Aute d'aquest Tribunal Superior, de data 14 de juny de 2007. Així mateix, la representació processal dels Srs. Alcalá i Arnau, per escrit de data 9-10-2007, van demanar que es dicti Aute que desestimi el recurs i imposi les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els greuges o extrems en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència les que segueixen. En essència, entén la part que impugna la resolució d'instància que l'Aute d'instància, de data 11- 5-2007, no respecta les disposicions legals contingudes a l'article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials, de manera que conculca el dret a efectuar recurs d'aquesta part. Afegeix que va més enllà del que li permeten les normes legals (art. 43 LTPJ) i que menys té la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior. El present recurs ha de ser refusat d'acord amb els arguments següents. Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre aquest extrem en la seva Interlocutòria de data 14 de juny de 2007. En efecte, en la mateixa s'argumentava per la part recurrent que es vulnerava l'article 70 de la llei transitòria de procediments judicials, segons el qual s'atribueix al President la verificació de les condicions d'admissibilitat del recurs segons la proposta del Ponent. I s'advertia que això esdevé així quan els autes s'han elevat a la Sala i assignat el recurs a la Sala civil. Al respecte, s'afirmava en la resolució d'aquesta Sala i avui s'ha de mantenir el que segueix: "En canvi, en el cas que ens ocupa no es vulnera l'article 70 de la Llei Transitòria, atesa que el Batlle el que fa es inadmetre el recurs contra la providència perquè considera que la mateixa no és recurrible davant del Tribunal Superior de Justícia. I és des d'aquestes coordenades que s'ha d'analitzar si es conculca el dret de defensa de la part ara recurrent en queixa o no. I la resposta a la precedent qüestió ve determinada per la susceptibilitat d'ésser recorreguda davant aquesta Sala la resolució de 13-4- 2007. Si l'esmentada resolució no és recurrible, no s'haurà limitat el dret de defensa de la part defenent i ara recurrent, mentre que si la resolució era susceptible de ser recorreguda, la denegació del recurs formulat en temps i forma constituiria una hipòtesi d'infracció d'allò disposat a l'article 10 de la C.A. II.- S'ha de convenir amb la part recurrent que el recurs de queixa és el mitjà adequat per sol·licitar que s'analitzi per la Sala la denegació indeguda d'un recurs que esdevenia procedent (cfr. TSM Autes de 6-4-1981 i 15- 6-1982), però la veritable clau de volta rau en determinar si l'Aute de 3-4-2007 contra el qual es presenta el recurs d'apel·lació i, en particular, la providència de 13-4-2007, que l'inadmet a tràmit, vulneren el dret a l'obtenció d'un pronunciament en aquesta alçada i menystenen així les garanties processals i constitucional contingudes a l'article 10 de la Constitució. A criteri d'aquest Tribunal això no s'ha esdevingut. Així, i sens perjudici que, atès que inadmetia a tràmit un recurs, la resolució de 13-4-2007, hauria d'haver adoptat la forma d'Aute i no de providència, tota vegada que aquestes s'han de limitar a ésser resolucions que impulsen el procediment, el que resulta és que l'Hble. Batlle entén, i aquesta Sala comparteix el seu criteri, que adoptada la mesura cautelar per l'Aute de 3-4-2007, s'obre la possibilitat de procedir a formular oposició envers aquesta mesura cautelar per part de la part que ara s'alça en queixa, i contra l'Aute que resolgui la referida oposició, esdevindrà aleshores la possibilitat de formular recurs d'apel·lació. I és en aquesta òrbita d'idees, que no es pot entendre cap limitació al dret de defensa ni al de formular recurs davant d'aquesta Sala, tota vegada que, com s'ha vist, finalitzada l'oposició i resolta la mateixa per Aute, si aquest és confirmatori de l'Aute de 3-4-2007, restarà oberta la facultat d'interposar contra el mateix recurs davant d'aquest Tribunal, de manera que aquesta Sala pugui pronunciar-se al respecte". II.- En definitiva, com s'ha argumentat no existeix cap conculcació d'allò previst a l'article 70 de la llei transitòria de procediments judicials, tota vegada que la resolució que adopta una mesura cautelar no esdevé recurrible, sinó que obre el camí vers l'oposició a la dita mesura. Per consegüent, ni la providència de 13-4- 2007 ni l'Aute de 11-5-2007, que desestima el recurs de reposició contra la mateixa, limiten el dret de recurs de la part ara recurrent, tota vegada que com ja es va advertir li reconeixen el dret a accedir davant d'aquesta alçada, una volta tramitada l'oposició a la mesura cautelar i resolta la mateixa per Aute. Per altra part, tampoc existeix cap infracció de l'article 43 LTPJ, perquè l'Hble. Batlle no adreça cap petició a l'òrgan judicial superior, sinó que, dins l'àmbit de les seves facultats, decideix inadmetre un recurs, atès que entén que contra el mateix no hi cap recurs; resolució que aquesta Sala va confirmar per Aute de 11 de juny de 2007, que refusava el recurs de queixa interposat per qui ara és de nou recurrent. I, per últim, tampoc existeix cap menysteniment de la jurisprudència d'aquesta Sala, atès que la resolució que s'indica com a vulnerada (l'Aute de 21-3-2002) resolt un supòsit molt específic, com és de l'ordre d'aturada d'una obra, i no, com el cas que ara ens ocupa, el relatiu a l'adopció de mesures cautelars, la seva oposició i el recurs que es pot plantejar contra les mateixes. III.- Les anteriors consideracions han de comportar necessàriament la desestimació del recurs interposat. En matèria de costes processals, el refús del recurs s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Nuñez i Sarabia contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11-5-2007 i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE