Le président de la Batllia, en qualité de juge de l'expropriation, a rendu le 15 janvier 2007 une résolution déclarant irrecevable le recours en nullité formé par les époux Calderón et Olmo. Ce recours visait deux actes : l'accord de la Commission d'expropriation du 17 octobre 2006, qui avait fixé la taxation des biens expropriés, et l'accord du juge de l'expropriation du 3 novembre 2006, qui fixait la date de remise de la possession des biens à l'expropriant.

Les intéressés ont interjeté appel contre cette résolution, en invoquant plusieurs vices de forme affectant la procédure suivie devant la Commission d'expropriation et l'acte du 3 novembre 2006. Parallèlement, ils ont saisi la Section administrative de la Batllia d'une demande juridictionnelle contre le même accord de la Commission. La Comune d'Escaldes-Engordany s'est opposée au recours et a soutenu que la déclaration d'irrecevabilité était conforme au droit.

Le dossier mentionne en outre que le juge de l'expropriation a, le 9 novembre 2006, privé d'effet la résolution du 3 novembre 2006 et que les intéressés ont demandé la suspension des diligences d'exécution de l'expropriation.

Question de droit

La Cour devait trancher quatre points :

1. Un justiciable peut-il former simultanément un recours administratif « de nullité » et une action juridictionnelle contre un même acte de la Commission d'expropriation ?
2. Le recours est-il recevable contre la décision fixant la date de remise de la possession, eu égard à l'interdiction des recours contre les diligences d'exécution ?
3. La suspension des diligences d'exécution peut-elle être accordée ?
4. La saisine de la Cour européenne des droits de l'homme affecte-t-elle l'application du droit interne ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel sur chacun des points.

Sur la duplicité de voies de recours. Le tribunal relève que la loi d'expropriation du 3 septembre 1993 consacre le principe de concentration en matière de recours. Selon son article 46, les vices de procédure doivent être invoqués à l'encontre de la résolution de la Commission d'expropriation, qui met fin à la voie administrative, et ouvrent un recours juridictionnel. Le tribunal en déduit que, contre l'accord du 17 octobre 2006, seule une demande juridictionnelle était possible, à l'exclusion d'un second recours administratif de nullité, qui aurait constitué une « indue duplicité de voies d'impugnation ».

Sur la décision de remise de possession. Le tribunal applique l'article 32 de la loi, qui limite les recours contre les diligences d'exécution à la rectification d'erreurs de description ou de délimitation des biens, à la radiation de charges et au paiement ou à la répartition de l'indemnité. Il relève en outre que le juge de l'expropriation a annulé sa propre résolution le 9 novembre 2006, de sorte que le recours a perdu son objet sur ce point.

Sur la suspension. Le tribunal juge la suspension contraire aux prescriptions expresses des articles 32 et 47 de la loi. Il ajoute que la saisine de la Cour européenne des droits de l'homme n'a pas pour effet d'écarter l'application de ces dispositions.

Dispositif. Le texte catalan est reproduit ci-après, suivi d'une traduction fidèle.

Núm. de Protocol: EXP. 2005-1 EXPROPIACIÓ 01-07 TSA: E01/07

A U T E 09-2008

PARTS:

Apel·lant: Calderón - Olmo

Representant: Catalá

Advocat: C.a.

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant : Espada

Advocat : Conde

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El President de la Batllia, en qualitat de Jutge de l'Expropiació, va dictar una resolució en data 15 de gener de 2007, mitjançant la qual declarava la inadmissibilitat del recurs de nul·litat que havia interposat la representació dels Srs. Calderón i Olmo contra l'acord de la Comissió d'Expropiació de 17 d'octubre de 2006 i contra l'acord del Jutge de l'Expropiació de 3 de novembre de 2006. En virtut del primer, la Comissió havia determinat la taxació dels béns del interessats que eren objecte d'expropiació, mentre que el segon fixava data per lliurar a l'expropiant la possessió dels béns expropiats.

2n.- La representació dels Srs. V. I G. ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució del Jutge de l'Expropiació, el qual es basa en l'existència de diversos defectes formals en el procediment seguit davant la Comissió d'Expropiació, així com en la resolució impugnada de 3 de novembre de 2006.

3r.- La representació de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany s'ha oposat al recurs, adduint la improcedència del recurs de nul·litat que interposen els interessats, de manera que considera ajustada a dret la declaració d'inadmissibilitat que conté la resolució impugnada.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Llei d'expropiació de 3 de setembre de 1993 introdueix en matèria de recursos el principi de concentració, de manera que les al·legacions relatives als vicis de procediment s'han de fer valer quan s'impugna la resolució de la Comissió d'Expropiació, que és la que posa fi a la via administrativa. Així ho estableix l'article 46 de la Llei, el qual disposa que contra aquestes resolucions poden interposar els interessats el corresponent recurs en via jurisdiccional.

D'altra banda, l'article 32 de la mateixa llei disposa que, contra les diligències d'execució previstes en la secció 2ª del capítol 2n. del títol II, no són possibles altres recursos que els que tinguin per objecte la rectificació d'eventuals errors en la descripció i la fitació dels béns, la cancel·lació de càrregues i el pagament i el repartiment de la indemnització.

Segon.- En el cas que ara s'examina, els recurrents han presentat un anomenat recurs de nul·litat contra l'acord de la Comissió d'Expropiació de data 17 d'octubre de 2006, que va fixar la taxació dels béns expropiats, posant fi a la via administrativa en els termes previstos en l'article 46 de la Llei de 3 de setembre de 1993. Simultàniament, els mateixos interessats han formulat demanda jurisdiccional davant de la Secció Administrativa de la Batllia contra el mateix acord de la Comissió d'Expropiació.

Resulta evident que, contra l'esmentat acord de 17 d'octubre de 2006 que posa fi a la via administrativa, només es pot formular la corresponent demanda jurisdiccional, tal com preveu el precepte abans referit, i no es pot articular de forma simultània un altre recurs administratiu "de nul·litat", ja que això suposaria una indeguda duplicitat de vies d'impugnació.

En conseqüència, resulta plenament ajustada a dret la declaració d'inadmissibilitat del recurs administratiu que conté la resolució del Jutge de l'Expropiació.

Tercer.- A igual conclusió s'ha d'arribar pel que fa a la impugnació de la decisió de 3 de novembre de 2006, mitjançant la qual es va fixar data per lliurar a l'expropiant la possessió dels béns expropiats. A més de la prohibició de presentar recursos contra aquestes diligències d'execució pels motius invocats pels recurrents (article 32 de la Llei d'expropiació), cal tenir en compte que el Jutge de l'Expropiació va deixar sense efecte aquesta resolució en data 9 de novembre de 2006, de manera que el recurs ha perdut objecte en aquest punt.

Quart.- En darrer terme, resulta improcedent la suspensió de les diligències d'execució de l'expropiació que sol·liciten els interessats, atès que això resultaria contrari a les prescripcions expresses dels articles 32 i 47 de la Llei d'expropiació. La presentació d'una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans no és susceptible de comportar la inaplicació d'aquestes preceptes legals.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Calderón i Olmo contra la resolució del Jutge de l'Expropiació de data 15 de gener de 2007.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE