Juridiction andorrane, — (ROJ : ATSJAD 95/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:95A)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : ATSJAD 95/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:95A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, siégeant à Andorre-la-Vieille le 17 juillet 2008. Elle porte sur la contestation des honoraires d'un avocat, M. Sevillano, dont la minute était intégrée aux dépens (« costes processals ») réclamés à Mme Álvarez. La présidence était assurée par M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Joan Manel Abril Campoy, avec la participation de Mme Eulàlia Amat Llari. Le numéro de recours est indiqué comme 286/07 dans les métadonnées, tandis que l'en-tête de la résolution mentionne « TSJC-233/06 ». La décision ne précise pas la raison de cet écart, qui relève probablement de deux numérotations successives (non précisé dans la décision).
Selon l'exposé de la décision, le 27 avril 2005, Mme Álvarez fut invitée à acquitter la somme de 86 140,56 euros, sous peine d'exécution forcée. Le 25 mai 2005, son représentant procédural contesta les dépens. Le 25 janvier 2007, le tribunal demanda au Collège des avocats d'Andorre un rapport sur la minute d'honoraires. Ce rapport fut émis le 14 janvier 2008, puis communiqué aux parties, qui présentèrent des observations les 8 février et 13 mai 2008.
Le résumé automatique (« Resum I.A. ») figurant sur la plateforme indique que l'incident de nullité avait été valorisé à 37 454 euros. Ce résumé n'a pas de valeur normative ; seul le texte de la décision fait foi. Il est donc retenu ici uniquement comme repère de lecture.
Question de droit
La requérante soulevait trois moyens de contestation, que la Sala résume ainsi :
- le rapport du Collège ne tiendrait compte que du critère économique et non des autres facteurs de calcul d'une minute d'avocat ;
- la seconde instance se serait limitée aux conséquences de la déclaration de nullité, de sorte que la valeur du litige serait dépourvue de pertinence ;
- l'incident de nullité ne pourrait être évalué en fonction de la valeur du procès, mais seulement au regard du travail effectivement accompli.
La question de droit se ramène donc à deux points : d'une part, la détermination des honoraires de postulation et de plaidoirie, en particulier leur évaluation selon la valeur du litige ; d'autre part, le pouvoir du juge de contrôler le montant d'honoraires fixé par référence à des normes professionnelles qui ne le lient pas.
Solution et dispositif
La Sala écarte les deux premiers moyens. Sur le premier, elle relève que la valeur de la seconde instance est « clairement quantifiable » au regard des prétentions formulées, à savoir la valeur des donations, objet de l'action révocatoire, et celle de l'immeuble, objet de l'action déclaratoire de propriété. Elle ajoute que le rapport du Collège prend également en compte d'autres éléments (prétentions de l'appel, travail réellement accompli, complexité), et qu'aucune majoration pour complexité n'a été retenue alors que le cas le permettait. Sur le deuxième, elle constate que le recours d'appel soulevait plusieurs points sur lesquels la Sala était appelée à statuer, portant sur la nullité des donations, leur révocation et la déclaration de domaine de biens immobiliers ; la valorisation selon la valeur des prétentions est donc correcte.
En revanche, la Sala accueille le troisième moyen. Elle rappelle que l'incident de nullité avait été évalué conformément aux normes orientat
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 233/06
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per providència de data 27-04-2005 es va requerir a la Sra. Álvarez per tal que fes front a l'abonament de la quantitat de 86-140,56 euros, amb l'advertiment que en cas d'impagament es procediria a l'execució forçosa.
II.- Per escrit, de data 25-05-2005, es va procedir a impugnar les costes processals per la representació processal de la Sra. Álvarez.
Per Providència, de data 25-01-2007, es va decidir sol·licitar al M.I. Col·legi d'Advocats l'emissió d'informe relatiu a la minuta d'honoraris professionals.
III.- En data 14-01-2008 es va emetre informe pel M.I. Col·legi d'Advocats d'Andorra amb el resultat que obra a les actuacions. Consta així mateix que es va donar trasllat a les parts litigants, les quals van efectuar en dates 8 de febrer i 13 de maig de 2008.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part impugnant dels honoraris del lletrat Sr. Sevillano entén, en primer terme, que el dictamen emès pel M.I. Col·legi d'Advocats solament té en compte el criteri econòmic i no els altres factors a emprar per a procedir al càlcul de la minuta d'un Lletrat. En segon terme, manifesta que l'àmbit de la segona instància es va limitar a una sola qüestió, consistent en les conseqüències de la declaració de nul·litat i, per consegüent, la valoració de la quantia és irrellevant. En tercer terme, entén que l'incident de nul·litat no pot versar sobre la quantia del procés, sinó en atenció a la feina realment realitzada.
II.- En relació a la primera de les qüestions o extrems que planteja la part recurrent, convé posar de manifest que en consonància amb l'informe emès pel M.I. Col·legi d'Advocats, i que ha de ser admès en aquest punt, la quantia no pot ésser considerada com a indeterminada, tota vegada que la quantia de la segona instància esdevé clarament quantificable segons les pretensions esgrimides en el recurs; és a dir, valor de les donacions, objecte de la pretensió revocatòria, i de l'edifici, objecte de l'acció declarativa de domini. S'ha d'afegir també que en el referit informe es té en compte altres extrems com són les pretensions que s'exercitin en l'alçada, la tasca realment realitzada i la seva complexitat, de manera que es considera adequada la minuta tenint en compte que no s'ha establert cap increment per complexitat, quan el supòsit ho permetia, i que s'ha valorat segons la quantia, essent correctes els honoraris.
En atenció a aquestes consideracions, procedeix refusar aquest primer motiu de greuge.
III.- Respecte de la segona al·legació, entén la recurrent que la segona instància només s'ha concretat en les conseqüències de la declaració de nul·litat i que, per tant, no es pot emprar el criteri de la quantia. Si s'analitza el recurs interposat per la part impugnant dels honoraris resulta que en el mateix es sol·licitava que s'examinessin tota una sèrie de punts que, al seu criteri, no havien estat jutjats per la resolució de primera instància. I si aquests punts o extrems sobre els quals es demana un pronunciament de la Sala s'examinen, resulta que els mateixos fan referència a declaracions de nul·litat de donacions, revocacions de les mateixes i declaracions de domini de béns immobles. Aleshores, i en atenció a aquests extrems, si esdevé correcte valorar, com fa el dictamen emès pel M.I. Col·legi, segons la quantia de les pretensions exercitades, el càlcul dels honoraris de segona instància i, per tant, procedeix també desestimar aquest motiu o greuge articulat per la part impugnant de les costes processals.
IV.- En tercer terme, argumenta la part impugnant que l'incident de nul·litat no es pot valorar conforme a la quantia del procés, sinó d'acord amb les pretensions esgrimides en el mateix. Al respecte, s'ha d'indicar que l'incident de nul·litat s'ha valorat en consonància amb les normes orientadores, en virtut de les quals aquest ha de comportar una rebaixa del 60% segons la norma 17 dels honoraris professionals.
En aquest punt, sí que s'ha d'acollir la impugnació que s'efectua, tota vegada que si bé el càlcul dels honoraris relatius a l'incident de nul·litat s'han realitzat correctament, segons les normes orientadores i que el dictamen del M.I. Col·legi d'Advocats dóna per adequats, no és menys cert que la quantia de 37.454 euros per la contesta a un incident de nul·litat esdevé molt elevada, no solament per la complexitat i la feina realment esmerçada, sinó també si s'efectua la comparació amb el que es minuta respecte a la tramitació del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.
En atenció a aquests arguments i, compte tingut que les normes del Col·legi d'Advocats per a la determinació dels honoraris són normes orientadores i, per tant, no vinculen als òrgans judicials, s'escau d'acord amb els criteris de feina realitzada, complexitat i quantia, fixar l'import a percebre per la contesta i tramitació de l'incident de nul·litat en la quantitat de 7.000 euros.
V.- L'èxit parcial de la impugnació justifica la no imposició de les costes d'aquest incident (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART la impugnació dels honoraris professionals del Lletrat Sr. Sevillano, que integren les partides de les costes processals, i fixar l'import de la tramitació de l'incident de nul·litat en la quantitat de 7.000 euros, mantenint la resta de partides de la minuta d'honoraris professionals. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquest incident.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE