SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d’Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Galan va formular demanda contra la societat “Ruiz” i, solidàriament amb aquesta, contra els Srs. Sandoval, Querol i Gutierrez, i, solidàriament amb tots ells, contra la companyia d’assegurances “Puig”, en reclamació de la suma de 14.850 euros, import que l’agent va abonar en concepte de reserva d’un habitatge que finalment no va poder adquirir, més els interessos legals corresponents a comptar del 30 de juny del 2003 o, subsidiàriament, des del 2 de juliol del 2004, sol·licitant, a més, que es declarés la resolució del citat contracte i que s’imposessin les costes del procediment a la part defenent. II.- Per escrit de data 31 de maig del 2006 la representació processal de la societat “Ruiz” i dels Srs. Querol, Gutierrez i de la Sra. Sandoval va formular excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, petició que va ser desestimada per l’Aute de 17 de gener del 2007. III.- En data 2 de maig del 2007 la representació processal de la societat “Ruiz” i dels Srs. Querol i Gutierrez va contestar a la demanda argumentant que la manca de compliment de les seves obligacions per part de la societat, i no per part dels seus socis, no havia estat acreditada i que, en tot cas, qui havia incomplit el contracte havia estat l’agent. IV.- La representació processal de la companyia “Puig” va contestar a la demanda en la mateixa data, oposant-se a ella amb l’argument de que, en no haver-se acreditat la responsabilitat de la societat “Ruiz”, ella tampoc esdevenia responsable, i, subsidiàriament, manifestant que en cas contrari, en la pòlissa que la vinculava amb la seva assegurada existia un franquícia equivalent al 10% del perjudici que es reclamés. V.- En la mateixa data la representació processal de la Sra. Sandoval va contestar igualment a la demanda oposant-se a ella i defensant que l’incompliment al·legat per l’agent es podia imputar, en tot cas, exclusivament a la societat “Ruiz” i no pas als seus socis. VI.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, més tard, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa. VII.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 d’abril del 2008 estimant en part la demanda formulada per la Sra. Galan, declarant la resolució del contracte d’autes, que es qualificava de promesa bilateral de compravenda, condemnant solidàriament a la societat “Ruiz” i al Sr. Querol a retornar a l’agent la suma de 14.850 euros, més els interessos legals d’aquesta suma des del dia 1 de juliol del 2003, fins que fossin íntegrament satisfets, imposant, a més, a l’esmentada societat i al Sr. M. les costes de la instància. VIII.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació el Sr. Querol i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, absolent al seu mandant de tots els pediments fets contra ell a la demanda, confirmant tots els demés pronunciaments i condemnant a l’agent al pagament de les costes judicials. IX.- Contra l’esmentada resolució formula igualment recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Galan i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que es condemni solidàriament a tots els defenents a satisfer a la seva mandant la suma de 14.850 euros, juntament amb els seus interessos legals a partir del dia 30 de juny del 2003, condemnant-los també al pagament de la totalitat de les costes judicials, a més de declarar resolt el contracte subscrit entre les parts. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que al mes de juny de l’any 2003 el Sr. Gutierrez va proposar a la Sra. Galan l’adquisició del pis tercera planta segona porta de l’escala A de l’XXXX, pel preu de 165.000 euros, motiu pel qual el primer va signar un document anomenat “de reserva” d’aquest habitatge amb el segell de la societat “Ruiz” en nom de la què actuava i lliurant la segona la suma de 14.850 euros, equivalents al 9% del preu convingut (foli 75). No es discuteix tampoc que aquest fet portava implícit el compromís, que cal qualificar com a promesa bilateral de compravenda del pis al què fa referència, de celebrar posteriorment el contracte definitiu, ni que aquest no es va arribar a formalitzar mai. Per aquestes raons, la Sra. Galan va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la societat “Ruiz”, solidàriament amb ella contra la Sra. Sandoval, titular administrativa de la societat, contra el Sr. Querol, que era el soci que, segons el seu parer, gestionava en realitat la societat, i contra el Sr. Gutierrez, que era la persona amb la què ella havia realitzat els tractes, i, solidàriament amb tots ells, contra la companyia d’assegurances “Puig”, que assegurava la responsabilitat civil de la societat. La Sentència que ara es recorre conclou que el contracte celebrat entre les parts s’ha de qualificar de contracte de promesa bilateral de compravenda vàlida i eficaç, que la manca de compliment del contracte va ser responsabilitat de la societat demandada i, per aquests motius, declara resolt el citat contracte, conclusions que no són impugnades per cap dels recurrents. II.- La representació processal del Sr. Querol impugna la decisió de la Sentència d’instància exclusivament pel que fa referència a la decisió que aquesta pren de condemnar al seu mandant, solidàriament amb la societat “Ruiz”, a retornar a l’agent la suma de 14.850 euros, ja que considera que no és procedent aixecar en aquest cas el vel societari com fa la resolució d’instància. L’aixecament del vel societari és un remei emprat jurisprudencialment en els supòsits en els què la persona jurídica és utilitzada per un o més dels seus socis per tal d’eludir les seves responsabilitats tant contractuals com extracontractuals front a tercers, emparant-se en la limitació de responsabilitat dels socis que pot suposar l’existència d’una entitat amb personalitat jurídica diferenciada d’ells. Com destaca la Sentència d’aquesta Sala de 24 de novembre de 1994, entre altres, en el conflicte entre seguretat jurídica i justícia material s’ha d’optar en alguns casos, de forma excepcional, d’acord amb les circumstàncies i valorant conjuntament les proves aportades a les actuacions (ja que rarament es poden trobar indicis directes) per aplicar el criteri d’equitat i acollir del principi de bona fe, penetrant en el substrat personal de les entitats i fent responsables de les obligacions de la societat a les persones físiques que en formen part, per evitar que s’abusi de la independència i de la limitació de responsabilitat que pot comportar la creació d’una persona jurídica en perjudici de tercers. III.- En el cas present entenem, en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, que existeixen suficients indicis de l’existència d’abús de la personalitat en benefici del soci o socis que en realitat gestionaven la societat “Ruiz” i, per tant, és procedent aixecar el vel societari. Un dels indicis que porta a aplicar la tècnica de l’aixecament del vel és el fet que la societat sigui governada per sols un, o sols alguns, dels seus socis, prescindint dels interessos col·lectius i en el seu propi benefici i, en el litigi d’autes, s’ha posat de relleu que el Sr. Querol no sols és el gerent de la societat “Ruiz”, sinó que, junt amb la Sra. Sandoval, són els seus dos únics socis, com es posa de relleu al document de consulta de les dades registrals de la societat (foli 413) i a l’escriptura en la què es va constituir (foli 349). Un altre dels fets a tenir en compte per tal d’estimar la procedència d’aixecar el vel societari és que la societat que serveix de pantalla per tal de limitar la responsabilitat dels seus socis no tingui cap tipus d’activitat per sí mateixa, i en aquest cas tant el Sr. Querol (foli 443 en relació al 381), com el Sr. Gutierrez i la Sra. Sandoval reconeixen en les seves declaracions davant de l’Hble. Batlle, com a conseqüència de la querella que pels mateixos fets va formular la Sra. Galan contra el primer, que “Ruiz” no tenia cap activitat comercial, com a mínim des de feia un any i mig, i que en aquell moment es trobava en període de liquidació, no disposant de cap tipus de béns mobles ni immobles amb la què desenvolupar-la, i no s’ha provat que tingués empleats, ni que portés una comptabilitat separada dels seus socis, ni que ingressés les quantitats que rebia en comptes corrents propis, distingint-se clarament els interessos col·lectius dels propis dels seus socis, d’aquesta situació se n’ha de fer responsables tant al Sr. Querol com a la Sra. Sandoval, que va prestar el seu nom per tal que el Sr. M. pogués crear la societat, actuant en benefici propi, que va aportar també capital a la mateixa per obtenir un lucre, ja que la seva participació era majoritària (com posa de relleu la seva escriptura de constitució al foli 349) i que, a més, la presidia (foli 413). Per aquesta raó, coneixent o havent de conèixer la situació de la societat, no va demanar la cancel·lació de la seva inscripció al registre, com ella mateixa reconeix en comparèixer davant de l’Hble. Batlle (foli 142), sense que sigui suficient per exonerar-la de responsabilitat que ella manifesti que no estava assabentada de res, perquè la seva obligació era de mantenir un cert control sobre la societat que presidia i, en cas de no poder-ho fer, demanar la seva dissolució per evitar que l’altre soci, o algú en nom d’ell, actuant en nom de la societat que presidia i de la què era sòcia majoritària, causés danys a tercers quan “Ruiz” no tenia mitjans per respondre de les seves obligacions. IV.- Per últim, al·legant l’agent que aquests eren suficients indicis per apreciar que la societat defenent era purament una pantalla per protegir els seus socis de tota responsabilitat, el recurrent tenia a les seves mans la possibilitat de provar que la societat tenia una activitat, que portava una comptabilitat, que tenia uns empleats als què pagava un salari i que era en els seus comptes corrents on s’ingressaven, com a mínim provisionalment, les quantitats que rebien dels seus clients i, en no haver-ho fet, aquesta facilitat probatòria que no ha exercitat l’ha de perjudicar. Raons totes elles que porten a desestimar el recurs formulat. V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. VI.- Contra la mateixa resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Galan argumentant, en primer lloc, que la Sra. Sandoval també ha de ser condemnada solidàriament amb la societat i el Sr. Querol, ja que és la titular administrativa de la societat i és responsable per tant, juntament amb ella, dels seus deutes. Els arguments de la recurrent han d’esser estimats, ja que considerem que la Sra. Sandoval està obligada a respondre dels deutes de la societat igual que el Sr. Querol. En efecte, quan la titular real d’un negoci és una persona física determinada i la titular administrativa n’és una altra, totes dues responen de l’aparença creada enfront a tercers, com ha posat reiteradament de relleu aquesta Sala. En el cas present la situació és un altra, atès que la titular real del negoci i aquella que apareix com a tal enfront de tercers és sempre la societat “Ruiz”, de tal manera que no s’ha creat cap falsa aparença en la què poguessin confiar erròniament els tercers. No obstant, si hem considerat acreditat que aquesta societat no portava a terme des de feia temps una activitat comercial, ni tenia béns mobles ni immobles amb la què desenvolupar-la, i no s’ha provat que tingués empleats, ni que portés una comptabilitat separada dels seus socis, ni que ingressés les quantitats que rebia en comptes corrents propis, distingint-se clarament els interessos col·lectius dels propis dels seus socis, d’aquesta situació se n’ha de fer responsables tant al Sr. Querol com a la Sra. Sandoval, que va prestar el seu nom per tal que el Sr. M. pogués crear la societat, actuant en benefici propi, que va aportar també capital a la mateixa per obtenir un lucre, ja que la seva participació era majoritària (com posa de relleu la seva escriptura de constitució al foli 349) i que, a més, la presidia (foli 413). Per aquesta raó, coneixent o havent de conèixer la situació de la societat, no va demanar la cancel·lació de la seva inscripció al registre, com ella mateixa reconeix en comparèixer davant de l’Hble. Batlle (foli 142), sense que sigui suficient per exonerar-la de responsabilitat que ella manifesti que no estava assabentada de res, perquè la seva obligació era de mantenir un cert control sobre la societat que presidia i, en cas de no poder-ho fer, demanar la seva dissolució per evitar que l’altre soci, o algú en nom d’ell, actuant en nom de la societat que presidia i de la què era sòcia majoritària, causés danys a tercers quan “Ruiz” no tenia mitjans per respondre de les seves obligacions. VII.- Com a segon motiu del seu recurs al·lega igualment la recurrent que la companyia d’assegurances “Puig” ha de respondre igualment del pagament de la suma que ella va lliurar com a paga i senyal del contracte, ja que cobrava la responsabilitat professional d’“Ruiz”, i aquest motiu s’ha d’estimar igualment. Com posa de relleu la Sentència recorreguda, la promesa de compravenda bilateral que vinculava a les parts va ser incomplerta i aquest incompliment s’ha d’imputar a la negligència professional de les persones físiques que actuaven en nom d’“Ruiz”, pronunciament no ha estat impugnat pels recurrents. Atesa aquesta responsabilitat, que va conduir a la condemna de la societat intermediària a retornar a la demandant la suma lliurada per ella en concepte de paga i senyal, i havent-se acreditat que havia subscrit amb “Puig” una pòlissa d’assegurança que cobria “el pagament de les indemnitzacions de les quals pogués resultar civilment responsable per danys patrimonials primaris ocasionats a clients o a tercers a causa d’errors o faltes comesos durant la vigència de la pòlissa” (foli 393), cal considerar que l’asseguradora és també responsable juntament amb la societat i els seus socis de la indemnització a la què té dret la Sra. Galan. La representació processal de la societat “Puig” al·lega per oposar-se a la demanda la seva manca de legitimació passiva, ja que entre ella i la demandant no existeix cap vincle contractual, però el principi de relativitat dels contractes no és absolut i l’acció directa del perjudicat contra la companyia que assegura la responsabilitat civil del causant del dany és una possibilitat que tendeix a garantir que aquell que l’ha patit sigui compensat, tenint en compte que l’existència d’una assegurança no sols protegeix a l’assegurat del risc d’incórrer en responsabilitat, sinó a tota aquella persona que es pugui veure afectada per l’actuació negligent d’aquest, i més encara en aquest supòsit quan l’article 4 d), en relació amb l’article 3.4 de la Llei dels Agents i Gestors Immobiliaris de 15 de desembre del 2000, obliga a les entitats gestores a subscriure i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil professional amb una garantia mínima de 150.000 euros. Per aquesta raó, cal estimar aquest motiu del recurs, sense que procedeixi estimar l’argument oposat per l’entitat asseguradora en el sentit que la pòlissa conté una franquícia del 10% de la indemnització a pagar, perquè en cas d’apreciar-se aquesta limitació l’agent rebria una quantitat inferior a l’establerta com a garantia mínima, sense perjudici de la possibilitat de la que gaudeix la companyia asseguradora de repetir contra l’entitat assegurada per tal de recuperar la suma a la què ascendeixi la franquícia. VIII.- Per últim, al·lega la recurrent la procedència de condemnar igualment al Sr. Gutierrez, però en aquest cas la seva petició no es pot estimar. Consta a les actuacions que el citat senyor va actuar sempre en representació de la societat “Ruiz” i, en el document signat per ell que hem qualificat de promesa de compravenda, consta el segell de la societat (foli 75). Per aquest motiu, qui quedava obligada al compliment de l’obligació assumida, i per tant la va incomplir, era l’entitat a la qual representava. IX.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes del mateix, de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Querol contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 23 d’abril del 2008, imposant a la recurrent les costes del seu recurs. ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Galan contra la mateixa Sentència que REVOQUEM PARCIALMENT, en el sentit de condemnar solidàriament a la societat “Ruiz”, al Sr. Querol, a la Sra. Sandoval i a la companyia d’assegurances “Puig” a pagar a la Sra. Galan la suma de 14.850 euros, més els interessos legals d’aquesta suma comptadors a partir de l’1 de juliol del 2003, CONFIRMANT aquesta resolució en tots els demés punts, i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d’aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE