Résumé

# ATSJAD 147/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 17 novembre 2008) > Décision commentée : ATSJAD, Penal, 17 novembre 2008 (ROJ : ATSJAD 147/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:147A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Dans le cadre des diligences préalables n° 1458-5/05, les requérantes, Mmes Raya i Gibert et M. Nogués, ont formé, le 16 juillet 2008, une demande de récusation à l'encontre de la Batlle instructrice, Mme Marcos. Celle-ci s'est opposée à la récusation par un rapport. Par un aute du 11 juillet 2008 (la décision indique cette date, mais elle précède celle de la demande ; il s'agit d'une incohérence matérielle du texte, non précisée dans la décision), le Tribunal de Corts a rejeté la récusation. Les requérants ont alors saisi la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'un écrit qualifié de « conflicte de competència », par lequel ils demandaient que cette chambre requière l'inhibition du Tribunal de Corts, afin qu'elle se prononce elle-même sur la récusation et l'accueille. Le texte fourni ne précise pas le fondement procédural exact de la saisine du Tribunal Superior au-delà de l'écrit susmentionné. La numérotation indiquée (rouleau n° 27/08, affaire DP.1458-5/08, NIG DP.1458-5/08) est retenue telle quelle. Le numéro de la cause de première instance apparaît sous deux formes (« DP-1458-5/05 » dans le suplico et « 1458-5/05 » dans les considérants), sans que la décision ne s'explique sur cette divergence. ## Question de droit La question posée était de savoir si la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia était compétente pour connaître d'une demande tendant à l'inhibition du Tribunal de Corts, saisi d'une récusation formée contre une Batlle exerçant la juridiction pénale, et plus largement à qui revient la compétence pour statuer sur la récusation d'un juge de première instance. La question se ramène ainsi à l'identification de l'organe compétent pour statuer sur la récusation d'un Batlle selon la juridiction à laquelle il appartient, au regard des articles 75 de la Llei qualificada de la Justícia et 7.5 du Codi de procediment penal. ## Solution et dispositif Le Tribunal Superior rejette la prétention. Il retient que la récusation d'un Batlle relève de la compétence de l'organe qui connaît, en second degré, des décisions rendues par ce Batlle. Pour un Batlle exerçant la juridiction pénale, cet organe est le Tribunal de Corts, qui connaît des appels contre les décisions des Batlles instructeurs et des formations de jugement de première instance. La Sala Penal n'a donc aucune compétence en la matière. Le raisonnement suit une logique de compétence fonctionnelle fondée sur le degré d'appel. La décision précise que, si la récusation vise un magistrat du Tribunal de Corts, c'est la Sala Penal qui statue, puisqu'elle connaît des appels contre les décisions de ce tribunal. Si elle vise un Batlle relevant de la juridiction civile ou administrative, la compétence revient respectivement à la Sala Civil ou à la Sala Administrativa du Tribunal Superior. La mention du Tribunal Superior dans les dispositions légales s'explique, selon la décision, par cette architecture générale, sans que celui-ci soit toujours l'organe qui statue en définitive. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française fidèle du texte catalan) : > « 1.- Dénier la prétention formulée par la représentation processuelle de Mmes Raya i Gibert et de M. Nogués tendant à ce que la présente Chambre pénale requ

× Legislació relacionada Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 75 ATSJAD, Penal del 17 de novembre del 2008 ( ROJ: ATSJAD 147/2008 - ECLI:AD:TSJADAD:2008:147A ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: A027/08 Data resolució: 17/11/2008 NIG: DP.1458-5/08 Tipus de resolució: Aute Títol: Conflicte de competència (027/08) INHABILITACIÓ JURISDICCIÓ PENAL BATLLE BATLLE INSTRUCTOR TRIBUNAL DE CORTS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt denegar la petició de la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de promoure un conflicte de competència contra l'aute del Tribunal de Corts de l'11 de juliol del 2008, que havia rebutjat la recusació formulada contra la Batlle Marcos en el marc de la causa DP-1458-5/05. El tribunal considera que no té competència en matèria de recusació d'un Batlle de la jurisdicció penal, que és competència pròpia del Tribunal de Corts, segons els articles 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7.5 del Codi de Procediment Penal. Per tant, la sala penal denega la pretensió formulada i confirma la decisió del Tribunal de Corts. Aute 43-08 Rotlle núm.27/08 Causa núm. DP.1458-5/08 A U T E Andorra la Vella, a disset de novembre de l'any dos mil vuit. RESULTANT: que la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués va presentar escrit en quin SUPLICO demana a aquest Tribunal que "promogui el conflicte de competència per la resolució recaiguda per aute del Tribunal de Corts de data 11 de juliol del 2008 en el marc d'aquesta causa, i en llurs mèrits es dicti el seu dia una altra resolució judicial per la que, donant lloc als motius invocats, es deixi sense efecte l'aute del Tribunal de Corts i es dicti nova resolució judicial acordant-se la recusació de la Batlle Marcos en el marc de la causa DP-1458-5/05". CONSIDERANT: que consta: 1r.) que per escrit presentat en dat 16 de juliol del 2008 per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués va formular recusació contra l'Hble. Sra. Batlle instructora Sra. Marcos en el marc de la causa Diligències prèvies núm. 1458-5/05; 2n) que l'Hble. Sra. Batlle va emetre informe oposant-se a la recusació efectuada; 3r.) que el Tribunal de Corts dictà aute de data 11 de juliol del 2008 pel qual va rebutjar la recusació formulada per l'esmentada representació processal contra la Hble. Sra. Batlle Sra. Marcos en les Diligències prèvies de referència; 4t.) que la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués ha presentat escrit plantejant un conflicte de competència contra l'aute de 11 de juliol del 2008 del Tribunal de Corts, amb el SUPLICO que consta ja en l'anterior RESULTANT. CONSIDERANT: que si ens atenim al sentit literal de l'escrit que presenta la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués, hem d'entendre que dita part planteja una qüestió de competència, via inhibitòria, pretenent que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts. El règim legal aplicable a les recusacions està establert en els articles 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7.5 del Codi de Procediment Penal. Estableix l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia que el Tribunal Superior resoldrà sobre les recusacions quan aquestes no haguessin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts, i que si la recusació s'adrecés a un Magistrat del Tribunal Superior, serà resolta per una secció de tres membres de la qual no podrà formar part el recusat. Per la seva part, l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal disposa que el Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat. Una correcta interpretació d'aquests articles permet concloure que la decisió sobre la recusació d'un Batlle o d'un Magistrat del Tribunal de Corts la resolt el Tribunal que coneix de la segona instància, és a dir, en el cas d'una recusació no acceptada contra un Magistrat del Tribunal de Corts és clar que l'òrgan que ha de resoldre és la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, ja que a aquesta Sala li correspon conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts. Si la recusació es formula contra un Batlle, la competència per resoldre és del Tribunal de Corts, si es tracta d'un Batlle que exerceix jurisdicció penal, ja que li correspon al Tribunal de Corts conèixer els recursos d'apel·lació contra les resolucions dels Batlles instructors i dels que composen tant l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlles com l'Hble. Tribunal de Batlles. Però si la recusació es formula contra un Batlle que exerceix jurisdicció civil o jurisdicció administrativa, la competència per resoldre sobre la recusació li correspon, respectivament, a la Sala Civil o a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que són els òrgans competents per conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions dictades en la primera instància per aquells Batlles. És per aquest motiu pel que en l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i en l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal s'esmenta al Tribunal Superior de Justícia. D'acord amb tot el que s'ha exposat, és obvi que la pretensió formulada per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts ha de ser rebutjada perquè aquesta Sala Penal no té cap mena de competència en matèria de recusació d'un Batlle de la jurisdicció penal que, per contra, sí es competència pròpia del Tribunal de Corts. Decisio Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, A C O R D A 1.- Denegar la pretensió formulada per la representació processal de les senyores Raya i Gibert i del Sr. Nogués de que aquesta Sala Penal requereixi d'inhibició al Tribunal de Corts en el marc de la causa núm. DP.1458-5/08. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.