En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 20 de febrer del 2008 la representació processal de Benitez va formular demanda contra el Sr. Castillo en petició de restitució a Benitez de l'aquell espai comunitari ocupat i tancat indegudament per ell sense autorització i que estava en possessió del defenent, reposant l'indret a l'estat en què es trobava als plànols oficials de l'edifici i de supressió del tancament de la plaça d'aparcament número 39, si el mateix constituïa obstacle a les ventilacions i circulació d'aire, alliberant les mateixes i reposant-les en l'estat que constava als plànols oficials de l'edifici. II.- La representació processal del Sr. Castillo, sense contestar a la demanda, va formular qüestió prèvia d'excepció processal dilatòria d'incompetència de jurisdicció en data 14 de maig del 2008, atès que, d'acord amb els Estatuts de la Comunitat, per a la resolució de totes les qüestions o litigis que poguessin sorgir entre els copropietaris seria obligatori acudir al procediment d'amigable composició de tres àrbitres d'equitat. Per aquesta raó, sol·licitava que es declarés la incompetència de la jurisdicció pública de la Batllia i es condemnés als agents al pagament de les costes del procediment. III.- En data 28 de maig del 2008 la representació processal de Benitez va contestar oposant-se a la qüestió incidental formulada per l'adversa per considerar que no era d'aplicació al conflicte sorgit entre les parts el procediment arbitral contemplat pels Estatuts de la Comunitat. IV.- L'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30 de juliol del 2008 va estimar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció formulada per la representació processal del Sr. Mora, condemnant a Benitez al pagament de les costes del procediment. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Benitez i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana que es portin a terme les proves sol·licitades i no practicades a la instància i que es declari la competència dels Tribunals ordinaris per resoldre el litigi que enfronta a les parts. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La recurrent sol·licita en el seu escrit de conclusions, com a qüestió prèvia, que es portin a terme en aquesta alçada les proves III.- Altra documental público-privada per requeriment i IV.- Altra documental público-privada per requeriment, sol·licitades per ell a la instància i no practicades, per tal d'acreditar que les normes que ha incomplert la defenent són de ius cogens i per tant que els copropietaris no poden sotmetre aquest litigi a un procediment arbitral, de tal manera que la única jurisdicció competent és la civil. La petició del recurrent no es pot admetre, en primer lloc perquè la denegació de l'esmentada prova per part de la Providència de data 25 de juny del 2008 és correcte i ajustada a dret, ja que en virtut del principi iura novit curia no és precís que s'acrediti davant de l'Hble. Batlle la naturalesa d'una norma legal. En segon lloc, cal tenir en compte a més que, malgrat una norma sigui imperativa, la procedència d'aplicar-la a un determinat supòsit pot ser perfectament resolta per un tribunal arbitral, ja que el coneixement per part d'aquests tribunals de determinades qüestions sols es limita quan es tracta de temes que per la seva naturalesa tenen una evident relació amb l'ordre públic, com ara les de caràcter penal, les que fan referència als anomenats estats civils i en general totes aquelles en les què ha d'intervenir per llei el Ministeri Fiscal, supòsits entre els què evidentment no es troben les qüestions que afecten a la propietat horitzontal. II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que de l'article 36 dels Estatuts de la Comunitat es dedueix que sols s'han de sotmetre a arbitratge els conflictes sorgits entre els copropietaris i no pas aquells que enfrontin a la Comunitat amb algun o alguns d'ells. En contra d'aquest argument cal posar de relleu que Benitez no té personalitat jurídica, sinó que el seu president està legitimat per interposar una demanda en defensa dels interessos dels copropietaris quan aquests de forma majoritària l'autoritzen a fer-ho, com en el cas present van acordar en l'Assemblea de data 28 de novembre del 2006 (foli 11), raó per la qual es tracta d'un conflicte entre un grup de copropietaris representats pel president de la Comunitat i un altre o altres copropietaris a títol individual. Coherents amb aquest plantejament, els Estatuts de la Comunitat ordenen que es sotmeti a arbitratge no sols els conflictes que sorgeixin entre copropietaris, sinó també aquells que es produeixin entre la Comunitat i algun d'ells i en aquest sentit el seu article 37 disposa que excepcionalment la Comunitat podrà acudir als Tribunals ordinaris per tal de sol·licitar que s'admeti la suspensió dels serveis que es presten o per reclamar el pagament de les quotes als copropietaris morosos, motiu pel qual cal entendre, en sentit contrari, que totes les demés qüestions que puguin sorgir entre la Comunitat i els copropietaris s'hauran de sotmetre al procediment arbitral. III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Benitez contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de juliol del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE