SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Els Srs. Pino i Ropero varen presentar davant de l'Hble. Batllia demanda contra la societat Gálvez, i contra la Sra. Girona, tant en nom propi, com en nom i representació de la seva filla menor d'edat, Barba, en petició de nul·litat de la Junta General Extraordinària de la societat Gálvez, celebrada en data 14 de gener del 2003, amb condemnació de la Sra. Girona en la seva qualitat d'administradora única de la societat Gálvez, de reposar en les caixes socials els imports corresponents als ingressos derivats de l'explotació i de la cessió de fons de comerç "P.I."; així com a abonar als demandants la part que els hi correspongui segons el balanç tancat en els termes de l'article 36 del Reglament de Societats Mercantils. II.- Les parts defenents varen formular l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, la qual fou desestimada per Aute de data 21 de gener del 2005, confirmat per resolució d'aquest Tribunal Superior del dia 14 d'octubre del 2005; i igualment l'excepció de litispendència. Sobre el fons, les Sres. Girona i Barba, així com la societat Gálvez es varen oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que no existeix cap irregularitat respecte la Junta tinguda per la societat Gálvez a la data del 14 de gener del 2003, pel qual no escau decretar la seva nul·litat, i que es extemporani argüir gairebé un any desprès de la reunió de la Junta general ordinària i extraordinària, quan no s'ha manifestat en el decurs de la mateixa, que, mentre els comptes no són presentats a la junta de socis i no són degudament aprovats, de cap manera es pot decidir la dissolució i liquidació de la societat; que tampoc escau reconèixer als Srs. Pino I Ropero el dret de separació contemplat per l'article 36 del Reglament de societats mercantils del dia 19 de maig de 1983; que l'exercici del dret de separació ha transcorregut àmpliament el termini dins del qual els socis demandants haurien pogut i hagut d'exercitar-lo, i per tant ha caducat. III.- Per sentència de data 5 de setembre del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda dels Srs. Pino i Ropero contra la societat Gálvez i les Sres. Girona i Barba, fent imposició de costes a la part agent. IV.- Contra aquesta resolució els Srs. Pino i Ropero han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que s'ha demostrat que una vegada donat de baixa el negoci P.I., immediatament desprès, és a dir al cap de 4 mesos, la Sra. Girona va obrir en el mateix local un forn de pà sota el nom ORG_0, la qual cosa no és comprensible si aquest negoci no era rentable en el moment que estava explotat per la societat ENTITY_6; que la Sra. Girona ha actuat en perjudici de la societat i en el seu benefici propi, la qual cosa és característica de l'abús de majoria; que a més a més el negoci ORG_0 va ser traspassat a un tercer, cobrant evidentment la Sra. Girona el preu d'aquest traspàs; que la sentència impugnada no fa esment de cap d'aquests elements que evidencien la mala fe de la Sra. ENTITY_7; que l'examen de les pericials obrant en autes evidencien que el dèficit al·legat no era tal, sinó que corresponia a una deficient comptabilització de les operacions dutes a terme pel negoci; que per tant no existia cap motiu per a decidir la dissolució i liquidació de la societat, sinó el de perjudicar en els seus legítims drets i interessos els Srs. Pino I ENTITY_5; que el negoci va ser traspassat a uns tercers per un preu que es pot valorar en uns 800.000 EUR, quantitat que ha d'esser reposada en les caixes socials de la societat; que igualment s'ha de condemnar a la Sra. Girona a reintegrar el negoci ORG_0 successor del negoci P.I. en l'actiu de la societat Gálvez. II.- En data 12 d'octubre de 1994 el Sr. Puig i la Sra. Girona varen constituir una societat de fabricació i venda al detall i a l'engròs de pà i pastisseria, preparació de plats per a emportar i exportació dels mateixos frescs o congelats, amb la denominació Gálvez. El dia 28 de juliol de 1998 el Sr. Puig va morir i la seva herència va esser repartida entre la seva viuda, la Sra. Girona i els seus 3 fills, Guerrero, Anaya i Barba. En mèrits d'aquesta repartició el capital de la societat Gálvez fou distribuït de la manera següent: La Sra. Girona 60 participacions, i els fills 20 participacions cadascuns. El dia 14 de gener del 2003 es va celebrar la Junta General Ordinària i extraordinària, la qual va adoptar a la majoria de 80/120 constituïda per la Sra. Girona i la seva filla Barba, els següents acords: "1) Vendre el negoci anomenat P.I. propietat de Gálvez i facultar a l'Administradora única, Sra. Girona per a que cerqui el millor comprador. En el cas que no hi hagi comprador, es decideix el tancament del negoci. En aquest darrer supòsit, la societat, en defecte d'havers suficients, cadascú dels socis a prorrata de la seva participació als dividends passius, haurà d'abonar a la Sra. Girona la quota-part que li correspongui, dels fons avançats per ella, amb els seus havers personals i les rendes derivades de l'ocupació del local propietat de la Sra. Girona o radica el referit negoci; 2) Reconèixer deure i voler pagar el preu de la maquinària utilitzada per a l'explotació del negoci P.I., dipositada en dit local i pagada amb els havers personals de la Sra. Girona. La societat i, en defecte d'havers suficients, cadascú dels socis a prorrata de la seva participació als dividends passius, haurà d'abonar a la Sra. Girona la quota-part que li correspongui del referit deute; 3) Posteriorment a la venda o tancament del referit negoci, procedir a la dissolució de la societat Gálvez, nomenant com a Liquidadora, de conformitat amb el que disposa l'article 19 dels estatuts socials, la Sra. Girona, Presidenta, Administradora General única de la societat, i facultant a la presidenta de la societat, Administradora única, nomenada Liquidadora, per a procedir a efectuar tots els tràmits que siguin necessaris per a l'assoliment dels anteriors acords, signant a l'efecte tots els documents pertinents". Són els referits acords adoptats per la Junta el dia 14 de gener del 2003 dels quals els Srs. Pino I Ropero demanen la nul·litat. III.- Les deliberacions de la Junta d'una societat de responsabilitat limitada, per esser valides, han de complir diferents requisits de forma i de fons. Respecte la forma, l'article 20 del Reglament de Societats de data 19 de maig de 1983 estableix que l'adopció d'acords exigirà el vot favorable de la majoria dels socis que concorrin a la Junta vàlidament convocada i que, a l'ensems, representin més de la meitat del capital social. Els requisits de la convocatòria de les juntes i de la seva publicitat es regiran pels mateixos preceptes que són d'aplicació a les societats anònimes. Excepcionalment, la modificació dels estatuts i demés pactes socials requerirà l'acord favorable de les dues terceres parts del capital i de la majoria dels socis assistents, en primera convocatòria i de la majoria del capital i dels socis assistents en la segona. Resulta d'aquestes disposicions legals que la validesa dels acords aprovats per la Junta exigeix el compliment de mesures de publicitat, i un vot per la majoria dels socis i dels capital social. Les parts que recorren no invoquen cap vulneració de les regles de publicitat, ni tampoc dels requisits de vot, malgrat que el dia 14 de gener del 2003, l'aprovació dels acords no s'ha fet segons el exigit per la legislació i els estatuts de la societat. En efecte, l'article 20 del Reglament de Societats i l'article 20 dels Estatuts de la societat Gálvez exigeixen quan es tracta de la dissolució de la societat, l'acord favorable de les dues terceres parts del capital i de la majoria dels socis assistents. Si s'examina l'acord del dia 14 de gener del 2003 força és de constatar que els assistents eren la Sra. Girona i els Srs. Pino i Ropero, i que l'acord fou adoptat amb únicament el vot de la Sra. Girona contra els vots dels Srs. Pino I Ropero, el que fa que ni el requisit de la majoria del capital social, ni el requisit de la majoria dels socis foren respectats. Encara que es considerés que la Sra. Girona hagi actuat en representació de la seva filla Barba,- malgrat que tant l'article 20 del Reglament de Societat, com l'article 20 dels estatuts parlen de socis assistents i no representats, i que no s'ha adjuntat a l'acta cap mandat escrit de representació-, només la condició de majoria de les dues terceres parts del capital social seria complida, i no la de la majoria dels socis, atès que existeix una perfecte igualtat, 2 socis amb vot favorable i 2 socis amb vot desfavorable sense cap majoria. Si no es pot tenir compte d'aquestes greus irregularitats per tal de determinar la validesa dels acords aprovats per la Junta Ordinària i extraordinària de la societat Gálvez, per no ésser les referides anomalies al·legades pels recurrents, en canvi les mateixes estableixen una manca de rigor i de bona fe per part de la Sra. Girona que va convocar i presidir la Junta litigiosa. III.- Pel que fa al fons, s'ha prèviament de posar de manifest que l'acord del 14 de gener del 2003 adopta la venda del negoci P.I. propietat de Gálvez i posteriorment la dissolució i liquidació de la societat Gálvez, sense exposar el motiu explicant la necessitat de la dita venda i de la dita dissolució, i sense que siguin adjunts a la convocatòria el balanç o el compte d'explotació de la societat, en vulneració de les més mínims deures de transparència, de respecte dels socis minoritaris i doncs de democràcia en el si d'una societat mercantil. Nogensmenys, aquestes irregularitats, tant de forma com de fons, no són suficients per anul·lar l'acord de la Junta, atès que en virtut del reglament de les Societats i dels estatuts de la societat Gálvez, la Junta General Ordinària o Extraordinària, és l'òrgan sobirà de la societat i les seves decisions obliguen a tots els socis. Per tant, únicament es pot anul·lar un acord de la Junta quan dit acord infringeix una norma legislativa o estatutària concreta d'obligatori compliment, al·legada pel soci que demana la seva nul·litat. L'únic dret que roman als socis dissidents amb una modificació dels estatuts implicant la transformació o dissolució de la societat, és el dret de separació contemplat a l'article 36-3 del Reglament de les Societats, però aquell s'ha d'exercitar dins el termini de 30 dies a comptar de la data de publicació de l'acord que el recolzi; el que fa que en el present procediment l'acció per exercir aquest dret de separació ha caducat. IV.- Ara bé, si l'acord és vàlid la Sra. Girona encarregada de la seva aplicació, ha de respectar-lo, i com ho sol·liciten els Srs. Pino I Ropero, ha de reposar en les caixes de la societat Gálvez ORG_1, abans de la seva liquidació, tots els productes derivats de l'explotació del negoci P.I., si això no s'ha fet, i el preu del traspàs del referit negoci, si hi ha hagut efectivament traspàs. Respecte als productes derivats del negoci P.I., propietat de la societat Gálvez, el negoci fou autoritzat al mes de novembre de 1998 i fou donat de baixa el 15 d'abril del 2003. Resulta del llibre d'actes de la societat Gálvez que el dia 6 de juny del 2000, es va celebrar la Junta ordinària, la qual va aprovar per unanimitat els comptes d'explotació i balanç de la situació de l'empresa pels exercicis 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999 i constatar que no hi havia beneficis. Per tant els Srs. Pino I Ropero no poden demanar cap reposició en les caixes de la societat Gálvez, dels productes derivats de l'explotació del negoci P.I. pels anys 1998 i 1999, ja que han aprovats els comptes per aquests darrers exercicis i constatat la manca de beneficis. Sembla resultar,-encara que no sigui massa clar-, de les declaracions dels Srs. Pino I Ropero en judici de proves, que la societat Gálvez no va tenir activitat mercantil durant els anys 2000 i 2001 fins al mes de gener del 2002 on va explotar el negoci P.I. De tota manera, en l'escrit de conclusions del dia 12 d'octubre del 2007, els Srs. Pino I Ropero limiten la reclamació relacionada al productes del negoci P.I. als anys 2002 i 2003, corresponent a la quantitat de 76.419 EUR. Consten en autes 2 peritatges dels quals se'n desprèn que el negoci ha presentat per l'exercici 2002, un resultat deficitari mitjà de 60.000 EUR aproximadament, i que per l'exercici 2003, de gener a abril, ha presentat un resultat positiu entre 4.666 i 9.513 EUR. Per tant, en qualsevol supòsit l'explotació del negoci presenta una pèrdua global neta de 46.836 EUR com a mínim, ço que no permet cap reposició de beneficis en les caixes de la societat Gálvez. V.- Pel que fa al traspàs del negoci, s'ha de posar de manifest que el comerç P.I. fou donat de baixa el dia 15 d'abril del 2003, sense que s'hagi oficialment venut, encara que la Sra. Girona no justifiqui que hagi buscat una persona interessada com s'havia compromès en l'acord de la Junta del dia 14 de gener del 2003, per mitjà d'una agència immobiliària o per altre mitjà. Dit això, queda acreditat en autes que 4 mesos desprès que el negoci P.I. sigui donat de baixa, la Sra. Girona va obrir en el mateix local on s'explotava el negoci P.I., i amb el mateix material, un nou negoci sota la denominació ORG_0, també dedicat a la fabricació de pà. Aquesta coincidència és molt curiosa i molt dubtosa. En efecte, a més de ser incomprensible donar de baixa un negoci per obrir el mateix pocs mesos desprès, resulta de les proves obrant en autes, que el nou negoci ORG_0 fou explotat fins a juliol del 2004 amb la intervenció dels germans Blasco, malgrat la denegació dels mateixos, i que en el mateix període la Sra. Girona va cobrar una important quantitat de diners, sense voler donar l'origen d'aquesta quantitat. D'aquestes circumstàncies se'n desprèn que en realitat el negoci, desprès d'un breu període de tancament, fou traspassat als Srs Blasco que el van explotar sota el nom ORG_0, amb el prestanoms de la Sra. Girona, i això en perjudici de la societat Gálvez. Ara bé, els Srs. Pino I Ropero no poden demanar, com ho fan en les conclusions d'apel·lació, que la quantitat corresponent al preu del traspàs del negoci sigui reposada en les caixes de la societat Gálvez, i en mateix temps que el fons de comerç ORG_0 sigui reintegrat en l'actiu de la societat, atès que en aquest supòsit es tractaria d'un enriquiment injust de la societat Gálvez, que guardaria el negoci tot cobrant el preu del seu traspàs a uns tercers. Per tant, la petició de reintegració del negoci en els actius de la societat Gálvez no pot ser que una alternativa a la reposició del preu del traspàs. VI.- En conseqüència s'ha de condemnar a la Sra. Girona a reposar en les caixes de la societat Gálvez el preu del traspàs del negoci ORG_0 als germans Blasco o, en cas que no sigui possible la determinació del dit preu en període d'execució de sentència, a reintegrar el negoci ORG_0 en l'actiu de la societat Gálvez. VII.- Atès la complexitat del litigi, i l'estimació parcial de les pretensions dels Srs. Pino I Ropero, no s'ha de fer especial condemna en costes d'ambdues instancies. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Estimar en part el recurs dels Srs. Pino i ENTITY_5; Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 5 de setembre del 2008; Condemnar a la Sra. Girona a reposar en les caixes de la societat Gálvez, el preu del traspàs del negoci ORG_0 als germans Blasco, a determinar en període d'execució de sentència; o en cas que no sigui possible aquesta determinació, reintegrar en l'actiu de la societat Gálvez el negoci F.C.; Absoldre les Sres. Girona, Barba i la societat Gálvez de les altres pretensions dels Srs. Pino I Ropero, sense fer especial condemna en costes processals d'ambdues instancies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE