Par cette décision rendue le 20 avril 2009 (n° A012/09), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 20 d'abril del 2009 - ROJ: ATSJAD 51/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« 1r.- Mitjançant ofici presentat a la Batllia el 24 de setembre de 2007, el Comú d'Encamp va remetre una relació de tributs que havien estat impagats pels respectius subjectes passius, a fi de què es procedís a l'execució forçosa dels imports corresponents. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 avril 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Núm. de Protocol: E07-6650 i altres
A U T E 12-2009
PARTS:
Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Suárez
Advocat: Badía
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 d'abril de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- Mitjançant ofici presentat a la Batllia el 24 de setembre de 2007, el Comú d'Encamp va remetre una relació de tributs que havien estat impagats pels respectius subjectes passius, a fi de què es procedís a l'execució forçosa dels imports corresponents.
2n.- La Batllia, mitjançant Aute de 19 de novembre de 2008, va acordar retornar al Comú les esmentades demandes d'execució, atès que havia transcorregut amb escreix el termini de prescripció que l'article 7 de la Llei general de les finances públiques fixa en tres anys.
3r.- Disconforme amb aquesta resolució, el representant processal de l'Administració comunal interposa el present incident d'execució, en el qual sol·licita que es deixi sense efecte l'Aute de la Batllia de 19 de novembre de 2008 i s'acordi la prossecució del tràmit de la demanda d'execució forçosa que havia presentat en el seu moment.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- L'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari disposa que l'acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats prescriu als tres anys (apartat 1.b) i que, en aquest cas, el termini de prescripció comença a comptar des de la data de la notificació de la liquidació (apartat 2.b).
Per la seva banda, l'article 41.2 de la mateixa llei disposa que, en cas d'interrupció de la prescripció, el que se n'ha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupció, si es reanuda la inactivitat del creditor.
En el mateix sentit es pronuncia l'article 7 de la Llei general de les finances públiques, segons el qual prescriu als tres anys el dret d'exigir el pagament dels deutes liquidats, iniciant-se el termini de prescripció quan es notifica la liquidació. La prescripció queda interrompuda si el deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l'Administració o si aquesta li n'exigeix el pagament, també de forma fefaent, però en cas d'interrupció de la prescripció el deutor no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.
Segon.- En el supòsit que ara s'examina, segons la mateixa exposició de fets que efectua la representació del Comú, els tributs de referència van ser notificats individualment el 20 de desembre de 2004 i, mitjançant edicte al Butlletí Oficial, el 19 de gener de 2005. A partir d'aquest moment es va iniciar el còmput del termini de prescripció, que només es va interrompre en notificar-se l'inici del període de constrenyiment i, això, sense que el deutor perdés el temps de prescripció que ja havia transcorregut, tal com ho estableixen els preceptes a què abans s'ha fet referència.
En conseqüència, resulta manifest que, quan la Batllia va dictar l'Aute impugnat de 19 de novembre de 2008, el termini de prescripció de tres anys ja havia transcorregut amb escreix, raó per la qual s'ha de desestimar el present incident d'execució i confirmar íntegrament la resolució recorreguda.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
Desestimar l'incident d'execució que formula l'Hble. Comú d'Encamp contra l'Aute de la Batllia de 19 de novembre de 2008, el qual es confirma en els seus propis termes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.