I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 52/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 avril 2009
Décision commentée : ATSJAD 52/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:52A) (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence retenue ci-dessus reprend les identifiants figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans un projet de plan d'occupation des sols (P.O.U.P.) de la paroisse d'Escaldes-Engordany. Une unité d'actuation, dite UA-Suble-01 « El Falgueró », y était délimitée. Le Comú et des propriétaires de terrains compris dans cette unité ont conclu, le 1er mars 2007, une convention urbanistique (« conveni »).
Un requérant, désigné dans la décision comme M. Herrera, a formé un recours d'alçada contre cette convention. La Comissió Tècnica d'Urbanisme l'a déclaré irrecevable par une résolution du 1er juin 2007. Le requérant a alors saisi le Tribunal de batlles (Section administrative), qui, par jugement du 14 avril 2008, a déclaré irrecevable la demande dirigée contre le Govern et le Comú d'Escaldes-Engordany.
Il a interjeté appel. La Sala administrative du Tribunal superior de justícia a rejeté cet appel par la sentence n° 16-2009 du 2 mars 2009.
Le requérant a ensuite formé un incident de nullité d'actuacions contre cette sentence. Il invoquait une violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution, au motif que la motivation de la sentence serait erronée et ne satisferait pas à l'exigence constitutionnelle de motivation. Le Govern s'est opposé à l'incident. Il soutenait qu'aucune violation de l'article 10 n'était établie et que la demande initiale visait un acte préparatoire qui n'avait pas encore été approuvé par le Conseil du Comú.
Le texte fourni contient une incohérence d'identité : le second antécédent mentionne « la representació del Sr. C.M. », alors que le dispositif et le premier antécédent désignent le requérant comme « Sr. Herrera ». La présente fiche retient la désignation du dispositif. Le nom complet de la partie et la date exacte de l'approbation de la convention ne sont pas précisés dans la décision.
Question de droit
La question posée à la Sala était de savoir si un incident de nullité d'actuacions, fondé sur l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, peut prospérer lorsque la partie demanderesse soutient que la sentence définitive méconnaît son droit à la juridi
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 20 d'abril del 2009 - ROJ: ATSJAD 52/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 16-2009, de 2 de març de 2009, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per part del Sr. Herrera contra la sentència de 14 d'abril de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que, al seu torn, va declarar inadmissible la demanda formulada per aquell contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en què impugnava la resolució adoptada l'1 de juny de 2007 per la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que havia declarat inadmissible el recurs d'alçada interposat contra el conveni signat en data 1 de març de 2007 p… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 avril 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
Núm. de Protocol: AD-0138-3/07 TSA: IN-05/09
A U T E 13-2009
PARTS:
Apel·lant: Herrera
Representant: Tamarit
Advocat: Caro
Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)
Representant : Andrade
Advocat : Expósito
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 d'abril de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 16-2009, de 2 de març de 2009, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per part del Sr. Herrera contra la sentència de 14 d'abril de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que, al seu torn, va declarar inadmissible la demanda formulada per aquell contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en què impugnava la resolució adoptada l'1 de juny de 2007 per la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que havia declarat inadmissible el recurs d'alçada interposat contra el conveni signat en data 1 de març de 2007 pel Comú i pels propietaris de diversos terrenys que en el projecte de P.O.U.P. de la Parròquia quedaven inclosos en la unitat d'actuació UA-Suble-01. anomenada "El Falgueró".
2n.- La representació del Sr. C.M. ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de 2 de març de 2009, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En síntesi, l'interessat manifesta que la motivació de la sentència és errònia i, per això, manca la motivació que exigeix l'esmentat precepte constitucional.
3r.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que l'agent va formalitzar la demanda contra un acte preparatori que encara no havia estat aprovat pel Consell de Comú.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- De fet, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a l'eficàcia del conveni urbanístic litigiós, i aquesta reiteració no s'ajusta a l'objecte d'aquest incident de nul·litat d'actuacions. Que els interessats estiguin disconformes amb el contingut d'aquella resolució no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
D'altra banda, la representació de l'agent justifica ara, de forma clarament extemporània, que el conveni litigiós va ser finalment aprovat pel Consell de Comú en data 14 de novembre de 2007, cosa que mai va ser posada en coneixement del Tribunal per cap de les parts, per la qual cosa difícilment es podia tenir en compte en la resolució que va posar terme al procés.
En conseqüència, s'ha de desestimar l'incident promogut per l'agent, sense necessitat de majors raonaments.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que interposa la representació del Sr. Herrera contra la sentència núm. 16-2009, dictada per aquesta Sala el 2 de març de 2009, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.
Subir
Diccionario RAE