ATSJAD 57/2009 (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, 23 avril 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, Aute du 23 avril 2009, ROJ ATSJAD 57/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:57A, recours A236/08) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie avec la décision est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La désignation ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral. Les citations sont des traductions françaises fidèles du catalan.
Faits et procédure
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Par un contrat signé le 10 mai 2002, M. Alvarado, propriétaire du domaine utile d'un immeuble, a donné à bail à M. Sancho plusieurs étages (« plantes primera à quarta i altell ») de l'édifice. Le bailleur a introduit, le 5 mars 2008, une action tendant à la constatation de l'extinction du bail ou, subsidiairement, à sa résolution. Il demandait en outre l'expulsion du locataire et sa condamnation au paiement d'arriérés de loyers, d'indemnités d'occupation indue et d'une clause pénale journalière.
Le défendeur a formé une demande reconventionnelle, précédée d'une demande de prejudicialitat penal (question préjudicielle pénale). Il faisait valoir que, le 19 novembre 2007, le demandeur avait déposé une plainte pour délit majeur d'émission de chèque sans provision d'un montant de 48 000 euros, avec exercice conjoint de l'action pénale et de l'action civile en réparation. Il soutenait avoir déjà consigné 29 925,38 euros et versé en espèces 24 897,04 euros, sommes qui couvriraient l'objet du litige pénal. Il sollicitait la suspension de l'instance civile jusqu'à la décision pénale, afin d'éviter des décisions contradictoires.
Par un Aute du 15 juillet 2008, le juge de première instance (l'Hble. Batlle) a refusé de donner suite à la question préjudicielle et ordonné la poursuite de la procédure. Le défendeur a interjeté appel, demandant l'infirmation de cet Aute et le renvoi à la prejudicialitat penal.
Question de droit
La question posée était la suivante : une juridiction civile saisie d'une action en résiliation de bail, en paiement d'arriérés et en expulsion est-elle tenue de suspendre son examen dans l'attente de l'issue d'une procédure pénale engagée pour émission de chèques sans provision, dont l'objet partiel serait la même créance locative ?
Le tribunal devait donc apprécier si les conditions de la suspension pour prejudicialitat penal, prévues par les articles 8 et 19 de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993 et par la Llei Transitòria de Procediments Judicials du 21 décembre 1993, étaient réunies.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme l'Aute de première instance. Son raisonnement repose sur trois constats successifs.
En premier lieu, les objets des deux procédures sont distincts. Au civil, le demandeur réclame le paiement de loyers qui n'auraient jamais été régl
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-236/08
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 5 de març del 2008 el Sr. Alvarado va formular demanda contra el Sr. Sancho sol·licitant que es declarés l'extinció de la vigència del contracte d'arrendament formalitzat entre el demandant i el defenent en data 10 de maig del 2002 en relació a les plantes primera a quarta i altell de l'edifici bastit sobre la parcel·la número XY de la XXXX, es disposés el desnonament del defenent, se'l condemnés a pagar a l'agent les sumes de 31.112,95 euros, augmentada de l'import de 7.352,13 euros per cada mes o fracció transcorreguts a partir del mes de març del 2008 -inclòs- i fins el moment que tingués lloc el trasllat possessori a favor de demandant dels llocs de referència, més la de 367,61 euros en concepte de clàusula penal per cada dia transcorregut a partir del primer d'abril del 2007 fins aquell que tingués lloc el trasllat possessori i s'imposessin al defenent les costes del procediment. Amb caràcter subsidiari sol·licitava igualment que declarés l'extinció de la vigència del contracte d'arrendament formalitzat entre les parts i que requeia sobre l'immoble citat, disposant el desnonament del defenent i condemnant-lo a pagar al demandant en concepte d'ocupació indeguda la suma de 11.112,95 euros, augmentada amb la quantitat de 5.352,13 euros per cada mes o fracció transcorreguts des del mes de març del 2008 -inclòs- i fins el moment en què tingués lloc el trasllat possessori a favor del demandant, més la suma de 267,61 euros per cada dia transcorregut fins aquell en el què es produís l'esmentat trasllat, imposant a més al defenent les costes del procediment.
II.- La representació processal del Sr. Sancho va contestar a la demanda, interposant demanda reconvencional amb formulació prèvia de prejudicialitat penal, argumentant que en data 19 de novembre del 2007 el Sr. Alvarado va formular querella criminal per delicte major d'emissió de xec sense provisió de fons per un import de 48.000 euros amb exercici conjunt de l'acció penal i de responsabilitat civil derivada del delicte contra el seu mandant, quan ell ja havia dipositat la suma de 29.925,38 euros per fer front al pagament de l'import dels lloguers pels quals es van emetre els xecs i havia pagat en metàl·lic la suma de 24.897,04 euros per satisfer aquest deute, és a dir una suma superior a la reclamada pel querellant, raó per la qual procedia la suspensió del procediment civil fins que estigués resolta la qüestió penal, que era preferent, a fi d'evitar resolucions contradictòries.
III.- L'Aute de 15 de juliol del 2008 va decidir no donar lloc a la qüestió de prejudicialitat penal formulada per la representació processal del Sr. Sancho, ordenant continuar la tramitació dels autes.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sancho i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la revocació de l'Aute d'instància i que es doni lloc a la qüestió de prejudicialitat penal formulada pel seu mandant.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- A la demanda que dóna origen al present procediment el Sr. Alvarado, propietari del domini útil de l'edifici bastit sobre la parcel·la número XY de la XXXX, sol·licitava que es declarés l'extinció de la vigència de la relació arrendatícia que el vinculava amb al Sr. Sancho i que tenia per objecte l'immoble de referència i, subsidiàriament, de resolució del contracte d'arrendament i, en qualsevol cas, de reclamació de quantitat i desnonament contra el citat senyor.
En l'esmentada demanda el Sr. Alvarado reclamava que es condemnés al Sr. Sancho al pagament de la suma de 31.112,95 euros, que resultava de sumar la de 26.810,65, relativa a cinc mensualitats de l'arrendament anteriors a l'extinció de la relació arrendatícia, i la de 73.621,30 euros per deu mensualitats d'ocupació indeguda de l'immoble, si es tenia en compte el preu pactat entre les parts per un futur contracte, descomptant la suma de 48.000 euros objecte de reclamació en la via penal per uns xecs sense fons lliurats en pagament d'uns altres lloguers, més 21.319 euros lliurats pel Sr. Sancho mitjançant diversos pagaments a compte. Subsidiàriament, reclamava la suma de 11.112,95 euros, que resultava de sumar l'import de cinc mensualitats de lloguer gaudit pel defenent abans de l'extinció de la relació arrendatícia amb un import de 26.810,65 euros, més deu mensualitats d'ocupació indeguda a raó del lloguer que havia pagat fins aquell moment, amb un cost de 53.621,30 euros, descomptant igualment la suma de 48.000 euros i la de 21.319 euros.
II.- No obstant, com destaca l'Hble. Batlle en l'Aute que ara es recorre, el que es demana en les dues jurisdiccions, malgrat són sempre imports de lloguers, queda clarament diferenciat. En la civil es reclama l'abonament d'uns lloguers que mai es van pagar i una compensació per la ocupació indeguda de l'immoble, mentre que en la penal s'imputa al Sr. Sancho un delicte d'emissió de xecs sense fons i es reclama, com indemnització per la responsabilitat civil derivada d'aquest delicte, la suma per la que es van lliurar aquests xecs, és a dir 48.000 euros, import que al calcular en la via civil la suma deguda pel Sr, Sancho per la totalitat dels lloguers deguts per ell ja es descomptada per l'agent.
III.- D'altra banda, les quantitats pagades pel defenent per un i altre concepte també queden clarament diferenciades, així les sumes que el Sr. Sancho va dipositar davant la Batllia anaven destinades a satisfer el cost de la responsabilitat civil derivada de l'emissió de xecs sense fons i les sumes abonades pel citat senyor en diversos pagaments a compte per fer front a aquesta responsabilitat i les que va pagar per satisfer els lloguers impagats no es barregen en cap moment.
Per aquest motiu, entenem que la resolució que posi fi a la via penal no pot tenir cap incidència en la que es prengui en aquest procediment, ja que les dues pretensions són independents i les sumes abonades per satisfer-les parcialment també ho són i per tant no es donen els requisits que estableixen els articles 8 i 19 de la Llei qualificada de la Justícia de data 3 de setembre del 1993 i la Llei Transitòria de Procediments Judicials de 21 de desembre del 1993 per suspendre el procediment civil per prejudicialitat penal.
IV.- Al·lega igualment la recurrent que en la via penal ella ha al·legat haver pagat, entre allò consignat i allò abonat per ell en metàl·lic, la suma de 54.822,42 euros, és a dir una suma superior a que resultava dels xecs emesos sense fons, de tal manera que si en la via penal es reconegués que el seu mandant havia fet aquest pagament superior al degut per aquell concepte aquest fet tindria repercussions en aquest procediment civil.
Malgrat això, en el supòsit que la Sentència penal declarés provat que el Sr. Sancho havia pagat una quantitat superior a aquella deguda en virtut dels xecs emesos sense fons, la única conseqüència seria que el Sr. Sancho ostentaria un crèdit per la quantitat pagada en excés contra el Sr. Alvarado, que, en el cas que encara no hagués abonat la suma a la què eventualment se'l condemnés en la via civil, li permetria compensar totalment o parcialment crèdit i deute, raó per la què tampoc en aquest supòsit la resolució penal afectaria a la decisió que es pogués prendre en aquest procediment.
V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,4.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sancho contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 15 de juliol del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.