Résumé

# ATSJAD 80/2009, Sala Civil, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, 21 mai 2009 > Décision commentée : ATSJAD, Civil, 21 de maig de 2009 (ROJ : ATSJAD 80/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:80A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) > > *Juridiction* : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil. *Numéro de recours* : A276/08 (TSJC-276/08). *Magistrat rapporteur* : Joan Manel Abril Campoy. *Nature* : aute (ordonnance). *Intitulé* : mesure conservatoire, interdiction de disposer et de grever le bien revendiqué. ## Faits et procédure La représentante de M^me^ Mena, demanderesse à l'action en revendication (*acció reivindicatòria*) engagée contre une société commerciale, a sollicité, dans le cadre de l'instance et par écrit de réplique du 3 octobre 2007, qu'il soit ordonné l'interdiction de disposer ou de grever de toute autre manière le bien litigieux. Par ordonnance du 23 juillet 2008, le Tribunal de Batlles a refusé la mesure, au motif énoncé dans le dispositif de sa décision : « no donar lloc a la mesura cautelar instada » pendant la durée de l'instance. La demanderesse a interjeté appel. Elle soutient, en substance, que les deux conditions de la mesure sont réunies. Selon elle, l'action réelle a été exercée contre une personne déterminée, mais le bien a été aliéné à une autre société avant l'introduction de la demande, sans successeur processuel et sans l'accord de l'organe juridictionnel. Cette aliénation aurait fait perdre au défendeur initial sa légitimation passive et entraverait son droit d'accès à la justice. Elle produit à l'appui des documents : deux actes notariés de dation en paiement (datés de 1889), des contrats de mariage et de succession, des justificatifs de paiement de taxes communales, et un rapport d'expertise. La société défenderesse conclut à la confirmation de l'ordonnance et à la condamnation de l'appelante aux dépens. Le texte précise que l'aliénation litigieuse est intervenue le 18 février 2003, soit avant l'introduction de la demande. L'acte translatif mentionne par ailleurs une « confirmation de la possession » du bien au profit du donataire. Cette opération n'a pas été portée à la connaissance des juridictions saisies d'une action en interdit possessoire, engagée en 2002 et close par un arrêt du TSJA du 21 octobre 2004. ## Question de droit La Cour devait déterminer si, pour ordonner une mesure conservatoire d'interdiction de disposer et de grever un bien faisant l'objet d'une action en revendication, sont réunies les deux conditions classiques : le *fumus boni iuris* et le *periculum in mora*. Elle devait en outre apprécier si le juge de première instance pouvait subordonner l'octroi de la mesure à une appréciation préalable de la preuve du domaine, réservée au fond. ## Solution et dispositif **Sur le *periculum in mora*.** La Sala retient l'existence du risque de retard. Elle relève que l'aliénation n'a pas été notifiée aux juridictions saisies de l'interdit possessoire et que la mesure sollicitée vise à empêcher, pendant le litige, une opération qui, si la prétention de la demanderesse avait été accueillie, aurait pu rendre inefficace la décision à intervenir. Le texte énonce en ce sens : « aquesta Sala considera acreditada l'existència de periculum in mora ». **Sur le *fumus boni iuris*.** La Sala rappelle que la mesure suppose une situation intermédiaire entre la certitude du droit et sa simple possibilité, qualifiée d'« aroma de dret ». Cette apparence peut résulter de documents publics ou privés produits au procès. Elle refuse de suivre le premier juge, qui avait estimé nécessaire d'attendre le jugement au fond compte tenu des divergences sur la preuve du domaine. Elle considère qu'un tel examen anticiperait sur le fond, car « ara no es pot efectuar un jud

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Mena va sol·licitar en el procediment instat envers la mercantil ORG_1, per altressí en l'escrit de rèplica, de data 3- 10-2007, que es decretés la prohibició de disposar i/o de qualsevol manera gravar la finca objecte del plet. II.- Per Aute de 23-7-2008 l'Hble. Tribunal de Batlles va establir que "ACORDA: No donar lloc a la mesura cautelar instada per la representació processal de la Sra. Mena en data 3 d'octubre del 2007, consistent en decretar una prohibició de disposar i/o de qualsevol manera, gravar la finca objecte de reivindicació, per mentre duri la substanciació dels present judici". III.- La representació processal de la Sra. Mena va formular recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 16-12-2008 va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de l'Aute. Per el contrari, la representació processal de la mercantil ORG_1 va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 20-01-2009, pel qual demana la confirmació de l'Aute i la imposició a la part recurrent de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs de la part agent són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que, al seu criteri, sí concorre el pressupòsit del fumus boni iuris, atès que amb els documents acompanyats a l'escrit de proposició de proves s'acredita aquesta exigència. Si s'analitzen les actuacions, consta que interposada demanda en exercici d'acció reivindicatòria contra la mercantil ORG_0, aquesta va procedir a l'alienació dels béns litigiosos a favor de la mercantil ORG_1, de forma que, encara que l'acció reivindicatòria esdevé una acció real, atès el procediment civil que s'adreça contra una concreta persona demandada, l'alienació del bé objecte del litigi, sense que tingui lloc la successió processal i sense el consentiment de l'òrgan judicial, provoca la manca de legitimació passiva de la part demandada, de manera que a través d'aquesta actuació s'obstaculitzaria la consecució del dret a la jurisdicció de la part agent. Consta que l'alienació del bé litigiós es va produir en data 18-2-2003; és a dir, abans de la interposició de la demanda. I en el document que conté el títol que justifica l'alienació es traspassa la titularitat i es "confirma en la possessió de la finca donada a la part donatària". Aquest fet no es va posar en coneixement dels òrgans judicials que tramitaven el procediment relatiu a l'interdicte possessori, tota vegada que el procés s'havia iniciat l'any 2002 i va finalitzar per sentència ferma del TSJA de 21-10-2004. I aquesta actuació que, d'haver triomfat la pretensió de l'ara recurrent, podria haver impedit l'efectivitat de la sentència que s'hagués dictat, es vol impedir ara mitjançant la sol·licitud d'una mesura cautelar que prohibeixi l'alienació i gravamen de les finques litigioses pendent el litigi. I des d'aquesta òptica i en atenció a les consideracions establertes, aquesta Sala considera acreditada l'existència de periculum in mora. II.- Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, esdevé necessari per atorgar la mesura cautelar la presència d'una situació intermitja entre la certesa del dret i la seva mera possibilitat, que s'ha anomenat "aroma de dret" o Fumus boni iuris. Aquesta aparença de bon dret pot derivar-se de documents públics o privats aportat en el procés. I aquí la Sala no pot compartir el criteri de la instància segons el qual, atesa les divergències per acreditar el domini, considera que cal esperar a la resolució del procediment principal. És cert que en el procediment principal i plenari s'haurà de resoldre, d'acord amb les proves practicades i amb la valoració de les mateixes, si procedeix o no l'estimació de l'acció reivindicatòria. Però ara no es pot efectuar un judici relatiu a l'existència del fumus boni iuris traslladant els criteris a emprar per a la resolució del fons del litigi. Des d'aquesta òptica, s'aporten escriptures públiques de dació en pagament, de 28-7-1889, de capítols matrimonials i heretament i documents referits al pagament de justipreus o tributs comunals de les finques, així com un informe pericial del Sr. Hoyos. D'aquests documents i de l'informe pericial es podria derivar, de forma indiciària o com aparença, el domini de la part agent, per la qual cosa, sens perjudici que pel que fa a la certesa del dret cal esperar a la resolució del procés principal, dins de l'àmbit de la present mesura cautelar sí que s'ha d'entendre que concorre també aquest pressupòsit del fumus boni iuris. III.- La mesura cautelar consistent en la prohibició de disposar o gravar els béns objecte de litigi, ha de ser adoptada sempre que la part agent aporti l'oportuna caució per a garantir els danys i perjudicis que es puguin derivar de l'adopció de la mateixa i que aquesta Sala fixa en la quantitat de 30.000 euros. IV.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Mena contra l'Aute de 23-7-2008 i revocar la seva part decisòria, tot declarant que procedeix acordar la mesura cautelar sol·licitada per la Sra. Mena i decretar la prohibició de disposar i gravar la finca objecte de reivindicació, sota caució de 30.000 euros i mentre duri el present litigi. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.