Une commune andorrane (le Comú d'Encamp) a assigné un copropriétaire, M. Castrillo, en paiement de la somme de 8 282,04 euros, correspondant à sa quote-part des frais d'exécution de travaux d'amélioration d'une voie (le « XXXX », anonymisé dans la décision), majorée des intérêts légaux à compter du 23 septembre 2002. La procédure a été engagée selon la voie abrégée.

Le défendeur a soulevé plusieurs exceptions : litispendance, chose jugée, incompétence de juridiction et, au fond, la prescription de l'action. Par jugement du 10 octobre 2008, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a rejeté la demande, en mettant la totalité des dépens à la charge de la commune. Les deux parties ont interjeté appel.

Il résulte de la décision que la voie litigieuse était partagée entre une portion communale et une portion appartenant à divers propriétaires, lesquels ne disposaient pas, sur leur tronçon, de certains services (éclairage, pavage, évacuation des eaux pluviales et résiduelles). Une réunion s'est tenue le 28 juillet 1999 entre les représentants de la commune et les riverains. La commune s'est engagée à réaliser les travaux, les coûts étant répartis selon la proportion de propriété de chacun. Un contrat individuel devait formaliser cet accord ; M. Castrillo ne l'a pas signé. Les travaux ont été exécutés du 22 novembre 1999 au 12 mai 2000.

Question de droit

La Sala Civil du Tribunal Superior devait trancher deux questions successives :

1. La prescription de l'action : la créance de la commune relève-t-elle du régime de prescription triennale applicable aux droits économiques des finances publiques (article 7 de la Llei general de les finances públiques), ou du régime de droit privé de trente ans ?
2. Le fond : un accord de répartition des coûts d'un ouvrage, conclu verbalement puis non formalisé par écrit par l'un des intéressés, peut-il être opposé à celui-ci, sur le fondement d'un consentement, fût-il tacite, manifesté postérieurement ?

Solution et dispositif

Sur la prescription, la Cour écarte l'exception. Elle relève que la section 1ª du chapitre II de la loi renvoie à une énumération limitative des « drets econòmics » figurant à l'article 5, de sorte que le régime de prescription spécial ne couvre que les créances énumérées. Or, « en el cas d'autes, el dret de l'Hble. Comú d'ENCAMP deriva d'una obligació estrictament de dret civil », solution que la Cour rattache à un arrêt antérieur de la Sala Administrativa du 14 septembre 2007. Elle en déduit l'application des « regles de dret privat que estableixen una prescripció de 30 anys per la reclamació dels deutes que no siguin deutes comercials ».

Sur le fond, la Cour retient que la réunion du 28 juillet 1999 a donné lieu à un accord dont le procès-verbal, signé par le président de la réunion et le secrétaire de l'assemblée, « estableix l'autenticitat de l'acord intervingut, encara que tots els altres propietaris presents no hagin firmat el document ». Elle considère que le document « no correspon a cap declaració unilateral sinó que recull els acords verbals

TSJC- 310/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Comú d'ENCAMP va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Castrillo en reclamació de la quantitat de 8.282,04 EUR en concepte de la seva quota o percentatge de participació en els costos d'execució d'obres al XXXX, més els interessos legals a comptar del dia 23 de setembre del 2002.

II.- El Sr. Castrillo va plantejar les excepcions de litispendència, de cosa jutjada, d'incompetència de jurisdicció, i sobre el fons, l'excepció de prescripció de l'acció del Comú.

III.- Per sentència de data 10 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de l'Hble. Comú d'ENCAMP contra el Sr. Castrillo, fent imposició de la totalitat de les costes a la part agent.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Hble. Comú d'ENCAMP considera que, contràriament a la conclusió a la qual arriba el jutge a quo, ha restat degudament acreditat en autes que tots els copropietaris varen estar d'acord en l'execució dels treballs litigiosos; que el Sr. Castrillo va assistir a la reunió celebrada en data 28 de juliol de 1999, sense formular cap mena d'oposició a la proposta de realització dels treballs d'arranjament i millora dels serveis que per aquella època disposava el XXXX, als pressupostos presentats, a la repartició dels costos dels treballs pressupostats en funció de la proporció que cada propietari ostentava sobre el referit carrer; que també el demandat va observar a ciència i paciència com s'efectuaven els treballs en el XXXX, sense haver expressat mai cap mena d'oposició a la realització dels mateixos; que el Sr. Castrillo ha beneficiat especialment de la realització d'aquells treballs de millora dels serveis puix la seva propietat ha estat revaloritzada.

II.- El Sr. Castrillo manifesta que si eventualment aquest Tribunal Superior considerés revisar i revocar la sentència en el seu fons que li és favorable, sol·licita que s'estimi l'excepció de prescripció.

III.- Es pacífic que el XXXX de la Parròquia d'ENCAMP està dividit en dos trams, un de titularitat comunal i l'altre que pertany a diferents propietaris; que atès que els dits propietaris no gaudien, en el tram que no es comunal, de diversos serveis com l'enllumenament, pavimentació, canalització d'aigües pluvials i residuals i condicionament en general del carrer, i que alguns varen formular reclamacions prop del Comú, es va celebrar el dia 28 de juliol de 1999, una reunió entre els representants de l'Hble. Comú i els propietaris veïns del XXXX, per tal de resoldre els problemes plantejats; que l'Hble. Comú va acceptar efectuar els treballs necessaris per adequar les infrastructures relatives a la instauració dels serveis que faltaven, i en contrapartida cada veí es faria càrrec del cost de realització d'aquells treballs d'acord amb la proporció de propietat que tingués en aquell carrer; que l'Hble. Comú va preparar contracte amb cada veí afectat per formalitzar l'acord, però el Sr. Castrillo no va signar-lo.

IV.- S'ha de resoldre prèviament l'excepció de prescripció de l'acció plantejada pel Sr. Castrillo., ja que en cas que prosperi aquesta excepció no es necessita examinar el fons del litigi.

El Sr. Castrillo fonamenta la seva excepció de prescripció en les disposicions de l'article 7 de la Llei General de les Finances Públiques que estipulen que: " Salvat allò que altres lleis estableixin, prescriuen als 3 anys: a) la facultat de l'Administració de liquidar els deutes tributaris i d'altres ingressos de dret públic...b) el dret d'exigir el pagament dels deutes liquidats...c) la potestat d'imposar sancions pecuniàries... La prescripció dels drets econòmics s'aplica d'ofici mitjançant resolució de l'òrgan competent ". Ara bé, el referit article s'inscriu en la secció 1a del Capítol II de la Llei que regula els drets econòmics de les finances públiques i que defineix en el seu article 5 els drets econòmics de la manera següent: "són drets econòmics de les finances públiques els crèdits derivats de l'aplicació dels recursos següents: a) els tributs, b) les transferències procedents de l'exterior a les quals tingui dret l'Estat andorrà, c) les rendes procedents dels béns de domini privat o patrimonials, d) els preus públics, e) el producte de l'endeutament, f) les indemnitzacions, a favor de les finances públiques, de danys i perjudicis, g) les sancions pecuniàries, h) els restants recursos que pertanyen legalment a l'Administració general i a les entitats parapúbliques o de dret públic.". Per tant, resulta de la combinació dels articles 5 i 7 de la Llei esmentada, que el contingut de la secció 1a del capítol II intitulat Drets i Obligacions de les Finances Públiques, es limita exclusivament als drets econòmics de l'Administració imitativament enumerats en l'article 5. En el cas d'autes, el dret de l'Hble. Comú d'ENCAMP deriva d'una obligació estrictament de dret civil, com ho va resoldre la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior en la seva sentència de data 14 de setembre del 2007 i per tant, no són d'aplicació les normes regulant els drets econòmics de les Finances Públiques, sinó les regles de dret privat que estableixen una prescripció de 30 anys per la reclamació dels deutes que no siguin deutes comercials. S'ha de desestimar per tant l'excepció de prescripció formulada pel Sr. Castrillo.

V.- Respecte al fons del litigi, resulta de l'acta de la reunió que es va celebrar el dia 28 de juliol de 1999 entre l'Hble. Consol Major del Comú d'ENCAMP i els propietaris, veïns del XXXX, que el Sr. Castrillo era present i que els acords presos foren els següents: 1) s'accepta el pressupost presentat per l'empresa ORG_0 de l'arranjament de serveis provisionals del XXXX de data 13 de juliol de 1999 per un import de 24.846.843 ptes, 2) s'accepta incloure al pressupost l'enllumenat públic, 3) es proposa estudiar la possibilitat d'enllaçar directament la xarxa d'aigües residuals al col·lector general de la C.G n°2, 4) els afectats efectuaran els pagaments segons les certificacions d'obra presentades per ORG_0 segons el percentatge estipulat en el quadre annex. Aquest document està firmat per l'Hble. Consol Major d'ENCAMP i pel Sr. Marti propietari veí del XXXX, en qualitat de secretari de l'assemblea. La signatura del President de la reunió, representant del Comú i del Secretari que feia part dels propietaris afectats, estableix l'autenticitat de l'acord intervingut, encara que tots els altres propietaris presents no hagin firmat el document. En efecte, el document no correspon a cap declaració unilateral sinó que recull els acords verbals en els quals es varen arribar desprès de la reunió. Dels testimoniatges que consten en autes en resulta que efectivament en el marc de la referida reunió els assistents acordaren procedir a la realització de tota una sèrie de treballs per millorar els serveis que disposava el càrrec de la Vena, i repartir-se els costos dels mateixos en funció de la proporció que cada propietari ostentava sobre el carrer, i que cap dels propietaris assistents va manifestar la seva oposició. Per tant, si el Sr. Castrillo no estava d'acord amb el contingut de l'acta, li pertocava manifestar la seva oposició, i fins i tot sol·licitar la nul·litat del dit acord per via judicial. Es cert que el Sr. Castrillo no va firmar el contracte individual que va proposar-li el Comú i que formalitzava el conveni intervingut, contràriament als altres propietaris, nogensmenys, una vegada adjudicada l'obra a la societat ORG_0 aquesta empresa va iniciar els treballs el dia 22 de novembre de 1999 i els va finalitzar el dia 12 de maig del 2000; durant tot aquest temps, el Sr. Castrillo que no podia ignorar, sense mala fe, que els esmentats treballs corresponien a la concretització de l'acord del dia 28 de juliol de 1999, es va quedar silenciós, manifestant així el seu consentiment tàcit al referit acord, ja donat de manera oral en la reunió del mes de juliol.

V.- En conseqüència, s'ha de revocar la sentencia recorreguda i condemnar el Sr. Castrillo a satisfer a l'Hble. Comú d'ENCAMP l'import, no discutit en tràmit d'apel·lació, de 8.282,04 EUR corresponent a la seva quota de participació en els costos d'execució dels treballs de millora del XXXX, resultant de l'acord intervingut entre les parts en el marc de la reunió del dia 28 de juliol de 1999.

VI.- Compte tingut de la complexitat del litigi, no s'ha de fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Estimar el recurs de l'Hble. Comú d'ENCAMP;

Revocar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 d'octubre del 2008;

Estimar la demanda de l'Hble. Comú d'ENCAMP;

Condemnar el Sr. Castrillo a pagar a l'Hble. Comú d'ENCAMP, la quantitat de 8.282,04 EUR amb els interessos legals a comptar del dia de contesta a la demanda; sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE