ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.14982a5e · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 102/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:102A (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du titre officiel et de l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A021/09 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
La société Araujo a entrepris des travaux de terrassement sans autorisation administrative, puis a monté une tente démontable d'environ 300 m². Sa demande de permis avait fait l'objet d'un refus implicite. Par courrier du 11 décembre 2006, le Comú d'Encamp l'a informée de l'ouverture d'une procédure de sanction. La société n'a formulé aucune observation après la notification du plec de càrrecs.
Par décision du 12 février 2007, notifiée le 15 février 2007, le Comú a infligé une amende de 3 005 euros et ordonné la cessation définitive du montage de la tente, ainsi que la remise des lieux en l'état antérieur. Le 27 juin 2007, la société a déposé une nouvelle demande de permis d'obras majors pour la construction de la tente. La décision ne précise pas l'issue de cette demande.
Le 26 mars 2009, la Sala Administrativa a rendu un Aute que la société a contesté par un incident de nul·litat d'actuacions déposé le 9 avril 2009. Ce premier Aute ne figure pas dans le texte fourni, et son contenu exact est (non précisé dans la décision). Le requérant soutenait, d'une part, que la motivation de cet Aute était insuffisante, et, d'autre part, que le Comú ne pouvait exiger l'exécution de la résolution du 15 février 2007 avant que sa demande du 27 juin 2007 soit tranchée. Il demandait également la suspension de l'exécution de l'acte.
Le Comú d'Encamp a conclu au rejet de l'incident, en faisant valoir que les moyens relatifs à la légalité de l'acte étaient « totalment extemporànies i improcedents ».
La formation de jugement était composée de Bernard Plagnet (président et rapporteur), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira. Le requérant était représenté par M. Alcalá, avocat M. Tejada ; la partie défenderesse, par M. Marcos, avocat M. Vives.
La décision pose, en substance, deux questions. La première est de savoir si, dans le cadre d'un incident de nullité d'actuacions dirigé contre un Aute d'exécution, une partie peut remettre en cause la légalité d'une décision administrative devenue ferme faute d'avoir été contestée dans le délai légal. La seconde est de savoir si l'administration peut exiger l'exécution d'une sanction alors qu'une demande de permis, déposée postérieurement, n'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats. »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2009 - ROJ: ATSJAD 102/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1.- La representació de la societat Araujo ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 9 d'abril del 2009, contra l'Aute de la Sala Administrativa de data 26 de març de 2009. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe : »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
Núm. de Protocol: E08-4623 TSA: IN: 07/09
A U T E 21-2009
PARTS:
Apel·lant: Araujo Representant: Alcalá Advocat: Tejada
Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant : Marcos Advocat : Vives
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.
1.- La representació de la societat Araujo ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 9 d'abril del 2009, contra l'Aute de la Sala Administrativa de data 26 de març de 2009.
En la seva demanda, la societat Araujo manifesta que l'Aute no està prou motivat i demana igualment la suspensió de l'execució de l'acte administratiu.
2.- L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 24 d'abril del 2009. Estima principalment que « resulta evident que les al·legacions formulades per la societat Araujo relacionades amb la legalitat de l'acte administratiu objecte d'execució són totalment extemporànies i improcedents ».
Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat varies vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.
Segon.- Ara bé, en la seva demanda del 9 d'abril del 2009, la societat Araujo es limita a reprendre arguments ja exposats en la primera i segona instància . Aquests arguments han estat examinats i rebutjats pel Tribunal de Batlles i per la Sala administrativa del Tribunal Superior. L'interessat, per tant no ha estat privat de cap dels seus drets fonamentals.
Tercer.- Sobre el fons, convé de recordar breument els fets que han donat lloc al present litigi, abans de treure'n les conseqüències jurídiques.
La societat Araujo havia presentat una sol·licitud en data 9 d'agost de 2006 i aquesta sol·licitud havia estat denegada per silenci administratiu; i sense autorització administrativa, la societat havia iniciat els treballs de moviments de terres previs a la instal·lació definitiva de la carpa.
Per carta de data 11 de desembre del 2006 l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP informa la societat Araujo de l'obertura d'un expedient sancionador ja que la societat ha procedit al muntatge d'una carpa desmuntable d'uns 300 metres quadrats.
La societat Araujo no ha presentat cap al·legació en el moment en que se li notifica el plec de càrrecs.
El Comú d'Encamp ha resolt: imposar una multa de 3005 EUR i la cessació definitiva del muntatge de la carpa i el retorn de les coses al seu estat anterior (decisió de data 12 de febrer del 2007, notificada per carta de data 15 de febrer del 2007).
En data 27 de juny de 2007, la societat Araujo ha presentat una nova sol·licitud de llicencia d'obres majors per a la construcció de la carpa de referència.
La societat Araujo manifesta que el Comú no podia demanar l'execució de la Resolució del 15 de febrer de 2007, abans que la sol·licitud del 27 de juny de 2007 no fos resolta. I la societat Araujo precisa en la seva demanda de data 9 d'abril de 2009 « que aquestes sancions són contraries al contingut en l'article 151.b de la LGOTU ». La societat Araujo afegeix que « no essent aplicable a aquest tipus excepcional de llicencies d'actuacions en sol no urbanitzable el règim general de silenci administratiu contingut en el Codi de l'administració ». Cal recordar al respecte, els termes de l'article 151.b de la LGOTU : « b) Si les actuacions són compatibles amb la normativa urbanística aplicable, requereix del propietari que, en el termini màxim de seixanta dies, sol·liciti la llicència preceptiva. Si, un cop transcorregut aquest termini, no ha sol·licitat la llicència, el comú adopta la resolució de demolició o de cessació definitiva previstes a l'apartat anterior »
Aquests diversos arguments presentats per la societat Araujo es refereixen evidentment a la legalitat de la Resolució del 15 de febrer de 2007.
Ara bé reprenem la cronologia dels fets resumits mes amunt podem constatar que el litigi ha sorgit, pel fet que la societat Araujo havia començat la realització d'obres sense tenir l'autorització per part del Comú. Des d'aquest punt de vista, la presentació d'una nova sol·licitud en data 27 de juny de 2007, no havia evidentment suprimit aquesta infracció i cap disposició legislativa no obliga al Comú a diferir l'execució de la Resolució del 15 de febrer de 2007.
Si la societat Araujo hagués considerat que la realització d'aquestes obres eren legals (per exemple, com ho pretén en aplicació de les disposicions de l'article 151.b de la LGOTU), hauria hagut de presentar un recurs contra aquesta resolució dins els terminis legals del recurs.
El respecte d'aquests terminis és un element important de l'Estat de dret i no seria conforme a la seguretat jurídica el permetre la utilització d'altres recursos per posar en qüestió els terminis legals de recurs previstos per discutir la legalitat dels actes administratius. A manca de presentació d'un recurs dins el termini legal, la Resolució del 15 de febrer de 2007 quedava ferma i els arguments relatius a la seva legalitat no es podien presentar en el tràmit d'execució en què ens trobem (veure per exemple el Aute d'aquesta Sala, 2004-10 del 17 de novembre de 2004). La motivació de l'aute de rebuig de l'incident d'execució no tenia per tant que comportar una motivació sobre la legalitat o no de la resolució del 15 de febrer de 2007, ni sobre el procediment a seguir, ja que això hagués conduït a l'obertura d'un nou procediment contra un acte que havia adquirit fermesa per l'absència de recurs en el termini legal.
Aquest motiu, igualment dona lloc al rebuig de la demanda de suspensió de l'execució de la Resolució.
Quart.- Les demandes presentades per la societat Araujo han estat argumentades, encara que han de ser rebutjades. No podem per tant considerar-les com a temeràries, allò que comporta el rebuig de la demanda de pagament de les costes presentades per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
-rebutjar l'incident de nul·litat.
-de no efectuar cap condemna en costes. Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe :
Subir
Diccionario RAE