En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sentència de data 8 de febrer del 2007 va decidir estimar substancialment la demanda promoguda en data 2 de novembre del 2006 per la Sra. Somoza a l'atenció del Sr. Somoza, declarant la separació matrimonial dels esposos, aprovant els pactes que figuraven en el conveni regulador signat per ells en data 19 de juliol del 2005, excepció feta de l'import de la pensió alimentosa que el Sr. Somoza hauria de pagar a favor de la seva filla Morales que s'establia en 425 euros mensuals. II,. En data 20 de novembre del 2008 el Sr. Amorós, Advocat del Principat d'Andorra, actuant en nom i representació de la Sra. Somoza, va formular demanda d'execució de Sentència contra el Sr. Somoza sol·licitant que es requerís al defenent per tal que pagués a la seva mandant la quantitat de 6.893,93 euros o, subsidiàriament, si s'estimava que la pensió d'aliments sols s'havia de pagar a partir de la data de la Sentència de la què es demanava execució, a abonar la suma de 4.493,93 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat, més els imports corresponents a l'IPC del mes de desembre del 2008 en endavant, així com el pagament de 244,06 euros en concepte d'honoraris d'advocat i taxes judicials. III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 09 de desembre del 2008 va decidir donar lloc parcialment a la demanda d'execució presentada pel Sr. Amorós en representació de la Sra. Somoza, requerint al Sr. Somoza per tal que en el termini de 15 dies fes efectiva la suma de 4.480,92 euros, en concepte de pensions endarrerides i no pagades pel defenent, més la de 244,06 euros, import dels honoraris d'advocat i taxes judicials. La citada resolució advertia al Sr. Somoza que la pensió alimentaria actualitzada era de 441,44 euros, sense perjudici de les properes actualitzacions. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Somoza i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, sol·licita que es desestimi íntegrament la demanda o, subsidiàriament, que s'estimin les peticions de la Sra. Somoza pel que fa a les pensions de febrer a setembre del 2007 únicament en la quantitat de 1.593,45 euros, desestimant les demés pretensions i imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Per tal de rebutjar la decisió de l'Aute d'instància el Sr. Somoza argumenta que, durant un temps, en virtut d'un pacte amb la seva esposa en comptes de pagar la pensió a favor de la seva filla menor que fixava la Sentència de separació dels esposos es va fer càrrec de diverses despeses de la nena i de la seva mare i, més tard, va pagar només una part de la pensió fixada a la Sentència de separació però es va continuar fent càrrec de les mateixes despeses. Per aquesta raó, considera que és procedent desestimar íntegrament les pretensions de la Sra. Somoza o, subsidiàriament, pel que fa a les pensions de febrer a setembre del 2007, condemnar-lo a pagar exclusivament la suma de 1.593,45 euros, desestimant les demés peticions de l'agent. II.- Per tal de fonamentar aquesta petició el Sr. Somoza argumenta en primer lloc que és procedent disminuir l'import que se li reclama per les pensions que va deixar de pagar pels aliments de la seva filla ja que ell va fer sèrie de despeses en favor de la Sra. Somoza, que assenyala en el seu recurs amb la denominació "varis" o "pàrquing" i que acredita amb els corresponents rebuts, però aquesta pretensió no es pot admetre. En efecte, el fet que el recurrent hagi abonat diverses sumes per tal de pagar despeses de les què s'havia de fer càrrec la Sra. Somoza no li permet compensar aquestes quantitats amb la pensió deguda pels aliments de la seva filla, aliments als què té dret legalment i als que no es pot vàlidament renunciar, ni compensar amb quantitats que no l'afavoreixin directament. No obstant, això no impedeix que aquest fet pugui haver generat un dret de crèdit del recurrent contra la seva esposa que aquest pot exercitar si ho considera procedent. III.- Com a segon argument per tal de defensar els seus criteris, el recurrent argumenta que la quantitat deguda per ell s'ha de disminuir també tenint en compte les despeses extraescolars de la menor i aquelles que fan referència a l'activitat de patinatge de la nena de les què el Sr. Somoza es va fer càrrec i també les sumes que ell va ingressar en un compte corrent a nom de la Morales. Malgrat es tracta en aquest cas de despeses fetes en benefici de la seva filla, tampoc en aquest cas entenem que es puguin deduir de les pensions d'aliments degudes, perquè, o bé es poden considerar despeses extraordinàries que no s'inclouen en l'import de la pensió i que els progenitors han de pagar per meitat (raó per la qual el recurrent pot reclamar a la Sra. Somoza la part de la què aquesta s'havia de fer càrrec si ho considera oportú), o bé es tracta d'activitats, com la de patinatge, que no són estrictament necessàries pel correcte desenvolupament físic i psicològic de la menor i que s'ha d'entendre que la Sra. Somoza no podia assumir atesa la seva precària situació econòmica, de tal manera que cal presumir que el Sr. Somoza es va fer càrrec voluntàriament de les mateixes en benefici de la seva filla. Per últim, tampoc es poden imputar a l'import degut les quantitats que l'agent ha estimat procedent ingressar en un compte a favor de la Morales, per un import de 30 euros mensual, ja que es tracta, en tot cas, d'una liberalitat o d'una previsió de futur que l'agent no pot intentar recuperar per la via de la compensació. IV.- Queda doncs per examinar si l'import pagat pel recurrent per atendre les despeses d'escola de la Morales pot ser deduït de la pensió d'aliments que havia de lliurar a la seva mare en aquest concepte i en aquest cas considerem que aquestes sumes sí que es poden compensar amb les degudes pel recurrent. En efecte, les despeses d'escola formen part ineludiblement dels aliments en sentit ampli als que té dret un fill menor i que els seus pares han d'atendre de manera preferent i si els progenitors van pactar que la part de la pensió corresponent a aquestes despeses fos abonada directament pel pare de la nena a l'escola aquest pacte era perfectament vàlid i si no ho van pactar però així ho va fer el recurrent s'ha d'entendre que la Sra. Somoza ho va consentir i per tant no és procedent que aboni dues vegades les mateixes quantitats. Pel que fa a les despeses fetes pel Sr. Somoza en favor de la seva filla, tant en la demanda, com en el recurs es diferencien dos períodes: el primer del mes de febrer al de setembre del 2007 i el segon que compren els mesos d'octubre del 2007 a juny del 2008. En relació al primer d'aquests períodes, la part agent reclama la suma de 3.400 euros que l'Aute d'instància li concedeix, ja que durant aquest temps el mateix recurrent reconeix que no va pagar cap suma en concepte de pensió en favor de la nena. No obstant, el Sr. Somoza acredita haver pagat per l'escola i cantina de la Morales la suma de 822,50 euros (121,25 x 6 = 727,50 + 95), raó per la qual de la suma de 3.400 euros que li reclama la Sra. Somoza per aquest període s'ha de restar la quantitat esmentada, quedant deutor el Sr. Somoza de la quantitat de 2.577,50 euros. En relació al segon període, la Sra. Somoza reconeix que el recurrent li va abonar 325 euros de pensió mensuals, raó per la qual reclama que es requereixi al Sr. Somoza per tal que li aboni 900 euros, és a dir 100 euros per cada un d'aquests nou mesos fins arribar a la suma de 425 euros mensuals que havia d'abonar. Malgrat això, durant aquest període el recurrent acredita haver pagat 1.455 euros a l'escola de la seva filla (115 + 138 + 86 + 138 + 123 + 855), raó per la qual no és procedent la reclamació que la Sra. Somoza fa de 900 euros per aquest període, ni tampoc la de 180,92 euros relatius a la regularització de l'IPC, ja que el Sr. Somoza ha cobert amb escreix allò que devia. V.- Argumenta per últim el recurrent que ha estat vulnerat el seu dret a la defensa, ja que la Batllia va procedir a dictar una resolució sense escoltar les seves legítimes al·legacions, però aquest argument no es pot estimar, ja que del Decret d'Execució de Resolucions Judicials de 4 de febrer del 1986 no es desprèn que s'hagi de donar al deutor la possibilitat de contestar la demanda d'execució, sense perjudici de que en el recurs que es pot interposar contra la decisió d'instància s'admetin i es tinguin en compte les proves aportades en l'alçada que contradiguin l'import del deute que s'imputa al defenent. VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada, de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Somoza contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle el dia 9 de desembre del 2008, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de requerir al Sr. Somoza per tal que faci efectiva en el despatx de la Batllia la suma de dos mil cinc-cents setanta-set euros amb cinquanta cèntims (2.577,50 euros) en el termini de quinze dies a partir de la data en la què li sigui notificada aquesta resolució, confirmant el citat Aute pel que fa als advertiments que en ell es fan al defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les costes de cap de les dues instàncies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE