Le 1er juin 2006, M. Plana a introduit une demande de mesures provisoires préalable à une demande en séparation contre Mme Pino, sur le fondement de l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni. La défenderesse s'est opposée à la demande et a formé une demande reconventionnelle.
Par un du 30 septembre 2008, le Batlle a partiellement fait droit à ces prétentions. Il a :
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
dispensé provisoirement les époux de l'obligation de cohabitation ;
attribué à M. Plana l'usage du domicile familial ;
confié la garde et la custodie de l'enfant mineur à la mère, la puissance parentale restant partagée ;
accordé au père un droit de visite minimal ;
mis à sa charge une pension alimentaire de 500 euros mensuels, révisable annuellement selon l'indice des prix à la consommation, et la moitié des dépenses extraordinaires de l'enfant.
Le même jour, la partie appelante a formé recours et déposé des conclusions contre cet Aute. Une sentence de séparation datée du 17 décembre 2008 (non reproduite dans le texte fourni) a ensuite fixé les mesures définitives. Le recours a donc été dirigé à la fois contre l'ordonnance de mesures provisoires et contre cette sentence. Le ministère public a conclu à la confirmation de la décision de première instance.
La Sala Civil du Tribunal Superior a rendu la présente décision le 18 juin 2009 (recours A019/09, TSJC-019/09).
Question de droit
La décision soulève deux questions préalables, que la juridiction examine expressément.
Recevabilité de la preuve nouvelle en appel. L'appelant produisait avec ses conclusions des documents relatifs à la demande reconventionnelle et à des pièces jointes dans la procédure B-1042-2/2006. La Cour refuse de les admettre, non seulement parce qu'il s'agit de pièces qui relèvent de la première instance, mais surtout parce que les conditions de l'article 73 de la Llei de tramitació processal (LTPJ) ne sont pas réunies pour admettre une mesure probatoire à ce stade.
Objet du recours contre les mesures provisoires. La question centrale est de savoir si un recours dirigé contre des mesures provisoires conserve un objet lorsque la sentence de séparation définitive a été rendue. La juridiction relève que les mesures provisoires ont pour finalité de régler la crise matrimoniale dans l'intervalle entre la demande et la sentence. Elle en déduit qu'une fois la sentence prononcée, ces mesures « resten sense efecte ».
Solution et dispositif
La Sala Civil conclut que le recours contre l'Aute du 30 septembre 2008 est dépourvu d'objet et ne statue que sur le recours dirigé contre les mesures définitives. Elle décide en outre de ne pas mettre les dépens de l'instance d'appel à la charge de l'appelant.
Le dispositif, en langue originale (catalan), est rédigé comme suit :
Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Plana cont
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
AUTE
TSJC- 019/09
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 1 de juny del 2006, el Sr. Plana va interposar demanda d'adopció de mesures provisionals prèvies a la demanda de separació contra la Sra. Pino, i a tramitar pel procediment previst a l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, segons la qual demanava que es dictés Aute decretant la separació amb els pronunciaments que interessava.
En data 20-06-2006 la representació processal del defenent va oposar-se a la demanda i va formular demanda reconvencional.
II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 30-09- 2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Que estimant molt parcialment la demanda interposada pel Sr. Plana, i majoritàriament la demanda reconvencional de la Sra. Pino, ha d'establir i estableix les mesures provisionals següents:
1.- Dispensar provisionalment als consorts senyors Plana i Pino del deure de convivència.
2.- Atribuir l'ús del domicili familiar radicat a XXXX, al Sr. Plana.
3.- Atribuir la guarda i custòdia del menor Villegas a la mare, Pino, restant la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
4.- Establir un règim de visites en favor del pare, Sr. Plana en concepte de mínims, consistent en caps de setmana alterns, un dia entre setmana, la meitat dels períodes de vacances escolars i la meitat dels dies de celebració com onomàstiques i aniversaris, segons les modalitats establertes en el II.- Considerant de la present resolució.
5.- Establir a càrrec del pare i en favor del fill menor, una pensió d'aliments per import de 500 euros mensuals, revisable anyalment a partir del mes de gener de 2009, en funció de l'Index d'Augment de Preus al Consum (IPC) publicat pel M.I. Govern, la quina s'haurà de fer efectiva a la Sra. Pino dins dels cinc primers dies de cada mes. El pare haurà de contribuir a raó del 50% a les despeses extraordinàries del menor.
Segon.- No fer especial imposició de les costes processals del present litigi."
III.- Contra l'Aute d'instància, la part agent va interposar recurs i, segons escrit de conclusions de 9-3- 2009, va sol·licitar la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions de 30-3-2009, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes i així mateix, per informe de 2- 4-2009, el Ministeri Fiscal va sol·licitar també la confirmació de la resolució d'instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a qüestions prèvies a la resolució del present recurs han de ser analitzades la petició de prova que efectua la part recurrent i el recurs plantejat contra la Sentència de separació de data 17-12-2008.
Respecte de la primera de les qüestions assenyalades, la part recurrent aporta junt a l'escrit de conclusions una sèrie de documents, consistents en la contesta a la demanda reconvencional i els documents que s'adjunten a la mateixa en el procediment B-1042-2/2006. Els esmentats documents no poden ésser acceptats com a prova en aquesta alçada, no solament perquè es tracta de proves documentals aportades i que s'integren en el procediment present i en el de mesures provisionals, en primera instància, sinó perquè no es donen en aquesta alçada les exigències que es preveuen a l'article 73 LTPJ per a admetre la pràctica de la prova.
II.-Pel que fa a la segona de les qüestions, per Aute de 30-9-2008 es va resoldre la petició del Sr. Plana de mesures provisionals, contra el qual es va interposar recurs i escrit de conclusions en la mateixa data que el que es va plantejar front a la present sentència. Atès que les mesures provisionals tracten d'establir els efectes que han de regular la crisi matrimonial, una vegada interposada la demanda i abans de que es dicti sentència, per d'aquesta forma pal·liar l'interinatge que es pot produir entre la interposició de la demanda i el dictat de la sentència, i com que en el present cas, s'ha interposat, en la mateixa data, escrit de conclusions contra l'Aute que resol les mesures provisionals i contra la sentència que fixa les mesures definitives de la separació, procedeix per aquesta Sala solament resoldre el recurs contra les mesures definitives de la separació per quant, una volta dictada aquelles, les mesures provisionals resten sense efecte.
III.- En consonància amb les anteriors consideracions i tota vegada que el present recurs ha quedat sense objecte resulta oportú no efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Plana contra l'Aute, de data 30-09- 2008 per haver restat sense objecte el recurs relatiu a la impugnació de les mesures provisionals. No s'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.