En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 6 de juliol del 2006 la representació processal de la societat Aguilar va formular demanda contra el Sr. Ricart en reclamació de la suma de 2.004,45 euros, import dels treballs de subministrament i instal·lació d'una finestra i el conjunt de tancament d'una terrassa per rentadora i assecadora realitzats per la seva mandant al domicili del defenent, més interessos i costes. II.- La representació processal del Sr. Ricart va formular en data 5 de setembre del 2006 excepcions de manca de legitimació activa, argumentant que el seu mandant no va contractar a la societat agent, passiva, perquè, en tot cas, la demanda s'hauria d'haver dirigit contra la societat "Plana", que va ser qui es va encarregar de subcontractar als diferents industrials que van participar en les obres de rehabilitació de l'habitatge del seu mandant, i de defecte en la forma de proposar la demanda, perquè existia una defectuosa constitució de la relació processal. Subsidiàriament, aquesta representació va contestar l'escrit de demanda oposant-se a ella per manca de prova de l'existència d'una relació contractual entre l'agent i el seu mandant i de la realitat del deute i per manca de la documentació necessària per acreditar-ho. III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 3 de juny del 2008 va decidir estimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada per la representació processal del Sr. Ricart, desestimant la demanda i imposant les costes de la instància a la part agent, resolució que va ser confirmada per la d'aquesta Sala de 18 de juny del 2009. IV.- Contra aquesta darrera resolució formula incident de nul·litat la representació processal de la societat Aguilar i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana que es declari la seva nul·litat i es dicti una nova Sentència sense infracció del dret a la jurisdicció del seu mandant, a un procés degut i al principi de contradicció, imposant al Sr. Ricart les costes d'aquest incident. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana. En el cas present, la part que promou l'incident al·lega, en primer lloc, que aquesta Sala ha valorat erròniament la prova aportada a les actuacions, arribant a una conclusió que ella no comparteix, però aquest argument no és idoni per fonamentar la petició de nul·litat que formula. La jurisprudència d'aquest Tribunal és constant en posar de relleu que l'incident de nul·litat no és, ni es pot convertir, un nou recurs contra les Sentències d'aquest Tribunal Superior, ni es pot admetre que per tal de fonamentar-lo la part que el promou es limiti a reiterar els arguments exposats en el curs del procediment i que aquesta Sala ja ha examinat. S'ha de destacar que els Tribunals són lliures de valorar la prova aportada a les actuacions d'acord amb el criteri de la sana crítica, ja sigui tenint en compte algunes proves en concret, o valorant-les totes conjuntament. En el mateix sentit, entra dins de les facultats dels Tribunals aplicar als fets que fonamenten el litigi les normes que creguin oportunes. Per aquesta raó, el fet que una de les parts no estigui conforme amb la valoració feta per aquesta Sala de les proves aportades a les actuacions no comporta que s'haja vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ni a un procés degut, recollits a l'apartat primer de l'article deu de la Constitució andorrana, ni al principi de contradicció que regeix el procediment civil, ni es pot admetre que es vulgui substituir el criteri del Tribunal per aquell que defensa la part que promou l'incident. II.- En segon lloc, la representació processal de Aguilar argumenta que en la Sentència d'aquesta Sala s'ha produït una infracció del principi de contradicció, que li ha causat una situació d'indefensió, ja que s'ha valorat erròniament la prova aportada per millor proveir i no s'ha completat. No obstant, la valoració de les dades aportades en aquella alçada era igualment facultat del Tribunal, que podia requerir nous elements de prova, o valorar conjuntament totes aquelles de les què ja disposava i que li permetien arribar a la conclusió que estimava correcta, de tal manera que ni es va infringir el principi de contradicció, ni es va situar en indefensió a la part que promou l'incident que va poder rebatre el contingut de les proves aportades en l'alçada una vegada conegut el seu resultat. III.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les costes per ell generades a la part que l'ha promogut, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat formulat per la representació processal de la societat Aguilar contra la Sentència d'aquesta Sala de data 18 de juny del 2009, imposant a la part que l'ha promogut les costes generades pel mateix. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE