Par une transaction judiciaire conclue le 15 juillet 2019 et homologuée par la sentence n° 117/2019, la société Narváez reconnaissait devoir à la société Benitez la somme de 30 000 EUR, payable par fractions. Le dernier versement, de 5 000 EUR, devait être acquitté le 15 novembre 2019. Le pacte quatrième prévoyait qu'en cas d'inexécution, le créancier pourrait déclarer l'intégralité de la dette échue, pour un montant indiqué dans la décision comme de 39 016 EUR, avec intérêts moratoires et dépens.

Selon la décision, les échéances des mois d'octobre et de novembre 2019 présentées au recouvrement par effet de commerce ont été rejetées. Le paiement d'octobre a pu être effectué par virement sur un compte bancaire espagnol. Le virement destiné au règlement de l'échéance de novembre, effectué le 20 novembre 2019, a été retourné, la cause du retour n'étant pas établie. Le débiteur a ensuite procédé à un dépôt de l'importe à la Batllia (tribunal d'instance). La décision mentionne à la fois une transfert du 12 décembre 2019 et un dépôt du 16 décembre suivant ; cette divergence de dates n'est pas levée par le texte.

Le 12 décembre 2019, la société Benitez a introduit une demande d'exécution, réclamant 14 016 EUR, les frais de retour de l'effet, des intérêts moratoires calculés au double de l'intérêt légal depuis le 15 novembre 2019, ainsi que les dépens. Le 28 octobre 2020, la société Narváez a formé un incident d'exécution, soutenant avoir consigné la somme à la Batllia. L'Acord d'execució de la Saig du 4 décembre 2020 a fait droit à l'exécution. Par Aute du 23 mai 2023, la Batlle d'instància a rejeté l'incident, confirmé l'acord d'exécution et mis les dépens à la charge de l'incidentant.

La société Narváez a interjeté appel, en soutenant avoir exécuté la transaction, la modification du mode de paiement ayant été convenue entre les parties, et la consignation ayant libéré le débiteur. La société Benitez a conclu à la confirmation.

Question de droit

La question posée était double. Il s'agissait d'abord de déterminer si le débiteur avait exécuté ou non ses obligations issues de la transaction homologuée, et en particulier si le mode de paiement avait été valablement modifié. Il s'agissait ensuite de savoir si un dépôt de fonds à la Batllia, effectué sans offre préalable de paiement et sans connaissance du créancier, produisait un effet libératoire au sens du droit de l'obligation.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur rejette l'appel. Sur la modalité de paiement, il retient qu'aucun élément du dossier n'établit une modification du mode de paiement convenu, qui prévoyait la présentation des effets à l'encaissement aux échéances. Il relève que l'échéance du 15 novembre 2019 a été présentée au recouvrement sans être honorée, et que le virement effectué le 20 novembre 2019, hors délai et par une voie non convenue, ne pouvait suffire à exécuter l'obligation. Il ajoute qu'il n'est pas établi que le retour du virement soit imputable au créancier, et qu'on ne peut présumer un refus de réception de sa part.

Sur le dépôt à la Batllia, le Tribunal reprend la motivation de sa sentence du 22 avril 2004 (rouleau TSJC 173/03) : la consignation n'est libératoire que si elle est précédée d'une offre réelle de paiement, laquelle n'a pas été effectuée en l'espèce. Il ajoute qu'il ne saurait être exigé de la Batllia qu'elle

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000212/2023 ORIGEN: 1000187/2020 - 0

NIG: 5300542120180003129

PARTS:

Apel·lant: Narváez

Representant: Sra. Daza

Advocat: Sr. Talavera

Apel·lat: Benitez

Representant: Sra. Oller

Advocat: Sra. Ferrer

OBJECTE: EXECUCIÓ: oposició per pretès pagament en haver dipositat a la Batllia l'import reclamat. Requisits dels dipòsits judicials per obtenir un efecte alliberador de l'obligació de pagament

AUTE 000012/2024

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de desembre de 2019, la representació processal de la societat Benitez interposà demanda d'execució de la Sentència número 117/2019 d'homologació de la transacció judicial atorgada entre les parts en data 15 de juliol de 2019, en no haver satisfet la societat Narváez l'últim dels pagaments compromesos, d'un import de 5.000 EUR; tot sol·licitant que es procedís a l'execució de la suma de 14.016 EUR, juntament amb les despeses de retorn del pagaré i amb els interessos moratoris corresponents segons la Llei de la morositat, en concret el doble de l'interès legal des de la data de l'incompliment, 15 de novembre de 2019, i amb la imposició de les costes processals derivades del procediment d'execució, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits.

2.- En data 28 d'octubre de 2020, la societat Narváez formulà incident d'execució a la demanda d'execució contra ella interposada, tot afirmant haver procedit immediatament i després de què l'adversa no acceptés la transferència efectuada el mes de novembre de 2019, a dipositar l'import pendent de pagament a la Batllia, a la seva disposició; tot sol·licitant el rebuig de les pretensions de la part executant i la seva condemna a satisfer els danys i perjudicis que li fossin ocasionats i acreditats, així com el pagament de les despeses judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 23 de maig de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- No donar lloc a la demanda d'incident d'execució formulada per la societat Narváez mitjançant escrit de data 28.10.2020, havent-se de confirmar l'Acord d'execució dictat per la Saig, senyora S en data 04.12.2020.

Segon.- Imposar les costes processals a la part agent incidental.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la societat Narváez, en considerar, a mode de síntesi, que va complir amb els pactes de la transacció homologada judicialment. Insisteix en què el canvi de la forma de pagament inicialment previst va ser acordat entre les mateixes parts i en no haver volgut acceptar la darrera transferència efectuada, evidencia la seva mala fe. També insisteix en què la consignació efectuada al mes de novembre de 2019 a la Batllia de l'import endeutat la va alliberar de la seva obligació de pagament, tot afirmant que no se li pot recriminar que l'import dipositat no arribés a l'oficina judicial de la senyora Batlle ni que la consignació no es realitzés correctament. Entén que el resguard acreditatiu de la realització de la transferència bancària a favor de la Batllia és suficient. En cas contrari, la Batllia l'havia d'haver requerit per esmenar l'error que hagués comés i que ell mateix insisteix en negar. Sol·licita la revocació de la resolució recorreguda, que s'estimi la seva oposició a l'execució instada per la contrària i que se li imposi el pagament de les costes processals i extraprocessals d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la societat Benitez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució impugnada i la imposició de les costes derivades del recurs d'apel·lació a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució d'instància conclou que la societat Narváez va incomplir amb els pactes de la transacció judicial en no haver satisfet l'import compromès el mes de novembre de 2019, en haver estat retornada la transferència efectuada i malgrat el dipòsit que per aquest import efectuà a la Batllia el dia 16 de desembre següent, ja que ningú, ni tan sols l'oficina judicial no en va tenir coneixement, en no haver manifestat el dipositant que el mateix fos ofert en pagament. Desestima, per tant, la demanda d'incident d'execució formulada i confirma l'Acord d'execució dictat per la Saig, senyora S, tot imposant les costes a l'agent incidental.

Segon.- L'origen de la demanda d'execució plantejada per la societat Benitez es troba en la transacció que juntament amb la societat Narváez van atorgar en data 15 de juliol de 2019 i que fou homologada judicialment. Perquè en el seu Pacte primer la societat Narváez va reconèixer deure i voler pagar a la primera l'import de 30.000 EUR, que s'obligava a abonar fraccionadament, essent el darrer pagament compromès de 5.000 EUR i que, per tot, s'havia de pagar el 15 de novembre de 2019.

En el seu Pacte quart s'establia, a més, que en cas d'incompliment de les obligacions de pagament assumides per Narváez, ja fos en relació al temps o a la quantitat estipulats, la societat creditora podria declarar vençuda la totalitat del deute per import de 39.016 EUR, en la part que pogués quedar pendent de pagament, juntament amb els interessos moratoris corresponents i les costes judicials derivades de l'execució de la transacció.

Tercer.- Mentre que la societat Benitez afirma que la societat Narváez va incomplir els termes de la transacció, aquesta nega un tal incompliment tot afirmant que fou la societat avui executant qui, amb mala fe, es va oposar a rebre la transferència bancària que li efectuà al compte bancari espanyol des del que se li havien remés prèviament els diners a la part avui deutora, tot i haver acceptat el pagament corresponent al mes d'octubre anterior per la mateixa via. Entén, doncs, que si no va poder pagar en aquell moment fou per la voluntat de la part creditora de no acceptar la transferència remesa i que, en tot cas, ho va salvar consignant els diners a la Batllia, complint el dit dipòsit les condicions per alliberar-la de la seva obligació de pagament.

Quart.- D'una banda i en relació a la modalitat de pagament acordada per les parts, no consta en autes acreditat que aquesta hagués estat modificada. Les parts van acordar, i així es deriva del contingut de la transacció, que els pagaments s'efectuarien presentant els pagarés a cobrament en la data acordada de cada respectiu venciment. I, de fet, així consta també acreditat que es va realitzar, tot i que els pagarés corresponents als mesos d'octubre i de novembre foren retornats. I tot i ser cert que el pagament corresponent al mes d'octubre va poder ser abonat per transferència bancària a un compte d'una entitat bancària espanyola, de cap manera no s'ha acreditat que aquesta fos la voluntat de les parts, als efectes d'efectuar la resta de pagaments compromesos. Noti's que la part executada afirma que el va efectuar perquè és el mateix compte des de el que se li van ingressar els diners que ara havia de retornar però no dona cap altra explicació més enllà d'un pretès acord que la part executant nega de forma taxativa, tot manifestat que el compte bancari en qüestió no es trobava gairebé operatiu.

En tot cas, consta acreditat (foli 72) que el pagaré amb venciment el dia 15 de novembre de 2019 i per un import de 5.000 EUR fou presentat a cobrament, no havent pogut ser atès. I que la transferència realitzada per satisfer aquest import, s'efectuà en data 20 de novembre 2019, passat doncs el termini acordat i per una via no consensuada. Per tant, en puritat en aquest moment ja s'havia incomplert la transacció, sense perjudici de si la transferència va arribar a bon terme o el motiu pel qual aquest no fou el cas.

Tot i així, el cert és que no s'ha acreditat el motiu de retorn de la transferència, ni que aquest no fos per causa de la mateixa entitat bancària com afirma la part executant, no podent-se presumir una negativa a percebre-la per part del creditor que ja havia rebut l'anterior per la mateixa via.

Cinquè.- D'altra banda i en relació a la transferència que en data 12 de desembre de 2019, és a dir, gairebé 1 mes després de la data de pagament establerta, la societat executada va efectuar a favor de la Batllia d'Andorra, cal posar de relleu que no es pot considerar que la dita transferència fos suficient per tenir els efectes alliberadors de l'obligació que es pretén, perquè no només ningú, ni tan sols la Batllia -com s'afirma en la resolució impugnada-, no en va tenir coneixement, sinó que en cap moment es va efectuar l'imprescindible oferiment, als efectes de què el mateix no només fos alliberador pel deutor, sinó també satisfactori pel creditor.

Precisament, respecte dels efectes alliberadors de la consignació, vam posar de en relleu en la Sentència de data 22 d'abril de 2004, rotlle TSJC- 173/03:

"II.- En segon terme, i per resoldre aquest litigi, s'ha de posar de manifest que la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament(STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17).

Per consegüent, en aquest cas s'ha procedit a la consignació sense el previ oferiment i sense que es constati el rebuig al cobrament per part del creditor, per la qual cosa s'ha d'entendre que la quantitat dipositada en concepte de principal no pot deixar de meritar interessos fins al seu lliurament al creditor, i, per tant, s'escau estimar el recurs d'apel·lació i donar lloc a les pretensions sol·licitades per la part recurrent i executant."

Essent, a més, inadmissible en el present supòsit que es pretengui per part del deutor que la Batllia hagués de corregir els defectes de la seva pretesa consignació, sobre tot perquè no era més que una transferència dinerària l'objecte de la qual només ell podia conèixer. A banda de què ningú, insistim, no en va tenir coneixement i, per tant, ningú no podia ni tan sols valorar la seva procedència o plantejar-se dubtes al respecte.

Sisè.- En conseqüència, l'Acord d'execució de la Saig és correcte i procedeix la seva confirmació, així com la desestimació de l'incident d'execució plantejat, segons recull la resolució d'instància que ha de ser íntegrament confirmada.

Setè.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Narváez contra l'Aute dictat en data 23 de maig de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE