ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 9 de gener de 2024 va desestimar la demanda formulada contra la resolució del Govern de 8 de febrer de 2023, que, al seu torn, havia desestimat el recurs interposat contra la resolució de 28 d'octubre de 2022 de la Direcció del Departament de Policia, mitjançant la qual es va imposar a l'agent una sanció de 150 EUR de multa, com a responsable d'una infracció de trànsit. 2.- La representació de la part agent va formular incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de la Batllia, en considerar que la mateixa incorria en vulneració de l'article 10 del text constitucional. Aquest incident va ser desestimat per aute de la Batllia de 12 de març de 2024. 3.- Contra aquest aute, l'agent ha formulat recurs d'apel·lació, en què reprodueix en substància els mateixos arguments articulats en la instància, que es refereixen a la prohibició d'indefensió, al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i a la presumpció d'innocència. 4.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com a qüestió preliminar, convé recordar que la sentència de la qual es predica la nul·litat va recaure en un procés de petita quantia (150 EUR), de manera que, segons l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, la mateixa no era susceptible de recurs d'apel·lació. En aquests supòsits, no es pot admetre que l'incident de nul·litat es converteixi en un succedani del recurs d'apel·lació, de manera que s'ha d'examinar amb especial cura la concurrència dels supòsits que justifiquen la interposició del referit incident. Segon.- En termes generals, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. Tercer.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la valoració de la prova practicada en el procés, en relació amb la infracció de trànsit que ha estat sancionada. Més en concret, el recurrent es mostra disconforme amb les consideracions que la sentència dedica al valor del "informe de proves", relatiu a la calibració del cinemòmetre que es va utilitzar en el cas litigiós, i a la determinació de quin era el límit de velocitat existent en aquell tram de carretera. La discrepància de l'agent amb les conclusions a què arriba la sentència impugnada el porten a considerar que s'ha vulnerat la prohibició d'indefensió, així com el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i la presumpció d'innocència. Tanmateix, la sentència dona resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, i no es planteja cap infracció de dret fonamental que no hagi estat examinada en la referida sentència. Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part. Com abans s'ha dit, la invocació retòrica de determinats drets fonamentals no pot justificar la impugnació d'una sentència que no és susceptible d'apel·lació segons la llei. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Puga contra l'aute dictat pel Tribunal unipersonal del Batlle en data 12 de març de 2024, que es confirma en els seus propis termes. Sense costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE