ATSJAD ANDORRA, a 16 de febrer del 2024 - ROJ: ATSJAD 40/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 février 2024
NuméroTSJA 0000042/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 40/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 février 2024)
> Décision commentée : ATSJAD 40/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:40A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.*
## Faits et procédure
Le Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, statue sur un recours d'appel (recurs n° TSJA 0000042/2023, origine n° 2000020/2023) formé par M. Tejada contre un aute du Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) du 11 avril 2023.
Les faits, tels que rapportés par la décision, sont les suivants. Par un acord de requérimiento du 8 février 2023, le saig (huissier de justice) a sommé l'agent de payer la somme de 47 290,95 EUR, correspondant à plusieurs rôles émis par la Commune d'Andorre-la-Vieille (Comú d'Andorra la Vella) au titre de l'impôt et des taxes sur l'activité commerciale. M. Tejada a formé un incident d'exécution et une impugnation de cet acord. Par aute du 11 avril 2023, la Batllia a refusé de donner suite à l'incident, au motif que l'impugnation relevait de la Commune, dès lors qu'il s'agissait de l'exécution d'un acte administratif et non d'une décision judiciaire.
En appel, le requérant soutient, en substance : (i) que le requérimiento du saig est lui-même attaquable devant la section administrative de la Batllia, puisqu'il mentionne les voies de recours ; (ii) que la Batllia présuppose à tort l'existence d'un acte administratif exécutoire sans avoir eu accès au dossier du saig ; (iii) que le Batlle manquerait d'impartialité en raison de sa relation professionnelle passée avec la Commune, qui aurait pris fin en 2013.
La Commune d'Andorre-la-Vieille conclut à la confirmation de l'aute, en invoquant l'article 21.2 de la Llei del saig (loi relative au saig). Elle précise que le requérimiento renvoie expressément à l'acte administratif exécutoire.
## Question de droit
La décision pose deux questions principales.
**La première**, centrale, porte sur l'organe compétent pour connaître de l'impugnation d'un acord du saig tendant à l'exécution forcée d'une créance fondée sur un acte administratif. Il s'agit de savoir si cette impugnation relève de l'organe judiciaire ayant prononcé la décision à exécuter, ou de l'administration auteur de l'acte exécuté, en application de l'article 21.2 de la Llei del saig, dans sa rédaction issue de la disposició final vint-i-unena du Codi de procediment civil.
**La seconde**, incidente, concerne la régularité de la décision de première instance au regard de l'exigence d'impartialité : le fait que le Batlle ait, plus de dix ans auparavant, exercé des fonctions au service de la Commune est-il de nature à fonder une abstention ou une récusation ?
Une troisième question, accessoire, porte sur la condamnation aux dépens pour recours téméraire.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme l'aute attaqué. Il retient que la compétence appartient à l'administration dont émanent les actes administratifs exécutés, et non à la Batllia.
Sur l'impartialité, la Cour juge l'argument « clairement hors de propos ». Elle relève que la relation de service invoquée ne
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 16 de febrer del 2024 - ROJ: ATSJAD 40/2024
ATSJAD 40/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 février 2024)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Le Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, statue sur un recours d'appel (recurs n° TSJA 0000042/2023, origine n° 2000020/2023) formé par M. Tejada contre un aute du Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) du 11 avril 2023.
Les faits, tels que rapportés par la décision, sont les suivants. Par un acord de requérimiento du 8 février 2023, le saig (huissier de justice) a sommé l'agent de payer la somme de 47 290,95 EUR, correspondant à plusieurs rôles émis par la Commune d'Andorre-la-Vieille (Comú d'Andorra la Vella) au titre de l'impôt et des taxes sur l'activité commerciale. M. Tejada a formé un incident d'exécution et une impugnation de cet acord. Par aute du 11 avril 2023, la Batllia a refusé de donner suite à l'incident, au motif que l'impugnation relevait de la Commune, dès lors qu'il s'agissait de l'exécution d'un acte administratif et non d'une décision judiciaire.
En appel, le requérant soutient, en substance : (i) que le requérimiento du saig est lui-même attaquable devant la section administrative de la Batllia, puisqu'il mentionne les voies de recours ; (ii) que la Batllia présuppose à tort l'existence d'un acte administratif exécutoire sans avoir eu accès au dossier du saig ; (iii) que le Batlle manquerait d'impartialité en raison de sa relation professionnelle passée avec la Commune, qui aurait pris fin en 2013.
La Commune d'Andorre-la-Vieille conclut à la confirmation de l'aute, en invoquant l'article 21.2 de la Llei del saig (loi relative au saig). Elle précise que le requérimiento renvoie expressément à l'acte administratif exécutoire.
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
La première, centrale, porte sur l'organe compétent pour connaître de l'impugnation d'un acord du saig tendant à l'exécution forcée d'une créance fondée sur un acte administratif. Il s'agit de savoir si cette impugnation relève de l'organe judiciaire ayant prononcé la décision à exécuter, ou de l'administration auteur de l'acte exécuté, en application de l'article 21.2 de la Llei del saig, dans sa rédaction issue de la disposició final vint-i-unena du Codi de procediment civil.
La seconde, incidente, concerne la régularité de la décision de première instance au regard de l'exigence d'impartialité : le fait que le Batlle ait, plus de dix ans auparavant, exercé des fonctions au service de la Commune est-il de nature à fonder une abstention ou une récusation ?
Une troisième question, accessoire, porte sur la condamnation aux dépens pour recours téméraire.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme l'aute attaqué. Il retient que la compétence appartient à l'administration dont émanent les actes administratifs exécutés, et non à la Batllia.
Sur l'impartialité, la Cour juge l'argument « clairement hors de propos ». Elle relève que la relation de service invoquée ne
Aute
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000042/2023 ORIGEN.- 2000020/2023 - 0
NIG: 5300545320230000036
AUTE 2-2024
PARTS:
Apel·lant: Sr. Tejada
Representant: ídem
Advocada: Sra. Mercader
Apel·lat: SAIG - Sra. Miró
Representant: ídem
Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA
Representant: Sra. Caro
Advocat: ídem
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° TSJA 0000042/2023 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2023, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Tejada va formular incident d'execució i impugnació de l'acord de requeriment dictat per la saig Sra. Miró en data 8 de febrer de 2023, per mitjà del qual es requeria l'agent per tal que abonés la quantitat de 47.290,95 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.
L'aute d'11 d'abril de 2023 de la Batllia va acordar no admetre a tràmit l'incident formulat per la part agent, en considerar que la impugnació s'havia de presentar davant del Comú d'Andorra la Vella, ja que es tracta de l'execució d'un acte administratiu i no d'una resolució judicial.
2.- El Sr. Tejada ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El requeriment del saig és impugnable davant la Secció Administrativa de la Batllia, tal com fa constar la indicació dels recursos pertinents que conté el propi requeriment.
La Batllia pressuposa que existeix un acte administratiu executori, sense que hagi tingut accés a l'expedient de la saig.
Existeix una manca d'imparcialitat derivada de la relació funcionarial que va mantenir el Batlle amb el Comú d'Andorra la Vella fins l'any 2013.
3.- La representació de l'Administració comunal s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat en els seus propis termes, en base a les següents al·legacions:
La impugnació del requeriment del saig s'ha de fer davant l'òrgan que va dictar l'acte administratiu executori, tal com disposa l'article 21.2 de la Llei del saig.
La Batllia no pressuposa l'existència d'un acte administratiu executori, sinó que la seva existència resulta del mateix requeriment del saig, que en fa referència expressa.
Les referències a una manca d'imparcialitat qüestionen la independència i la integritat del Tribunal a quo, i posen en entredit la probitat del Comú.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquesta alçada l'aute de la Batllia que va declarar la seva manca de competència per conèixer de la impugnació formulada per la part promotora de l'incident contra l'acord de requeriment que li va adreçar la saig per al pagament de la quantitat de la quantitat de 47.290,95 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.
Segon.- La qüestió litigiosa ha estat ja examinada per la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2022, de 31 d'octubre, la qual va afirmar que:
"A l'últim, cal dir que l'art. 21.2 de la LS -en la redacció vigent en el moment de presentar-se el primer incident, és a dir, el 29/10/2020-, establia que els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents.
La versió actualment vigent d'aquest precepte -introduïda per la disposició final vint-i-unena del Codi de Procediment Civil-, disposa:
"2. La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte."
Certament, les successives modificacions d'aquests preceptes poden haver produït alguna confusió, però la interpretació teleològica i coherent del sistema porta a entendre que, quan el Saig estigui executant una resolució judicial, la impugnació de l'acord d'execució del Saig s'ha de fer davant de l'òrgan judicial que ha conegut l'assumpte, mentre que si l'acte que es vol executar és un acte administratiu, la impugnació s'haurà de fer davant la mateixa Administració que ha dictat l'acte que s'executa, i només es podran recórrer davant el propi Saig les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita, és a dir, els actes de tràmit.
Per això, en el cas d'un acte administratiu de contingut econòmic (liquidació, sanció, etc.), l'Administració es podrà adreçar al Saig per obtenir la seva execució, i el requeriment de pagament que fa el Saig a la persona executada (art. 38.3 LS) es podrà impugnar davant la pròpia Administració que ha dictat l'acte a executar. El mateix succeeix en el supòsit d'un acte administratiu que es recorre judicialment i el recurs és desestimat, ja que en aquest cas allò que cal executar és el propi acte administratiu, i no la sentència que desestima el recurs.
En el cas de procediments judicials civils en els quals intervingui el Saig, la impugnació de l'acord d'execució s'ha de fer sempre davant el propi òrgan judicial.
Resulta, doncs, del contingut de l'article 21.2 de la Llei del saig, que s'ha de distingir entre els casos en què el saig duu a terme l'execució d'una decisió judicial o bé d'un acte administratiu. En el primer cas, la impugnació que formuli la part interessada s'haurà d'adreçar a l'òrgan judicial que hagi dictat la resolució que es tracta d'executar, mentre que, en el segon, n'haurà de conèixer l'Administració autora de l'acte executiu.
En el mateix sentit s'han pronunciat els autes d'aquesta Sala núm. 20 i 21-2023, de 21 de juliol.
Tercer.- En aquest cas, en què el requeriment emès pel saig té per objecte el cobrament de diversos rebuts procedents del Comú d'Andorra la Vella, relatius a l'impost i taxes d'activitat comercial, s'ha de confirmar la decisió continguda en l'aute apel·lat, ja que, d'acord amb l'article 21.2 de la Llei del saig, el requeriment havia de ser impugnat davant de l'Administració de la qual procedien els actes administratius objecte de l'execució, i no davant de la Batllia.
D'altra banda, s'han de desestimar els altres arguments que invoca el recurrent. Pel que fa a l'existència d'un acte administratiu executori, és el propi requeriment emès per la saig el que fa referència als actes que donen lloc al mateix, relatius a diverses liquidacions de naturalesa tributària. En conseqüència, no hi ha dubte que es tracta d'executar diversos actes administratius, i no una resolució judicial, de manera que la Batllia ha pogut determinar perfectament la seva manca de competència per conèixer de la impugnació, a la vista de la documentació aportada per l'agent.
Finalment, està clarament fora de lloc la referència a una pretesa manca d'imparcialitat del Tribunal a quo. El fet que el seu titular hagi pogut prestar serveis per al Comú fa més de deu anys no suposa cap causa d'abstenció o recusació, segons l'article 73.d) de la Llei qualificada de la Justícia, i, a més, es tracta d'una afirmació tendent a desacreditar l'òrgan d'instància, sense que la mateixa es recolzi en cap element objectiu ni objectivable. En conseqüència, s'ha de considerar una manifestació temerària als efectes processals, amb els consegüents efectes sobre la imposició de costes.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.
Quart.- La manifesta inconsistència dels arguments de l'agent, que contradiuen la jurisprudència d'aquesta Sala, a més de les afirmacions abans exposades, que desqualifiquen el Tribunal a quo sense cap justificació, constitueixen circumstàncies que porten a considerar temerària la interposició del recurs, per la qual cosa s'ha d'imposar a la part promotora de l'incident el pagament de les costes causades en aquesta instància, amb el límit de la quantitat de 2.000 EUR, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tejada contra l'aute dictat l'11 d'abril de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, el qual es confirma en els seus propis termes.
2n.- Imposar al recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància, amb el límit de la quantitat de 2.000 EUR.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.