En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 10 de novembre de 2023, el Ministeri Fiscal interposà demanda de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat respecte de la senyora Zurita i de constitució de la mesura tuïtiva més adequada sobre la seva persona. 2.- En data 18 de març de 2024 el senyor Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva: "Primer.- No admetre la demanda de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat en interès de la Sra. Zurita, procedint al seu arxiu. Segon.- Notificar la present resolució al Ministeri Fiscal." 3.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Ministeri Públic en considerar, en síntesi, que el Batlle a quo efectua una interpretació restrictiva de drets, que infringeix les normes o garanties processals així com els drets constitucionals en primera instància, tot sol·licitant la nul·litat de l'Aute de data 18 de març de 2024 i la retroacció de les actuacions fins al moment posterior (sic) a la inadmissió de la demanda, als efectes de què la mateixa sigui degudament tramitada de conformitat amb el procediment previst a l'article 310 del Codi de procediment civil. 4.- En data 12 de juny de 2024, la senyora Girona, filla de la senyora Zurita es personà a la causa als efectes de què se la designés com a curadora de la seva mare. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en la inadmissió i consegüent arxiu acordat per part del Batlle d'instància de la demanda de provisió de mesures de suport a la capacitat jurídica en interès de la senyora Zurita interposada en data 10 de novembre de 2023 pel Ministeri Fiscal, en considerar el jutge a quo que la mateixa contenia un defecte formal, consistent en no haver-se aportat el domicili de les persones - familiars directes de la senyora ENTITY_4- que gaudien de legitimació activa per sol·licitar la provisió de les mesures, tot i la facilitat que entén que la dita institució mantenia per a la seva obtenció i aportació. Concretament el Batlle a quo justifica la seva decisió d'arxiu del procés per no haver-se facilitat la informació mínima disponible que exigeix la llei a la part instant (Ministeri Fiscal, en aquest cas) sempre que la mateixa es trobi raonablement al seu abast i no s'acrediti el contrari, com fou el cas. Segon.- Ja vam posar de relleu en el recent Aute dictat en un supòsit molt similar, en data 20 de març de 2024, en el marc del rotlle TSJC-329/2023), el que va posar de relleu el Tribunal Constitucional en la Sentència STC 2014-9-RE de data 14.7.14 i en relació al dret a la jurisdicció: " Ara bé, en aquest punt convé recordar que el Tribunal ha fixat, en diverses sentències, el cànon de constitucionalitat relatiu a l'accés a la jurisdicció (sentència del 13 de gener del 2014, recaiguda en la causa 2013-25 i 26-RE; sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013-6-RE; sentència del 15 de març del 2013, recaiguda en la causa 2012-22-RE). La sentència de principi va ser dictada el 14 de juliol del 2009 (causa 2009-4-RE) i determina en termes inequívocs aquest cànon de constitucionalitat: "Des de la perspectiva constitucional per la qual han de vetllar aquest Tribunal i tots els òrgans judicials, cal tenir present que el bé jurídic protegit té un relleu molt especial, ja que es tracta de garantir que tots els ciutadans tindran com a mínim la possibilitat d'accedir a la jurisdicció, de portar davant d'un jutge la defensa dels seus drets. Certament, un cop dins del procés caldrà que el Tribunal Constitucional continuï vetllant pel respecte del vessant constitucional dels drets processals, però el que és lògicament primordial des d'aquesta perspectiva és assegurar l'accés per primer cop al procediment: aquest és el nucli fonamental del dret constitucional a la jurisdicció." D'aquest extracte es desprèn, sense ambigüitats, que poder accedir als tribunals és essencial per a una bona administració de la justícia. Efectivament, el dret d'accés condiciona l'efectivitat de tots els altres drets reconeguts en la Constitució. Per consegüent, a partir del moment en què l'accés a la jurisdicció entra en qüestió, correspon al conjunt dels òrgans judicials estar alhora particularment atents i diligents per tal de fer tot allò que estigui en les seves mans per permetre un accés efectiu dels justiciables als tribunals i d'aquesta manera poder-se defensar. En aquest context, el Tribunal Constitucional ja va tenir l'oportunitat d'afirmar que els jutges han de tenir una actitud "especialment activa" o també "proactiva" (causa 2009-14-RE). Aquest aspecte de les coses és essencial quan es troba en joc la recerca de les coordenades exactes dels llocs de residència dels justiciables, ja que d'això depèn la seva capacitat a ser degudament informats de qualsevol acte de procediment, necessari ja sigui a la presentació de les seves demandes davant els tribunals, ja sigui -cas de ser demandats- a la seva defensa concreta i efectiva. Altrament dit, ha de quedar clar que "els demandats o defenents poden tenir, en determinades circumstàncies, certes obligacions d'informar del seu parador, però aquestes obligacions no excusen les dels òrgans judicials derivades del dret a la jurisdicció" (sentència del 14 de juliol del 2009, recaiguda en la causa 2009-4-RE precitada). Segon. En el marc d'aquest recurs d'empara, l'anàlisi dels fets demostra que la part adversa no només sabia que la recurrent ja no vivia a l'adreça on la citació havia estat enviada (adreça que era la mateixa que la de la seu social de la seva pròpia empresa), sinó que tenia el seu número de telèfon personal on podia ser contactada en qualsevol moment i de manera molt més senzilla. Ara bé, com ho destaca encertadament el Ministeri Fiscal aquest número de telèfon havia de ser facilitat a la Batllia, juntament amb l'adreça de la persona quina citació es pretenia. (...) Perquè l'objecte de la citació no és altre que poder comunicar a la persona interessada la raó de la citació, i per aconseguir-ho, abans d'usar els edictes, cal utilitzar totes les vies possibles i necessàries. En aquestes condicions, en la causa que ens ocupa es desprèn que s'ha vulnerat el dret a l'accés a la jurisdicció de la recurrent en la mesura en què no es va fer tot allò que es podia per tal que aquesta fos degudament informada de la seva citació a comparèixer i així fer valer els seus drets. Efectivament, 'les regles processals són garantia de principis i de valors constitucionals de primer ordre sobre els quals s'assenta l'Estat de Dret. El seu respecte és tan rellevant com el respecte a les normes substantives' (sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013-6-RE). Per aquests motius que s'acaben d'exposar, s'ha d'atorgar íntegrament l'empara sol·licitada, declarar nul el procediment endegat i ordenar la retroacció de la causa al moment de la citació de la recurrent per tal que aquesta sigui degudament informada del procediment, pugui presentar la seva contesta i fer valer els seus drets." D'això n'hem de concloure que tal i com també recull el Codi de procediment civil, els Batlles i Tribunals han de procurar l'esmena dels defectes en què incorrin els actes processals de les parts, cas de ser esmenables. Així, tot i que certament l'article 131 del Codi de procediment civil estableix que la demanda es pot inadmetre quan presenti defectes formals i després d'haver concedit el termini de 5 dies hàbils al demandant per a què procedeixi a esmenar-los, podent-se arxivar la causa en cas de no fer-ho; caldrà valorar si com afirma el Ministeri Fiscal la conseqüència de no aportar el domicili o residència de les altres persones legitimades per instar la provisió de mesures, no pot ser la inadmissió de la demanda. Màxim quan el mateix en va facilitar les dades de què disposava, que permetien identificar a un dels fills de la senyora Zurita. En aquest sentit, ja vam posar de relleu en el nostre calendat Aute de data 20 de març de 2024 que més enllà de qualificar en aquest cas si l'actuació del Ministeri Fiscal es pot considerar errònia o no pel fet de no haver aportat les adreces de les parts legitimades per instar la provisió de les mesures tal i com exigeix la llei, el cert és que en haver-les identificat, haver aportat les dades de contacte d'un dels dos fills i haver identificat a l'altre, va posar a disposició de la Batllia la informació, mínima però suficient, per poder procedir a la deguda citació de les persones legitimades a participar en el procés de fixació de mesures de suport. Tercer.- Resulta a aquests efectes irrellevant la discussió sobre si pertocava al Ministeri Fiscal o al Batlle d'instància la determinació dels domicilis mencionats. Perquè de conformitat amb el dret a la jurisdicció, a un judici de durada raonable i, sobre tot, en tractar-se d'una persona vulnerable i que requereix l'adopció de determinades mesures de protecció, amb la informació rebuda l'òrgan jurisdiccional de la instància podia i havia de suplir qualsevol mancança informativa i, en benefici del justiciable, obtenir els esmentats domicilis per poder continuar amb la tramitació de la causa. El que resulta inadmissible és que abans de mantenir una actuació proactiva es prefereixi arxivar la causa i retardar l'adopció de la provisió de les mesures que podrien resultar més adient a la persona amb la capacitat modificada. Quart.- Procedeix, en conseqüència estimar el recurs interposat, declarar la nul·litat de l'Aute impugnat i retrotreure les actuacions al moment posterior a la demanda del Fiscal i procedir a la seva adequada tramitació, havent d'efectuar l'òrgan jurisdiccional d'instància en aquest cas i ja disposant de les dades de l'única filla viva de la senyora Zurita tal i com ella mateixa exposa en el seu escrit de compareixença referit en els antecedents de fet de la present, les tasques escaients per poder-se continuar amb la seva tramitació en breus terminis, als efectes de no ocasionar més perjudicis al justiciable. Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar cap especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades en aquesta alçada ni en l'anterior. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra l'Aute dictat en data 18 de març de 2024 pel senyor Batlle d'instància, que declarem nul i havent-se de procedir a la seva retroacció fins al moment posterior a la presentació de la demanda del Ministeri Fiscal, havent d'efectuar l'òrgan jurisdiccional el necessari per continuar amb la seva tramitació i obtenir la seva resolució en breus terminis. SEGON.- No efectuar especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada, ni en la instància. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE