ATSJAD ANDORRA, a 08 de juliol del 2024 - ROJ: ATSJAD 106/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé8 juillet 2024
Numéro99/2024
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 106/2024
> Décision commentée : ATSJAD 106/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:106A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la référence canonique fournie étant incomplète (« Juridiction andorrane, — »), la référence ROJ et l'ECLI figurant dans le texte de la décision ont été retenues.*
## Faits et procédure
La décision émane de la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, saisie d'un appel formé contre un aute du président du Tribunal de batlles. Elle s'inscrit dans un litige de baux urbains (procédure d'expulsion et de réclamation de somme, n° 2000484-2023) opposant M. Hoyos, demandeur, à Mme Barberà, défenderesse.
Par décision du 15 novembre 2023, le président de la Batllia a désigné, selon le tour de service, la batlle civile n° 2, Mme Rius, pour connaître du litige. Par écrit du 12 mars 2024, Mme Barberà, assistée d'un avocat désigné au titre de l'aide juridictionnelle à la suite de la reconnaissance de sa situation d'insolvabilité, a formulé une demande d'abstention et de récusation. Elle invoquait l'article 73 f) de la Llei qualificada de la justícia, au motif que la batlle avait fait l'objet d'une dénonciation de sa part, déposée le 20 novembre 2021 contre « tous ceux qui ont participé » à une cause de mineurs, complétée par une plainte devant la section d'instruction pénale dans une autre affaire.
La batlle a rejeté la demande, en indiquant que la procédure pénale invoquée avait été classée par le batlle instructeur. Par aute du 22 mars 2024, le président du Tribunal de batlles a rejeté la récusation, sans condamnation aux dépens. Mme Barberà a interjeté appel, le 4 avril 2024, en soutenant que la classure de la dénonciation ne faisait pas obstacle à la récusation, qu'une faute de son ancienne représentante l'avait privée de toute défense, et que les observations de la batlle dans son rapport constituaient des appréciations personnelles. M. Hoyos s'en est remis à l'appréciation de la Sala.
## Question de droit
La question posée était de savoir si la dénonciation formée par une partie contre un juge, classée sans suite ou rejetée, constitue une cause de récusation au sens de l'article 73 f) de la Llei qualificada de la justícia, et, plus généralement, dans quelles conditions l'apparence d'impartialité objective du juge peut fonder sa récusation.
Le texte légal dispose :
> « Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents : f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació. »
(Traduction : « Les batlles et les magistrats doivent s'abstenir et, à défaut, peuvent être récusés, dans les cas suivants : f) avoir été dénoncés, accusés ou poursuivis par l'une des parties au procès concerné, ses avocats ou ses procureurs, sauf si la dénonciation, l'accusation ou la demande n'a pas été admise ou a été rejetée pour défaut manifeste de fondement. »)
La Sala devait ainsi articuler le texte légal, qui ne vise que la dénonciation non admise ou rejetée pour défaut manifeste de fondement, avec les exigences constitutionnelles et conventionnelles d'impartialité.
## Solution et dispositif
La Sala rappelle d'abord le fondement de la règle : l'article 10 de la Constitution, l'article 6.1 de la Convention européenne des droits de l'homme, l'article 10 de la Déclaration universelle et l'article 14 du Pacte international relatif aux droits civils et politiques garantissent la confiance des justiciables dans l'administration de la justice. La récusation a pour finalité de garantir l'impartialité du juge.
Elle reprend la distinction, issue de la jurisprudence de la Cour européenne (CEDH, *Piersack c. Belg
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 08 de juliol del 2024 - ROJ: ATSJAD 106/2024
Note de référence : la référence canonique fournie étant incomplète (« Juridiction andorrane, — »), la référence ROJ et l'ECLI figurant dans le texte de la décision ont été retenues.
Faits et procédure
La décision émane de la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, saisie d'un appel formé contre un aute du président du Tribunal de batlles. Elle s'inscrit dans un litige de baux urbains (procédure d'expulsion et de réclamation de somme, n° 2000484-2023) opposant M. Hoyos, demandeur, à Mme Barberà, défenderesse.
Par décision du 15 novembre 2023, le président de la Batllia a désigné, selon le tour de service, la batlle civile n° 2, Mme Rius, pour connaître du litige. Par écrit du 12 mars 2024, Mme Barberà, assistée d'un avocat désigné au titre de l'aide juridictionnelle à la suite de la reconnaissance de sa situation d'insolvabilité, a formulé une demande d'abstention et de récusation. Elle invoquait l'article 73 f) de la Llei qualificada de la justícia, au motif que la batlle avait fait l'objet d'une dénonciation de sa part, déposée le 20 novembre 2021 contre « tous ceux qui ont participé » à une cause de mineurs, complétée par une plainte devant la section d'instruction pénale dans une autre affaire.
La batlle a rejeté la demande, en indiquant que la procédure pénale invoquée avait été classée par le batlle instructeur. Par aute du 22 mars 2024, le président du Tribunal de batlles a rejeté la récusation, sans condamnation aux dépens. Mme Barberà a interjeté appel, le 4 avril 2024, en soutenant que la classure de la dénonciation ne faisait pas obstacle à la récusation, qu'une faute de son ancienne représentante l'avait privée de toute défense, et que les observations de la batlle dans son rapport constituaient des appréciations personnelles. M. Hoyos s'en est remis à l'appréciation de la Sala.
Question de droit
La question posée était de savoir si la dénonciation formée par une partie contre un juge, classée sans suite ou rejetée, constitue une cause de récusation au sens de l'article 73 f) de la Llei qualificada de la justícia, et, plus généralement, dans quelles conditions l'apparence d'impartialité objective du juge peut fonder sa récusation.
Le texte légal dispose :
Reproduction verbatim
« Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents : f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació. »
(Traduction : « Les batlles et les magistrats doivent s'abstenir et, à défaut, peuvent être récusés, dans les cas suivants : f) avoir été dénoncés, accusés ou poursuivis par l'une des parties au procès concerné, ses avocats ou ses procureurs, sauf si la dénonciation, l'accusation ou la demande n'a pas été admise ou a été rejetée pour défaut manifeste de fondement. »)
La Sala devait ainsi articuler le texte légal, qui ne vise que la dénonciation non admise ou rejetée pour défaut manifeste de fondement, avec les exigences constitutionnelles et conventionnelles d'impartialité.
Solution et dispositif
La Sala rappelle d'abord le fondement de la règle : l'article 10 de la Constitution, l'article 6.1 de la Convention européenne des droits de l'homme, l'article 10 de la Déclaration universelle et l'article 14 du Pacte international relatif aux droits civils et politiques garantissent la confiance des justiciables dans l'administration de la justice. La récusation a pour finalité de garantir l'impartialité du juge.
Elle reprend la distinction, issue de la jurisprudence de la Cour européenne (CEDH, *Piersack c. Belg
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000099/2024 ORIGEN: 2000484/2023 - 0
NIG: 5300542120230002481
PARTS:
Apel·lant: Sra. Barberá
Advocat: Sr. Diez
Apel·lat: Sr. Hoyos
Representant: Sr. Cañellas
Advocat: Sra. Pérez
OBJECTE: Recusació
AUTE 000098/2024
Andorra la Vella, a 8 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 99/2024 — Décision commentée
1.- En el marc del procediment d'arrendaments urbans en desnonament i reclamació de quantitat referenciat de número 2000484-2023, en el que és part agent el Sr. Hoyos i part defenent, la Sra. Barberá, i per providència de data 15-11-2023, el president de la Batllia va designar com a tribunal competent per torn per conèixer del procés a la Sra. Rius, Batlle civil número 2.
2.- Per escrit de data 12-03-2024, la Sra. Barberá, assistida pel lletrat que li fou designat com a conseqüència del reconeixement de la seva situació d'insolvència, va formular petició d'abstenció i recusació contra la Batlle Sra. Rius en considerar que la mateixa no seria imparcial per resoldre la controvèrsia, tot invocant la causa de recusació continguda en l'article 73.f) de la Llei qualificada de la justícia (ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevulla de les parts) en haver la Sra. Barberá presentat, en data 20-11-2021, una denúncia contra tots els que han intervingut en la causa de menors 2600011/2021 coneguda per la referida Batlle, i un complement de denúncia davant la secció d'instrucció o penal en la causa 1000851/2020.
3.- Per escrit de data 15-03-2024, la representació processal del Sr. Hoyos va manifestar que deixava a criteri del Tribunal la resolució de la petició de la Sra. Barberá.
4.-En data 21-03-2024, la Batlle Sra. Rius va informar respecte de la seva recusació, refusant la mateixa tot afirmant que la causa penal 1000851/2020 havia estat arxivada per la Batlle instructora.
5.- Per Aute de data 22-03-2024, el President del Tribunal de Batlles dictà Aute amb la següent part decisòria :
"Primer- Desestimar la petició de recusació promoguda per la Sra. Barberá mitjançant escrit de data 12 de març del 2024 contra l'Hble. Batlle Sra. Rius en la causa civil d'arrendament núm2000484/2023. No procedeix efectuar imposició en les costes processals."
6.- Per escrit de data 04-04-2024, la Sra. Barberá va interposar recurs d'apel·lació contra el referit Aute.
Demana la seva revocació íntegra i l'admissió de la seva demanda de recusació de l'Hble. Batlle Sra. Rius en la causa d'arrendaments urbans 2000484/2023.
Tot i considerant que es tractaria d'una decisió "jurídicament inapropiada i probatòriament errònia", fonamenta el seu recurs en una infracció de la Llei i en una infracció de les normes i les garanties processals.
Argumenta que si bé és cert que la denúncia va ser arxivada per Aute dictat per l'Hble Sra. Batlle Castillo i el Tribunal de Corts va inadmetre el seu recurs d'apel·lació, havia donat instruccions expresses a la seva representació lletrada d'aleshores per tal de recórrer contra l'Aute del Tribunal de Corts, però dita lletrada no va presentar el corresponent incident de nul·litat d'actuacions, raó per la qual va presentar una denúncia contra la lletrada per haver-la deixat en total i absoluta indefensió. En treu la conclusió que cal tenir en compte aquestes circumstàncies i que el fet de que la primera denúncia ha estat arxivada no hauria de ser impeditiu perquè sigui admesa la recusació.
D'altra banda, insisteix en que es donen les circumstàncies per considerar que es compleix el criteri objectiu relatiu a la seva "imparcialitat" (SIC) i que les manifestacions de l'informe de la Batlle Rius que figuren en l'aute impugnat no deixen de ser unes valoracions personals de la pròpia Batlle.
7.- Per escrit de data 02-05-2024, la representació processal del Sr. Hoyos va manifestar que deixava a criteri de la Sala la resolució del recurs d'apel·lació de la Sra. Barberá.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució, a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, a l'article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l'article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.
La finalitat que cerca la recusació consisteix en garantir la imparcialitat del jutjador.
Aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar que l'eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d'anar més enllà de l'aparença i fonamentar-se en dades objectives (ATSJ 27-10-2011 i 271/14), a la vegada que el Tribunal Constitucional en sentència del 4-06-2012, ha manifestat que :
"per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".
Segons té establert el TEDH, la vessant objectiva de la imparcialitat del jutge exigeix verificar si aquest ofereix garanties suficients per excloure tota sospita legítima (Kyprianou C/ Xipre, Piersak C/ Bèlgica, Grives C/ Regne Unit ), i que l'element decisiu per a resoldre aquesta qüestió passa per determinar si les aprehensions que sobre la imparcialitat del Jutjador pot tenir el justiciable resulten objectivament justificades (Ferrantelli i Santangelo C/ Itàlia; Padovani c/ Itàlia).
La demanda de recusació ha de recolzar-se no obstant sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant.
Segon.- Referint-se a la coneguda diferència establerta pel TEDH el 01-10- 1982 (Piersack c/ Bèlgica) entre imparcialitat subjectiva -que es refereix a les conviccions i al comportament d'un jutge- i imparcialitat objectiva - que té a veure amb les garanties que ofereix el tribunal per excloure els dubtes sobre la seva imparcialitat-, la promotora de la sol·licitud de recusació precisa que es tracta aquí d'una causa de recusació objectiva.
En efecte, en el concret supòsit que aquí s'analitza, res es reprotxa a la Sra. SOLANES des del vessant de la imparcialitat subjectiva.
La part que promou la recusació la fonamenta en l'article 73 f) de la Llei qualificada de la Justícia que disposa que:
"Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents : f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació."
Tercer.- Si s'analitzen les actuacions, de les mateixes ressurt que, si bé queda acreditat que, en data 20-11-2020, la Sra. Barberá va presentar una denúncia contra "tots els que han intervingut" en la causa de menors 2600011/11, també queda acreditat que la Sra. Batlle Castillo va dictar un Aute decretant l'arxiu de les actuacions en considerar que els fets no eren constitutius d'infracció penal, i que per Aute de data 27-04-2021, el Tribunal de Corts va decidir no admetre el recurs d'apel·lació de la representació lletrada de la Sra. Barberá.
Per tant, apareix que la denúncia que la recurrent va formular en contra de la Sra. Batlle i d'altres persones no va tenir quasi cap continuïtat, com posa de manifest la Batlle en el seu informe i recull el Batlle president en l'Aute recorregut.
Així les coses, ens trobem en el supòsit legal que la denúncia no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.
No pot el fet, invocat però no provat, que la seva lletrada de l'època no hauria impugnat l'Aute del Tribunal de Corts canviar el fet que dit Aute va confirmar l'arxiu de la denúncia.
A més, això va ser més de dos anys abans de l'inici del present procediment, i no pot la recurrent pretendre invocar ad vitam aeternam, com a causa de recusació en contra d'una Batlle, una denúncia que va ser rebutjada de manera definitiva i ferma.
D'altra banda, no existeixen dades objectives que incideixin en l'aparença d'imparcialitat de la Sra. Batlle SOLANES.
Per tant, és amb bon criteri que la Sra. Batlle va decidir no abstenir-se i que el president de la Batllia va decidir no donar lloc a la petició de recusació.
Per tot l'exposat, escau la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute recorregut.
Quart.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició a la part recurrent de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Barberá contra l'Aute de data 22-03-2024 que confirmen íntegrament.
SEGON.- IMPOSAR les costes processals a la Sra. Barberá. Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.