En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL va interposar demanda de declaració de cessació de pagaments i fallida del Sr. Esparza, titular administratiu del negoci D. 2.- Per Aute de 25-4-2023 es decidia : "Primer.- Desestimar la demanda de cessació de pagaments i fallida instada per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra el Sr. Esparza. Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades". 3.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió. Pretén la seva revocació i que en el seu lloc es dicti resolució en aquesta alçada donant lloc a la demanda de cessació de pagaments i arranjament judicial o subsidiàriament fallida del Sr. Esparza, sense fer especial pronunciament respecte de les costes ocasionades. Amb aquesta finalitat argumenta que el negoci d'arquitectura explotat pel Sr. Esparza desenvolupava una activitat comercial, i que alhora constava inscrit prop de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en el col·lectiu de persones que acompleixen una activitat per compte propi. En aquesta eventualitat considera que el Decret de 4-10- 1969 resultava aplicable, considerant que la interpretació realitzada per la Batlle comportava que cap professional liberal, pogués ser declarat en fallida i que anés acumulant deutes sense existir cap solució. Respecte de la referència que es realitza al nostre Aute de 30-4-2012 (rotlle TSJC-274/11), considera que el supòsit examinat era divers. En darrer lloc, evidenciava que es demanava amb caràcter principal, l'arranjament judicial del Sr. Esparza cosa que li permetria reorganitzar la seva situació econòmica amb el concurs d'un administrador judicial, poden així el referit continuar desenvolupant la seva activitat professional. 4.- La representació processal del Sr. Esparza, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i que en el seu lloc es dictès Aute desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador. 5.- Per Aute d'1-3-2024 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries articulades per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix determinar si el procediment de cessació de pagaments i fallida contemplat en el Decret de 4-10-1969, resulta aplicable a les situacions d'insolvència de les persones que desenvolupen una professió titulada, i més concretament a un arquitecte. L'òrgan judicial d'instància, s'inclina per una resposta negativa considerant que el Decret del 1969 limitava el seu àmbit d'aplicació a la insolvència de comerciants, considerant que l'activitat desenvolupada pel Sr. Esparza no s'encabia en aquesta figura legal. I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent, defensant la solució contrària. Segon.- Àmbit d'aplicació del Decret de cessació de pagaments i de fallida de 4-10-1969. El Decret de cessació de pagaments i de fallida, és el mecanisme que l'ordenament andorrà contempla per a fer front a les situacions d'insolvència, sempre que concerneixin comerciants. En aquest sentit, l'art. 8 del Decret quan delimita la cessació de pagaments, noció nuclear del dret concursal andorrà, preveu que "és el fet pel qual un comerciant no pot pagar un o diversos deutes exigibles de naturalesa comercial i es troba en una situació financera sense sortida", amb el benentès que hem pogut declarar que "tant la qualitat de comerciant del deutor com la naturalesa comercial del deute són condicions "sine qua non" de l'obertura del procediment de cessació de pagaments o fallida" (cfr. Aute de 21-1-1999, recull 1299). Tercer.- Naturalesa de la professió d'arquitecte La professió d'arquitecte és una professió titulada que segons la Llei 6/2008 d'exercici de professions titulades i de col·legis professionals "es caracteritzen per l'aplicació necessària de coneixements i tècniques propis d'una ciència o una branca del saber, per a l'exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar en possessió d'un títol acadèmic oficial d'estudis d'ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d'Andorra" (art. 2). S'infereix d'aquesta definició, que el professional titulat ha d'assegurar gràcies a la seva formació, una prestació principalment intel·lectual o tècnica en benefici del client que per això el remunera, respectant en l'exercici de la seva comesa, uns principis disciplinaris, ètics o deontològics (vegeu en aquest darrer sentit els articles 43 i ss de la Llei indicada). Aquesta precisió permet distingit l'activitat d'una professió titulada de la d'un comerciant, per qui el benefici o lucre que s'obté, resulta de l'exercici d'actes de comerç però no d'una activitat intel·lectual o tècnica. Des d'aquesta perspectiva, no es pot considerar que l'exercici de l'activitat d'arquitecte per part del Sr. Esparza, que recordem es desenvolupa al marge d'una societat mercantil, sigui constitutiva d'un acte de comerç, sense que, en aquesta eventualitat, la seva situació d'insolvència, pugui tractar-se a través del Decret de Cessació de Pagaments i de Fallida de 4-10-1969. A títol d'argument de reforç, afegirem que en l'Aute de 30-4-2012 (rotlle TSJC-274/11), ja vàrem tenir ocasió de pronunciar que la prohibició per a l'exercici del comerç d'un procurador en situació de fallida per una activitat mercantil (hi incloíem per referència també l'advocat) -ambdues professions titulades- no impedien l'exercici de la seva professió de procurador, pronunciament aquest que no fa més que confirmar el seu caràcter civil i no comercial. Quart.- La part recurrent atribueix especial importància al fet que l'activitat del Sr. Esparza es desplegués a través d'un negoci d'arquitectura inscrit al registre de comerç o encara que pogués trobar-se donat d'alta prop de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en el col·lectiu de persones que acompleixen una activitat econòmica per compte propi segons la configuració legal que d'aquest precepte realitza la Llei de la Seguretat Social (art. 19). Això no obstant, la qualitat de comerciant no resulta ni de la inscripció en els registres de comerç ni tampoc de la seva cotització prop de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL com a persona que desenvolupa una activitat per compte propi. La condició de comerciant davalla d'un fet objectiu: l'acompliment habitual d'actes de comerç, el que aquí no concorre. Cinquè.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL insisteix en la necessitat de recórrer als mecanismes previstos en el Decret de 4-10-1969 amb la finalitat de poder assolir els creditors, una satisfacció ordenada als seus interessos segons les regles que s'hi preveuen. Tampoc aquesta pretensió pot reeixir a partir del moment en què la seva aplicació es troba reservada als comerciants. I si bé és cert que en els països del nostre entorn es contempla un mecanisme concursal específic per al tractament de les situacions de cessació de pagament dels professionals titulats (vegeu a títol il·lustratiu la Loi 2005-845 de sauvegarde del 26-7-2005 i el Décret del 28-12-2005 a França), cap disposició legal existeix a Andorra que permeti l'aplicació del decret a la situació del Sr. Esparza, sense que ens pugui passar per alt que tractant-se d'unes professions totalment incorporades en el tràfec econòmic concurrent, resultaria recomanable que el legislador contemplés unes normes ordenades de tractament de les insolvències d'aquest sector. Sisè.- Per tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra l'Aute de la Batllia de data 25-4-2023 que confirmem íntegrament. En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, atesa la desestimació del recurs articulat. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra l'Aute de la Batllia de data 25-4-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE