En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 16-2-2024, la representant d'Carnero va interposar sol·licitud de defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes als efectes d'iniciar la declaració judicial de la situació d'insolvència i arranjament judicial o fallida. 2.- Per aute de 29-2-2024 es decidia deduir testimoni de la sol·licitud, a fi que resultés atribuïda al Batlle competent del torn de fallides que correspongués. 3.- Posteriorment, per aute de 15-4-2024 es decidia: "Primer.- No donar lloc a la declaració en estat de cessació de pagaments i fallida o arranjament judicial de l'Carnero", procedint-se a l'arxiu de les actuacions. Segon.- No fer especial imposició en quant a costes processals. 4.- La representant de l'Carnero ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i en el seu lloc es disposés la fallida de l'associació, ordenant l'obertura del corresponent procediment concursal d'acord amb el procediment previst en el Decret de 4-10-1969. Sustenta fonamentalment que l'aute impugnat emetia tot un seguit de consideracions jurídicament inapropiades respecte de la llei d'associacions i la responsabilitat individual dels seus membres i que en qualsevol cas, es trobaven reunits els requisits per a declarar la cessació de pagament i fallida de l'associació que representava. FONAMENTS DE DRET Primer.- A través del recurs que articula de l'Carnero pretén se la declari en cessació de pagaments i de fallida. L'aute impugnat desestima aquesta pretensió argumentant que l'associació no constava inscrita prop del registre d'associacions, i que en aquesta eventualitat resultaria d'aplicació l'art. 16.1 de la Llei d'associacions que establiria la responsabilitat solidària dels seus membres. Referia que en no haver-se justificat que els seus membres no podien fer front als deutes relatats, la petició de cessació de pagaments i de fallida resultava improcedent. I és contra aquest aute que la part recurrent formula el seu recurs d'apel·lació. Segon.- Àmbit d'aplicació del Decret de cessació de pagaments i de fallida de 4-10-1969. El Decret de cessació de pagaments i de fallida, és el mecanisme que l'ordenament andorrà contempla per a fer front a les situacions d'insolvència, sempre que concerneixin comerciants. En aquest sentit, l'art. 8 del Decret quan delimita la cessació de pagaments, noció nuclear del dret concursal andorrà, preveu que "és el fet pel qual un comerciant no pot pagar un o diversos deutes exigibles de naturalesa comercial i es troba en una situació financera sense sortida", amb el benentès que hem pogut declarar que "tant la qualitat de comerciant del deutor com la naturalesa comercial del deute són condicions "sine qua non" de l'obertura del procediment de cessació de pagaments o fallida" (cfr. Aute de 21-1-1999, recull 1299). Si aquestes previsions es cohonesten amb la concreta situació que concorre en el supòsit examinat no es pot entendre que l'associació recurrent es pugui prevaldre del Decret de 4-10-1969. En efecte, segons resulta del Decret de 4-10-1969, la condició de comerciant resulta d'un element objectiu: la realització d'actes de comerç, desprenent-se de l'enumeració que es realitza en el seu article 2on, que la pretensió d'assolir un guany econòmic a través de l'activitat desplegada és consubstancial i necessari. En conseqüència, associació i activitat comercial persegueixen una finalitat antagònica que impedeix a l'associació recurrent que es pugui prevaldre del mecanisme de tractament de la seva insolvència que el nostre ordenament reserva als comerciants. En conseqüència, el recurs d'apel·lació articulat es veurà abocat al fracàs. Tercer.- Malgrat aquesta precisió, sí que haurem de rectificar les precisions que el Batlle realitza en la fonamentació jurídica de la resolució dictada respecte de l'eventual responsabilitat solidària dels membres de l'associació enfront dels deutes concurrents atès que en definitiva es tracta d'una conclusió que ha assolit sense que aquests hagin intervingut en el present procediment, conculcant el seu dret a la defensa ni que tampoc fos l'objecte de la pretensió articulada. En aquesta eventualitat, malgrat que la confirmació de la part dispositiva de la resolució impugnada, escaurà anul·lar les consideracions contingudes en el seu segon fonament de dret. Quart.- La desestimació del recurs articulat comportarà que s'hagin d'imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades (art. 354.2 del CPC), amb el benentès que aquestes es cenyiran a les pròpies atesa l'absència de part contrària en el present procediment. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. MMB contra l'Aute de data 15-4-2024 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada que es limitarin però a les pròpies atesa l'absència de part contrària. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE