En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 27-02-2018, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar una Sentència estimant la demanda de divorci tramitada per la Sra. Izquierdo en contra del Sr. Duque, i va declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni canònic celebrat el 10-07-1964 a Cóbdar, Almeria (Espanya) així com la dissolució del seu règim econòmic, ordenant la seva inscripció al Registre civil andorrà (procediment abreujat 1000252/2018). Per escrit del 07-11-2018, la representació processal de la Sra. Izquierdo va formular en contra del Sr. Duque demanda de liquidació del règim econòmic matrimonial a tramitar pel procediment de la LQM (autes 7000446/2018). Però, per Aute del 15-10-2019 (procediment abreujat 7000630/2018), confirmat íntegrament per Aute d'aquesta Sala del 30-06-2020 (Autes 374/19), el Tribunal de Batlles va decidir declarar que la jurisdicció andorrana és incompetent i va estimar l'excepció dilatòria de manca de competència dels tribunals andorrans plantejada pel Sr. Duque. 2.- Per escrit del 23-02-2023, la representació processal de la Sra. Izquierdo va formular en contra del Sr. Duque demanda de divisió de cosa comuna i reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari sol·licitant que: "1) Es declari judicialment extingit el condomini respecte de l'immoble situat al XXXX. Com no es pot portar a terme la divisió física del bé immoble, perquè no es divisible (ja que perdria el seu sentit), aquest part no s'oposa a que sigui adjudicat al demandat i que aquest pagui a la meva mandant la meitat del valor del bé; valoració que es demanaria que es fes en la data mes propera a la divisió efectiva. l si aquest tampoc el vol o no pot ser adjudicatari, que l'immoble es vengui en pública subhasta, i el preu es reparteixi per meitats iguals entre els comuners (el demandat i la meva mandant) . Que el demandat faci efectiva a la meva mandant la suma de CINQUANTA-DOS MIL EUROS (52.000 EUR), més els interessos bancaris que corresponguin i que s'hagin pogut generar des del 17 de juny de 2010 fins que ens sigui lliurat el dit import (52.000 EUR) i els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda. I vulgui finalment condemnar al demandat al pagament de totes les despeses processals que es causin en el present litigi, incloent-hi les taxes judicials i les derivades d'Advocat i Procurador, puix ha estat a partir de la seva posició de no repartir els béns comunitaris que la meva mandant s'ha vist obligada a entaular el present procediment.". 3.- Per escrit del 24-04-2023, la representació processal del Sr. Duque es va oposar a la demanda aixecant una sèrie de qüestions processals, és a dir a títol principal una excepció de cosa jutjada i d'incompetència de jurisdicció, a títol subsidiari una excepció d'inadequació de procediment per raó de la matèria i de defecte legal en la manera de proposar la demanda i manca de competència objectiva, i sobre el fons, sol·licitant la seva íntegra desestimació. 4.- A l'acte de l'audiència prèvia que va tenir lloc el dia 19 d'octubre de 2023 es va donar lloc a l'excepció de cosa jutjada en relació a la resolució ferma dictada en el procés ORDINARI 7000446/2018 - EXCEPCIÓ DILATÒRIA 7000630/2018. I per Aute de data 24-10-2023, la Sra. Batlle va decidir : "Primer.- Estimar la qüestió processal de concurrència de cosa jutjada plantejada per la part defenent i en conseqüència, tenir per conclosa l'audiència prèvia i acordar la finalització del present procés. Segon.- Imposar les costes processals a la part demandant.". 5.- En contra d'aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Izquierdo demanant la seva revocació i que es dicti una altra ordenant la continuació del tràmit d'audiència prèvia i, per tant, la continuació del procediment en primera instància. Sosté que els arguments exposats per la Sra. Batlle en els Fonaments segon i quart de l'Aute no justifiquen l'estimació de l'excepció i que no concorren les tres identitats necessàries per a reconèixer una excepció de cosa jutjada sinó només la identitat de subjectes ; que el Conveni regulador ja ha regulat la qüestió dels béns indivisos, que el Sr. Duque no pot anar en contra dels seus propis actes i que s'ha d'executar dit Conveni sense passar per el procediment de la liquidació de règim matrimonial ; que en tot cas ens trobaríem en l'última fase del procediment de liquidació de règim matrimonial, la de partició i adjudicació, que correspon a l'actio communi divídundo la qual no té res a veure amb la demanda en liquidació del règim econòmic de guanys que s'havia introduït al novembre del 2018. D'altra banda, indica que no es va instar cap acció per davant dels tribunals espanyols perquè no es tracta de cap acció en liquidació del règim matrimonial i perquè els tribunals espanyols també es considerarien incompetents per haver-se jutjat el procediment de separació i divorci a Andorra, provocant-se un atzucac. 6.- La representació del Sr. Duque demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de l'Aute recorregut així com la imposició de les costes a la part recurrent. Defensa que sí que existeixen les tres identitats que permeten considerar la cosa jutjada, i que el demandant pretèn fer servir la present com una tercera instància per qüestionar de manera encoberta el pronunciament d'incompetència dels tribunals andorrans ; que mai la liquidació pot ser parcial ; que la part agent no menciona tots els béns situats a Espanya, en particular a Almeria ; que el Conveni del 2010 no menciona tots els béns que formen part del règim de guanys dels esposos, i que dit Conveni va perdre vigència en recaure la sentència de divorci, i finalment que no existeix cap atzucac quan mai els tribunals espanyols negaran la competència a dos nacionals seus, i que segueix tenint competència el tribunal espanyol que hauria tingut competència per conèixer del divorci. FONAMENTS DE DRET Primer.- No tornarem a repetir les consideracions de la Sra. Batlle sobre el fonament i les condicions d'aplicació de l'excepció de cosa jutjada ja que les mateixes són conformes a dret i a la nostra jurisprudència, i no són objecte de discussió per les parts. Només precisar que la part agent no discuteix que existeix identitat subjectiva doncs el present plet ho és entre ella i el seu ex-espòs a l'igual que el procediment 7000446/2018 de liquidació del règim econòmic matrimonial. Segon.- Pel que fa a l'identitat de petitum i de causa petendi, escau recordar que l'objecte del plet del 2018 era que es procedís a liquidar el règim econòmic de ganancials existint entre els esposos com a conseqüència del seu matrimoni canònic celebrat el 10-07-1964 a Cóbdar, Almeria (Espanya). La Sra. Izquierdo sol·licitava en particular que el Sr. Duque li pagui la seva meitat indivisa del pis situat al Carrer, 0-0 d'Andorra la Vella, però també la liquidació de la resta de béns a Andorra i a Almeria. L'objecte de tal procediment és bàsicament d'inventariar, avaluar i repartir entre els esposos tots els béns i drets que constitueixen la comunitat constituïda durant el matrimoni. En la present instància, la Sra. Izquierdo pretén obtenir, d'una part, la divisió i liquidació de la comunitat indivisa que existeix entre ella i el seu ex espòs en relació al ja citat immoble situat a Andorra La Vella, i d'altra part, la meitat de l'import de 104.000.-euros que el seu ex espòs té guardat al banc des del Conveni regulador del 17-06-2010, més els interessos. Ara bé, és evident que aquests béns formen part de la comunitat econòmica matrimonial. Si bé ho presenta ara com una acció en divisió d'una cosa indivisa i com una reclamació de quantitat, es tracta però en realitat de la liquidació del règim matrimonial que va existir entre ella i el Sr. Duque, en tot cas d'una part de dit règim. De fet, fonamenta la seva demanda sobre la sentència de divorci del 2018 que va declarar la dissolució del regim econòmic, el Conveni regulador del 2010, i el certificat emès pel Cònsol General de Espanya a Andorra indicant que el règim econòmic del matrimoni era el de ganancials de la Llei espanyola. És a dir que no estem parlant d'una altra cosa que liquidar el regim econòmic matrimonial. Quant al Conveni regulador, el mateix s'havia convingut per l'adopció de la futura liquidació de tots els interessos econòmics dels esposos, val a dir la liquidació del seu règim econòmic matrimonial. El mateix conveni tenia un caràcter provisional i els esposos van decidir aleshores no adoptar cap acord respecte de la liquidació del seu règim, i finalment no fou expressament homologat per la sentència de divorci. Per tant, no es pot considerar que el conveni en qüestió podria tenir avui força obligatòria i encara menys que tindria un objecte diferent i autònom de la liquidació del règim matrimonial legal. Tampoc aquest conveni del 2010 pot servir d'inventari (es tractaria d'un inventari parcial) com ho pretén la part agent. Es segueix tractant de la dissolució d'un règim de guanys (ganancials) en aplicació de la Llei espanyola. Per tant, no queda desmentida la incompetència dels tribunals andorrans que vam jutjar en la nostra sentència del juny del 2020 en aplicació de l'article 48 LQM, i en la qual ja havíem resolt a més la qüestió de la problemàtica de la coherència entre el jutge competent pel pronunciament de la dissolució i el jutge competent per a procedir a les operacions de liquidació. A més a més, en aquesta sentència, ja ens havíem pronunciat sobre la impossibilitat de donar lloc a la pretensió subsidiària de la Sra. Izquierdo de procedir a una liquidació parcial limitada a uns bens situats a Andorra, i que intenta introduir novament amb el present procediment sota la qualificació d'una actio communi divídundo. En efecte, motivàvem : "... no es pot admetre la petició subsidiària de la recurrent de que es declarés la competència dels tribunals andorrans només pel que fa als bens situats a Andorra. En efecte, es tracta de determinar el tribunal competent per a dirimir el procediment de liquidació de la integritat del règim econòmic, i seria el fet de dividir entre jurisdiccions de dos països el coneixement d'aquesta liquidació que provocaria incoherència i un risc de contrarietat entre les resolucions adoptades.". Així les coses, hem de compartir la conclusió de la Sra. Batlle que sí que existeix identitat de causa petendi i petitum, i que la demandant no pot esquivar aquesta realitat pretenent dividir la continència de la causa de liquidació del règim econòmic matrimonial per via de l'exercici d'una acció de divisió de cosa comuna situada a Andorra, obviant el caràcter matrimonial que tenen aquests bens comuns i l'existència dels bens situats a Espanya. Per consegüent, sí que concorre un supòsit de cosa jutjada en el sentit de l'article 157.1 del Codi de procediment civil i és amb bon criteri que la Sra. Batlle va donar per conclosa l'audiència prèvia i va dictar l'Aute avui recorregut decidint la finalització del procés, i imposant les costes processals a la demandant. Tercer.- Quant al pretès atzucac, el mateix no queda acreditat doncs res permet considerar a priori que les jurisdiccions espanyoles es declararien incompetents per a liquidar el règim econòmic matrimonial de dos espanyols casats a Espanya i amb uns bens situats a la vegada a Espanya i a Andorra. Sigui com sigui, la Sra. Izquierdo ni tan sols justifica haver intentat instar un procediment de liquidació a Espanya des del 2020. Decisio Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar l'Aute. Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part recurrent. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Izquierdo en contra de l'Aute de data 24-10-2023, que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar a la Sra. Izquierdo les costes de segona instància. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE