I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD, Civil, 23 mai 2024 (ROJ : ATSJAD 159/2024 ; ECLI:AD:TSJADAD:2024:159A)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), ATSJAD, 23 mai 2024, ROJ : ATSJAD 159/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:159A, recours n° 365/2023 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un ancien époux, M. Herrera, avait été condamné, par une sentence de divorce du 27 mai 2014, à verser une pension alimentaire de 200 euros au profit du fils commun du couple. Le 13 avril 2022, il a introduit devant les juridictions andorranes une demande de modification des mesures paternofiliales dirigée contre son ex-épouse, Mme Anaya. Il sollicitait, à titre principal, la suspension définitive du paiement de la pension, au motif que la poursuite d'études supérieures par le fils n'était pas justifiée, et le remboursement d'une partie des sommes versées. À titre subsidiaire, il demandait que, si la poursuite des études était établie, la pension soit fixée selon le niveau de vie du pays de résidence du fils, l'Argentine, et versée directement à celui-ci, devenu majeur.
Mme Anaya a conclu au rejet de la demande (2 septembre 2022). Par une décision du 8 novembre 2023, la juge de première instance a déclaré d'office l'incompétence des tribunaux andorrans pour connaître de cette demande, sans condamnation aux dépens.
M. Herrera a interjeté appel. Il soutenait qu'aucune des hypothèses de l'article 55 du Code de procédure civile n'était réalisée et que, si la défenderesse n'était pas domiciliée en Andorre, la décision de divorce étant andorrane, elle devait pouvoir être modifiée par les juridictions andorranes. Mme Anaya a conclu à la confirmation de la décision attaquée.
Question de droit
La question posée était de savoir si les juridictions andorranes sont compétentes internationalement pour statuer sur une demande de modification d'une pension alimentaire fixée par un jugement de divorce andorran, lorsque le défendeur ainsi que l'enfant bénéficiaire résident à l'étranger (en Argentine) et que le demandeur seul réside en Andorre.
Cette question se décomposait en deux branches :
- Le for de nécessité prévu à l'article 55 du Code de procédure civile (Llei 24/2018) peut-il fonder la compétence ?
- À défaut, les règles de compétence spéciales de la loi qualifiée du mariage de 1995 (articles 47 et suivants) permettent-elles de ret
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Andorra la Vella, a 23 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2024 - ROJ: ATSJAD 159/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 mai 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000365/2023 ORIGEN: 4000163/2022 - 0
NIG: 5300542120220000777
PARTS:
Apel·lant: Sr. Herrera
Advocat: Sra. Alfaro
Apel·lat: Sra. Anaya
Representant: Sra. Alcalá
Advocat: Sra. Sainz
OBJECTE: FAMILIA: Demanda de modificació de mesures paternofilials. Incompetència dels Tribunals andorrans
AUTE 000084/2024
Andorra la Vella, a 23 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 13 d'abril de 2022, el senyor Herrera interposà demanda de modificació de mesures paternofilials contra la senyora Anaya, tot sol·licitant la suspensió definitiva del pagament de la pensió d'aliments a favor del fill comú que li fou fixada per Sentència de divorci de data 27 de maig de 2014 per un import de 200 EUR, en no haver-se-li justificat el seguiment d'estudis superiors per part del mateix, així com en el seu cas, el retorn d'una part dels imports abonats per aquest concepte. Subsidiàriament demanava que si es demostrava la continuïtat dels seus estudis, la pensió fos taxada segons el nivell de vida del país de residència del seu fill, Argentina i que, en aquest cas, s'establís el pagament directe al mateix, en ser major d'edat. Demanava també la condemna de la defenent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.
2.- En data 13 de setembre de 2022, la representació processal de la senyora Anaya contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes processals a l'agent.
3.- En data 8 de novembre de 2023, la senyora Batlle d'instància va dictar Aute amb la següent part dispositiva:
"DECIDEIX
Primer.- Declarar d'ofici la manca de competència dels Tribunals andorrans per a conèixer de la demanda de modificació de mesures paternofilials instada pel Sr. Herrera en data 13 d'abril de 2022.
Segon.- Notificar la present resolució a les pars interessades. Tercer.- No efectuar expressa condemna en costes processals."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Herrera en considerar, en essència, que no concorren cap dels supòsits de l'article 55 del Codi de procediment civil i que malgrat segons la Llei qualificada del matrimoni de 1995, els tribunals andorrans no són competents en no tenir la demandada domicili al País, es tracta d'una Sentència andorrana i aquesta s'ha de poder modificar. Sol·licita que es tingui per formalitzat el seu recurs d'apel·lació contra l'Aute de data 8 de novembre de 2023.
5.- La representació processal de la senyora Anaya s'oposa al recurs formulat de contrari i sol·licita la seva desestimació i la confirmació de la resolució recorreguda.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La senyora Batlle d'instància aprecià d'ofici la seva manca de competència internacional en residir la part demandada, senyora Anaya, així com el seu fill a Argentina.
En la seva resolució la senyora Batlle fa referència al contingut de l'article 55 del Codi de procediment civil que, tal i com reconeix la mateixa part demandada, no resulta d'aplicació donat que no es compleixen els requisits previstos pel mateix.
Segon.- Els que, en canvi, sí que resulten d'aplicació són els articles 47 i següents de la Llei qualificada del matrimoni de 1995 que es trobava en vigor al moment d'interposar-se la demanda de modificació de mesures paternofilials.
I segons el seu contingut, en no residir la part demandada al Principat, a diferència del que succeïa en el moment d'interposar-se la demanda de divorci i la seva execució en què el demandat era el senyor Herrera que residia a Andorra, els tribunals andorrans no són competents per resoldre la pretensió d'extinció i/o modificació de la pensió d'aliments fixada per la Sentència de divorci de data 27 de maig de 2014.
Tercer.- A aquesta mateixa conclusió s'hi arribaria si, fins i tot, volguéssim estendre la nostra jurisprudència en relació a la competència dels tribunals andorrans als supòsits previstos a l'article 49.b i c de la Llei qualificada del matrimoni, relatius a la competència dels tribunals andorrans en els casos de separació i divorci de matrimoni canònic i civil celebrat fora d'Andorra quan la part demandada no tingui domicili al Principat, però tingui el seu centre d'interessos a Andorra. Perquè tot i no ser-hi d'aplicació, per tractar- se d'un afer de modificació de mesures paternofilials, ni la part demandada, senyora Anaya, ni tampoc el fill comú no són residents al Principat des de l'any 2006, no tenint-hi cap vincle, més enllà de ser la residència del senyor Herrera, part agent.
Quart.- Procedeix, en conseqüència, la íntegra confirmació de la resolució recorreguda i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat.
Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals ocasionades a la part recurrent.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Herrera contra l'Aute dictat en data 8 de novembre de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.
Segon.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE