Résumé

# ATSJAD Penal, 22 février 1995 (ROJ : ATSJAD 2/1995 ; ECLI:AD:TSJADAD:1995:2A) > Décision commentée : ATSJAD, Penal, 22 février 1995 (ROJ : ATSJAD 2/1995 ; ECLI:AD:TSJADAD:1995:2A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Les consorts Pulido i Olmo ont déposé, le 29 mars 1994, une querelle criminelle devant la Batllia d'Andorre, par l'intermédiaire de leur avocat, contre M. Criado, pour un présumé délit majeur de coaccions. Le 7 septembre 1994, le Batlle a rendu un aute prononçant l'archivage des diligences préalables n° 154-2/94. Le conseil des demandeurs a formé un recours d'appel le 16 septembre 1994. Le Tribunal de Corts a rejeté cet appel par un aute du 4 novembre 1994, confirmant intégralement la décision de première instance. Le 23 novembre 1994, l'avocat des demandeurs a introduit un recours de suplicació contre l'aute du Tribunal de Corts. Il invoquait l'article 3.5 du décret du 13 juillet 1990 (« erreur dans l'appréciation de la preuve ») et l'article 3.7 du même texte (« violation d'une norme pénale substantielle par son absence d'application »). Il demandait la révocation de l'aute, l'ouverture d'un sumari et le renvoi de M. Criado comme auteur présumé de coaccions et de faux en écriture publique. Le ministère public et la partie adverse ont conclu au rejet du recours et à la confirmation de la décision attaquée. Le numéro d'enregistrement du recours n'est pas précisé dans la décision (la mention figurant aux métadonnées est « /95 »). ## Question de droit La question posée à la Sala Penal du Tribunal superior de justícia était de savoir si le recours de suplicació est ouvert contre un aute du Tribunal de Corts statuant en appel sur une décision du Batlle ayant prononcé l'archivage d'une querelle. Cette question touche à la délimitation du champ de la suplicació, qui n'est ni un second degré de juridiction ordinaire ni une voie ouverte contre toute décision judiciaire rendue en matière pénale. ## Solution et dispositif Le Tribunal superior de justícia déclare le recours irrecevable. Il se fonde sur la nature du recours de suplicació, qu'il assimile à une fonction équivalente à celle du pourvoi en cassation dans d'autres systèmes processuels européens, et sur l'énumération de son article 2, selon lequel sont susceptibles de suplicació : - les sentences rend

× Legislació relacionada ATSJAD, Penal del 22 de febrer del 1995 ( ROJ: ATSJAD 2/1995 - ECLI:AD:TSJADAD:1995:2A ) Òrgan: Tribunal Superior de Justicia Seu: Andorra la Vella Recurs: /95 Data resolució: 22/02/1995 Tipus de resolució: Aute Títol: Recurs de Suplicació: resolucions recurribles COACCIONS BATLLE TRIBUNAL DE CORTS MINISTERI FISCAL QUERELLA SOBRESEÏMENT PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La sentència tracta sobre un recurs de Suplicació presentat pels demandants Pulido i Olmo contra l'aute del Tribunal de Corts que havia desestimat el seu recurs d'apel·lació anterior. Els demandants havien interposat una querella criminal contra Criado per presumptes coaccions, però el Batlle havia arxivat la querella i el Tribunal de Corts havia confirmat aquesta decisió. El recurs de Suplicació es basava en l'article 3.5 i 3.7 del Decret de 13 de juliol de 1990, al·legant error en l'apreciació de la prova i infracció d'una norma penal substantiva. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia considera que el recurs de Suplicació no és procedent en aquest cas, ja que es pretén impugnar una resolució del Batlle i no una sentència o aute del Tribunal de Corts. Per tant, el Tribunal decideix inadmetre el recurs de Suplicació, imposar les costes processals als demandants i devolver la causa al Tribunal de Corts. Aute AUTE DE 22 DE FEBRER DE 1995 Recurs de Suplicació: resolucions recurribles RESULTANT: que Pulido i Olmo interposaren querella criminal mitjançant el seu advocat Villegas, presentada el 29 de març de 1994, per davant la Batllia d'Andorra, contra Criado, pel presumpte delicte major de coaccions. RESULTANT: que el dia 7 de setembre de 1994 el Batlle va dictar el següent aute, que en la seva part dispositiva diu textualment: "ACORDA: l'arxiu de les presents diligències prèvies núm. 154-2/94". RESULTANT: que el Sr. Villegas, en defensa de Pulido i Olmo, va formular recurs d'apel·lació en data 16 de setembre de 1994; que en data 4 de novembre de 1994 el Tribunal de Corts va dictar aute la part dispositiva del qual diu: "ACORDA: desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Sr. Villegas, advocat de Pulido i Olmo, contra l'aute dictat per l'Hble. Batlle Sra. Hoyos de data 7 de setembre de 1994, i confirmar aquest en tots els seus extrems". RESULTANT: que l'advocat de Pulido i Olmo va formular recurs de Suplicació presentat en data 23 de novembre de 1994, basant-se en el Decret de 13 de juliol de 1990, article 3.5 "error en l'apreciació de la prova" i 3.7 "infracció d'una norma penal substantiva per la seva absència d'aplicació" i demana que es revoqui l'aute dictat pel Tribunal de Corts de data 4 de novembre de 1994, i que s'ordeni la incoació de sumari i el processament de Criado com a presumpte autor de sengles delictes majors de coaccions i falsedat en document públic. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal i la part recorreguda demanen la desestimació del recurs i la confirmació de l'aute recorregut en llurs escrits de compareixença. CONSIDERANT: que el recurs de Suplicació, regulat pel Decret de 13 de juliol de 1990, compleix en el Principat d'Andorra una funció equivalent a la que en altres sistemes processals europeus es reconeix al recurs de Cassació, el qual no està obert a tot tipus de control ni permet impugnar totes les resolucions judicials dictades en qualsevol procediment. L'art. 2 especifica quines resolucions es poden combatre en Suplicació, i compren les sentències dictades en primera instància pel Tribunal de Corts (núm. 1) i "els autes de sobreseïment i d'altres decisions d'aquell Tribunal que impedeixin la prossecució de la causa" (núm. 2). El recurrent pretèn que l'aute d'inadmissió de la querella, dictat pel Batlle i l'aute confirmatori d'aquest pel Tribunal de Corts, és una resolució impugnada en tràmit de Suplicació. Aquest punt de vista no pot ser acceptat perquè el recurs de Suplicació està pensat per combatre les resolucions del Tribunal de Corts en les causes criminals, coneixement que li és atribuït, ja siguin sentències o autes de sobreseïment o resolucions equivalents "que impedeixin la prossecució de la causa". Tal cas no correspon al d'aquest recurs amb que es pretén impugnar l'aute d'inadmissió d'una querella, resolució dictada pel Batlle, no pel Tribunal de Corts, contra la qual ja es va exercitar el recurs d'apel·lació que és el que el Codi de Procediment Penal estableix (art. 218). En el cas de referència el Tribunal de Corts no té per davant seu una causa de la qual n'estigui coneixent o de la qual li correspongui conèixer, sinó que ha actuat solament com òrgan ad quem per conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la resolució del Batlle. CONSIDERANT: que, per tot l'esmentat, procedeix inadmetre el recurs de Suplicació interposat, imposant les costes processals al recurrent, i ordenant la devolució de les actuacions al Tribunal del qual procedeixen, als efectes corresponents. Decisio Vistes les disposicions legals aplicables al present cas, DECIDIM: 1.- La inadmissió del recurs. 2.- La imposició de les costes processals al recurrent. 3.- La devolució de la causa al Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució als efectes corresponents. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del M.I. Tribunal superior de Justícia Sala Penal, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.