SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de Suplicació interposat per Conde i la seva companyia d'assegurances Alvarado contra la sentència del Tribunal de Corts que els condemnava a pagar una indemnització a Azorin per danys i perjudicis ocasionats en un accident de circulació. El tribunal ha confirmat la sentència original, que estableix que Conde i la companyia d'assegurances han de pagar a Azorin una quantitat global de 1.189,70 francs francesos i 4.383.000 pessetes en reparació dels perjudicis soferts, així com les costes processals. El tribunal ha considerat que la indemnització assignada pel Tribunal de Corts és justa i adequada, tenint en compte les seqüeles físiques i psicològiques de la víctima, inclosa la sordesa bilateral i la limitació dels moviments del colze esquerre. Aute AUTE DE 13 DE JUNY DE 1995 Responsabilitat civil.- Error en l'apreciació de la prova.- Justa apreciació de l'import de la indemnització. RESULTANT: que en data 6 d'octubre de 1993, el M. I. Tribunal de Corts va condemnar Conde solidàriament amb la seva Cia. d'assegurances Alvarado, a respondre dels danys i perjudicis ocasionats al Sr. Azorin a causa de l'accident de circulació de data 25-9-91, en les quantitats que havia de fixar el Tribunal en període d'execució de sentència. Que en data 7 d'octubre, el M.I. Tribunal de Corts va dictar aute amb la següent part dispositiva: "FALLEM: vist la sentència de data 6 d'octubre de 1993, condemnem solidàriament Conde i la Cia. d'assegurances Alvarado a pagar a Azorin la quantitat global de 1.189,70 F.F. i 4.383.000 pessetes en reparació dels perjudicis soferts a resultes de l'accident d'autes, així com al pagament de les costes processals del present tràmit processal". RESULTANT: que contra l'aute esmentat s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Águila en interès de Conde i de la Cia. d'assegurances Alvarado, el qual al·lega com a motius de Suplicació l'error en l'apreciació de la prova i la infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil (art. 3.5 i.9 del Decret de 13 de juliol de 1990). Observa d'una banda que el Dr. Herrera i el perit designat en el marc d'una comissió rogatòria instada pel Tribunal, era el metge personal de la víctima, consideració que pot fer dubtar de la seva objectivitat, i ha de conduir a reduir les mesures atorgades a ENTITY_2; d'altra banda que el peritatge realitzat més d'un any i mig després de l'accident, no precisa quina data la víctima ha començat a partir d'una sordesa bilateral, i no permet d'establir que aquesta afecció és conseqüència directa de l'accident. Estima que l'índex d'IPP ha d'ésser fixat no a 40% sinó a 30% tenint en compte els antecedents mèdics de la víctima, afectada abans de l'accident d'una sordesa de l'orella dreta, i que el valor del punt no pot excedir les 70.000 pessetes, la víctima tenint ja 80 anys i essent jubilada. Sosté d'altra banda que el Tribunal de Corts ha atribuït indemnitzacions exagerades, si hom té en compte les sumes assignades normalment per la jurisprudència i en demana la reducció en les proporcions següents: -Pretium Doloris 4/7: 300.000 pessetes. -ITT: 45.000 pts per mes, o sigui un total de 135.000 pts, si hom té en compte l'absència de pèrdua de guany. Conclou remarcant que la indemnització assignada en compensació de la pèrdua de la capacitat de conduir un vehicle en la mesura en que no es establert que Azorin conduïa abans de l'accident, i estima de tota manera la suma de 200.000 pessetes excessiva si hom considera l'edat de la víctima. RESULTANT: que el Sr. Plaza advocat de Azorin compareix per oposar-se al recurs de Suplicació interposat. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal sol·licita que es tingui per comparegut i part als efectes que en dret escaiguin. FONAMENTS DE DRET CONSIDERANT: que fent referència a la reparació del Pretium Doloris qualificat de mitjà (4/7) pel perit Sr. Herrera les conclusions del qual, sobre aquest punt, no són contestades, que la suma de 400.000 pessetes assignada en aquest concepte a la víctima pel M.I. Tribunal de Corts es situa exactament en els límits de les sumes assignades per la jurisprudència en reparació d'aquest tipus de perjudici. (sentències del Tribunal de Corts de 20-12-93, causa núm. 69-FD/92, de 21 de febrer de 1994, causa 25-ED/92 i de 24- 12-94 causa 76-FD/93, essent precisat que algunes d'aquestes decisions, atribueixen a la víctima per un Pretium Doloris de la mateixa importància, si més superiors a 400.000 pts). CONSIDERANT: que el perjudici de lleure es defineix com la disminució dels plaers de la vida resultant en particular de la impossibilitat o de la dificultat de lliurar-se a activitats normals d'espai, que la impossibilitat en la qual es troba Azorin, de conduir un vehicle el priva d'una activitat d'espai, en aquest cas la passejada, adaptada a la seva edat de 80 anys, que li impedeix precisament de lliurar-se a activitats esportives, que el Tribunal de Corts ha fet una justa apreciació del perjudici d'espai sofert per la víctima en estimar aquest a la suma de 200.000 pts, la modicitat de la qual resulta de la presa en compte de l'edat del seu beneficiari. CONSIDERANT: Que la reparació de la ITT d'una durada de 80 dies soferta per Azorin, que aquest si no ha sofert cap pèrdua de guany, a raó de la seva situació de jubilat al moment de l'accident, ha patit trastorns en la seva vida quotidiana que justifiquen la reparació del perjudici, i l'atribució determinada pel Tribunal de Corts a 50.000 pts per mes apareix del tot conforme al perjudici invocat per la víctima i a les sumes assignades per la jurisprudència en hipòtesis idèntiques (sentència de 6 de juny de 1994 TC. causa 71-ED/93, sentència de 29 de desembre de 1993 causa 40-EP/93). CONSIDERANT: que el recurrent fa referència a l'índex i el valor del punt IPP retinguts pel Tribunal de Corts, que pel que fa a l'índex del 40% determinat pel Dr. Herrera, el perit precisa en el seu informe que Azorin conserva seqüeles que tenen relació amb una síndrome subjectiva dels traumatismes cranials, una sordesa esdevinguda bilateral per afectació de l'orella que restava, una limitació dels moviments del colze esquerra, i la necessitat d'una ajuda en els seus desplaçaments deguda en particular a pèrdues d'equilibri amb atordiments i vertígens, que en la determinació de l'índex d'IPP es té perfectament en compte l'estat anterior de Azorin en la mesura en que el perit insistint en els antecedents d'una sordesa de l'orella esquerra, pren en consideració com a seqüeles la sola afectació de l'orella que quedava. Que la sordesa bilateral pot ocasionar una IPP del 60%, segons els barem funcional indicatiu de les incapacitats, l'índex del 40% retingut no inclou doncs l'afecció auditiva preexistent, i havent estat observat que la víctima pateix d'altres seqüeles anteriorment enumerades. Que el valor del punt fixat a 90.000 pts pel Tribunal de Corts, no excedeix, tenint en compte l'edat de la víctima i de la importància del seu dèficit psicològic, la indemnització habitualment assignada en hipòtesis similars (cf. sentències del Tribunal de Corts de 20-12-93 causa 69- ED/92 barem d'indemnització del Tribunal d'apel·lació que fa aparèixer un valor mitjà del punt de 8.000 F.F. per un índex de 31 a 40% i una edat de 60 anys o més). Que com a resultat d'aquestes observacions, el M. I. Tribunal de Corts ha fet una justa apreciació de l'import de la indemnització reparadora de la IPP soferta per Azorin. CONSIDERANT: que en aquestes condicions convé confirmar en la seva integritat l'Aute del M. I. Tribunal de Corts. Decisio Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M. I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDIM: 1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat en la present causa en nom i interès de Conde i de la seva Cia. d'assegurances Alvarado. 2.- Confirmar els pronunciaments de l'aute dictat pel M. I. Tribunal de Corts en data 7 d'octubre de 1994. 3.- Imposar als recurrents el pagament de les costes processals causades en aquest recurs. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del M.I. Tribunal superior de Justícia Sala Penal, en dono fe. Subir Diccionario RAE