Résumé

# ATSJAD, Penal, 24 de gener de 1996 (ROJ : ATSJAD 2/1996 – ECLI:AD:TSJADAD:1996:2A) > Décision commentée : ATSJAD, Penal, 24 de gener de 1996, ROJ : ATSJAD 2/1996, ECLI:AD:TSJADAD:1996:2A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le Tribunal de Corts d'Andorre a rendu un *aute* le 20 octobre 1995, dans la cause n° 18-3/94. Notifiées aux parties, cette décision a fait l'objet d'un recours de suplicació (appel) formé par M. Montenegro devant la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre. Le recours a été enregistré sous le numéro 1/96. La décision relève que le recours ne se fondait sur aucun des motifs énumérés à l'article 3 du décret du 13 juillet 1990, dont le texte est reproduit intégralement dans la décision. Ces motifs concernent notamment le défaut ou l'excès de juridiction (3.1), la violation des règles de procédure causant une indéfense ou une atteinte à un droit fondamental (3.2), le refus injustifié d'une preuve (3.3), l'absence de narration précise des faits ou de fondement juridique (3.4), l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation de la présomption d'innocence (3.5), la violation du principe accusatoire (3.6), l'erreur dans l'interprétation ou l'application de la loi pénale de fond (3.7), la violation d'autres normes de fond nécessaires à l'intégration de la loi pénale (3.8) et la violation des règles relatives à la responsabilité civile (3.9). La décision n'indique pas quel(s) motif(s) le requérant entendait soulever en réalité. Les parties et le ministère public ont comparu dans le délai légal. Le ministère public a soutenu que, du fait du non-respect par le recourant des prescriptions de l'article 5 du décret régissant le recours de suplicació, il convenait de ne pas faire droit au recours. L'avocat de M. Galan, représenté par M. Hoyos, a déclaré se rallier à l'*aute* attaqué. Une providencia du Tribunal de Corts du 24 novembre 1995 a été notifiée à M. Montenegro le 20 décembre 1995, lui impartissant un délai de dix jours pour comparaître, par l'intermédiaire d'un avocat, devant la Sala Penal. Il n'a produit aucun écrit de comparution. ## Question de droit La question soumise à la Sala Penal peut être formulée ainsi : un recours de suplicació formé contre une décision du Tribunal de Corts est-il recevable lorsque, d'une part, son acte d'introduction ne satisfait pas aux exigences de forme et de contenu posées par l'article 5 du décret régissant ce recours, et, d'autre part, le recourant n'a pas comparu devant la juridiction d'appel dans le délai imparti après notification d'une providencia ? Le raisonnement se déploie en deux temps. Le premier concerne la régularité de l'acte de recours au regard de l'article 5 du décret régulateur. Le second, présenté dans les antécéd

SENTÈNCIA PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia de la Sala Penal d'Andorra va dictaminar la inadmissió del recurs de suplicació presentat per Montenegro contra la sentència del Tribunal de Corts de data 20 d'octubre de 1995. El recurs no complia amb les prescripcions establertes en l'article 5 del Decret regulador del recurs de suplicació, ja que no estava fonamentat en cap dels motius de suplicació prevists en l'article 3 del Decret de 13 de juliol de 1990. A més, Montenegro no va compareixer davant la Sala Penal amb un escrit de compareixença després de ser notificat. Per tant, el tribunal va declarar la inadmissió del recurs, imposant les costes processals al recurrent i remetent la causa al Tribunal de Corts. Aute AUTE DE 24 DE GENER DE 1996 Inadmissió: inobservancia dels requisits d'interposició RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar AUTE en data 20 d'octubre de 1995, en la causa amb núm. 18- 3/94. RESULTANT: Que notificades les parts, el Sr. Montenegro, va interposar recurs de suplicació contra l'esmentat AUTE del M.I. Tribunal de Corts, no essent el recurs fonamentat en cap dels motius de suplicació de l'article tercer del Decret de 13 de juliol de 1990: art.3.1: "Per defecte o excés de jurisdicció o de competència". art.3.2: "Per infracció de normes del procediment sempre que hagi produït indefensió o hagi vulnerat qualsevol dret o garantia fonamental". art.3.3: "Per denegació injustificada d'alguna prova que, proposada en temps i forma hauria pogut ser d'influència per la decisió de la causa". art.3.4: "Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica". art.3.5: "Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència". art.3.6: "Per infracció del principi acusatori, condemnant a una pena més greu que la sol·licitada o per un delicte diferent del que ha estat objecte del judici, salvat que el Tribunal hagués fet ús de les facultats de l'article 169 del Codi de Procediment Penal". art.3.7: "Per infringir la sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació". art.3.8: "Per infracció de qualsevol norma substantiva diferent de la penal, necessària per la integració d'aquesta darrera". art.3.9: "Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència". RESULTANT: Que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal dintre del termini legalment concedit ,d'una part, el Ministeri Fiscal, el qual manifesta que degut a l'incompliment per part del recurrent de l'article 5 del Decret regulador del recurs de suplicació, procedeix no donar lloc al recurs presentat; i d'altra part, l'advocat del Sr. Galan, el Sr. Hoyos formulada al·legacions en el seu escrit de compareixença i exposa que està d'acord amb l'AUTE recorregut. Al Sr. Montenegro, se li notifica la Providència dictada pel M.I. Tribunal de Corts de data 24 de novembre de 1995, el dia 20 de desembre de 1995, perquè en el termini de deu dies, comparegui mitjançant escrit signat per advocat davant de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, i aquest no ha comparegut davant d'aquesta Sala Penal amb cap escrit de compareixença. CONSIDERANT: Que el present recurs de suplicació no pot ésser admès en base al que disposa l'article 12.4 del Decret de 13 de juliol de 1990, doncs en la formulació del recurs no s'han observat les prescripcions establertes en l'article 5 del Decret regulador del recurs de suplicació. CONSIDERANT: Que per tot l'esmentat procedeix la inadmissió del recurs de suplicació interposat per Montenegro. Decisio Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, A C O R D A 1.-Declarar la inadmissió del recurs de suplicació interposat per Montenegro. Imposar les costes processals al recurrent. La remissió de la present causa al M.I. Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució als efectes escaients. Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de Tribunal Superior de Justícia Sala Penal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.