Le 27 janvier 1999, la partie demanderesse saisit la Section administrative du Tribunal de batlles d'une demande de récusation dirigée contre le batlle rapporteur, M. Pere Pastor Vilanova. Le batlle statua directement sur cette demande par un aute du 1er février 1999, estimant qu'aucun motif ne la justifiait. La partie demanderesse interjeta appel de cet aute, appel enregistré au greffe de la Sala le 12 février 1999. L'acte n'avait pas été notifié à la partie ayant proposé la récusation.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le dispositif mentionne un « escrit de 26 de gener de 1999 » comme acte de récusation, alors que les antécédents indiquent le 27 janvier. Cette divergence de date n'affecte pas la solution, mais elle appelle la vigilance du lecteur. La décision ne précise pas la nature exacte de la demande initiale, ni la qualité procédurale précise du demandeur (« Sr. Vara »), qui reste désigné par la seule référence à sa représentation processuelle.
Question de droit
La décision pose deux questions distinctes.
La première est procédurale : quelle forme doit revêtir le traitement d'un incident de récusation d'un batlle, et quel est le régime de l'acte par lequel ce dernier rejette la demande ? La Sala rappelle qu'elle avait déjà relevé, dans l'aute n° 97-07 du 1er octobre 1997 (recours AD-050-2/96), que le chapitre quatrième du titre V de la Llei qualificada de la Justícia « no explica amb prou claredat el procediment que cal seguir » pour résoudre les abstentions et récusations. L'article 75 de cette loi confie au Tribunal supérieur la décision sur la récusation lorsque la Batllia ne l'a pas acceptée, mais ne précise ni la forme du rejet par le batlle, ni les voies de réaction des parties.
La seconde est substantielle : le fait que le batlle ait, avant sa nomination, exercé des fonctions au service du Gouvernement d'Andorre, dont il percevait la rémunération, constitue-t-il l'une des causes de récusation prévues par la loi ? Le demandeur invoquait à cet égard une relation juridique mercantile ou économique au sens de l'article 73, paragraphe quatre, de la Llei qualificada.
Solution et dispositif
Sur la première question, la Sala reconnaît que l'aute du batlle, qui décide la récusation au lieu de se borner à émettre un rapport, ne correspond pas au schéma que suggérait sa décision de 1997. Elle en tire une conséquence pratique : elle « atorga a l'aute de l'Hble. Batlle el caràcter d'informe i pot decidir la recusació plantejada » (fondement 5). Le Tribunal supérieur se reconnaît ainsi compétence pour statuer au fond, sans renvoyer l'affaire au batlle, et rattache son raisonnement à la finalité de l'article 75, qui est de confier la décision à la Sala et non à un juge recusé.
Sur le fond, la Sala rappelle que l'article 10.1 de la Constitution garantit à toute personne le droit à un procès devant un tribunal impartial et préétabli par la loi. Elle en déduit que seules les causes énumérées par la loi peuvent rendre un juge subjectivement inapte (iudex suspectus). Elle juge enfin que la relation de service avec l'Administration ne relève pas de la catégorie visée par l'article 73, paragraphe quatre, et que cette disposition « no és aplicable a les persones que han estat vinculades amb l'Administració per una relació de servei ».
Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction fidèle :
Reproduction verbatim
« En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha decidit que no hi ha lloc a la recusació formulada per la representació processal del Sr. Vara mitjançant l'escrit de 26 de gener de 1999. Es desestima el recurs d'apel·lació interposat per la indicada representació processal contra l'aute de la Secció administrativa de la Batllia d'1 de febrer de 1999. »
Reproduction verbatim
« Aquest Aute és ferm i
AUTE 99-02 DE 17 DE MARÇ DE 1999
INCIDENT DE RECUSACIÓ. Batlle. Forma de tramitació del procediment. Dret al procés tramitat per un tribunal imparcial.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La part demandant en aquesta causa va presentar davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el 27 de gener de 1999, un escrit recusant l'Hble. Batlle ponent, Sr. Pere Pastor Vilanova.
2.- El Batlle ponent va decidir directament la recusació plantejada mitjançant l'aute d'1 de febrer de 1999, en el sentit de que no existeix cap motiu que justifiqui la recusació plantejada.
3.- La part demandant ha formulat un recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, que ha tingut entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 12 de febrer de 1999 i del qual no se n'ha donat trasllat a la part que proposà la recusació.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Abans de resoldre la qüestió material plantejada per la representació del Sr. Vara ens referirem a una de procediment, que és la relativa a la forma en que s'han de tramitar els incidents com el present, en el benentès de que aquesta és la segona vegada que resolem aquesta qüestió, que va ser analitzada en l'aute número 97-07, del primer d'octubre de 1997 (recurs AD- 050-2/96).
Aquesta Sala palesava, en l'aute citat, que "El capítol quart del Títol V de la Llei Qualificada de la Justícia defineix les causes d'abstenció i de recusació dels jutges i magistrats però no explica amb prou claredat el procediment que cal seguir per resoldre-les. L'article 75, i pel que fa a les recusacions, diu que el Tribunal Superior hi decidirà sobre elles (en concret sobre la procedència de la seva admissió) quan aquestes no haguessin estat acceptades per la Batllia, però no diu quina és la forma en la que el Batlle ha de fer palès el rebuig de la recusació ni quins són els instruments de reacció de les parts en front el rebuig".
En el cas analitzat per l'aute citat, s'exposava com el Batlle ponent havia resolt la recusació per aute i que va ser l'apel·lació del M.I. Govern l'acte processal de part que havia permès a aquesta Sala la intervenció que li atorga l'esmentat article 75 de la Llei Qualificada, de manera que si no s'hagués presentat l'apel·lació, aquest Tribunal Superior no hauria pogut resoldre la recusació, que és el que vol la Llei Qualificada com expressió de la màxima garantia en l'objectivitat d'una decisió d'aquesta naturalesa.
De l'aute esmentat interessa destacar el quart paràgraf del primer fonament de dret, en el que es diu: "Però una lectura global del precepte ens porta a la conclusió que el que caldrà fer en el futur a l'hora de tramitar les recusacions és el mateix que amb les abstencions: el Batlle recusat haurà d'emetre un informe si rebutja la recusació (no pas decidir-la per un aute) i tot seguit, trametre les actuacions, amb l'informe, a la Sala, a fi i efecte que sigui aquesta la que realment decideixi, com diu l'article 75, sobre la procedència de la recusació plantejada per la part (o de l'abstenció directament exposada pel Batlle, si fos el cas) doncs no es pot supeditar el coneixement d'aquestes qüestions per la Sala que les ha de resoldre a un eventual recurs de la part contra la decisió del jutge recusat".
No obstant el que s'ha exposat, aquesta Sala atorga a l'aute de l'Hble. Batlle el caràcter d'informe i pot decidir la recusació plantejada.
Segon.- La Constitució andorrana reconeix a totes les persones -article 10.1- el dret fonamental a un procés substanciat per un tribunal imparcial i predeterminat per la llei. En aquest marc constitucional, la recusació permet a les parts, en els processos, rebutjar el jutge o el magistrat competent si consideren que en ell concorre alguna de les causes, taxativament fixades per la llei, que afecten la seva imparcialitat. Les de l'article 73 de la Llei Qualificada són, per tant, les úniques que poden inhabilitar subjectivament un jutge per a conèixer d'un assumpte determinat, al convertir-lo en iudex supectus i privar-lo de la imparcialitat que li és pròpia.
Tercer.- La Llei Qualificada de la Justícia considera causa de recusació d'un Batlle o d'un magistrat -article 73 paràgraf quart- el fet de "tenir o haver tingut qualsevulla relació jurídica mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats".
Aquesta Sala acull plenament els encertats arguments del Sr. Batlle en el sentit de què el fet d'haver estat prestant els seus serveis, abans d'ésser Batlle, pel Govern d'Andorra, de qui percebia les seves retribucions, no constitueix la causa de recusació que al·lega el demandant, que no és aplicable a les persones que han estat vinculades amb l'Administració per una relació de servei, per la qual cosa, sense més consideracions, es desestima el recurs d'apel·lació i es rebutja la recusació plantejada.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha decidit que no hi ha lloc a la recusació formulada per la representació processal del Sr. Vara mitjançant l'escrit de 26 de gener de 1999. Es desestima el recurs d'apel·lació interposat per la indicada representació processal contra l'aute de la Secció administrativa de la Batllia d'1 de febrer de 1999.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,