Par jugement du 6 novembre 1995, la Batllia d'Andorre (section administrative) a partiellement fait droit à la demande formée par M. Oller i Serra, en déclarant conforme au droit une partie de la résolution n° 93/94 du 18 novembre 1994 du Comú d'Ordino, relative au refus d'un avant-projet. Les conseils de M. Oller i Serra, MM. Macias et Escudero, ont interjeté appel le 7 décembre 1995. Le recours a été admis par ordonnance du même jour, et les appelants ont été invités à formaliser leur appel dans un délai de quinze jours devant le Tribunal supérieur de justice.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
L'acte d'appel a été déposé le 12 janvier 1996. La partie appelée, représentée par le procureur du Comú d'Ordino, a présenté sa réponse le 6 février 1996. Une preuve a été admise, les parties ont été convoquées à l'audience le 28 mars 1996. Lors de cette audience, les parties ont présenté un écrit commun sollicitant la suspension indéfinie de l'instance afin de parvenir à une transaction.
Par ordonnance du 28 mars 1996, l'audience a été ajournée et la procédure suspendue pour un délai de six mois. Sur demande conjointe du 2 octobre 1996, la suspension a été prorogée par ordonnance du 20 novembre 1996. Cette ordonnance comportait un avertissement (apercebiment) : à l'expiration d'un délai de trois ans à compter de la suspension initiale, la caducité de l'instance serait acquise de plein droit. L'ordonnance a été notifiée aux parties les 21, 22 et 25 novembre 1996.
La décision commentée est un aute (ordonnance) du Tribunal supérieur de justice, section administrative, rendu le 21 avril 1999. La décision ne mentionne aucun acte de procédure intervenu entre la notification de l'ordonnance de novembre 1996 et la date de l'arrêt (non précisé dans la décision).
Question de droit
La question posée au tribunal était de savoir si l'écoulement d'un délai de trois ans depuis la suspension du cours de l'instance d'appel, en l'absence de toute diligence des parties, entraîne la caducité de la « seconde instance » (l'appel), et, par voie de conséquence, la fermeté du jugement de première instance.
Cette question présente un double enjeu. Elle touche d'abord à la maîtrise du déroulement de l'instance par les parties : la suspension a été demandée conjointement par elles, à des fins transactionnelles. Elle touche ensuite à l'articulation entre la suspension conventionnelle ou judiciaire et la règle légale de durée maximale du litige.
Le tribunal ne résout pas la question en termes généraux. Il s'appuie sur une décision antérieure du Tribunal de la Mitra, rendue par ordonnance du 9 novembre 1981, qui avait relevé que le Livre III, titre 1, « De indices », du Codex interdit que la durée des litiges s'étende au-delà de trois ans après la contestation de la demande. La décision commentée ne précise pas l'article exact du Codex invoqué (non précisé dans la décision).
Solution et dispositif
Le tribunal retient que trois ans se sont écoulés depuis la suspension accordée aux parties, avec l'avertissement de caducité en cas de non-reprise, et qu'il y a eu une inactivité
AUTE 99-04 DE 21 D'ABRIL DE 1999
CADUCITAT DE LA INSTÀNCIA. Transcorreguts tres anys des de la suspensió del curs de les actuacions, amb apercebiment.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de la Batllia d'Andorra, Secció Administrativa de 6 de novembre de 1995 decideix:
Primer.- Estimar en part la demanda interposada per l'agent en data 10 de març de 1995, enregistrada amb el núm. AD-011-1/95.
Segon.- Declarar ajustat a dret l'apartat primer de la resolució impugnada del Comú d'Ordino núm. 93/94 de data 18 de novembre de 1994 en allò referent al refús de l'avanç projecte presentat.
2.- Contra l'esmentada sentència, els Srs. Macias i Escudero, actuant en nom i representació del Sr. Oller i Serra, respectivament, van interposar la voluntat d'apel·lació davant la Batllia, Secció Administrativa el 7 de desembre de 1995.
Per Providència de data 7 de desembre de 1995, s'accepta el recurs d'apel·lació, es notifica a les parts el mateix dia per tal que els demandants formalitzin el recurs d'apel·lació en el termini de QUINZE (15) DIES davant d'aquest Tribunal Superior.
3.- El dia 12 de gener de 1996, els Srs. Macias i Escudero, actuant en nom i representació del Sr. Oller i Serra, presenten en aquesta secretaria del Tribunal Superior l'escrit d'apel·lació , el qual es dona trasllat a l'Hble. Comú d'Ordino el dia 19 de gener de 1996, el qual presenta la seva contesta el dia 6 de febrer de 1996. Per Providència del mateix dia s'accepta la proposició de prova demanada per la part apel·lant i la part apel·lada presenta el seu escrit de contesta a dita Providència el dia 12 de febrer de 1996. El dia 6 de març de 1996 se citen les parts per a la celebració de la vista oral pel proper dia 28 de març de 1996. En el moment de celebrar la vista oral els Srs. Macias i Escudero, en nom i representació del Sr. Oller i de Serra, S.A., com a part apel·lant i Téllez, procurador de l'Hble. Comú d'Ordino, com a part apel·lada presenten un escrit conjuntament en el que demanen la suspensió indefinida del recurs amb motiu de poder arribar a una transacció.
Per Providència del mateix 28 de març de 1996, s'ajorna la vista oral del recurs amb suspensió del tràmit per un termini de SIS MESOS. El dia 2 d'octubre de 1996, els Srs. Macias i Escudero, procuradors del Sr. Oller i de Serra, S.A. com a part apel·lant i Téllez, Procurador de l'Hble. Comú d'Ordino, com a part apel·lada, presenten conjuntament un escrit en el qual demanen s'acordi una nova pròrroga del present judici de SIS MESOS més. Per Providència de 20 de novembre de 1996, es prorroga la suspensió acordada mitjançant providència de 28 de març de 1996, amb l'advertiment de que, un cop transcorregut el termini de TRES ANYS comptats des del moment de la suspensió inicial del procediment, es produirà de ple dret la caducitat de la instància. Els dies 21, 22 i 25 de novembre de 1996 respectivament es dóna trasllat a les parts d'aquesta providència.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Tal com ha quedat exposat en els antecedents de fet, han transcorregut els tres anys pels quals aquesta Sala havia atorgat a les parts la suspensió del curs de les actuacions, amb l'apercebiment de declarar la caducitat de la instància si amb anterioritat no es demanava la continuació.
El Tribunal de la Mitra, en ocasió de tractar la qüestió, de naturalesa processal, de la caducitat de la instància, va exposar, en l'aute de 9 de novembre de 1981, que el Llibre III, títol 1 "De indices", del Codex, conté la prohibició de que la duració dels litigis s'estengui a més de tres anys després de contestada la demanda.
En el cas, s'ha produït una inactivitat de les parts per més temps de l'indicat i és procedent declarar expressament la caducitat d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda declarar la caducitat d'aquesta segona instància i la fermesa de la sentència dictada en la primera.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,