ATSJAD 41/2003 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 juillet 2003)
Décision commentée : ATSJAD 41/2003, ECLI:AD:TSJADAD:2003:41A (juridiction andorrane ; référence tirée du texte, la référence canonique fournie étant incomplète) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un aute (ordonnance) rendu le 22 mai, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a rejeté l'appel formé par M. Ayuso contre un aute de la Batllia (tribunal de première instance) du 2 octobre précédent. Cette décision d'appel comportait une condamnation aux dépens à la charge de l'appelant, qui succombait.
M. Ayuso a alors formé un recours en nullité d'actuations (nul·litat d'actuacions) contre cet aute du 22 mai, sur le fondement de l'article 18 bis 3 de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials. Ce recours a été instruit devant le même Tribunal, conformément à la loi. Le Tribunal a désigné le magistrat Antoni Bruguera Manté comme rapporteur.
Le recourant soutenait, en substance, que la condamnation aux dépens portait atteinte à son droit à la juridiction et au procès équitable (dret a la jurisdicció et procés degut). Il invoquait également une citation incomplète et tronquée d'un paragraphe de la décision attaquée, citation qui, selon l'impugnant, lui ferait dire ce qu'elle ne disait pas. Le litige de fond, dont la décision ne donne qu'un aperçu, portait sur une somme de 16 000 000 pesetas dont l'attribution à une personne frappée d'incapacité était discutée, sans que la décision ne tranche cette question au fond.
Question de droit
La question posée au Tribunal était double :
- La condamnation aux dépens prononcée à l'encontre de l'appelant succombant, fondée sur la règle victus fert expensas et sur le critère traditionnel de la temeritas, méconnaît-elle le droit à la juridiction ?
- Une décision qui répond à l'ensemble du recours d'appel, sans toutefois satisfaire les prétentions de la partie, porte-t-elle atteinte au droit à la juridiction et au procès équitable ?
Solution et dispositif
Le Tribunal écarte le moyen en deux temps.
Sur le premier point, il relève que la condamnation aux dépens « va donner compliment à la Constitució de l'emperador Zenó » (CODI 7, 51, 5), qui a introduit la règle objective de l'imposition intégrale des dépens à la partie qui succombe, selon la maxime victus fert expenses. Il retient, en outre, le critère traditionnel de la temeritas, développé dans le second fondement de l'aute attaqué. Le Tribunal en déduit que l'imposition des dépens à la partie qui succombe, « pour les de
Aute
AUTE de 17 de juliol de 2003
Dret a la jurisdicció.- Nul·litat d'actuacions: improcedència.- Costes: criteris per a la seva imposició
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Ayuso Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 22 de maig últim aquest Tribunal ca dictar un Aute en el qual va desestimar el recurs d'apel·lació que el Sr. Ayuso havia interposat contra un Aute de la Batllia de 2 d'octubre anterior.
II.- La representació processal del Sr. Ayuso ha interposat contra l'Aute d'aquesta Sala de 22 de maig passat el recurs de nul·litat de l'art. 18 bis 3 de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de procediments judicials el qual ha estat tramitat en aquest Tribunal tal com preveu la Llei esmentada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- La condemna en costes que conté l'Aute d'aquest Tribunal de 22 de maig passat -que les va imposar al recurrent- va donar compliment a la Constitució de l'emperador ZENÓ que introduí la regla objectiva d'imposició integra de les costes al litigant vençut (CODI 7, 51, 5) com propugna la màxima "victus fert expenses"; i va tenir a més en consideració el tradicional criteri de la "temeritas" per les raons que exposà el II fonament de l'Aute. La seva determinació d'imposar les costes al vençut -i en aquest cas pel doble motiu exposat- en res vulnera el principi del dret a la jurisdicció -com pretén la part que promou l'incident de nul·litat-.
II.- L'Aute d'aquest Tribunal de què el Sr. Ayuso en demana la nul·litat va donar una resposta completa al seu recurs d'apel·lació encara que la resposta no hagi satisfet les seves pretensions i interessos; però això no vol dir que hagi estat vulnerat el seu dret a la jurisdicció ni al procés degut; i no és lícit fer una citació incompleta d'un paràgraf de l'Aute per fer-lo-hi dir allò que no diu (com fa l'extrem tercer del recurs) ja que ambdós Autes -el d'aquesta Sala i el de la Batllia- no es basen -com diu l'impugnant- en el fet que la quantitat de "16.000.000.-Pts pertanyen a la incapacitada però que el recurrent pretèn fer seus", sinó que el nostre Aute, desprès de fer esment de l'acord a què havia arribat l'impugnant amb el tutor de l'incapacitat i del què l'impugnant se'n va desdir, exposa: ... "i més tenint present que els 16.000.000.-Pts que -segons aquell acord- pertanyen a la incapacitada però que el recurrent pretèn fer seus". De manera que "cap Sentència ni cap Aute" ha dit que aquells 16.000.000.-Pts pertanyen a la incapacitada; ho ha dit el mateix impugnant en un acord de què desprès se'n va desdir sense cap justificació raonable.
En definitiva: No ha estat vulnerat cap dret del recurrent, i escau per tant desestimar, amb costes, el seu recurs de nul·litat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de nul·litat interposat i condemnar en costes l'impugnant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE