ANTECEDENTS DE FET I.- En el procediment de jurisdicció voluntària núm. J-162-7/2001, instat per la Sra. Recio, l'Honorable Batlle va dictar un Aute, de data 26-6-2001, on establia: "Deixar sense efecte la convocatòria de la Junta General i a l'ensems l'Extraordinària de la Societat "BEL AIR SA", que havia estat convocada pel proper dia 2 de juliol del 2001 a les 16 hores a la seu social de la referida societat, per no ésser competent aquesta jurisdicció per efectuar dita convocatòria, procedint a l'arxiu de les presents actuacions" i en un altre procediment de jurisdicció voluntària núm. J-217-6/2001, instat per la Sra. Recio i la Sra. Alfaro, es va dictar un altre Aute, de data 11 de juliol de 2001, essent la seva part dispositiva la següent: "ACORDA: no donar lloc a la petició efectuada per les Sres. Alfaro i Recio per escrit presentat en data 3 de juliol propassat procedint-se a l'arxiu del present expedient de jurisdicció voluntària". II.- La Sala Civil d'aquest Tribunal Superior va dictar Aute de data 25-10-2001, en virtut del qual acumulava els recursos d'apel·lació interposats contra els Autes dictats per la Batllia. I, després d'examinar els recursos d'apel·lació formulats contra els mateixos dictava Aute de 24-1-2002, que contenia la següent part dispositiva: "DECIDEIX Desestimar els recursos d'apel·lació de núm. 103 i 108, ambdós de 2001; confirmar els autes que n'eren objecte; i imposar les costes que s'hagin causat a les recurrents, amb inclusió dels honoraris dels advocat i procurador del Sr. Andrade.". Contra l'Aute d'aquesta Sala la representació de les Sres. Alfaro i Recio van sol·licitar la nul·litat del mateix per considerar que vulnerava el seu dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 CA, i la Sala, per Aute de 8 de maig de 2002, va decidir: "Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per les Sres. Alfaro i Recio contra l'Aute d'aquesta Sala de 24 de gener darrer; i imposar a les impugnants les costes de l'incident, amb inclusió dels honoraris de l'advocat i del procurador de l'altra part". III.- Formulat per la representació processal de les Sres. Alfaro i Recio recurs d'empara al Tribunal Constitucional, es va dictar sentència, de data 5- 7-2002, que estimava les pretensions de les recurrents en empara i anul·lava els Autes d'aquest Tribunal dictats els dies 24 de gener i 8 de març de 2002. Així, la seva decisió establia: "DECIDEIX: Primer Estimar el recurs d'empara 2002-3RE, interposat per la representació processal de les Sres. Alfaro i Recio contra els Autes de dates 24 de gener i 8 de març del 2002, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. Segon Anul·lar els autes de dates 24 de gener i 8 de març del 2002, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i l'aute de data 26 de juny del 2001, dictat per la Batllia, i retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament d'aquest darrer aute, de tal manera que de persistir els desacords entre les parts l'actuació judicial els hi garanteixi els drets de defensa i contradicció Tercer Publicar la present sentència, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra". IV.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar Aute el dia 20-2-2003, on acordava "DECIDEIX Estimar parcialment la demanda, una volta acumulats els expedients J-0162-7/2001 i J-0217-6/2001, promoguts per les Sres. Recio i Alfaro en dates 14 de maig i 3 de juliol dels 2001 de demanda de convocació de la junta general ordinària i extraordinària de la societat "Bel Air, S.A.", sense efectuar especial condemna en costes, en els termes següents: La data i hora de celebració de la Junta General Ordinària de la societat "Bel Air, S.A." es fixarà un cop aquesta resolució guanyi fermesa. En tot cas, prèvia convocatòria judicial dels Srs. Andrade, Manso, Recio i Salcedo, tindrà lloc al domicili social de l'esmentada societat, radicat al XXXX, sota la presidència del Sr. Andrade, amb l'ordre del dia següent: Examen de la gestió social i dels comptes dels darrers anys des de la celebració de la darrera assemblea general. Remoció del càrrec de President, que recau actualment en el Sr. Andrade i exigència de responsabilitats. Elecció de nous membres del Consell d'administració. Presa de decisions en relació a l'edifici propietat de "BEL AIR, S.A." i al plet que el Sr. Codina ha interposat contra "BEL AIR, S.A.". Atorgament i revocació de poders". V.- La representació processal del Sr. Andrade va formular recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat per l'Honorable Batlle de data 20-2-2003 i aquesta Sala, una volta presentats els escrits de conclusions i de contesta a les conclusions, va dictar Aute, de data 23-10-2003, pel qual revocava la resolució judicial i determinava: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Andrade contra l'Aute, de data 20-2-2003, dictat per l'Honorable Batlle i revocar la seva part dispositiva i ACORDAR que, atesa la persistència de conflictes i divergències entre les parts, convé procedir a la transformació d'aquest procés de jurisdicció voluntària en contenciós i, prèvia notificació a les parts, conferir a la part instant del procés de jurisdicció voluntàriala facultat d'iniciar un procés ordinari on es ventilin, amb igualtat d'armes processals i amb els mitjans de prova adients, i es dirimeixin les seves pretensions. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada" VI.- La representació processal de les Sres. Alfaro i Recio van formular un incident de nul·litat d'actuacions contra l'Aute d'aquesta Sala, segons escrit de data 5-11-2003, en virtut del qual sol·licitava que es declarés la nul·litat de l'Aute d'aquesta Sala de 23-10- 2003, per vulnerar-se el dret a la jurisdicció i a un procés degut, es procedís a retrotraure les actuacions al moment anterior a dictar-se l'Aute i es dictés un altre que confirmés l'Aute de la Batllia de 20-2-2003, amb imposició de costes al Sr. Andrade. La representació processal del Sr. Andrade va presentar escrit de contesta a l'incident de nul·litat instat de contrari, segons escrit de data , i va demanar el refús de l'esmentat escrit i la imposició de les costes processals a la part instant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- El primer dels motius que al·lega la part instant de l'incident no conforma un argument que pugui justificar la declaració de nul·litat de la resolució judicial instada, atès que l'incident de nul·litat d'actuacions fou instaurat a través de la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicial de data 22-4-1999, i es determinava en l'article 18 bis tercer que aquest incident constituïa un expedient per sol·licitar a l'òrgan judicial l'anul·lació d'una resolució judicial ferma que havia dictat quan aquesta vulnerés, a criteri del promotor de l'incident, el dret a la jurisdicció. Si s'analitza, en conseqüència, la primera petició del promotor de l'incident es pot concloure que el que tracta és de corregir una mera errada material de l'Aute d'aquesta Sala, tota vegada que identifica com a part recurrent en apel·lació a la part apel·lada. I aquesta errada, que no vulnera el seu dret a la jurisdicció de l'art. 10 C.A, es podia haver solventat a través d'un recurs d'aclariment, com indica la part que contesta l'incident de nul·litat. Nogensmenys el que s'exposa, pot aprofitar-se el present Aute per la Sala per a esmenar aquell error material que, cal repetir-ho, no té transcendència per a promoure l'anul·lació de l'Aute dictat per aquest Tribunal II.- El segon dels motius que al·lega la part instant de l'incident de nul·litat sosté que l'Aute dictat per la Sala ha de ser modificat perquè si bé es desestima el primer dels greuges del Sr. Andrade contra l'Aute de la Batllia i s'acull el segon, no es fa esment a la part dispositiva de l'Aute d'aquesta Sala que es tracta d'una estimació parcial del recurs. Aquest aspecte no pot ésser acollit perquè si s'analitza l'escrit de conclusions de la part apel·lant s'extreu que s'articulen diferents motius d'apel·lació i que aquests s'orienten tots a l'anul·lació de la resolució dictada a la instància i que la Sala refusa el primer per entendre que és competent la jurisdicció per a examinar la convocatòria d'una junta d'una societat, però acull el segon a l'entendre que el procés de jurisdicció voluntària no és l'idoni per la tramitació d'aquesta qüestió i que s'ha de transformar en contenciós. I, per això, ja s'exposa a l'Aute d'aquest Tribunal que l'èxit d'aquest motiu fa innecessari l'examen dels altres i que quan s'articulen diferents motius d'apel·lació, tots orientats a l'anul·lació de l'Aute, l'estimació d'un d'ells dóna lloc a l'èxit total de la pretensió que s'esgrimeix en l'apel·lació com és la anul·lació de l'Aute i per aquestes raons la part dispositiva no contempla una estimació parcial del recurs. En aquest sentit, s'afirma en la part decisòria que s'estima el recurs i es revoca l'Aute i, atesa la persistència de conflictes, es transforma el procediment de jurisdicció voluntària en contenciós, per la qual cosa s'indica a les parts per quin motiu s'acull el recurs i quines són les conseqüències de l'èxit del mateix. Per consegüent, tampoc es pot veure en aquest motiu cap vulneració del dret a la jurisdicció que pugui motivar la declaració de nul·litat de la resolució judicial d'aquesta Sala. III.- El motiu de fons en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat rau, a criteri del promotor del mateix, en la vulneració de l'article 10 C.A i que es concreta en les raons següents. En primer terme, entén l'instant de l'incident que no es produeix el cessament del peregrinatge processal, atès que segons l'Aute d'aquesta Sala o bé s'inicia un procediment ordinari o bé s'acut de nou al Tribunal Constitucional i es vulnera així el dret a un procés degut i a un judici de durada raonable. En segon terme, s'afegeix que l'Aute del Tribunal Superior de Justícia contravé el que s'estableix en la resolució del Tribunal Constitucional, amb cita dels fonaments tercer i quart. I, en tercer terme, manifesta que el Tribunal Constitucional ha copçat de forma diferent al Tribunal Superior el que s'ha d'entendre per jurisdicció voluntària, com resulta de la pròpia sentència del Tribunal Constitucional i de la que es va dictar en data 27-2-1996. I assenyala que el Tribunal Constitucional no diu que quan existeixi conflicte s'ha de recórrer al contenciós sinó que la pròpia jurisdicció voluntària ha de donar resposta d'acord amb els principis de contradicció i defensa i, per tant, descarta la solució presa per aquest Tribunal. I per això es diu que el Tribunal Constitucional en el fonament de dret sisè va estimar que la qüestió que s'havia de resoldre no versava sobre l'abast de la jurisdicció voluntària sinó sobre l'aplicació d'una disposició normativa. La resolució del present incident de nul·litat exigeix posar de manifest, en primer terme, que el peregrinatge processal al qual es refereix la part instant de l'incident no significa una vulneració del dret a la jurisdicció contemplat en l'article 10 de la Constitució. Així, aquella considera que el cessament de l'esmentat peregrinatge no es produeix perquè s'ha d'iniciar un procés declaratiu o bé de nou sol·licitar al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre si la resolució d'aquesta Sala infringeix el dret a la jurisdicció. I des d'aquesta òptica, cal assenyalar que el Tribunal Constitucional va anul·lar els Autes d'aquesta Sala i de la Batllia en la sentència de 5 de juliol de 2002, atès que s'impedia l'examen jurisdiccional de les sol·licituds de convocatòries de juntes de les societats mercantils en atenció a l'existència d'una clàusula arbitral, de manera que qualsevol discrepància o divergència provocaria la inidoneïtat de la jurisdicció per a conèixer aquests aspectes, per la qual cosa es vulnerava una norma imperativa, com és l'article 34.3 del Reglament de Societats mercantils, i com a conseqüència es limitava el dret a accedir a la jurisdicció per part dels agents, tota vegada que es posava fi, mitjançant l'arxiu, de l'expedient de jurisdicció voluntària. Per això, el Tribunal Constitucional afirmava que "Si l'article 45 e) dels estatuts de la societat ORG_0, SA fos interpretable en el sentit que argumenta la part defenent, s'ha de poder considerar l'aplicació directa del Reglament de Societats que com s'ha vist, les seves disposicions són imperatives i no permeten interpretacions en base a criteris d'oportunitat pel que fa al nucli central del present recurs d'empar". Aleshores, anul·lats els Autes del Tribunal Superior de 24 de gener i 8 de març de l'any 2002 i de 26 de juny de 2001 de la Batllia s'ordena retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament judicial i diu literalment la part decisòria de la sentència del Tribunal Constitucional que "de tal manera que de persistir els desacords entre les parts l'actuació judicial els hi garanteixi els drets de defensa i contradicció". I, de conformitat amb aquest mandat i amb el que es preveu en els fonaments jurídics de la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de juliol de 2002, s'ha dictat per aquesta Sala Civil l'Aute objecte de l'incident, on comprovada l'existència de controvèrsia entre les parts i derivada la mateixa d'altres discrepàncies entre les parts d'ordre familiar i patrimonial, s'ha convertit el procediment voluntari en contenciós per que les parts puguin proposar i practicar la prova que considerin escaient i amb igualtat d'armes processals. Per tant, el possible peregrinatge processal rau en el fet que la interpretació de la sentència del Tribunal Constitucional per part de l'instant de l'incident és diferent a la que efectua aquesta Sala Civil, el que el porta a voler acudir de nou al mateix per considerar que l'Aute d'aquesta Sala de 23 d'octubre de 2003, vulnera el dret a la jurisdicció de l'article 10 CA. II.- Els altres motius que esgrimeix la part que insta l'incident per entendre que s'ha vulnerat el que es preveu a l'article 10 de la Constitució es fonamenten en el fet que, a criteri del promotor del mateix, es contravé la sentència del Tribunal Constitucional en els fonaments tercer i quart i que es configura la jurisdicció voluntària de forma diversa a com ho fa el Tribunal Constitucional en aquesta sentència i en la de 27-2-1996, tota vegada que en aquestes és la mateixa jurisdicció voluntària la que ha de transformar-se en contenciosa per a dirimir la controvèrsia originada entre les parts. Quant a la vulneració per part d'aquesta Sala del que es disposa en els fonaments jurídics tercer i quart de la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de juliol de 2002, s'ha de recordar que el que vincula és la part dispositiva o decisòria de la sentència on el que s'ordena es l'anul·lació dels Autes del Tribunal Superior i de la Batllia i la retroacció al moment anterior al dictat de l'Aute per part del Batlle que entenia incompetent la jurisdicció per al coneixement de la sol·licitud de convocatòria judicial de junta d'una societat anònima. Però, a més, en els fonaments jurídics tercer i quart el que ensenya el Tribunal Constitucional és que el text imperatiu d'una norma no permet a l'òrgan judicial que ha de prendre la decisió un marge de decisió discrecional o fonamentat en criteris d'oportunitat (fonament tercer) i en el fonament quart estableix que tot i tractar-se d'una norma preconstitucional queda subjecte als mandats de la Constitució i, entre aquests, a l'article 10 de la mateixa i afegeix que el Batlle hauria d'haver comprovat que no s'han complert les disposicions del Reglament ni dels Estatuts, però aquestes asseveracions no es poden entendre de forma aïllada sinó que són, precisament, els arguments que permeten entendre la part decisòria de la sentència. I, per això, en el propi fonament de dret quart, a continuació del que s'acaba d'afirmar es pot llegir literalment que "No obstant això, res no permet afirmar que aquest Tribunal és competent per revisar la interpretació judicial, fins i tot en el supòsit que, efectivament, el batlle no hagués realitzat les comprovacions indicades i no s'hagués pronunciat d'acord amb el que, en un recurs davant la jurisdicció ordinària, es pogués entendre com a conforme amb la legalitat. Perquè com ja s'ha indicat en diverses sentències anteriors, no correspon al Tribunal Constitucional el control de la interpretació de la legalitat". III.- I si les anteriors consideracions es posen en relació amb la decisió de la sentència del Tribunal Constitucional i amb el que es determina en el fonament jurídic sisè, es pot assenyalar el que segueix. La sentència del Tribunal Constitucional, de data 27-2-1996, examina un supòsit divers al que ara s'analitza, tota vegada que en aquell cas s'estudiava la viabilitat d'un recurs d'apel·lació contra un Aute dictat en un procediment de jurisdicció voluntària. I en aquell cas, el Tribunal Constitucional entén que de conformitat amb l'article 10 CA els Autes que posen fi a procediments de jurisdicció voluntària admeten apel·lació en ares a permetre la revisió judicial de la resolució adoptada en la instància. I així exposa que "la jurisdicció voluntària per si sola no impedeix la possibilitat de que els diferents intervinents en el procediment puguin, mitjançant recurs, discutir la resolució acordada en primera instància, sense que això impliqui necessàriament oposició i conversió del procediment en un procés contenciós". I, aleshores, considera que l'arxiu del procediment de jurisdicció voluntària, sense entrar a examinar el recurs d'apel·lació contra el fons de l'Aute que clou un expedient tramitat a la instància vulnera l'article 10 CA; supòsit que esdevé essencialment divers al que s'analitza ara, tota vegada que en aquest cas interposat recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat pel Batlle en un procediment de jurisdicció voluntària s'admet el recurs d'apel·lació i s'examinen les al·legacions contingudes en el mateix. En canvi, de la lectura de la sentència de 5 de juliol de 2002 no es pot compartir amb l'instant de l'incident que la configuració del procediment de jurisdicció voluntària en la referida sentència sigui contrària a la que contempla aquesta Sala Civil. Així, no solament com s'afirma explícitament en la sentència del Tribunal Constitucional la interpretació de l'abast de la jurisdicció voluntària és una interpretació de legalitat ordinària i, per consegüent, correspon als òrgans judicials d'instància i no al Tribunal Constitucional, sinó que, a més, la manca de regulació dels processos de jurisdicció voluntària, malgrat la seva admissió jurisprudencial, i el fet que en el Reglament de societats mercantils, de 19 de maig de 1983, no es contempli la regulació processal de l'esmentat procés, porta a la Sala a entendre que la jurisdicció voluntària esdevé el canal idoni per la tramitació de peticions en els quals no existeix controvèrsia entre les parts i només quan existeixi una concreta previsió legal, com així succeeix en les regulacions processals del nostre entorn, i l'exemple més recent es pot situar en la nova normativa espanyola sobre dret processal civil -Llei 1/2000, de 7 de gener, es pot, una vegada plantejada la controvèrsia entre les parts en el si d'un procés de jurisdicció voluntària, continuar el mateix i ventilar en el mateix les discrepàncies de les parts i que es posi fi al mateix, encara que sense eficàcia de cosa jutjada. En canvi, si no existeix una concreta previsió legal que, produïda la controvèrsia entre les parts, ens permeti tramitar la mateixa pel propi expedient de jurisdicció voluntària iniciat, correspon, en ares de garantir els drets d'audiència, defensa i contradicció de les parts, transformar el procés de jurisdicció voluntària en contenciosa i notificar-ho a les parts. I això és el que ha fet aquesta Sala i el que li ordena fer la part decisòria de la sentència i a més el que es raona en el fonament de dret sisè de la resolució del Tribunal Constitucional. En efecte, en aquest fonament sisè es raona de la següent forma i que, per la seva rellevància, transcrivim literalment: "Aquesta és una interpretació de legalitat ordinària, que posa de manifest que aquest no era el camp on s'havia de plantejar el conflicte (jurisdicció voluntària) sinó que, convertida aquesta en contenciosa, hagués hagut d'obrir-se el procés contradictori corresponent amb la notificació a les parts de la nova situació processal. No ha estat així, i una d'elles - tancada la qüestió com a inserida en un procediment de jurisdicció voluntària- ha quedat desproveïda de mitjans de defensa". I encara convé afegir un argument més per entendre que la present qüestió s'ha de debatre en profunditat en la seu d'un procés declaratiu. En efecte, en l'Aute que ara es pretén anul·lar per la part instant de l'incident, aquest Tribunal ja va posar de manifest, i cal desenvolupar-ho, que la convocatòria de la Junta General de la Societat ORG_0, S.A. s'ha d'emmarcar en el seu context. I així ens trobem front a una societat anònima, on els socis integren la unitat familiar dels Sr. B.-A. i que entre els progenitors s'ha produït una crisi matrimonial, ja examinada per aquest Tribunal, quan als efectes personals de la mateixa, existint entre ells controvèrsies que es projecten sobre la liquidació del patrimoni familiar. Per tant, resulta que existint controvèrsies entre el Sr. Andrade i la Sra. A., algunes d'elles ja judicialitzades, i trobant-se l'esmentada societat anònima, com a societat familiar, integrada dins d'aquesta dinàmica litigiosa, aquesta Sala va considerar que esdevenia molt més adequat que la convocatòria d'aquesta Junta, repetim emmarcada en els conflictes familiars i patrimonials entre les parts, es ventilés amb totes les garanties i pogués obtenir el més ampli objecte de cognició, la qual cosa exigia que es tramités pel procediment declaratiu, amb transformació de la jurisdicció voluntària en contenciosa, i no que a través d'un expedient de jurisdicció voluntària, pensat per permetre que els socis puguin impetrar l'auxili judicial quan l'administrador no convoca la Junta de la societat, s'intentés solventar problemes molt més complexes i que es troben imbricats en aquella crisi familiar amb repercussions patrimonials, tota vegada que en aquest cas es requeria el major àmbit de coneixement i les majors possibilitats probatòries, d'audiència i de defensa. Per això, no solament la decisió de convocar sinó la fixació de l'ordre del dia de la Junta considera aquesta Sala que s'ha d'adoptar en el si de la jurisdicció contenciosa i evitar que, a l'empara d'una norma de cobertura, emprada pel sol·licitant de la convocatòria, (art. 34 Reglament de Societats mercantils) es pugui eludir el veritable debat sobre el fons, que abasta la liquidació del règim econòmic matrimonial i les comunicacions patrimonials entre consorts, on s'incardina l'existència d'aquesta societat anònima de clar caire familiar. Aquest Tribunal entén per tant que l'aplicació de l'art. 34 RSM, aïllada del context en el qual es troba el present litigi, constituiria un frau a la llei, en emprar-se la norma mercantil per aconseguir unes finalitats no volgudes per l'ordenament jurídic. IV.- Malgrat el refús del present incident de nul·litat d'actuacions, no s'escau imposar a la part instant del mateix les costes de l'incident, tota vegada que la seva defensa es justifica en una interpretació, diferent a la d'aquesta Sala, de la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de juliol de 2002 i esdevé raonable, atesa la interpretació que de la mateixa es fa, el plantejament del present incident de nul·litat d'actuacions. Atesos els preceptes legals vigents i els usos i costums aplicables al present supòsit, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra DECIDEIX ACLARIR l'Aute d'aquesta Sala, de data 23-10-2003, en el sentit que en l'Antecedent V s'ha d'indicar que qui va apel·lar l'Aute de 20-2-2003 fou la representació processal del Sr. Andrade, que va presentar escrit de conclusions en data 19-5-2003, mentre que la representació processal de la Sra. Alfaro i Recio van presentar escrit de contesta en data 10-6-2003. DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de l'Aute ferm, dictada per aquesta Sala el dia 23-10-2003, instada per la representació processal de les Sres. Alfaro i Recio, sense efectuar imposició de les costes del present incident de nul·litat d'actuacions. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Decisio DECIDEIX ACLARIR l'Aute d'aquesta Sala, de data 23-10-2003, en el sentit que en l'Antecedent V s'ha d'indicar que qui va apel·lar l'Aute de 20-2-2003 fou la representació processal del Sr. Andrade, que va presentar escrit de conclusions en data 19-5-2003, mentre que la representació processal de la Sra. Alfaro i Recio van presentar escrit de contesta en data 10-6-2003. DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de l'Aute ferm, dictada per aquesta Sala el dia 23-10-2003, instada per la representació processal de les Sres. Alfaro i Recio, sense efectuar imposició de les costes del present incident de nul·litat d'actuacions. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE