ATSJAD ANDORRA, a 13 de febrer del 2003 - ROJ: ATSJAD 81/2003
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé13 février 2003
Numéro5/03
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
**Décision commentée : ATSJAD, Penal, 13 de febrer del 2003 (ROJ : ATSJAD 81/2003 ; ECLI:AD:TSJADAD:2003:81A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))**
# ATSJAD, Penal, 13 février 2003 (ROJ : ATSJAD 81/2003)
> **Décision commentée :** Tribunal superior de justícia d'Andorre (Sala Penal), aute du 13 février 2003, recurs n° 5/03, incident de nullité d'actuacions n° 0005/03.
## Faits et procédure
Par un aute du 23 septembre 2002, le Tribunal de Corts a rejeté la demande de M. Estany tendant à l'annulation de ses antécédents pénaux, au motif que les conditions posées par l'article 62,2 du Code pénal n'étaient pas réunies.
Par une sentence du 8 janvier 2003, la Sala Penal du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel formé par l'intéressé et l'a condamné aux dépens de la procédure d'appel.
M. Estany a alors saisi la même juridiction d'un incident de nullité d'actuacions, fondé sur l'article 18 bis, alinéa 3, de la loi de modification de la loi transitoire de procédures judiciaires du 22 avril 1999. Il invoquait la violation du droit à un procès équitable et du droit à une décision motivée en droit, au sens de l'article 10 de la Constitution andorrane. Ses griefs se déclinaient ainsi :
- la sentence ne précisait ni le point de départ ni la date d'expiration du délai de trois ans retenu par le Tribunal de Corts, ni si l'extinction de la peine intervenait avant ou après l'exécution de la condamnation civile ;
- la décision du Tribunal de Corts du 7 avril 1999 devait être regardée comme la seule condamnation pertinente, le délai de l'article 63,2 du Code pénal courant à compter de cette date (la date de cette décision étant rapportée par le requérant et n'étant pas vérifiée dans le texte soumis) ;
- la sentence du 8 janvier 2003 aurait opéré une *reformatio in pejus*, constitutive d'une incongruence procédurale ;
- l'interprétation de la loi retenue par la Sala Penal serait contraire à la Constitution, ce qui imposait soit de déclarer la norme abrogée sur le fondement de l'article 54 de la loi qualifiée du Tribunal constitutionnel, soit de saisir le Tribunal constitutionnel d'une question d'inconstitutionnalité (articles 52 et suivants de la même loi).
Le ministère public s'est opposé à l'incident. Il soutenait que les moyens relatifs à l'interprétation de la loi relevaient de la compétence exclusive des juridictions ordinaires et étaient étrangers à la violation de droits fondamentaux. Il relevait en outre que l'avocat de la défense n'avait pas qualité pour initier une procédure d'inconstitutionnalité, laquelle ne pouvait être engagée que par les juridictions ordinaires.
## Question de droit
La Sala Penal devait trancher trois questions :
1. L'incident de nullité prévu à l'article 18 bis, alinéa 3, peut-il servir à contester l'interprétation de la loi retenue dans une décision antérieure, ou est-il réservé à la violation de droits fondamentaux ?
2. Le droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, implique-t-il l'obtention d'une décision conforme aux prétentions du justiciable, et une obligation pour le juge de répondre à l'ensemble des moyens soulevés ?
3. Comment se calcule le délai de l'article 63,2 du Code pénal lorsque la condamnation est assortie d'un sursis, et la juridiction peut-elle, sans méconnaître le principe de l'*reformatio in pejus*, appliquer les règles de révocation du sursis ?
S'y ajoutait la question subsidiaire de la nécessité de saisir le Tribunal constitutionnel, présentée par le requérant comme une alternative à la nullité.
## Solution et dispositif
La Sala Penal retient d'abord la finalité de la procédure de l'article 18 bis, alin
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 13 de febrer del 2003 - ROJ: ATSJAD 81/2003
Décision commentée : ATSJAD, Penal, 13 de febrer del 2003 (ROJ : ATSJAD 81/2003 ; ECLI:AD:TSJADAD:2003:81A) (Lire sur source officielle)
ATSJAD, Penal, 13 février 2003 (ROJ : ATSJAD 81/2003)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre (Sala Penal), aute du 13 février 2003, recurs n° 5/03, incident de nullité d'actuacions n° 0005/03.
Faits et procédure
Par un aute du 23 septembre 2002, le Tribunal de Corts a rejeté la demande de M. Estany tendant à l'annulation de ses antécédents pénaux, au motif que les conditions posées par l'article 62,2 du Code pénal n'étaient pas réunies.
Par une sentence du 8 janvier 2003, la Sala Penal du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel formé par l'intéressé et l'a condamné aux dépens de la procédure d'appel.
M. Estany a alors saisi la même juridiction d'un incident de nullité d'actuacions, fondé sur l'article 18 bis, alinéa 3, de la loi de modification de la loi transitoire de procédures judiciaires du 22 avril 1999. Il invoquait la violation du droit à un procès équitable et du droit à une décision motivée en droit, au sens de l'article 10 de la Constitution andorrane. Ses griefs se déclinaient ainsi :
la sentence ne précisait ni le point de départ ni la date d'expiration du délai de trois ans retenu par le Tribunal de Corts, ni si l'extinction de la peine intervenait avant ou après l'exécution de la condamnation civile ;
la décision du Tribunal de Corts du 7 avril 1999 devait être regardée comme la seule condamnation pertinente, le délai de l'article 63,2 du Code pénal courant à compter de cette date (la date de cette décision étant rapportée par le requérant et n'étant pas vérifiée dans le texte soumis) ;
la sentence du 8 janvier 2003 aurait opéré une reformatio in pejus, constitutive d'une incongruence procédurale ;
l'interprétation de la loi retenue par la Sala Penal serait contraire à la Constitution, ce qui imposait soit de déclarer la norme abrogée sur le fondement de l'article 54 de la loi qualifiée du Tribunal constitutionnel, soit de saisir le Tribunal constitutionnel d'une question d'inconstitutionnalité (articles 52 et suivants de la même loi).
Le ministère public s'est opposé à l'incident. Il soutenait que les moyens relatifs à l'interprétation de la loi relevaient de la compétence exclusive des juridictions ordinaires et étaient étrangers à la violation de droits fondamentaux. Il relevait en outre que l'avocat de la défense n'avait pas qualité pour initier une procédure d'inconstitutionnalité, laquelle ne pouvait être engagée que par les juridictions ordinaires.
Question de droit
La Sala Penal devait trancher trois questions :
L'incident de nullité prévu à l'article 18 bis, alinéa 3, peut-il servir à contester l'interprétation de la loi retenue dans une décision antérieure, ou est-il réservé à la violation de droits fondamentaux ?
Le droit à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, implique-t-il l'obtention d'une décision conforme aux prétentions du justiciable, et une obligation pour le juge de répondre à l'ensemble des moyens soulevés ?
Comment se calcule le délai de l'article 63,2 du Code pénal lorsque la condamnation est assortie d'un sursis, et la juridiction peut-elle, sans méconnaître le principe de l'reformatio in pejus, appliquer les règles de révocation du sursis ?
S'y ajoutait la question subsidiaire de la nécessité de saisir le Tribunal constitutionnel, présentée par le requérant comme une alternative à la nullité.
Solution et dispositif
La Sala Penal retient d'abord la finalité de la procédure de l'article 18 bis, alin
Aute
AUTE DE 13 DE FEBRER DE 2003
Antecedents de fet
I.- RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar Aute en data 23 de setembre de 2002 acordant: "no donar lloc a la petició formulada per Estany de cancel·lació d'antecedents penals, per no reunir els requisits establerts a l'article 62,2 del Codi Penal".
II.- RESULTANT: Que en data 8 de gener d'enguany la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència desestimant el recurs d'apel·lació interposat per Estany i condemnant el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
III.- RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència Estany presenta una sol·licitud de nul·litat d'actuacions, per aplicació de l'apartat 3r de l'article 18 bis de la Llei de Modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials de 22 d'abril de 1999.
Invoca una vulneració del dret a un procés degut i a l'obtenció d'una resolució fonamentada en dret, desenvolupant a aquest efecte la següent argumentació:
La sentència no precisa el punt d'inici ni la data d'expiració del termini de 3 anys retinguts pel Tribunal de corts, no precisa si l'extinció de la pena intervé o no després de l'execució de la condemna civil.
La sentència del Tribunal de Corts de data 7 d'abril de 1999 ha de ser considerada com l'única sentència condemnatòria i és a comptar d'aquesta data que corre el termini de 3 anys de l'article 63,2 del Codi Penal.
La sentència de 8 de gener d'enguany ha practicat la "reformatio in pejus", que constitueix una modalitat d'incongruència processal, i una indefensió prohibida per l'article 10 de la Constitució andorrana.
El període durant el qual una condemna pot passar de l'estat condicional a l'estat efectiu en cap cas es pot considerar període durant el qual dura o persisteix la pena i el Tribunal a l'atribuir al "període de prova" els efectes d'una condemna està jutjant contràriament al procediment establert.
Les conseqüències d'aquesta decisió són que una persona condemnada a una pena ferma poc greu veu el seu dret a l'honor menys temps afectat.
La interpretació de la Llei feta per la Sala penal en la hipòtesi en que fos correcta, seria contraria a la Constitució i la Sala Penal ha d'utilitzar l'article 54 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional declarant-la derogada o, aixecar la qüestió d'inconstitucionalitat interposant el corresponent procés i sol·licitar del Tribunal Constitucional l'obertura del procés incidental d'inconstitucionalitat de l'article 52 i següents de la dita Llei Qualificada del Tribunal Constitucional.
IV.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa a l'incident de nul·litat d'actuacions formulat, en base als següents arguments:
L'article 10 de la Constitució reconeix el dret que té tota persona a obtenir l'accés als òrgans jurisdiccionals i al procés establert per la Llei, i a obtenir una decisió fonamentada en dret.
La part recurrent reitera els mateixos arguments de fons que exposava en el seu anterior recurs d'apel·lació i contesta la interpretació que fa el Tribunal Superior dels articles 63,2 i 214 del Codi de Procediment Penal.
Aquestes al·legacions relatives a la interpretació de la Llei que són de la competència exclusiva dels Tribunals ordinaris són estrangeres a la vulneració de drets fonamentals.
La Sala Penal no ha tingut cap dubte quan a la constitucionalitat de l'article 214 del Codi de Procediment Penal i el procés incidental d'inconstitucionalitat s'inicia únicament pels Tribunals ordinaris, no tenint l'advocat defensor qualitat per iniciar aquest procediment.
Fonaments de dret
I.- CONSIDERANT: Que el procediment previst a l'article 18 bis. 3 de la Llei Qualificada de Modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials te per finalitat garantir el respecte, per part del jutge, del dret fonamental a la jurisdicció, dret reconegut per l'article 10 de la Constitució, que inclou aquell d'obtenir una decisió fonamentada en dret, i a un procés degut, substanciat per un Tribunal imparcial.
Que l'article 18 bis citat no té per objecte organitzar un tercer grau de jurisdicció, o de recurs de cassació, que el dret a la jurisdicció reconegut a tot ciutadà no és de cap manera el dret d'obtenir una decisió jurisdiccional conforme a les seves pretensions.
II.- CONSIDERANT: Que la sentència de 8 de gener d'enguany s'ha pronunciat de manera precisa sobre el punt d'inici del termini previst per l'article 63.2 del Codi Penal i que el Jutge no té l'obligació de respondre al conjunt dels mitjans plantejats per les parts, des del moment en que aquestes no són més útils a la solució del litigi.
En resum, pel que respecta l'execució de les disposicions civils de la decisió, no són tingudes en compte en el càlcul d'aquest termini, en la mesura en que està retinguda com a dies a quo la data de la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
III.-CONSIDERANT: Que en aplicació de l'article 64 del Codi Penal, els terminis esmentats en l'article 63,2 del mateix text legal, es comptaran a partir de la data d'extinció de la pena. Que una pena de condemna condicional no s'extingeix des del moment en que es pot revocar conforme a les disposicions de l'article 214 del Codi de Procediment Penal (antigament 241 CPP).
IV.- CONSIDERANT: Que no es pot recriminar a la Sala Penal d'haver practicat "una reformatio in pejus" des del moment en que únicament s'ha limitat a aplicar la Llei, concretament els article 63 i 64 del CP i 214 del CPP i 261 CPP, que no deixen al jutge cap poder d'apreciació pel que respecta la verificació dels terminis imposats.
V.- CONSIDERANT: Finalment que l'antic article 241 del CPP i l'article 214 CPP en la seva redacció de 1999, preveuen que la condemna condicional pot ser revocada per una durada de 6 anys. Que aquesta Sala Penal no té cap dubte en quant a la conformitat d'aquests textos a la Constitució del Principat, fins i tot si les disposicions legals relatives a la organització del Registre d'antecedents penals i a les condicions de la cancel·lació d'antecedents mereixerien una reforma a semblança dels països veïns.
Decisio
Vist la legislació vigent,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
A C O R D A
1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en nom d'Estany.
2.- Notificar aquest Aute a les parts implicades, i comunicar-ho al Tribunal de Corts als efectes oportuns.
Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.