La société ORG_1, ainsi que l'ORG_2, avaient interjeté appel contre le jugement de première instance n° 2002-50 du 18 juin 2002, rendu par la Section administrative de la Batllia. Ce jugement avait confirmé les sanctions infligées à la société ORG_1 pour des faits constitutifs d'une fausse déclaration au sens de l'article 6.1.a) de la Loi contre la fraude en matière douanière. Par un arrêt n° 13-03 du 25 avril 2003, la Chambre administrative du Tribunal supérieur de justice a rejeté ces appels et confirmé la décision de première instance.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le 13 mai 2003, les représentations processuelles de la société ORG_1 et de l'ORG_2 ont formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nullité de procédure) tendant à ce qu'une nouvelle décision soit rendue. Le Gouvernement, représenté dans l'instance, en a demandé le rejet. L'Associació d'Agents de Duana d'Andorra (l'association des agents des douanes d'Andorre), en qualité d'adhérent en première instance, a formulé la même demande en reprenant les mêmes arguments.
Le fondement procédural invoqué est l'article 18 bis de la Loi transitoire de procédures judiciaires, tel qu'introduit par la loi du 22 avril 1999 selon les termes de la décision. Le texte mentionne par ailleurs une loi transitoire du 21 décembre 1993, dont l'article 18 bis figure dans les références législatives associées à la décision (la version exacte du texte n'est pas reproduite dans la décision).
Le moyen soulevé porte sur la violation alléguée du droit à la juridiction, consacré par l'article 10 de la Constitution. Selon les requérants, l'arrêt du 25 avril 2003 n'aurait pas répondu aux fondements de droit spécifiques qu'ils avaient invoqués dans leur acte d'appel, ce qui emporterait une méconnaissance du principe de congruence (adéquation entre les prétentions et la réponse juridictionnelle).
Question de droit
La question posée à la Chambre était double :
Un incident de nullité fondé sur l'article 18 bis peut-il être utilisé pour remettre en cause le fond d'une décision d'appel, au motif que celle-ci n'a pas répondu à l'ensemble des moyens soulevés ?
L'absence de réponse explicite à certains arguments, notamment ceux relatifs au principe de légalité et au principe de proportionnalité, constitue-t-elle une violation du droit à la juridiction et du principe de congruence ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Son raisonnement repose sur trois étapes.
a) Le caractère exceptionnel du recours. La Chambre rappelle que l'article 18 bis, alinéa 3, permet à la partie qui se estime affectée par une violation du droit
AUTE 2003-09 DE 16 DE JUNY DE 2003
NUL.LITAT D'ACTUACIONS. Dret a la jurisdicció. L'incident de nul·litat no és una tercera instància on es puguin reproduir les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. No és necessari que aquesta valori explícitament tots els arguments de les parts, quan aquests no són rellevants per resoldre la qüestió litigiosa.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior va dictar la sentència número 13-03, de 25 d'abril de 2003, desestimant els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la societat ORG_1 i per l'ORG_2 contra la sentència número 2002-50, de 18 de juny de 2002, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, venint a confirmar les sancions imposades a la primera per fets constitutius d'una falsa declaració prevista en l'article 6.1.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera.
2.- Contra aquesta sentència les representacions processals de la societat ORG_1 i de l'ORG_2 interposen, el 13 de maig de 2003, incidents de nul·litat d'actuacions demanant que es dicti nova sentència, dels quals se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que en demana la desestimació.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La part demandant i l'adherent en la primera instància demanen a aquesta Sala la declaració de nul·litat de ple dret de la sentència dictada en la segona instància processal per la via de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, que va ser introduït per la Llei de 22 d'abril de 1999.
L'apartat 3 de l'article citat permet a la part processal que es considera afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, demanar al tribunal l'anul·lació de la sentència, però aquest recurs, excepcional, se circumscriu a l'anàlisi de si s'ha vulnerat o no el dret fonamental previst en l'article 10 de la Constitució, sense que es pugui convertir en una tercera instància jurisdiccional, no prevista en el nostre sistema de recursos.
Segon.- L'ORG_0 sosté la vulneració esmentada en què la sentència d'aquesta Sala, que va desestimar el seu recurs d'apel·lació, "no contesta els fonaments de dret específics que aquesta part va invocar en el seu escrit d'apel·lació" i que resum novament en l'escrit mitjançant el qual formula l'incident, adduint que això comporta una vulneració del principi de congruència.
El dret a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució equival a obtenir una resolució raonada en Dret i d'acord amb les pretensions oportunament formulades per les parts. En aquest cas, la pretensió de la part apel·lant en el seu dia era la de que es declarés l'anul·lació de la sanció imposada, pretensió que va obtenir una resposta raonada, de sentit desestimatori al seu interès, complimentant, per tant, el requisit de la congruència entre pretensió i resposta jurisdiccional, principi que no resulta desconegut per la circumstància de que la sentència judicial no valori explícitament tots els arguments que esgrimeix el recorrent quan aquests no tenen transcendència per decidir si la resolució judicial recorreguda s'ajusta o no al Dret.
D'altra banda, i pel que fa a les al·legacions que conté l'escrit que proposa l'incident sobre si s'han vulnerat o no el principi de legalitat i el de proporcionalitat, aquestes qüestions han obtingut resposta en la sentència dictada per aquesta Sala, per la qual cosa no escau, ara, fer noves consideracions.
L'Associació d'Agents de Duana d'Andorra esgrimeix els mateixos arguments en el seu escrit, i la resposta a la seva petició de nul·litat ha de ser la mateixa, desestimatòria de l'incident proposat.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquest incident.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident de nul·litat formulat per la representació processal de l'ORG_0 i per l'ORG_2 contra la sentència número 13-03, de 25 d'abril de 2003.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.