ATSJAD, Civil, 22 mars 2004 (ROJ : ATSJAD 35/2004)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 22 mars 2004, recours n° 153/03, ROJ : ATSJAD 35/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:35A (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral.
Faits et procédure
Le défunt, M. Hoyos, de nationalité andorrane, est décédé sans testament. Il laissait deux fils mineurs, Martin et Olmo, et une épouse survivante, Mme Montenegro, mère des enfants et partie à la présente instance.
Par acte notarié reçu à Ginestas (France) le 18 juin 1993, le défunt avait consenti une donation au profit de son épouse. Après le décès, celle-ci a exercé l'option prévue par l'acte devant le même notaire, le 19 janvier 1998. Elle soutient que la donation lui confère, à titre de gratification, « un quart en pleine propriété et trois quarts en usufruit de la succession ».
Saisi dans le cadre d'une procédure de juridiction gracieuse (expédient n° J-0319-3/2002), à la demande de Mme Montenegro, le Batlle, statuant en formation unipersonnelle, a par un Aute daté du 30 juin (année non précisée dans la décision) déclaré les deux enfants héritiers ab intestat du défunt, « sans préjudice de l'usufruit veuvage » portant sur la moitié de la succession, revenant à la veuve.
Mme Montenegro a interjeté appel. Le ministère public a été entendu. Le magistrat rapporteur était M. Antoni Bruguera Manté, la formation comprenant également MM. Joan Manel Abril Campoy et Jean Louis Vuillemin, ce dernier présidant la Sala Civil.
Question de droit
La décision pose deux questions liées.
La première est de nature procédurale : une juridiction saisie d'une demande de déclaration d'héritiers, dans le cadre d'une procédure de juridiction gracieuse, peut-elle connaître des effets d'un acte de donation invoqué par l'un des intéressés et en tirer des conséquences sur la répartition successorale ?
La seconde est de nature substantielle : quel est, en droit andorran, le régime de la succession ab intestat lorsque le défunt laisse des descendants et une épouse survivante, et quelle est la portée de l'usufruit légal du conjoint ?
Solution et dispositif
Le Tribunal Superior rejette l'appel et confirme l'Aute entrepris. Il statue en deux temps.
Sur la nature de la procédure. Le Tribunal relève que la procédure de juridiction gracieuse ne peut avoir « d'autre objet que de déclarer les héritiers du défunt mort ab intestat ». Il en déduit que la question de l'étendue des droits de la veuve résultant de l'acte de donation ne relève pas de ce cadre. Il ne lui appartient donc pas, dans cette instance, de déterminer « l'étendue que doivent avoir, en faveur de la veuve donataire, ces actes authentiques ».
Sur le fond de la dévolution. Le Tribunal rappelle que, selon les dispositions applicables à Andorre, il convient de se référer au droit catalan antérieur au décret de Nova Planta, au droit romain (Novelles 118 et 127 de Justinien) et à la loi de réforme du droit des successions du 31 juillet 1989. Selon ces sources, les héritiers du père intestat sont ses enfants, « sans préjudice de l'usufruit veuvage » qui, en application de l'
Aute
AUTE de 22 de març de 2004
Mesures provisionals en les situacions de crisi matrimonial: caducitat
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En l'expedient de jurisdicció voluntària núm. J-0319-3/2002, instat per la Sra. Montenegro sobre declaració d'hereus ab intestat, l'Hble. Batlle, actuant en Tribunal Unipersonal, va dictar un Aute el 30 de juny passat, en el qual va DECIDIR:
"que he de declarar i declaro hereus ab intestat o legítims del difunt Hoyos als seus dos fills Martin i Olmo, sense perjudici de l'usdefruit vidual sobre la meitat de l'herència que correspon a la vídua Sra. Montenegro."
II.- Disconforme aquesta darrera amb la resolució precedent, va interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat d'acord amb la llei. Ha informat el Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Montenegro, mare dels menors Martin i Olmo, recorre en apel·lació l'Aute de l'Hble. Batlle que ha declarat aquests menors hereus ab intestat del seu pare difunt Sr. Hoyos, mort intestat, sense perjudici de l'usdefruit vidual sobre la meitat de l'herència que correspon a la seva vídua, l'aquí recurrent.
Aquesta senyora no fa objecció que els fills del causant -aquest de nacionalitat andorrana- hagin estat declarats hereus ab intestat del seu pare (com ella ja havia sol·licitat); però entén que l'Aute apel·lat l'havia d'haver declarat a ella "gratificada amb un quart en plena propietat i tres quarts en usdefruit de la successió del seu espòs el difunt Hoyos...." segons allò disposat a l'escriptura de donació atorgada pel causant davant el notari de Ginestas (França) el 18 de juny de 1993 i d'acord amb l'opció exercida per ella el 19 de gener de 1998, desprès de la defunció del seu espòs, davant el notari també de Ginestas.
II.- La pretensió de la Sra. Montenegro no pot tenir acollir en aquest expedient de jurisdicció voluntària el qual no té ni pot tenir altre objecte que el de declarar els hereus del difunt que ha mort intestat.
L'Aute del Batlle assenyala amb encert, que segons les disposicions legals vigents a Andorra, (que són les contingudes en el Dret Català anterior al Decret de Nova Planta, en el Dret Romà -Novel·les 118 i 127 de Justinià- i en la Llei de Reforma del Dret de Successions de 31 de juliol de 1989), els hereus del pare intestat són els seus fills, Martin i Olmo en aquest cas, sense perjudici de l'usdefruit vidual que, segons l'art. 6 de la Llei esmentada, en ser els hereus descendents, és de la meitat de l'herència.
Això és el que ha dit l'Aute apel·lat i això és l'únic que li corresponia dir; perquè no correspon a un expedient de jurisdicció voluntària de declaració dels hereus d'un pare mort intestat determinar l'abast que a favor de la vídua donatària hagin de tenir aquelles escriptures públiques, ço que és aliè a la finalitat i a l'objecte que és propi d'un expedient de jurisdicció voluntària de declaració d'hereus.
Escau, per tant, confirmar l'Aute apel·lat; sense costes atesa la naturalesa del procediment i no apreciar-se temeritat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR l'Aute apel·lat; i no fer pronunciament de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE