I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (ROJ ATSJAD 117/2004)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Lire sur source officielle)
Identifiants figurant dans la décision : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 22 décembre 2004, recours n° 194/04, NIG 0057-3/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:117A. Rapporteur : Joan Manel Abril Campoy (désignation figurant dans les métadonnées ; le rapporteur est également désigné sous le nom de Joan Téllez Abril Campoy dans le corps de la décision).
Faits et procédure
Par écrit du 15 juillet 2004, cinq avocats en exercice (MM. Morillo, Canales, Pombo, Mena et Marcos et Mme Marcos, selon la liste figurant au texte) ont formé une demande de récusation contre la Batlle (juge unique) Mme Barberá. Les requérants agissaient en qualité de conseils de M. Téllez, partie dans la procédure n° M-10-2/2000.
Le 11 octobre 2004, la Batlle a adressé au président du Tribunal Superior de Justícia un rapport indiquant qu'elle n'acceptait pas la récusation. Conformément à l'article 75 de la Llei qualificada de la Justícia (LQJ) du 3 septembre 1993, elle a transmis le dossier afin que le Tribunal statue.
Les requérants fondaient leur demande sur deux griefs tirés de l'article 73 LQJ :
- en premier lieu, l'existence d'un « plet pendent » (litige pendant) entre la juge et les parties ou leurs avocats ;
- en second lieu, une « amistat o enemistat manifesta » (amitié ou inimitié manifeste) avec ces mêmes parties ou avocats.
Au soutien du premier grief, les requérants invoquaient la procédure n° 0057-3/2004, dans laquelle la mère de la Batlle était défenderesse et demanderesse reconventionnelle, et dans laquelle le cabinet des requérants représentait la partie adverse. Ils soutenaient que la juge avait un intérêt patrimonial dans cette affaire. Au soutien du second grief, ils faisaient valoir que la défense de leurs clients dans cette procédure serait mal perçue par la juge, ce qui affecterait son impartialité dans d'autres dossiers.
Question de droit
La Sala devait déterminer si les causes de récusation énumérées par les articles 73 à 75 LQJ sont limitatives et si, en l'espèce, le lien famil
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Recusació de Batlle : caràcter taxatiu de les causes de recusació que estableix la llei »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2004 - ROJ: ATSJAD 117/2004 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Téllez Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 décembre 2004 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
AUTE DE 22 DE DESEMBRE DE 2004
Recusació de Batlle : caràcter taxatiu de les causes de recusació que estableix la llei
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Téllez Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Els advocats en exercici Srs. Morillo, Canales, Pombo, Mena i Marcos, com a lletrats del Sr. Téllez, part agent en el procediment núm. M-10-2/2000, van formular, en data 15-07- 2004, escrit pel qual recusaven a l'Honorable Batlle Sra. Barberá.
II.- En data 11-10-2004, l'Honorable Batlle va adreçar al President del Tribunal Superior de Justícia, un informe segons el qual no acceptava la recusació formulada i, d'acord amb l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia, procedia a remetre aquest expedient amb el seu informe per què aquest Tribunal Superior decidís sobre la recusació plantejada.
III.- De conformitat amb el que disposa l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia, correspon a aquest Tribunal superior resoldrà sobre la recusació quan, com és el cas, aquesta no ha estat acceptada per la Batllia.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Téllez Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els promotors de la recusació contra l'Honorable Batlle fonamenten la seva pretensió en els arguments següents. Consideren, en primer terme, que l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia conceptua com a causa de recusació "tenir plet pendent amb qualsevulla de les parts o el seu advocat" i "amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats". Així, entén que el dret a un tribunal imparcial, previst a l'article 10 C.A, significa que han de concórrer unes condicions objectives i unes altres subjectives, entre les quals es troben el desinterès i la neutralitat. I, en segon terme, manifesten que, en el cas concret, es produeix, per una banda, la tramitació del procés núm. 0057-3/2004, on el despatx d'advocats signants dirigeix a la part agent envers la mare de la Batlle que es recusa, que, a la vegada, és demandant reconvencional. I s'afirma que en aquest procés existeix un veritable interès per part de l'Honorable Batlle, atès que pot afectar al seu patrimoni. Afegeix que els arguments en defensa del seu client no estaran ben vistos per la Batlle Sra. Bea, el que ha de donar lloc, per a garantir la imparcialitat del jutjador, a que aquest no jutgi aquells casos en els quals el despatx d'advocats que promouen la recusació actuí com a defensor d'alguna de les parts litigants.
II.- El dret a que els afers sotmesos al debat judicial siguin resolts per un jutge o tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (arts. 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi, que o bé es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa i, també, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació (cfr. art. 74), recusar al Batlle o Tribunal quan es considera que s'haurien d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho han fet.
En aquest cas concret esdevé evident que l'Honorable Batlle no podria conèixer del procés que es tramita amb número 0057-3/2004, on la mare de la mateixa esdevé demandada, i a la vegada agent reconvencional, atès que el seu interès directe en l'afer és indiscutible, de manera que incidiria en la causa d'abstenció i recusació consistent en "tenir interès directe en l'objecte del plet" i en aquella altra que presumeix aquest interès per la relació matrimonial, de convivència o de parentiu: "matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins el quart grau amb qualsevulla de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal".
III.- Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar la recusació en el present cas es justifica en l'existència de plet pendent amb els lletrats que defensen a la part litigant oposada a la mare de la Batlle i en l'enemistat manifesta amb els mateixos, perquè s'entén que els arguments en defensa del seu client no seran ben vistos per la Batlle i afectaran, de forma subjectiva, a la seva imparcialitat en qualsevol altre procés que aquests Lletrats intervinguin com a defensors de qualsevol de les parts litigants.
Com ja va assenyalar aquesta Sala en Aute de data 20-5-1999 les causes de recusació constitueixen numerus clausus i cerquen que el jutge o tribunal que ha de resoldre un litigi esdevingui imparcial i independent, de manera que la concurrència d'una de les causes que marca la Llei el faria esdevenir iudex suspectus i, per això, es justifica el seu apartament del coneixement del cas concret. En el cas que ara ens ocupa s'ha de refusar la concurrència de la primera de les causes de recusació invocades. En efecte, no s'ha acreditat que l'Honorable Batlle tingui un plet pendent amb qualsevol dels lletrats que dirigeixen els processos sobre els quals es projecta la recusació. I convé posar en relleu que les causes d'abstenció i de recusació, com a hipòtesis que poden comprometre la imparcialitat del jutjador, s'han de referir a un cas concret del qual està coneixent l'esmentat jutjador i, si aquesta conclusió l'apliquem als litigis en els quals s'ha recusat a la Batlle ponent cal afirmar la inviabilitat de l'esmentada causa, atès que en aquests processos no existeix procés judicial pendent entre l'Honorable Batlle i les parts litigants o amb els advocats de les mateixes.
Respecte de la segona causa que s'invoca, el fet que els lletrats que en el procés judicial iniciat porten la direcció jurídica de la part agent envers la mare de l'Honorable Batlle i que això originarà que, en el seu exercici legítim del dret a la defensa del seu client o clients, efectuïn al·legacions i arguments de caire jurídic per a tractar d'aconseguir el triomf de la demanda interposada, i que aquestes no seran ben rebudes per la jutjadora d'aquests altres casos, no suposa, atès que la tasca professional que porten a terme els lletrats s'emmarca en el legítim exercici del dret a la defensa, i a més constitueixen cooperadors de l'Administració de Justícia, garantint l'article 98 de la Llei Qualificada de la Justícia que, per exercir la seva funció, gaudeixen dels drets inherents a la seva funció i de la llibertat d'expressió i de defensa. I, en aquest ordre d'idees, no es pot entendre que el fet que un despatx d'advocats representi els interessos d'una part en un procés envers la mare de la jutjadora hagi de significar que aquests lletrats, que actuen en l'exercici de la seva funció de cooperadors a la justícia i de defensa dels interessos del client, i la jutjadora es trobin immersos en una situació que pugui ésser qualificable com a enemistat manifesta, sense que aquest fet pugui tampoc fer dubtar de la imparcialitat de la Batlle en la resolució d'altres processos on participin aquests advocats, no com a part, sinó com a directors jurídics de qualsevol de les parts litigants.
IV.- Els arguments que s'han exposat en els precedents fonaments justifiquen el refús de la causa de recusació formulada.
Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
NO donar lloc a la recusació formulada pels advocats en exercici Srs. Morillo, Canales, Pombo, Mena i Marcos respecte de l'Honorable Batlle Barberá, i mantenir-la en el coneixement de la present causa civil.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE