Résumé

# ATSJAD, Civil, 18 mars 2004 (ROJ : ATSJAD 124/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:124A) > Décision commentée : ATSJAD, Civil, 18 mars 2004, ROJ ATSJAD 124/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:124A (référence complétée à partir du texte de la décision) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Les parents d'un enfant, né le 6 juin 1998, se trouvaient en situation de crise matrimoniale. Deux procédures connexes, enregistrées sous les numéros B-1235-1/2002 et 1236-2/2002, ont été jointes. La première, introduite par la mère, Mme Garzón, sollicitait des mesures de garde et de custodie de l'enfant. La seconde, introduite par le père, M. Carretero, portait sur le même objet. Le Batlle, juge unipersonnel de première instance, a rendu une sentence le 21 juillet (année non précisée dans la décision). Il a : - attribué la garde et la custodie de l'enfant au père, en maintenant la *pàtria potestat* partagée entre les deux progéniteurs ; - attribué au père et à l'enfant l'usage du domicile familial ; - fixé une pension alimentaire de 350 euros mensuels à la charge de la mère ; - établi un droit de visite en faveur de la mère, « el més ampli possible » ; - laissé les dépens à la charge de chaque partie. La mère a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia) a statué sur ce recours. Le magistrat rapporteur était M. Antoni Bruguera Manté, et la formation comprenait également MM. Joan Manel Abril Campoy et Jean Louis Vuillemin, ce dernier présidant la formation. Le dossier contenait plusieurs expertises. Le docteur Mena, psychiatre, avait conclu qu'il n'était pas recommandé, à ce moment, que l'enfant cesse de vivre avec son père, sous réserve de garantir la continuité du lien avec la mère. La psychologue clinicienne Palmer exprimait un avis concordant. Le rapport conjoint des docteurs Gaya (psychiatre) et Calderón (psychologue infantile) relevait que la relation et la cohabitation avec le père étaient « del tot adequada », que le père offrait stabilité, attention et affection, et que la relation avec la mère était « adequada i necessària ». La mère a reconnu, en réponse à une position de l'interrogatoire, avoir décidé avec le père que l'enfant continuerait à vivre chez son père, un droit de visite étendu ayant été établi ver

SENTÈNCIA de 18 de març de 2004 Determinació de la guarda i custòdia del fill en les situacions de crisi matrimonial Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En els autes del judici civil núm. B-1235- 1/2002 en demanda de mesures de guarda i custodia de menor, instades per la Sra. Garzón contra el Sr. Carretero, a les quals s'hi acumulà el procediment 1236-2/2002 sobre el mateix instat per aquest darrer contra la primera, en data 21 de juliol últim l'Hble. Batlle, actuant en Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va decidir: "Primer.- Atribuir la guarda i custòdia del fill comú, Daza al pare, mantenint la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors, i atribuint l'ús del domicili abans comú al pare i al fill. Segon.- Fixar una pensió d'aliments de la mare envers el fill per la quantitat de 350 EUR mensuals, a pagar a l'avança durant els cinc primers dies de cada mes, d'acord amb l'especificat en el IV CONSIDERANT de la present resolució. Tercer.- Establir un règim de visites a favor de la mare envers el seu fill, que serà el més ampli possible, segons el dit en el IV CONSIDERANT de la present resolució. Quart.- I sense fer especial condemna en costes processals." II.- Disconforme la Sra. Garzón amb la sentència anterior, va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat seguint les prescripcions legals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté. FONAMENTS DE DRET I.- El perit psiquiàtric proposat per l'ara apel·lant (foli 132 dels autes), el Dr. Mena, un cop entrevistat amb la mare (folis 138 i 139), amb el pare (folis 139 i 140) i amb el nen (nascut el 6 de juny de 1998, folis 140 i 141), conclou el seu informe el 28 d'abril de 2003 manifestant: "crec que en aquests moments no seria recomanable que el nen deixés de conviure amb el pare, crec que els vincles que els uneix li donen molta seguretat al Toni, sempre i quan es pugui garantir una continuïtat en la relació amb la mare" (foli 142). La psicòloga clínica Palmer informa el mateix (folis 107 al 116, en especial als dos paràgrafs últims del foli 115). L'informe pericial psiquiàtric-psicològic conjunt del Dr. Gaya (psiquiatre) i de la psicòloga infantil Calderón (folis 126 a 129) conclou: "Finalment en referència a si és recomanable, per l'estabilitat emocional del menor, que aquest deixi de conviure amb el seu pare per fer-ho amb la seva mare, considerem que actualment queda palès que la relació i la convivència amb el pare és del tot adequada i hi ha hagut una correcta adaptació a la situació, ja que el pare li ofereix estabilitat, atenció i afecte. Per altra banda cal esmentar que la relació que manté amb la mare és adequada i necessària i que el menor ha expressat sentir-se ben atès per ella". En respondre la posició 5 la Sra. Garzón va reconèixer haver decidit amb el Sr. Carretero "que el fill continués vivint amb el seu pare, per considerar que era el millor per ell, establint-se verbalment un règim de visites ampli durant la setmana i els caps de setmana alterns"; manifestà que "continua veient el seu fill tantes vegades com vol" (resposta a la posició 6 al foli 90); que "en l'exercici del dret de visites del seu fill s'ha desplaçat en moltes ocasions al que havia estat el domicili conjugal, inclòs arribant a fer-li el sopar ... al seu fill, marxant desprès del dit domicili (resposta a la posició 7 al mateix foli 90); "que ha marxat cada quinze dies de cap de setmana a Cambrils emportant-se el seu fill" (resposta a la pregunta 10) etc. Atès quant resta exposat, és ben palès l'encert de l'Hble. Batlle en decidir que el fill continuï vivint amb el seu pare tal com ho ha fet fins el present. És per consegüent rebutjable el principal motiu del recurs de la Sra. ENTITY_4; determinació que a l'ensems comporta la desestimació de les pretensions subsidiàries de "guarda i custòdia compartida" ("pels inconvenients que això suposaria per a l'infant, encara més "repartit" entre dues cases..." com reconeix la mateixa apel·lant en la seva conclusió Quarta); i escau també desestimar la petició d'atribució a la mare del domicili que fou familiar (en el qual romanen el pare amb el fill) per considerar-se el d'aquests darrers l'interès familiar més necessitat de protecció fins i tot per a l'estabilitat emocional del nen. II.- La Sala no creu escaient pronunciar aquí una condemna de costes atesa la naturalesa del procediment i en no apreciar-se temeritat. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada ; SENSE FER PRONUNCIAMENT de les costes del recurs. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.