Le litige s'inscrit dans une procédure pénale engagée devant le Tribunal de Corts, juridiction de première instance. Par une résolution du 15 juillet 2003, cette juridiction a statué sur la situation pénale de M. Tamarit. Ce dernier a interjeté appel devant la Sala penal du Tribunal Superior de Justícia (TSJ). Par sentence du 3 mai 2004, la Sala penal a rejeté l'appel.

La défense a alors formé un incident de nullité d'actuacions contre cette sentence. Elle soutenait qu'elle avait porté atteinte au droit à la juridiction et au droit de défense. Elle sollicitait l'annulation partielle de la sentence et le renvoi de la procédure au moment antérieur à la résolution litigieuse.

Le Ministère public a conclu au rejet de l'incident. Il a relevé, d'une part, que la norme processuelle ne désigne pas expressément l'organe juridictionnel compétent pour décider de l'application de l'indult, et que cette décision relevait du TSJ, sans préjudice de l'exécution par le Tribunal de Corts. Il a fait valoir, d'autre part, que le décret d'indult n'est pas facultatif et que son application doit intervenir d'office en second degré.

Le texte fourni ne permet pas de reconstituer avec certitude l'ensemble de l'argumentation de la défense et la chronologie de l'indult. Le passage du rapport de procédure relatif à l'exécution de la peine ferme est par ailleurs rédigé de manière incompréhensible dans la version transmise ; il ne sera pas exploité ici (non précisé dans la décision).

Question de droit

La décision pose, en substance, deux questions.

Première question : une sentence pénale rendue en appel peut-elle faire l'objet d'un incident de nullité d'actuacions fondé sur l'article 18 bis de la loi de modification de la loi transitoire de procédures judiciaires, au motif qu'elle aurait méconnu le droit à la juridiction protégé par l'article 10 de la Constitution andorrane ?

Seconde question : à quel organe juridictionnel revient l'application d'un décret d'indult intervenu alors que la procédure est pendante, et cette application revêt-elle un caractère discrétionnaire ou obligatoire ?

Le Tribunal relie les deux questions : la prétendue atteinte au droit à la juridiction supposait que le juge d'appel ait dû appliquer l'indult, ce qui suppose d'en déterminer la nature et le titulaire de la compétence pour l'appliquer.

Solution et dispositif

Le Tribunal rappelle d'abord que l'article 18 bis de la loi transitoire permet à la personne dont le droit à la juridiction a été violé de demander à la juridiction qui a rendu la décision l'annulation d'une sentence passée en force de chose jugée. Il retient ensuite qu'une déc

15-04

Rotlle núm. 09/04 Causa núm. 152-1/02

A U T E

Andorra la Vella, a catorze de juny de l'any dos mil quatre.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per sentència de data 3 de maig de 2004, la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia va decidir desestimar el recurs d'apel.lació interposat per Tamarit contra la resolució del Tribunal de Corts dictada el 15 de juliol de 2003.

II.-RESULTANT: Que la defensa d'Tamarit formula un incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència per vulneració al dret a la jurisdicció i a la defensa. Sol·licita la nul·litat parcial de la dita sentència, acordant la retroacció del procediment al moment anterior al qual fou dictada aquella resolució.

III.-RESULTANT: Que la defensa d'Tamarit d'executar la pena ferma. Per altra segons la Tribunal Superior de Justícia qui va denegar anticipadament l'aplicació de la dita mesura.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal conclou a la desestimació de l'incident en no desprendre's de l'examen de la sentència d'aquesta Sala de data 3 de maig del 2004 les vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció al·legades, en base a les següents observacions:

la norma processal no estableix l'òrgan jurisdiccional que ha de decidir la seva aplicació l'àmbit d'aplicació de l'indult corresponia a la decisió del Tribunal Superior de Justícia sense perjudici que el Tribunal de Corts executi la resolució del Tribunal de Segona instància.

el Decret d'indult no és facultatiu, motiu pel qual la decisió d'una eventual aplicació de l'indult ha de produir-se d'ofici en segona instància.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet a la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució de demanar al tribunal que la va dictar l'anul·lació d'una sentència ferma.

II.-CONSIDERANT: Que una decisió d'indult és una mesura que afecta l'execució d'una pena, és a dir que l'extingeix parcialment o totalment.

III.-CONSIDERANT: Que la decisió dels Coprínceps de 29 d'octubre de 2003 per la qual s'atorga la mesura de gràcia estableix en el seu article 4 que "en el supòsit de fets delictius i contravencions penals afectats per l'indult, però encara no jutjats definitivament, continuarà el procediment fins que recaigui sentència ferma i, en aquest moment, el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l'indult".

En aquest cas, el Tribunal de Corts aplicar en primera instància l' indult perquè, per un part la seva decisió era anterior al decret i, per altra part, la seva sentència no era ferma. L'únic tribunal que era en mesura d'aplicar el Decret d'indult era el Tribunal de segona instància, és a dir el Tribunal Superior de Justícia. Aquesta jurisdicció va constatar d'ofici que les condicions d'aplicació de l'indult no eren reunides com ho fan totes les jurisdiccions dels països veïns en aquestes circumstàncies. Com ho ha subratllat el Ministeri Fiscal, l'indult no és una facultat apreciada pels tribunals competents; té al contrari un caràcter automàtic i obligatori que explica que sigui pronunciat d'ofici o descartat quan les condicions legals no són reunides, no tenint el tribunal marge d'apreciació.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

ACORDA

1.- No donar lloc a la demanda d'incident de nul·litat interposada per la representació lletrada d'Tamarit amb la imposició de les costes processals causades pel recurs.

2.- Comunicar el present aute a les parts implicades i al Tribunal de Corts als efectes oportuns.

Així ho acorden manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, de tot el que en dono fe.

Subir

Diccionario RAE