ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Villegas va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Gomila, en condemna del mateix a pagar-li: la meitat o subsidiàriament, la part que s'acrediti que li pertany, dels ròssecs que presentaven els comptes bancaris comuns, el dia que el demandant en va disposar de manera unilateral; la meitat o subsidiàriament, la part que s'acrediti que li pertany, del valor dels títols, accions, valors etc., dipositats en els mateixos comptes, el dia que el demandant en va disposar unilateralment, o subsidiàriament , en el cas que no s'hagués disposat del valor que tinguin en el moment d'execució de la sentència; la meitat o subsidiàriament, la part que s'acrediti que li pertany, dels fruits que els referits diners, títols, accions, valors etc., dipositats hagin produït des del dia que en va disposar el demandat fins el dia que s'executi efectivament la sentència objecte d'aquest procediment; els interessos calculats al tipus legal, de totes les sumes esmentades anteriorment, a comptar a partir del moment de disposició per part del demandant i de la producció dels fruits, o subsidiàriament, a comptar a partir de la contesta a la demanda. II.- El Sr. Gomila va plantejar les excepcions dilatòries d'incompetència de jurisdicció, de cosa jutjada, i subsidiàriament, de litispendència. III.- Per Aute de data 13 de setembre del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles va estimar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, imposant a la Sra. Villegas, les costes processals causades per l'incident. Contra aquesta resolució la Sra. Villegas ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta que la resolució del Tribunal de Batlles va confondre la incompetència de jurisdicció amb els efectes de la cosa jutjada; que la demanda no fa referència a cap mena de separació conjugal o de divorci, per tant les normes especials que regulen la jurisdicció i la competència dels tribunals andorrans en aquesta matèria, no poden ser aplicables al present cas; que un dels criteris de competència és l'anomenat fòrum contractus i és indiscutible que els contractes es van celebrar a Andorra, que siguin els contractes amb els bancs o els contractes verbals atorgats entre ambdues parts en el mateix moment d'obrir els comptes; que si la qüestió litigiosa s'ha d'analitzar com l'obligació que té el Sr. Gomila, assumida pel simple fet de ser cotitular dels comptes, de retre comptes de la seva gestió i de reembossar a la demandant allò de que va disposar amb la finalitat de reparar una situació d'enriquiment injust, s'arriba necessàriament a la conclusió que els tribunals andorrans tenen jurisdicció. II.- Quan es presenta una demanda amb elements estrangers, davant una jurisdicció andorrana, la reclamació de l'actor suscita la qüestió, plantejada pel Sr. Gomila, de saber si els tribunals del Principat, es troben facultats per a conèixer del litigi, derivat del tràfic jurídic extern. No existeix a Andorra, normes que determinin amb caràcter general, quins són els criteris de competència judicial internacional. El costum i la jurisprudència varen aplicar el principi genèric, que la competència internacional es determini per extensió de les regles de competència interna. En la seva sentència de data 5 d'octubre de 1995, aquest Tribunal Superior ha exposat el principi, repetit a moltes vegades, que en dret comú, la jurisdicció competent per a resoldre un litigi és la del domicili del demandant, llevat dels supòsits on la llei ho diu altrament o llevat d'acord previ de les parts. En el cas d'autes, no existeix cap normativa legislativa que atribueixi específicament la matèria del litigi al coneixement de les jurisdiccions andorranes i no hi ha hagut cap autonomia de voluntat a favor d'una competència de jurisdicció andorrana, sinó que ambdues parts són de nacionalitat espanyola amb domicili a Espanya, el que atribueix la competència als tribunals espanyols. III.- És cert que en matèria contractual es pot aplicar la competència de la jurisdicció del lloc on el conveni es va celebrar o executar, però aquest criteri no és alternatiu sinó subsidiari al for ordinari del dret comú, i només pot imposar-se quan existeix en la causa, una relació intensa que vincula el fons del litigi amb el territori andorrà. De la mateixa manera, en el marc dels furs de competència concurrents, s'ha de privilegiar la teoria del fòrum non conveniens que fou admesa per la sentència de data 3 de juliol de 1956, del Tribunal Superior del Coprínceps francès, i desprès aplicada per aquest Tribunal, segons la qual, les jurisdiccions andorranes han de declinar la seva competència, si resulta de les circumstàncies que un tribunal d'un altre Estat és més apropiat per a entendre'l. En el cas d'autes, a més que la competència de dret comú, del domicili del demandat es manifesta, les condicions de l'aplicació subsidiària de la competència del fòrum contractus no estan reunides, sinó que és fefaent que en virtut del principi del fòrum non conveniens, són les jurisdiccions espanyoles que són les més apropiades per resoldre el litigi. En efecte, si és cert que els contractes de comptes corrents foren oberts per les parts en el Principat, el litigi no afecta l'execució dels contractes esmentats, que només interessa els bancs i els titulars dels comptes, sinó que afecta les relacions personals entre els cotitulars dels mateixos comptes que no estan específicament relacionades amb el territori andorrà. D'altra banda, encara que la part demandant no hi faci especial referència en la seva demanda, és incontrovertible que les seves pretensions s'inscriuen en el marc del contenciós de separació matrimonial que oposa les parts a Espanya i que les jurisdiccions d'aquest país, han de resoldre. Per tant és evident que són els tribunals espanyols que són més apropiats que els tribunals andorrans per conèixer de la causa. IV.- En conseqüència, essent les jurisdiccions andorranes incompetents, per aplicació de tots els criteris de competència, nacional o internacional, per resoldre el present litigi, s'ha de confirmar la resolució impugnada, i imposar les costes a la part que recorre. Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4; confirmar l'Aute de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 13 de setembre del 2004, en tots els seus extrems; condemnar a la Sra. Villegas al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE